Ús de majúscules

Les directrius sobre l'ús de majúscules de la llengua catalana segueixen bàsicament el manual següent:

Majúscules i minúscules. ─ Quarta edició, revisada. ─ Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Secretaria de Política Lingüística, 2016.

Quan les directrius difereixen, s'han modificat perquè estiguin conformes amb els requisits dels registres bibliogràfics i de la pràctica catalogràfica ben establerta.
Quan s'indica d'escriure amb majúscula un nom o un terme, escriviu amb majúscula cada paraula o inicial separada, excepte els articles, les preposicions i les conjuncions. S'aplica aquesta directriu al nom d'una persona, una entitat corporativa o un lloc, o a un títol nobiliari, un títol honorífic, una apel·lació, etc. Tanmateix, en el cas d'un nom de lloc, escriviu amb majúscula un article que és una part acceptada del nom segons els repertoris geogràfics.

Noms personals

Directriu general

S'escriu amb majúscula el nom d'una persona (incloses les inicials).

EXEMPLES:

Antoni Rovira i Virgili

J.V. Foix

Jaumet

Josep Roca-Sastre

Quim Monzó

Noms amb prefixos

S'escriu amb minúscula els prefixos que precedeixen cognoms.

EXEMPLES:

Carles Bosch de la Trinxeria

Eugeni d’Ors

Pau Font de Rubinat

Paraules o frases que caracteritzen persones

S'escriu amb majúscula totes les paraules d’un renom, un sobrenom, un pseudònim o una frase que identifiquen una persona, llevat dels articles i les preposicions que en formen part. S'escriu també amb majúscula els epítets que acompanyen un nom.

Noms de dinasties i llinatges

S'escriu amb majúscula el nom d'una dinastia o d'un llinatge.

EXEMPLES
els Borja
els Àustria

Títols de tractament, de càrrecs oficials i professionals, religiosos o de designació genèrica

S'escriu amb minúscula un títol de tractament, de càrrec oficial i professional, religiós, etc., que precedeix un nom propi o que el segueix, tant si designa una persona concreta com si no, llevat de quan va abreujat o precedit de formes protocol·làries de tractament.

EXEMPLES

l’alcalde de Siurana

Benet XIII, antipapa

el diputat Dalmau

dom Anselm M. Albareda

la ministra Frederica Montseny

mossèn Cinto Verdaguer

Narcís Jubany, arquebisbe de Barcelona

el papa Joan XXIII

el president dels Estats Units d'Amèrica

el professor Vilanovas

el rector Maluquer

santa Eulàlia

la senyora Casals

sor Agnès

Teresa de Jesús, santa

Títols reials i nobiliaris

S'escriu amb minúscula un títol reial o nobiliari, tant si va a continuació d’un nom com si és usat sol en lloc d’un nom. En són excepcions les formes protocol·làries d’aquests títols.

EXEMPLES

Carles III, rei d’Espanya; el rei d’Espanya; el rei

Joan de Borbó, comte de Barcelona; el comte de Barcelona

Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà; el baró de Maldàt

Formes protocol·làries de tractament

S'escriu amb majúscula les formes protocol·làries de tractament d’alguns títols i càrrecs. En aquest cas, la designació del títol, etc., també s’escriu amb majúscula quan va a continuació de la forma protocol·lària.

EXEMPLES
Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector
Il·lustre Senyora
Molt Honorable Senyor President
Sa Majestat el Rei
Sa Santedat Pau VI
però
Molt Honorable Senyor Miquel Coll i Alentorn, president del Parlament de Catalunya

Formes abreujades de títols de tractament, etc., i de títols honorífics i de respecte

S'escriu amb majúscula les formes abreujades de títols de tractament i de títols honorífics i de respecte.

EXEMPLES

Antoni M. Tobella, O.S.B.

Excm. i Magfc. Sr. Antoni M. Badia i Margarit

Dra. Palau

Hilari d’Arenys de Mar, O.F.M. Cap.

I. Sr.

Mn. Alcover

Prof. Xirau

Sra. Canals

St. Pancràs

Sta. Isabel

Noms de pobles, etc.

S'escriu amb minúscula el nom d’un poble, una raça, una tribu o un grup ètnic o lingüístic. S'escriu també amb minúscula un adjectiu derivat d’un nom d’aquest tipus.

EXEMPLES
bascs	jueus
eslaus	maoris
esquimals	sioux
gallecs	tibetans

S'escriu amb minúscula el nom d’una llengua.

EXEMPLES
alemany	italià
francès	quítxua

Noms de lloc

Directriu general

S'escriu amb majúscula totes les paraules, llevat d’articles i preposicions, dels noms de països, comarques, municipis, agregats, ens locals menors i barris.

EXEMPLES
Baix Llobregat (comarca)
les Corts (barri)
Palau de Plegamans (municipi)
Gal·les
Sant Hilari Sacalm (municipi)

Noms de lloc amb article

S'escriu amb minúscula els articles que acompanyen noms de lloc anotats en la seva forma catalana. S'escriu amb majúscula els articles que acompanyen noms de lloc anotats en la seva forma vernacla quan no és la forma catalana.

EXEMPLES
l’Anoia	El Salvador
el Baix Camp	Las Hurdes
la Bisbal de Falset	Los Angeles
les Borges Blanques	però
les Guilleries	els Alps
la Selva del Camp	el Caire
el Vendrell	l’Havana

Característiques geogràfiques, etc.

Quan són una designació genèrica, s'escriu amb minúscula els noms de característiques geogràfiques, etc., que acompanyen noms de lloc.

EXEMPLES
el cap de Salou
la mar Mediterrània
el continent africà
l’estret de Gibraltar
la mar Morta
l’oceà Índic
la serra de Prades
el tròpic de Càncer
però
les Illes Balears (designació de la comunitat autònoma)
la Conca de Barberà (designació de la comarca)

S'escriu també amb minúscula els punts cardinals, excepte quan es representen amb abreviacions o quan formen part d’un nom geogràfic.

EXEMPLES
nord	oest
sud	nord-est
est	sud-oest
l’est d’Europa	la costa nord de Galícia
però
l’Oest americà	Amèrica del Nord
els països de l’Est	NE (nord-est)

Noms de demarcacions i divisions territorials

S'escriu amb minúscula la designació genèrica que opcionalment acompanya el nom d’una divisió territorial.

EXEMPLES
el bisbat de Vic
la comarca del Priorat
la comunitat autònoma d’Andalusia
la diòcesi de Tarragona
la província de Girona

Noms populars

S'escriu amb majúscula un nom popular d’un lloc o el nom d’un lloc llegendari.

EXEMPLES
l’Atlàntida
Cantunis (barri de Barcelona)
Ciutat Comtal
la Cope (barri de Sant Boi de Llobregat)
la Terra de Xirinola
la Vila Olímpica
Xauxa

Noms de construccions, de carrers, etc.

S'escriu amb minúscula els termes que acompanyen el nom d’un edifici, d'un monument o de qualsevol altra construcció quan són una designació genèrica. S'escriuen amb majúscula quan formen part del nom.

EXEMPLES
Casa de la Vila
Llotja de Barcelona
Mercat de les Flors
Palau de la Música Catalana
Palau Reial
però
el castell de Montsolís
el monestir de Pedralbes
la casa de la vila d’Arbúcies

S'escriu amb majúscula els noms de dependències d’edificis quan designen específicament una estança concreta; S'escriuen amb minúscula quan són una designació genèrica.

EXEMPLES
l’Aula Magna
el Saló de Cent
però
el laboratori d’informàtica
la sala d’actes

En el cas de noms de carrers, etc., s'escriu amb minúscula la designació genèrica que els acompanya, tant si està abreujada com si no ho està, excepte quan la designació genèrica sigui part integrant del nom de lloc.

EXEMPLES
l’avinguda Gaudí	la plaça de les Glòries
el barri Fortuny	però
c. del Roser	el Barri Gòtic
el carrer Ample	la Rambla
el passeig de la Miranda	la Via Laietana
pl. del Diamant

Derivats de noms propis

S'escriu amb minúscula una paraula derivada d’un nom personal o de lloc quan s’usa amb un significat especialitzat.

EXEMPLES
amper	números romans
colònia	ones hertzianes
goma aràbiga	una sara
un kelvin	un suís
lioneses	tipus bodoni
lletres itàliques	un xerès
una minerva

Noms d’entitats corporatives

Organitzacions i aliances internacionals

S'escriu amb majúscula el nom d’una organització o una aliança internacional.

EXEMPLES
Comunitat Econòmica Europea	Tractat de Maastricht
Lliga Santa	Triple Aliança, 1882
Nacions Unides	Unesco

Entitats governamentals

S'escriu amb majúscula el nom complet d’una entitat legislativa o judicial; d’un departament, un servei o una oficina de l’Administració pública; d’una força armada (o d’una arma d’una força armada). Si hi ha una forma breu acceptada del nom de qualsevol d’aquestes entitats corporatives, escriviu amb majúscula la forma breu.

Escriviu amb minúscula els plurals aglutinadors, altres designacions incompletes (excepte les abreviacions) o els adjectius derivats d’un nom d’aquest tipus.

EXEMPLES
Ajuntament de la Sénia
Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Departament de Justícia; els departaments de la Generalitat
Diputació de Lleida; les diputacions catalanes
Direcció General d’Arquitectura i Habitatge
Generalitat de Catalunya; la Generalitat
Govern Civil de Tarragona; el Govern Civil; els governs civils de Catalunya
Jutjat de Primera Instància núm. 1
Mossos d’Esquadra
Parlament de Catalunya; el Parlament; parlamentari
Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Servei Català de la Salut
Servei de Serveis Socials
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Partits polítics

S'escriu amb majúscula el nom d’un partit polític i dels seus grups. No s'escriu amb majúscula el nom dels seus membres.

EXEMPLES
Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya
Partit Carlí de Catalunya; un carlí
Partit Comunista de Catalunya; una comunista
Partit Obrer d’Unificació Marxista
Partit Regionalista de Mallorca
Partit Republicà Català

Sistemes polítics i econòmics

S'escriu amb minúscula el nom d'un sistema polític o econòmic o d’una escola de pensament o dels seus seguidors, fins i tot quan deriven de noms propis. En general, s'escriu amb minúscula els noms de grups polítics diferents dels partits.

EXEMPLES
anarquisme	maoisme
comunisme	maquiavel·lisme
extrema dreta	marxisme
independentisme	nacionalisme
keynesianisme	nazisme
lliurecanvisme	trotskisme

Altres entitats corporatives

S'escriu amb majúscula el nom d’una institució, una associació, un congrés, una companyia, una confessió o un orde religiós, una església local, etc., o d’un departament o una divisió. S'escriu amb minúscula l’article que precedeix el nom, fins i tot quan és part del nom oficial. S'escriu amb minúscula una paraula genèricas (per exemple, societat, institut, congrés) quan s’usa sola o amb un article.

EXEMPLES
IV Fira Internacional del Llibre Feminista
Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample
Ateneu Barcelonès
Benedictins
Biblioteca Infantil i Juvenil Lola Anglada
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria; CADCI
Centre Islàmic
Cercle del Liceu
Comitè Olímpic Organitzador Barcelona ’92; COOB ’92
Concili Vaticà II; Vaticà II
Congrés de Lingüística Romànica
Escola Professional de la Dona
Església Catòlica
Fundació Bíblica Evangèlica
Institut d’Estudis Catalans; IEC
Intermón Oxfam
Junta de Govern de la Universitat de les Illes Balears
Museu Marítim
Orquestra Ciutat de Barcelona; OCB
la Principal de la Bisbal
Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona; SDEUB
Societat dels Amics
Societat General d’Aigües de Barcelona
Tercer Orde Regular de Sant Francesc

Termes genèrics que designen entitats politicoadministratives

S'escriu amb majúscula termes com ara administració, estat, quan designen l’aparell politicoadministratiu. S'escriu amb minúscula els adjectius i els complements que els acompanyen.

EXEMPLES
l’Administració catalana
l’Administració local
l’Estat espanyol

Noms i termes religiosos

Deïtats

S'escriu amb majúscula el nom d’una deïtat i qualsevol terme que faci referència a la Trinitat cristiana.

EXEMPLES
Afrodita	el Messies
Al·là	Paràclit
l’Anyell de Déu	el Pare
Crist	el Rei de Reis
Déu	la Santíssima Trinitat
l’Esperit Sant	Vesta
el Fill de l’Home	Vishnu
Jehovà	Zeus
Jesucrist

S'escriu amb minúscula les paraules derivades de noms de deïtats.

EXEMPLES
apol·lini	dionisíac
cristià	jahvista
cristològic	messiànic

Noms de satanàs

S'escriu amb majúscula una paraula que designa específicament Satanàs.

EXEMPLES
Banyeta	Príncep de les Tenebres
Belial	però
Beelzebub	l’advocat del diable
Llucifer	un dimoni; els dimonis
Pere Botero

Persones venerades

S'escriu amb majúscula una apel·lació d’una persona venerada, com ara un profeta, un gurú, un sant o qualsevol altra cap religiós.

EXEMPLES
l’Apòstol dels Gentils	Mare de Déu
el Baptista	el Profeta (Mahoma)
Buda	la Verge Mare
el Mahatma

Religions

S'escriu amb minúscula el nom d’una religió, una secta o un moviment religiós concret. S'escriu també amb minúscula els noms dels seus membres i els adjectius derivats d’aquells noms.

EXEMPLES
anglicanisme; anglicà	jansenisme; jansenita
budisme; budista	jainisme; jaina
catolicisme; catòlic	judaisme; jueu
cristianisme; cristià	protestantisme; protestant
islamisme; islàmic; musulmà	taoisme; taoista

Esdeveniments religiosos

S'escriu amb majúscula el nom d'un esdeveniment religiosós important.

EXEMPLES
l’Assumpció de la Mare de Déu	l’Hègira
Crucifixió	Santa Cena
el Dia del Judici

Credos i confessions

S'escriu amb majúscula la primera paraula i els noms propis dels noms de credos o confessions.

EXEMPLES
Confessió d’Augsburg
Credo de Nicea
Didascàlia dels apòstols

L’eucaristia

S'escriu amb minúscula un terme que designa l’eucaristia.

EXEMPLES
comunió
eucaristia
missa
el sacrifici del Senyor

Sagrades escriptures

S'escriu amb majúscula la primera paraula i els noms propis dels títols de les Sagrades escriptures, de les seves divisions, de grups de llibres i de llibres individuals. S'escriu també amb majúscula la primera paraula del nom d’una selecció especial de la Bíblia si normalment hom s’hi refereix amb aquest nom concret.

EXEMPLES
Actes dels apòstols	Llibres deuterocanònics
Alcorà	Pentateuc
Apòcrifs	Profetes menors
Bava qamma	Saviesa
Bíblia	Sermó de la muntanya
Càntic dels tres joves	Talmud de Jerusalem
Càntic dels càntics	Tessalonicencs
els Deu manaments	però
Epístoles paulines	Antic Testament
Evangelis	Nou Testament
Gènesi

No s'escriu amb majúscula el terme llibre quan acompanya el nom d’alguna de les divisions de la Bíblia.

EXEMPLES
el llibre dels Proverbis
el primer llibre de les Cròniques
el segon llibre dels Reis

Versions de la bíblia

S'escriu amb majúscula la primera paraula i els noms propis dels noms de versions de la Bíblia.

EXEMPLES
Bíblia catalana interconfessional
Bíblia de Montserrat
Setanta
Vulgata

El terme església

S'escriu amb minúscula el terme església quan designa un edifici (per exemple, l’església de Sant Joan). S'escriu amb majúscula quan es refereix a l’Església com a institució o quan forma part del nom de l’entitat (per exemple, Església de Sant Vicenç de Rus). S'escriu també amb majúscula l’adjectiu que acompanya el terme església quan designa una entitat concreta (per exemple, Església Catòlica, Església Ortodoxa).

Noms de documents

S'escriu amb majúscula només la primera paraula i els noms propis dels noms de documents com ara furs, constitucions, disposicions legals, pactes, programes, declaracions de principis o tractats.

EXEMPLES
Compilació del dret civil especial de Catalunya
Declaració universal de drets humans
Decret 232/1985, de 4 de juliol, pel qual s’aproven els Estatus de la Universitat Politècnica de Catalunya
Dictamen del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya
Estatut d’autonomia de Catalunya; l’estatut
Llei de normalització lingüística de Catalunya
Pla general de vies de comunicació
Usatges de Barcelona

Noms d’esdeveniments i de períodes històrics i culturals

S'escriu amb majúscula el nom d'un esdeveniment històric.

EXEMPLES
la Batalla de l’Ebre	la Primera Guerra Mundial
els Fets de Maig	la Revolució Francesa
la Guerra dels Segadors	el Setge de Girona
la Guerra dels Trenta Anys	el Sis d’Octubre
la Primavera de Praga

S'escriu amb minúscula el nom d'un període històric o el d'un moviment artístic o cultural.

EXEMPLES
la decadència	el realisme
l’edat mitjana	el romànic
l’era atòmica	el romanticisme
el gòtic
l’humanisme	excepcions:
l’impressionisme	la Il·lustració
el noucentisme	la Renaixença
la primera república	el Renaixement

Condecoracions, medalles, etc

S'escriu amb majúscula el nom d’una condecoració, una medalla, un premi, etc., concret.

EXEMPLES
la Creu de Sant Jordi
el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
el Premi Nacional de Literatura

Noms de divisions del calendari

S'escriu amb minúscula el nom d'un mes de l’any o d’un dia de la setmana així com altres divisions del calendari. S'escriu també amb minúscula el nom d'una estació i el nom d'un temps litúrgic.

EXEMPLES
agost	quaresma
dijous	ramadà
pasqua	tardor

Noms de festes

S'escriu amb majúscula el nom d'unade festa civil o religiosa i les commemoracions.

EXEMPLES
Cap d’Any	Nadal
Carnestoltes	l’Onze de Setembre
Diada de la Sardana	Pasqua de Resurrecció
Dijous Sant	Pentecosta
la Festa de l’Arbre	el Primer de Maig
la Festa Major	Sant Esteve

Noms científics de plantes i d’animals

S'escriu amb majúscula la primera paraula del nom científic llatí de plantes i d’animals. S'escriu amb minúscula les formes catalanes.

EXEMPLES
Melursus ursinus
Pinus sylvestris
però
artròpodes
braquiopterigis

Termes geològics

S'escriu amb minúscula la paraula o les paraules distintives del nom d’una era, un període, etc. geològic.

EXEMPLES
era cenozoica	miocè
era paleozoica	període cretaci

Termes d’astronomia

S'escriu amb majúscula el nom d’un planeta, un satèl·lit, una estrella, una constel·lació, un asteroide, etc. S'escriu amb minúscula les paraules lluna, sol i terra quan s’usen en un sentit genèric (per exemple, prendre el sol, lluna plena).

EXEMPLES
Andròmeda	Óssa Menor
Corona Austral	el planeta Terra
Halley	Sol
Mercuri	la Via Làctea

Noms de sòls

S'escriu amb majúscula el nom d’una classificació de sòl.

EXEMPLES
Andosòl	Rudzina
Fluvisòl	Txernozem

Noms comercials

S'escriu amb majúscula els noms comercials quan designen una marca concreta. S'escriuen amb minúscula quan s’usen de manera genèrica.

EXEMPLES
una cinta adhesiva de la marca Cel·lo
una pel·lícula Kodak
unes sabatilles Wamba
un tub de Sedergine
però
un priorat de gran qualitat
un maó molt tendre

Lletres soles i múltiples usades com a paraules o parts de paraules compostes

Si un terme compost apareix en altres llocs del recurs amb una lletra sola o amb diverses lletres amb majúscula o minúscula, respecteu l’ús de majúscules i minúscules del recurs.

EXEMPLES
bomba A	raigs X
e-ciencia	vitamina C
E-LIS

Paraules compostes unides amb guionet

Si les regles exigeixen l’ús de majúscules en una paraula composta unida amb guionet, s'escriu amb majúscula la primera part de la paraula; s'escriu amb majúscula la segona part només si és un nom propi.

EXEMPLES
Mont-roig	Catalunya-Aragó
Catalano-aragonès	Trenta-quatre