Ús de majúscules Les directrius sobre l'ús de majúscules de la llengua catalana segueixen bàsicament el manual següent: Majúscules i minúscules . ─ Quarta edició, revisada. ─ Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Secretaria de Política Lingüística, 2016. Quan les directrius difereixen, s'han modificat perquè estiguin conformes amb els requisits dels registres bibliogràfics i de la pràctica catalogràfica ben establerta. Quan s'indica d'escriure amb majúscula un nom o un terme, escriviu amb majúscula cada paraula o inicial separada, excepte els articles, les preposicions i les conjuncions. S'aplica aquesta directriu al nom d'una persona, una entitat corporativa o un lloc, o a un títol nobiliari, un títol honorífic, una apel·lació, etc. Tanmateix, en el cas d'un nom de lloc, escriviu amb majúscula un article que és una part acceptada del nom segons els repertoris geogràfics. Noms personals Directriu general S'escriu amb majúscula el nom d'una persona (incloses les inicials). EXEMPLES: Antoni Rovira i Virgili J.V. Foix Jaumet Josep Roca-Sastre Quim Monzó Noms amb prefixos S'escriu amb minúscula els prefixos que precedeixen cognoms. EXEMPLES: Carles Bosch de la Trinxeria Eugeni d’Ors Pau Font de Rubinat Paraules o frases que caracteritzen persones S'escriu amb majúscula totes les paraules d’un renom, un sobrenom, un pseudònim o una frase que identifiquen una persona, llevat dels articles i les preposicions que en formen part. S'escriu també amb majúscula els epítets que acompanyen un nom. EXEMPLES lo Gaiter del Llobregat Guerau de Liost Guifré el Pelós Martí l’Humà Ofèlia Dracs lo Vertader Àngel de Llum Salvador Seguí, el Noi del Sucre Noms de dinasties i llinatges S'escriu amb majúscula el nom d'una dinastia o d'un llinatge. EXEMPLES els Borja els Àustria Títols de tractament, de càrrecs oficials i professionals, religiosos o de designació genèrica S'escriu amb minúscula un títol de tractament, de càrrec oficial i professional, religiós, etc., que precedeix un nom propi o que el segueix, tant si designa una persona concreta com si no, llevat de quan va abreujat o precedit de formes protocol·làries de tractament. EXEMPLES l’alcalde de Siurana Benet XIII, antipapa el diputat Dalmau dom Anselm M. Albareda la ministra Frederica Montseny mossèn Cinto Verdaguer Narcís Jubany, arquebisbe de Barcelona el papa Joan XXIII el president dels Estats Units d'Amèrica el professor Vilanovas el rector Maluquer santa Eulàlia la senyora Casals sor Agnès Teresa de Jesús, santa Títols reials i nobiliaris S'escriu amb minúscula un títol reial o nobiliari, tant si va a continuació d’un nom com si és usat sol en lloc d’un nom. En són excepcions les formes protocol·làries d’aquests títols. EXEMPLES Carles III, rei d’Espanya; el rei d’Espanya; el rei Joan de Borbó, comte de Barcelona; el comte de Barcelona Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà; el baró de Maldàt Formes protocol·làries de tractament S'escriu amb majúscula les formes protocol·làries de tractament d’alguns títols i càrrecs. En aquest cas, la designació del títol, etc., també s’escriu amb majúscula quan va a continuació de la forma protocol·lària. EXEMPLES Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector Il·lustre Senyora Molt Honorable Senyor President Sa Majestat el Rei Sa Santedat Pau VI però Molt Honorable Senyor Miquel Coll i Alentorn, president del Parlament de Catalunya Formes abreujades de títols de tractament, etc., i de títols honorífics i de respecte S'escriu amb majúscula les formes abreujades de títols de tractament i de títols honorífics i de respecte. EXEMPLES Antoni M. Tobella, O.S.B. Excm. i Magfc. Sr. Antoni M. Badia i Margarit Dra. Palau Hilari d’Arenys de Mar, O.F.M. Cap. I. Sr. Mn. Alcover Prof. Xirau Sra. Canals St. Pancràs Sta. Isabel Noms de pobles, etc. S'escriu amb minúscula el nom d’un poble, una raça, una tribu o un grup ètnic o lingüístic. S'escriu també amb minúscula un adjectiu derivat d’un nom d’aquest tipus. EXEMPLES bascs jueus eslaus maoris esquimals sioux gallecs tibetans S'escriu amb minúscula el nom d’una llengua. EXEMPLES alemany italià francès quítxua Noms de lloc Directriu general S'escriu amb majúscula totes les paraules, llevat d’articles i preposicions, dels noms de països, comarques, municipis, agregats, ens locals menors i barris. EXEMPLES Baix Llobregat ( comarca ) les Corts ( barri ) Palau de Plegamans ( municipi ) Gal·les Sant Hilari Sacalm ( municipi ) Noms de lloc amb article S'escriu amb minúscula els articles que acompanyen noms de lloc anotats en la seva forma catalana. S'escriu amb majúscula els articles que acompanyen noms de lloc anotats en la seva forma vernacla quan no és la forma catalana. EXEMPLES l’Anoia El Salvador el Baix Camp Las Hurdes la Bisbal de Falset Los Angeles les Borges Blanques però les Guilleries els Alps la Selva del Camp el Caire el Vendrell l’Havana Característiques geogràfiques, etc. Quan són una designació genèrica, s'escriu amb minúscula els noms de característiques geogràfiques, etc., que acompanyen noms de lloc. EXEMPLES el cap de Salou la mar Mediterrània el continent africà l’estret de Gibraltar la mar Morta l’oceà Índic la serra de Prades el tròpic de Càncer però les Illes Balears ( designació de la comunitat autònoma ) la Conca de Barberà ( designació de la comarca ) S'escriu també amb minúscula els punts cardinals, excepte quan es representen amb abreviacions o quan formen part d’un nom geogràfic. EXEMPLES nord oest sud nord-est est sud-oest l’est d’Europa la costa nord de Galícia però   l’Oest americà Amèrica del Nord els països de l’Est NE (nord-est) Noms de demarcacions i divisions territorials S'escriu amb minúscula la designació genèrica que opcionalment acompanya el nom d’una divisió territorial. EXEMPLES el bisbat de Vic la comarca del Priorat la comunitat autònoma d’Andalusia la diòcesi de Tarragona la província de Girona Noms populars S'escriu amb majúscula un nom popular d’un lloc o el nom d’un lloc llegendari. EXEMPLES l’Atlàntida Cantunis ( barri de Barcelona ) Ciutat Comtal la Cope ( barri de Sant Boi de Llobregat ) la Terra de Xirinola la Vila Olímpica Xauxa Noms de construccions, de carrers, etc. S'escriu amb minúscula els termes que acompanyen el nom d’un edifici, d'un monument o de qualsevol altra construcció quan són una designació genèrica. S'escriuen amb majúscula quan formen part del nom. EXEMPLES Casa de la Vila Llotja de Barcelona Mercat de les Flors Palau de la Música Catalana Palau Reial però el castell de Montsolís el monestir de Pedralbes la casa de la vila d’Arbúcies S'escriu amb majúscula els noms de dependències d’edificis quan designen específicament una estança concreta; S'escriuen amb minúscula quan són una designació genèrica. EXEMPLES l’Aula Magna el Saló de Cent però el laboratori d’informàtica la sala d’actes En el cas de noms de carrers, etc., s'escriu amb minúscula la designació genèrica que els acompanya, tant si està abreujada com si no ho està, excepte quan la designació genèrica sigui part integrant del nom de lloc. EXEMPLES l’avinguda Gaudí la plaça de les Glòries el barri Fortuny però c. del Roser el Barri Gòtic el carrer Ample la Rambla el passeig de la Miranda la Via Laietana pl. del Diamant   Derivats de noms propis S'escriu amb minúscula una paraula derivada d’un nom personal o de lloc quan s’usa amb un significat especialitzat. EXEMPLES amper números romans colònia ones hertzianes goma aràbiga una sara un kelvin un suís lioneses tipus bodoni lletres itàliques un xerès una minerva   Noms d’entitats corporatives Organitzacions i aliances internacionals S'escriu amb majúscula el nom d’una organització o una aliança internacional. EXEMPLES Comunitat Econòmica Europea Tractat de Maastricht Lliga Santa Triple Aliança, 1882 Nacions Unides Unesco Entitats governamentals S'escriu amb majúscula el nom complet d’una entitat legislativa o judicial; d’un departament, un servei o una oficina de l’Administració pública; d’una força armada (o d’una arma d’una força armada). Si hi ha una forma breu acceptada del nom de qualsevol d’aquestes entitats corporatives, escriviu amb majúscula la forma breu. Escriviu amb minúscula els plurals aglutinadors, altres designacions incompletes (excepte les abreviacions) o els adjectius derivats d’un nom d’aquest tipus. EXEMPLES Ajuntament de la Sénia Consell Comarcal del Pallars Sobirà Departament de Justícia; els departaments de la Generalitat Diputació de Lleida; les diputacions catalanes Direcció General d’Arquitectura i Habitatge Generalitat de Catalunya; la Generalitat Govern Civil de Tarragona; el Govern Civil; els governs civils de Catalunya Jutjat de Primera Instància núm. 1 Mossos d’Esquadra Parlament de Catalunya; el Parlament; parlamentari Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Servei Català de la Salut Servei de Serveis Socials Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Partits polítics S'escriu amb majúscula el nom d’un partit polític i dels seus grups. No s'escriu amb majúscula el nom dels seus membres. EXEMPLES Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Partit Carlí de Catalunya; un carlí Partit Comunista de Catalunya; una comunista Partit Obrer d’Unificació Marxista Partit Regionalista de Mallorca Partit Republicà Català Sistemes polítics i econòmics S'escriu amb minúscula el nom d'un sistema polític o econòmic o d’una escola de pensament o dels seus seguidors, fins i tot quan deriven de noms propis. En general, s'escriu amb minúscula els noms de grups polítics diferents dels partits. EXEMPLES anarquisme maoisme comunisme maquiavel·lisme extrema dreta marxisme independentisme nacionalisme keynesianisme nazisme lliurecanvisme trotskisme Altres entitats corporatives S'escriu amb majúscula el nom d’una institució, una associació, un congrés, una companyia, una confessió o un orde religiós, una església local, etc., o d’un departament o una divisió. S'escriu amb minúscula l’article que precedeix el nom, fins i tot quan és part del nom oficial. S'escriu amb minúscula una paraula genèricas (per exemple, societat, institut, congrés) quan s’usa sola o amb un article. EXEMPLES IV Fira Internacional del Llibre Feminista Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample Ateneu Barcelonès Benedictins Biblioteca Infantil i Juvenil Lola Anglada Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria; CADCI Centre Islàmic Cercle del Liceu Comitè Olímpic Organitzador Barcelona ’92; COOB ’92 Concili Vaticà II; Vaticà II Congrés de Lingüística Romànica Escola Professional de la Dona Església Catòlica Fundació Bíblica Evangèlica Institut d’Estudis Catalans; IEC Intermón Oxfam Junta de Govern de la Universitat de les Illes Balears Museu Marítim Orquestra Ciutat de Barcelona; OCB la Principal de la Bisbal Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona; SDEUB Societat dels Amics Societat General d’Aigües de Barcelona Tercer Orde Regular de Sant Francesc Termes genèrics que designen entitats politicoadministratives S'escriu amb majúscula termes com ara administració, estat, quan designen l’aparell politicoadministratiu. S'escriu amb minúscula els adjectius i els complements que els acompanyen. EXEMPLES l’Administració catalana l’Administració local l’Estat espanyol Noms i termes religiosos Deïtats S'escriu amb majúscula el nom d’una deïtat i qualsevol terme que faci referència a la Trinitat cristiana. EXEMPLES Afrodita el Messies Al·là Paràclit l’Anyell de Déu el Pare Crist el Rei de Reis Déu la Santíssima Trinitat l’Esperit Sant Vesta el Fill de l’Home Vishnu Jehovà Zeus Jesucrist   S'escriu amb minúscula les paraules derivades de noms de deïtats. EXEMPLES apol·lini dionisíac cristià jahvista cristològic messiànic Noms de satanàs S'escriu amb majúscula una paraula que designa específicament Satanàs. EXEMPLES Banyeta Príncep de les Tenebres Belial però Beelzebub l’advocat del diable Llucifer un dimoni; els dimonis Pere Botero   Persones venerades S'escriu amb majúscula una apel·lació d’una persona venerada, com ara un profeta, un gurú, un sant o qualsevol altra cap religiós. EXEMPLES l’Apòstol dels Gentils Mare de Déu el Baptista el Profeta (Mahoma) Buda la Verge Mare el Mahatma   Religions S'escriu amb minúscula el nom d’una religió, una secta o un moviment religiós concret. S'escriu també amb minúscula els noms dels seus membres i els adjectius derivats d’aquells noms. EXEMPLES anglicanisme; anglicà jansenisme; jansenita budisme; budista jainisme; jaina catolicisme; catòlic judaisme; jueu cristianisme; cristià protestantisme; protestant islamisme; islàmic; musulmà taoisme; taoista Esdeveniments religiosos S'escriu amb majúscula el nom d'un esdeveniment religiosós important. EXEMPLES l’Assumpció de la Mare de Déu l’Hègira Crucifixió Santa Cena el Dia del Judici   Credos i confessions S'escriu amb majúscula la primera paraula i els noms propis dels noms de credos o confessions. EXEMPLES Confessió d’Augsburg Credo de Nicea Didascàlia dels apòstols L’eucaristia S'escriu amb minúscula un terme que designa l’eucaristia. EXEMPLES comunió eucaristia missa el sacrifici del Senyor Sagrades escriptures S'escriu amb majúscula la primera paraula i els noms propis dels títols de les Sagrades escriptures, de les seves divisions, de grups de llibres i de llibres individuals. S'escriu també amb majúscula la primera paraula del nom d’una selecció especial de la Bíblia si normalment hom s’hi refereix amb aquest nom concret. EXEMPLES Actes dels apòstols Llibres deuterocanònics Alcorà Pentateuc Apòcrifs Profetes menors Bava qamma Saviesa Bíblia Sermó de la muntanya Càntic dels tres joves Talmud de Jerusalem Càntic dels càntics Tessalonicencs els Deu manaments però Epístoles paulines Antic Testament Evangelis Nou Testament Gènesi   No s'escriu amb majúscula el terme llibre quan acompanya el nom d’alguna de les divisions de la Bíblia. EXEMPLES el llibre dels Proverbis el primer llibre de les Cròniques el segon llibre dels Reis Versions de la bíblia S'escriu amb majúscula la primera paraula i els noms propis dels noms de versions de la Bíblia. EXEMPLES Bíblia catalana interconfessional Bíblia de Montserrat Setanta Vulgata El terme  església S'escriu amb minúscula el terme  església quan designa un edifici (per exemple, l’església de Sant Joan ). S'escriu amb majúscula quan es refereix a l’Església com a institució o quan forma part del nom de l’entitat (per exemple, Església de Sant Vicenç de Rus ). S'escriu també amb majúscula l’adjectiu que acompanya el terme església quan designa una entitat concreta (per exemple, Església Catòlica, Església Ortodoxa ). Noms de documents S'escriu amb majúscula només la primera paraula i els noms propis dels noms de documents com ara furs, constitucions, disposicions legals, pactes, programes, declaracions de principis o tractats. EXEMPLES Compilació del dret civil especial de Catalunya Declaració universal de drets humans Decret 232/1985, de 4 de juliol, pel qual s’aproven els Estatus de la Universitat Politècnica de Catalunya Dictamen del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya Estatut d’autonomia de Catalunya; l’estatut Llei de normalització lingüística de Catalunya Pla general de vies de comunicació Usatges de Barcelona Noms d’esdeveniments i de períodes històrics i culturals S'escriu amb majúscula el nom d'un esdeveniment històric. EXEMPLES la Batalla de l’Ebre la Primera Guerra Mundial els Fets de Maig la Revolució Francesa la Guerra dels Segadors el Setge de Girona la Guerra dels Trenta Anys el Sis d’Octubre la Primavera de Praga   S'escriu amb minúscula el nom d'un període històric o el d'un moviment artístic o cultural. EXEMPLES la decadència el realisme l’edat mitjana el romànic l’era atòmica el romanticisme el gòtic   l’humanisme excepcions : l’impressionisme la Il·lustració el noucentisme la Renaixença la primera república el Renaixement Condecoracions, medalles, etc S'escriu amb majúscula el nom d’una condecoració, una medalla, un premi, etc., concret. EXEMPLES la Creu de Sant Jordi el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el Premi Nacional de Literatura Noms de divisions del calendari S'escriu amb minúscula el nom d'un mes de l’any o d’un dia de la setmana així com altres divisions del calendari. S'escriu també amb minúscula el nom d'una estació i el nom d'un temps litúrgic. EXEMPLES agost quaresma dijous ramadà pasqua tardor Noms de festes S'escriu amb majúscula el nom d'unade festa civil o religiosa i les commemoracions. EXEMPLES Cap d’Any Nadal Carnestoltes l’Onze de Setembre Diada de la Sardana Pasqua de Resurrecció Dijous Sant Pentecosta la Festa de l’Arbre el Primer de Maig la Festa Major Sant Esteve Noms científics de plantes i d’animals S'escriu amb majúscula la primera paraula del nom científic llatí de plantes i d’animals. S'escriu amb minúscula les formes catalanes. EXEMPLES Melursus ursinus Pinus sylvestris però artròpodes braquiopterigis Termes geològics S'escriu amb minúscula la paraula o les paraules distintives del nom d’una era, un període, etc. geològic. EXEMPLES era cenozoica miocè era paleozoica període cretaci Termes d’astronomia S'escriu amb majúscula el nom d’un planeta, un satèl·lit, una estrella, una constel·lació, un asteroide, etc. S'escriu amb minúscula les paraules lluna , sol i terra quan s’usen en un sentit genèric (per exemple, prendre el sol, lluna plena ). EXEMPLES Andròmeda Óssa Menor Corona Austral el planeta Terra Halley Sol Mercuri la Via Làctea Noms de sòls S'escriu amb majúscula el nom d’una classificació de sòl. EXEMPLES Andosòl Rudzina Fluvisòl Txernozem Noms comercials S'escriu amb majúscula els noms comercials quan designen una marca concreta. S'escriuen amb minúscula quan s’usen de manera genèrica. EXEMPLES una cinta adhesiva de la marca Cel·lo una pel·lícula Kodak unes sabatilles Wamba un tub de Sedergine però un priorat de gran qualitat un maó molt tendre Lletres soles i múltiples usades com a paraules o parts de paraules compostes Si un terme compost apareix en altres llocs del recurs amb una lletra sola o amb diverses lletres amb majúscula o minúscula, respecteu l’ús de majúscules i minúscules del recurs. EXEMPLES bomba A raigs X e-ciencia vitamina C E-LIS   Paraules compostes unides amb guionet Si les regles exigeixen l’ús de majúscules en una paraula composta unida amb guionet, s'escriu amb majúscula la primera part de la paraula; s'escriu amb majúscula la segona part només si és un nom propi. EXEMPLES Mont-roig Catalunya-Aragó Catalano-aragonès Trenta-quatre