Sintaxi dels punts d'accés

Aquest document d'orientació tracta sobre la sintaxi dels punts d'accés en registres bibliogràfics i d'autoritat en MARC per a les entitats següents: obres, expressions, manifestacions, persones, entitats corporatives, famílies i llocs. Se centra en aspectes formals dels punts d'accés (ordre, espaiat, puntuació i codificació), però no en la tria dels punts d'accés ni en qüestions com majúscules, transcripció o instruccions especialitzades (obres o expressions musicals, jurídiques o religioses).

---

1. Consideracions generals

Els punts d'accés es poden categoritzar com a punts d'accés autoritzats o punts d'accés variants:

• Un punt d'accés autoritzat és un punt d'accés normalitzat que representa una entitat.
•  Un punt d'accés variant és una alternativa al punt d'accés autoritzat que representa una entitat.

2. Canvis respecte RDA original

Els punts d'accés creats amb RDA oficial seran idèntics als creats amb RDA original.

RDA original	RDA oficial
La sintaxi de punts d'accés es troba a l'Apèndix E: Sintaxi dels registres per al control dels punts d'accés.	La sintaxi dels punts d'accés, o els esquemes de codificació de cadenes, es deixen a cada comunitat. RDA oficial defineix un ECC com: "Conjunt de valors de cadenes i conjunt associat de regles que descriuen un mapatge entre aquest conjunt de cadenes i un valor d'un element."

3. Implementació

3.1 Orientació general sobre la sintaxi dels punts d'accés

Aquesta secció descriu convencions de puntuació i espaiat que són aplicables a tots els tipus de punts d'accés en registres d'autoritat de noms i en registres bibliogràfics. Aquestes convencions generals són aplicables als camps MARC 1XX, 4XX i 5XX en registres d'autoritat i als camps MARC 1XX, 240, 6XX, 70X-75X i 8XX en registres bibliogràfics.

Puntuació/espaiat dins dels punts d'accés. 

S'usa puntuació interna per separar inequívocament les unitats dels punts d'accés. Els signes de puntuació per a aquest propòsit són: punt (.), coma (,), cometes dobles ("), interrogant (?), signe d'exclamació (!) i guió (-).

Espais després de punts. Es deixa un espai després d'un punt o d'un altre signe de puntuació final que serveixi per separar unitats dels punts d'accés. Si el punt o el signe de puntuació final va seguit d'un codi de subcamp, l'espai es generar automàticament pel sistema. Si no hi ha cap codi de subcamp a continuació (per exemple, dins de qualificadors entre parèntesis), s'ha d'introduir l'espai.

EXEMPLES

130 0# $a Contes de l'olivier. $l Català

240 10 $a Lakmé. $p Où va la jeune Indoue? $l Italià

110 1# $a Gran Bretanya. $b Monarca (1707-1714 : Anna I)

Símbol d'ampersand (&). S'ha d'introduir un espai a banda i banda d'un ampersand o equivalent usat en un punt d'accés.

EXEMPLES

110 2# $a T & D (Grup musical)

240 10 $a 1 & 2 Thessalonians. $l Castellà

Parèntesi. Si una unitat d'un punt d'accés que no sigui l'última acaba amb un parèntesi de tancament, s'ha d'introduir després d'aquest parèntesi el mateix signe de puntuació que s'utilitzaria si no hi hagués parèntesi.

EXEMPLES

110 1# $a Barcelona (Catalunya : Província). $b Servei de Catalogació i Conservació de Monuments

110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1922-1939 : Pius XI). $t Casti connubii

Data oberta. Es deixa un espai entre una data oberta i qualsevol dada que la segueixi dins del mateix subcamp. Quan un codi de subcamp segueix immediatament una data oberta, no es deixa espai.

EXEMPLES

110 2# $a Església Catòlica. $b Arxidiòcesi de Barcelona (Catalunya). $b Arquebisbe (2015- : Omella)

700 1# $a Monzó, Quim, $d 1952- $$tPerquè de tot plegat

Signe final de puntuació. En els punts d'accés, el signe final de puntuació és el punt ( . ), el parèntesi de tancament ( ) ), el claudàtor de tancament ( ] ), les cometes ( " ), el signe d'interrogació ( ? ), el signe d'exclamació ( ! ) o el guionet ( - ; utilitzat habitualment al final d'una data oberta).
a. Registres d'autoritat de noms. Els punts d'accés no s'han d'acabar amb un signe final de puntuació, excepte quan aquest forma part de la dada (p. ex., un punt en una abreviatura) o quan ho exigeixen les instruccions de catalogació (p. ex., un element inclòs dins de parèntesis).

EXEMPLES

100 1# $a García, José

100 1# $a García, José  A.

100 1# $a García, J. A. $q (José A.)

b. Registres bibliogràfics. En general, els punts d'accés autoritzats no s'han d'acabar amb un punt, d'acord amb la decisió adoptada l'any 2003 pel Grup de Treball pel Canvi de Format del CBUC (actual CSUC) i la taula de conversió del format CATMARC a MARC 21 pròpia del CCUC.

EXEMPLES

100 1# $a Puccini, Giacomo, 1858-1924, $e compositor 240 1# $a Bohème

710 2# $a Fons Alicia de Larrocha (Biblioteca de Catalunya) $5 ES-BaBC

Elements de relació en els punts d'accés bibliogràfics. Els elements de relació que segueixen els punts d'accés autoritzats no van en majúscula inicial i sempre van precedits per una coma, llevat que el punt d'accés autoritzat acabi amb una data oberta.

EXEMPLES

700 1# Ballús, Neus, 1980- director cinematogràfic

100 1# $a Espriu, Salvador, $d1913-1985, $e autor

 Quan s'utilitza el subcamp $i per als elements de relació, aquest ha de ser el primer subcamp, la primera paraula s'ha d'escriure amb majúscula inicial i el subcamp ha d'acabar amb dos punts.

EXEMPLE

700 1# $i Llibret basat en (obra): $a Martorell, Joanot, $d1410-1465. $tTirant lo Blanc

3.2 Entitats

Entitat RDA 

punt d'accés d'entitat RDA

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat d'entitat RDA

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció al punt d'accés autoritzat per al subtipus d'entitat adequat.

variant de punt d'accés d'entitat RDA

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció al punt d'accés autoritzat per al subtipus d'entitat adequat.

Obra

punt d'accés d'obra

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat d'obra

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

variant de punt d'accés d'obra

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacions

• En registres bibliogràfics, les obres es codifiquen als camps X00, X10 o X11; 1XX en combinació 240; o X30.

  EXEMPLES

  100 1# $a Roig, Jaume, $$d -1478, $e autor 240 10 $a Espill

  100 0# $a Verdaguer, Jacint, $$d 1845-1902, $e autor 240 10 $a Obres

  600 17 $a Espriu, Salvador, $d 1913-1985. $t Caminant i el mur $2 lemac

  730 0# $a Mil i una nits

• En registres d'autoritat, les variants de punt d'accés d'obra es codifiquen als camps 400, 410, 411 i 430.

  EXEMPLES

  400 1# $a Roig, Jaume, $$d -1478. $$t Llibre de les dones

  410 2# $a  Centre de Lectura (Reus, Catalunya). $t Assaig

  430 #0 $a Alf layla wa-layla

   

• Si el punt d'accés d'una obra comença amb el punt d'accés d'agent, s'usa el mateix camp MARC i la mateixa codificació de subcamps que l'agent.

  EXEMPLES

  100 0# $a Alfons $b X, $c rei de Castella-Lleó, $d 1221-1284 Comentari: punt d'accés autoritzat de persona

  100 0# $a Alfons $b X, $c rei de Castella-Lleó, $d 1221-1284. $t Cantigas de Santa María Comentari: punt d'accés autoritzat d'obra

  110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1878-1903 : Lleó XIII) Comentari: punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa

  110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1878-1903 : Lleó XIII). $t Rerum novarum Comentari: punt d'accés autoritzat d'obra

• Si l'obra no té un agent creador explícit, s'usa X30.

  • En registres bibliogràfics, el primer indicador dels camps 130 i 730 és "0" i el segon és "blanc". 

  • En registres bibliogràfics, el primer indicador del camp 830 és "blanc" i el segon és "0". 

  • En registres d'autoritat, el primer indicador dels camps 130, 430 i 530 és "blanc" i el segon és "0".

    EXEMPLES
    Punts d'accés en registres bibliogràfics	Punts d'accés en registres d'autoritat
    130 0# $a Liber de modo bene vivendi ad sororem	130 #0 $a Liber de modo bene vivendi ad sororem
    730 0# $a Ciutat cremada (Pel·lícula cinematogràfica)	130 #0 $a Ciutat cremada (Pel·lícula cinematogràfica)
    830 #0 $a Monografies de psicoanàlisi i psicoteràpia	130 #0 $a Monografies de psicoanàlisi i psicoteràpia

• S'utilitzen elements i designacions addicionals per distingir el punt d'accés d'una obra d'un altre punt d'accés d'una altra obra. Els elements i designacions addicionals es donen entre parèntesis després del títol preferit de l'obra, al subcamp $a o $t.

  EXEMPLES
  Punts d'accés en registres bibliogràfics	Punts d'accés en registres d'autoritat
  730 0# $a Bruixa Avorrida (Programa de televisió)	130 #0 $a Bruixa Avorrida (Programa de televisió)
  100 1# $a Sàbat, Oriol, $d 1967- $e artista 240 1# $a Pietat (1997)	100 1# $a Sàbat, Oriol, $d 1967- $t Pietat (1997)
  830 #0 $a Biblioteca de bolsillo (Barcelona, Catalunya)	130 #0 $a Biblioteca de bolsillo (Barcelona, Catalunya)
  100 1# $a Feliu i Codina, Josep, $d 1845-1897, $e autor 240 10 $a María del Carmen (Obra de teatre)	100 1# $a Feliu i Codina, Josep, $d 1845-1897. $t María del Carmen (Obra de teatre)
  830 0# $a Working papers (Institut de Ciències Polítiques i Socials (Barcelona, Catalunya))	130 #0 $a Working papers (Institut de Ciències Polítiques i Socials (Barcelona, Catalunya))

• Quan es donen múltiples qualificadors entre parèntesis, se separen amb espai, dos punts, espai. En general no hi ha cap ordre de prioritat excepte: "Col·lecció" sempre va primer i es dona en el seu propi conjunt de parèntesis.

  EXEMPLES
  Punts d'accés en registres bibliogràfics	Punts d'accés en registres d'autoritat
  130 0# $a Last time I saw Paris (Pel·lícula cinematogràfica : 1954)	130 #0 $a Last time I saw Paris (Pel·lícula cinematogràfica : 1954)
  830 #0 $a Idee (Col·lecció) (Roma, Itàlia)	130 #0 $a Idee (Col·lecció) (Roma, Itàlia)

• Un punt d'accés d'obra pot representar una o més parts d'una obra. Precedeix una designació i/o un títol per a una part o parts d'una obra un punt i espai.

  EXEMPLES
  Punts d'accés en registres bibliogràfics	Punts d'accés en registres d'autoritat
  130 0# $a Bíblia. $p Salms	130 #0 $a Bíblia. $p Salms
  830 #0 $a Biblioteca A. $p Clásicos	130 #0 $a Biblioteca A. $p Clásicos
  100 0# $a Aristòtil, $d 384 aC-322 aC 240 1# $a Ètica a Nicòmac. $n Llibres 8-9	100 0# $a Aristòtil, $d 384 aC-322 aC. $t Ètica a Nicòmac. $n Llibres 8-9
  100 1# $a Martí i Pol, Miquel, $$d 1929-2003, $e autor 240 10 $a Poesia. $k Seleccions	100 1# $a Martí i Pol, Miquel, $$d 1929-2003. $t Poesia. $k Seleccions

Expressió

punt d'accés d'expressió

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat d'expressió

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

variant de punt d'accés d'expressió

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacions

• En registres bibliogràfics, les expressions es codifiquen als camps X00, X10 o X11; 1XX en combinació 240; o X30.

  EXEMPLES

  100 1# $a Quicios, Laura, $e autor 240 10 $a Amunt, dormilegues! $l Castellà

  130 #0 $a Bíblia. $p Nou Testament. $l Alemany

• En registres d'autoritat, les variants de punt d'accés d'expressió es codifiquen als camps 400, 410, 411 i 430.

  EXEMPLE

  400 1# $a Quicios, Laura. $t Arriba, dormilones!

• El punt d'accés d'expressió sempre comença amb el punt d'accés d'obra. S'enregistra al camp 1XX exactament tal com s'ha enregistrat l'obra.

  EXEMPLE
  Punt d'accés d'obra en el registre d'autoritat	Punt d'accés d'expressió en el registre d'autoritat
  130 #0 $a Imitatio Christi	130 #0 $a Imitatio Christi. $l Francès

• Si el punt d'accés d'expressió comença amb el punt d'accés d'agent, s'usa el mateix camp MARC i la mateixa codificació de subcamps que l'agent (X00, X10 o X11).

  EXEMPLE
  Punt d'accés d'agent	Punt d'accés d'expressió
  100 1# $a Rodoreda, Mercè, $d 1908-1983	100 1# $a Rodoreda, Mercè, $d 1908-1983. $t Gallines de Guinea. $l Castellà

• Si l'expressió no té un agent creador explícit, useu X30.

  EXEMPLE
  Punt d'accés en el registre bibliogràfic	Punt d'accés autoritzat d'expressió en el registre d'autoritat:
  730 0# $a Alcorà. $l Anglès	130 #0 $a Alcorà. $l Anglès

• S'utilitzen elements d'atribut RDA per distingir el punt d'accés d'expressió d'un altre punt d'accés d'obra quan calgui.

  • Llengua: al punt d'accés d'obra s'afegeix la llengua al subcamp $l. Precedeix la llengua un punt tret que hi hagi un altre signe de puntuació final.

  • Data d'expressió: al punt d'accés d'expressió s'afegeix la data d'expressió al subcamp $f. Precedeix la data d'expressió un punt tret que hi hagi un altre signe de puntuació final.

  • Designació de versió: al punt d'accés d'expressió s'afegeix la designació de versió al subcamp $s. Es dona entre parèntesis (excepte per a expressions d'obres religioses).

  • Tipus de contingut: al punt d'accés d'expressió s'afegeix el tipus de contingut al subcamp $s. Es dona entre parèntesis. 

Manifestació

punt d'accés de manifestació

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Per als manuscrits i conjunts de manuscrits, s'aplica l'opció. S'ha d'utilitzar el punt d'accés de la manifestació com a base per a Obra: punt d'accés autoritzat d'obra i Manifestació: punt d'accés autoritzat de manifestació SI: el títol preferit de l'obra és el mateix que el del manuscrit físic; l'obra no té cap creador conegut; i el manuscrit no conté cap obra sagrada o litúrgica.

punt d'accés autoritzat de manifestació

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció només per a manuscrits. No es creen punts d'accés autoritzats per a altres manifestacions.

variant de punt d'accés de manifestació

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacions

• Construïu un punt d'accés per a manuscrit amb els elements següents:
  • un valor d'Entitat corporativa: punt d'accés d'entitat corporativa per a un repositori d'un manuscrit
  • el terme Manuscrit
  • una designació del manuscrit assignada per un repositori
• Se separen cada element amb punt i espai tret que hi hagi un altre signe de puntuació.

  EXEMPLE

  110 2# $a Biblioteca de Catalunya. $k Manuscrit. $n M 971 b

Ítem

punt d'accés d'ítem

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

No s'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat d'ítem

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

No s'aplica l'opció.

variant de punt d'accés d'ítem

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Agent

punt d'accés d'agent

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Se segueix les opcions per a punt d'accés per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona.

punt d'accés autoritzat d'agent

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Se segueix les opcions per a punt d'accés autoritzats per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona..

variant de punt d'accés d'agent

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Se segueix les opcions per a variants de  punt d'accés per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona.

Persona

punt d'accés de persona

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat de persona

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

variant de punt d'accés de persona

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacions

• Els punts d'accés de persones es codifiquen al camp X00. En registres bibliogràfics s'usen els camps 100, 600, 700 o 800. En registres d'autoritat s'usen els camps 100, 400 o 500.
• Si el nom consta de diverses parts, s'enregistra com a primer element aquella part del nom sota la qual la persona es llistaria normalment en llistes alfabètiques autoritatives en la llengua o el país de residència o d'activitat de la persona, seguida d'altres parts del nom.

  EXEMPLES

  100 1# $a Torres i Capell, Manuel de, $d 1941-

  100 1# $a Silva, Affonso M. Furtado da

• Indicadors:

  • S'usa el primer indicador amb valor "0" per a un nom de pila o un nom format per paraules, frases, inicials, lletres separades o numerals que estan en ordre directe. S'omet un article inicial quan s'enregistra una frase que denomina una altra obra de la persona.

    EXEMPLES

    100 0# $a Cher, $d 1946-

    100 0# $a Vidua Felgineria, $d activa 1720-1742

    100 0# $a H. D.

    100 0# $a 1ques2, $d 1963-

  • S'usa  el primer indicador amb valor "1" per a una persona amb cognom o cognom compost en ordre invertit (cognom, nom) o un nom sense nom(s) de pila que se sap que és un cognom.

    EXEMPLES

    100 1# $a Calders, Pere, $d 1912-1994

• Subcamps:

  • No hi ha un ordre MARC prescrit per als subcamps més enllà del subcamp $a als camps X00. Quan es proporcionen múltiples addicions al nom, en general se segueix aquestes directrius: el subcamp $d (data) hauria de ser sempre l'últim element en una cadena 100, tret que s'afegeixi el terme (Esperit) al nom. S'afegeix $c (Esperit) com a darrer element en una cadena 100.

  • En general s'afegeix el subcamp $c abans del subcamp $q quan també s'afegeixen paraules, numerals, etc. que indiquen relació.

• Inicials, lletres o abreviatures

  • Punts: Si el nom d'una persona consta d'inicials o en conté, s'introdueix un punt després d'una inicial si és segur que la lletra és una inicial. En cas de dubte, no s'introdueix cap punt.

  • Espaiat: Si el nom conté dos o més noms de pila representats per inicials, consta completament d'inicials o consta completament de lletres separades que no són inicials, s'introdueix un sol espai entre les inicials/lletres en tots els casos (independentment de si van seguides de punts o no).

• Altres elements en punt d'accés autoritzat

  • Punts: Amb inicials, s'inclou punts tret que l'ús predominant de l'autor deixi clar que els omet.

  • Espais: No es deixen espais entre inicials/lletres simples.

  • Parts abreujades o absents del nom: Si una part d'un nom és abreujada (dues o més lletres presents en lloc d'una sola lletra com a inicial), o si falta un nom de pila d'un nom entrat sota cognom, no es deixa espai obert després de l'abreviatura o del nom de pila absent.

• Prefixos (articles i preposicions) en alguns noms

  • El prefix segueix immediatament el primer element. Si el primer element d'un punt d'accés de persona va seguit directament d'un prefix sense dades intermèdies (p. ex., nom(s) de pila, inicial(s) del nom de pila), se separa el prefix del primer element amb coma i es posa el prefix al registre MARC com a part del subcamp $c.

  • Prefixos en noms sense noms de pila, però que contenen paraules o frases associades amb un punt d'accés: Es formulen  aquests punts d'accés amb els prefixos després de qualsevol paraula o frase associada amb el nom, tant les paraules o frases com el prefix al subcamp $c.

  • Prefixos en noms sense noms de pila: Es formulen les dades que constitueixen els punts d'accés segons el patró: primer element del punt d'accés; paraules o frases associades amb el nom; prefix; qualificador; data.

• Dates

  • Si es dona tant una data de naixement com una data de mort o es dona un interval de dates per al període d'activitat, se separen les dates amb un guió.

  • Si es dona només una data de naixement, s'usa un guió després de la data; no s'usa el terme "naixement" amb la data.

  • Si es dona només una data de mort, s'usa un guió abans de la data; no useu el terme "defunció" amb la data.

  • Si es dona una data o dates per al període d'activitat, s'usa "actiu/activa" i "segle" en lloc de les abreviatures "fl." i "S.". El terme "actiu/activa" hauria d'aparèixer abans de la primera data del període d'activitat (p. ex., "actiu segle XII") tret que s'utilitzi un altre terme com "jin shi".

• Forma desenvolupada del nom: Es dona una forma desenvolupada del nom entre parèntesis.

• Títols i paraules associades amb un nom: Es precedeix un títol de noblesa amb coma i espai.

• Numeració

  • S'enregistra la numeració associada amb un nom de pila al subcamp $b, precedida per un espai. La numeració associada amb un cognom s'enregistra al subcamp $c, precedida per un espai i una coma.

  • Precedeix amb coma i espai un títol de reialesa o rang religiós, o un terme de tractament per a una persona de vocació religiosa, o un altre terme indicatiu de rang, honor o càrrec.

  • Es dona entre parèntesis una designació per a una persona anomenada en una escriptura sagrada o en un llibre apòcrif.

  • Es dona entre parèntesis una altra designació.

Agent Col·lectiu

punt d'accés d'agent col·lectiu

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família.

punt d'accés autoritzat d'agent col·lectiu

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família.

variant de punt d'accés d'agent col·lectiu

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família.

Entitat corporativa

punt d'accés d'entitat corporativa

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció si no s'utilitza un esquema de codificació de vocabulari com a font d'informació. S'han de seguir les instruccions d'Entitat corporativa: punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa o d'Entitat corporativa: variant de punt d'accés d'entitat corporativa.

punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

variant de punt d'accés d'entitat corporativa

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacons

• Les entitats corporatives es codifiquen a X10.
• Congressos, jornades, reunions, esdeveniments i expedicions en ordre directe es codifiquen a X11.

• Indicadors: S'usa el primer indicador "1" per a un nom de jurisdicció. S'usa el primer indicador "2" per a un nom en ordre directe.

• Entitat subordinat o relacionada: S'enregistra el nom d'una entitat subordinada o relacionada com a subdivisió del punt d'accés que representa l'entitat superior o relacionada al subcamp $b. Precedeix un cos subordinat o relacionat un punt i espai.

• Inicials: Si la forma del nom en el punt d'accés consta d'inicials o en conté, es regularitza l'espaiat i es posa un espai després d'una inicial que va seguida d'una paraula o d'un altre element que no és una inicial i no es posa espai després d'una inicial que va seguida d'una altra inicial d'una sola lletra.

• Abreviatures: Van precedides i seguides amb un espai les abreviatures que consten de dues o més lletres.

• Nom de lloc al final

  • Si la forma del nom en el punt d'accés inclou un nom de lloc al final i el lloc va entre parèntesis o va precedit per coma i espai, s'ha de mantenir al punt d'accés la puntuació tal com es troba.

  • Els elements i designacions addicionals en punts d'accés d'entitat corporativa segueixen el punt d'accés de base d'entitat corporativa entre parèntesis.

  • Les designacions múltiples en punts d'accés d'entitat corporativa segueixen el punt d'accés de base d'entitat corporativa entre parèntesis i se separen amb espai, dos punts, espai.

• Congressos i exposicions

  Van entre parèntesis el número, la data i el lloc d'un congrés, etc. Se separen el número, la data i el lloc amb espai, dos punts, espai. Afegiu, si escau i si es pot determinar fàcilment, els elements següents al nom d'un congrés únic, etc., en aquest ordre: el número de congrés al subcamp $n; la data de congrés al subcamp $d; el lloc de congrés al subcamp $c.

Família

punt d'accés de família

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció si no s'utilitza un esquema de codificació de vocabulari com a font d'informació. Seguiu les instruccions a Família: punt d'accés autoritzat de família o Família: variant de punt d'accés de família.

punt d'accés autoritzat de família

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

variant de punt d'accés de família

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacions

• Les famílies es codifiquen al camp X00 amb primer indicador "3".

• S'afegeix el tipus de família després d'un parèntesi d'obertura. No hi ha cap codificació addicional de subcamps.

• Els cognoms compostos i els cognoms amb prefixos escrits separadament es tracten igual que per als noms personals.

• S'enregistra el nom preferit en ordre directe al subcamp $a.

• Quan es proporcionen múltiples addicions al nom, en general se segueixen aquestes directrius:

  • Les addicions al nom es contenen en un sol conjunt de parèntesis separat per espai, dos punts, espai.

  • El terme per al tipus de família s'afegeix després del nom i es conté al subcamp $a.

  • El subcamp $d (data) segueix el terme per a la categoria de família.

  • El subcamp $c s'utilitza per al lloc relacionat de la família i segueix la data.

  • El subcamp $g s'utilitza per al membre prominent de la família. Es dona el punt d'accés autoritzat per a la persona tal com es troba al camp 1XX del registre d'autoritat sense cap codificació interna de subcamps.

Nomen

punt d'accés de nomen: No s'enregistra l'element.

punt d'accés autoritzat de nomen: No s'enregistra l'element.

variant de punt d'accés de nomen: No s'enregistra l'element.

Lloc

punt d'accés de lloc

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat de lloc

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

variant de punt d'accés de lloc

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacions

• Els llocs es codifiquen al camp X51.
• S'usa el camp 151 amb tots dos indicadors en blanc en registres d'autoritat.
• Useu el camp 651 amb el primer indicador en blanc i el segon indicador "7" quan els punts d'accés per a llocs s'utilitzen com a matèria en registres bibliogràfics afegint al final del punt d'accés el subcamp $2 lemac.

• Quan una jurisdicció és la primera part d'un punt d'accés per a una entitat subordinada o per a una obra/expressió, es codifiquen els noms de lloc al camp X10, primer indicador "1" i segon indicador en blanc.

• S'enregistra com a part d'un nom de lloc el nom del lloc més gran en què es troba o la jurisdicció més gran a la qual pertany, entre parèntesis després del nom del lloc, tot al subcamp $a.

• S'enregistra la categoria de govern quan es requereix (p. ex., estat, província, etc.) entre parèntesis després del lloc o jurisdicció més gran separada per espai, dos punts, espai, tot al subcamp $a.

• Per a llocs dins de ciutats, afegiu la ciutat entre parèntesis.

Interval de temps

punt d'accés d'interval de temps

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

No s'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat d'interval de temps

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

No s'aplica l'opció.

variant de punt d'accés d'interval de temps

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

No s'aplica l'opció.

4. A criteri del catalogador

Molts tipus de variants de punts d'accés no estan prescrits i s'enregistren segons el criteri del catalogador.

En general, s'utilitza el criteri del catalogador per determinar quins elements afegir als punts d'accés d'obres i als punts d'accés d'expressions per distingir-los.