Sintaxi dels punts d'accés

Aquest document d'orientació tracta sobre la sintaxi dels punts d'accés en registres bibliogràfics i d'autoritat en MARC per a les entitats següents: obres, expressions, manifestacions, persones, entitats corporatives, famílies i llocs. Se centra en aspectes formals dels punts d'accés (ordre, espaiat, puntuació i codificació), però no en la tria dels punts d'accés ni en qüestions com majúscules, transcripció o instruccions especialitzades (obres o expressions musicals, jurídiques o religioses).

---

1. Consideracions generals

Els punts d'accés es poden categoritzar com a punts d'accés autoritzats o punts d'accés variants:

• Un punt d'accés autoritzat és un punt d'accés normalitzat que representa una entitat.
•  Un punt d'accés variant és una alternativa al punt d'accés autoritzat que representa una entitat.

2. Canvis respecte RDA original

Els punts d'accés creats amb RDA oficial seran idèntics als creats amb RDA original.

RDA original	RDA oficial
La sintaxi de punts d'accés es troba a l'Apèndix E: Sintaxi dels registres per al control dels punts d'accés.	La sintaxi dels punts d'accés, o els esquemes de codificació de cadenes, es deixen a cada comunitat. RDA oficial defineix un ECC com: "Conjunt de valors de cadenes i conjunt associat de regles que descriuen un mapatge entre aquest conjunt de cadenes i un valor d'un element."

3. Implementació

3.1 Orientació general sobre la sintaxi dels punts d'accés

Aquesta secció descriu convencions de puntuació i espaiat que són aplicables a tots els tipus de punts d'accés en registres d'autoritat de noms i en registres bibliogràfics. Aquestes convencions generals són aplicables als camps MARC 1XX, 4XX i 5XX en registres d'autoritat i als camps MARC 1XX, 240, 6XX, 70X-75X i 8XX en registres bibliogràfics.

Puntuació/espaiat dins dels punts d'accés. 

S'usa puntuació interna per separar inequívocament les unitats dels punts d'accés. Els signes de puntuació per a aquest propòsit són: punt (.), coma (,), cometes dobles ("), interrogant (?), signe d'exclamació (!) i guió (-).

Espais després de punts. Es deixa un espai després d'un punt o d'un altre signe de puntuació final que serveixi per separar unitats dels punts d'accés. Si el punt o el signe de puntuació final va seguit d'un codi de subcamp, l'espai es generar automàticament pel sistema. Si no hi ha cap codi de subcamp a continuació (per exemple, dins de qualificadors entre parèntesis), s'ha d'introduir l'espai.

EXEMPLES

130 0# $a Contes de l'olivier. $l Català

240 10 $a Lakmé. $p Où va la jeune Indoue? $l Italià

110 1# $a Gran Bretanya. $b Monarca (1707-1714 : Anna I)

Símbol d'ampersand (&). S'ha d'introduir un espai a banda i banda d'un ampersand o equivalent usat en un punt d'accés.

EXEMPLES

110 2# $a T & D (Grup musical)

240 10 $a 1 & 2 Thessalonians. $l Castellà

Parèntesi. Si una unitat d'un punt d’accés que no sigui l'última acaba amb un parèntesi de tancament, s'ha d'introduir després d'aquest parèntesi el mateix signe de puntuació que s'utilitzaria si no hi hagués parèntesi.

EXEMPLES

110 1# $a Barcelona (Catalunya : Província). $b Servei de Catalogació i Conservació de Monuments

110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1922-1939 : Pius XI). $t Casti connubii

Data oberta. Es deixa un espai entre una data oberta i qualsevol dada que la segueixi dins del mateix subcamp. Quan un codi de subcamp segueix immediatament una data oberta, no es deixa espai.

EXEMPLES

110 2# $a Església Catòlica. $b Arxidiòcesi de Barcelona (Catalunya). $b Arquebisbe (2015- : Omella)

700 1# $a Monzó, Quim, $d 1952- $$tPerquè de tot plegat

Signe final de puntuació. En els punts d'accés, el signe final de puntuació és el punt ( . ), el parèntesi de tancament ( ) ), el claudàtor de tancament ( ] ), les cometes ( " ), el signe d'interrogació ( ? ), el signe d'exclamació ( ! ) o el guionet ( - ; utilitzat habitualment al final d'una data oberta).
a. Registres d'autoritat de noms. Els punts d'accés no s'han d'acabar amb un signe final de puntuació, excepte quan aquest forma part de la dada (p. ex., un punt en una abreviatura) o quan ho exigeixen les instruccions de catalogació (p. ex., un element inclòs dins de parèntesis).

EXEMPLES

100 1# $a García, José

100 1# $a García, José  A.

100 1# $a García, J. A. $q (José A.)

b. Registres bibliogràfics. En general, els punts d'accés autoritzats no s'han d'acabar amb un punt, d'acord amb la decisió adoptada l'any 2003 pel Grup de Treball pel Canvi de Format del CBUC (actual CSUC) i la taula de conversió del format CATMARC a MARC 21 pròpia del CCUC.

EXEMPLES

100 1# $a Puccini, Giacomo, 1858-1924, $e compositor 240 1# $a Bohème

710 2# $a Fons Alicia de Larrocha (Biblioteca de Catalunya) $5 ES-BaBC

Elements de relació en els punts d'accés bibliogràfics. Els elements de relació que segueixen els punts d'accés autoritzats no van en majúscula inicial i sempre van precedits per una coma, llevat que el punt d'accés autoritzat acabi amb una data oberta.

EXEMPLES

700 1# Ballús, Neus, 1980- director cinematogràfic

100 1# $a Espriu, Salvador, $d1913-1985, $e autor

 Quan s'utilitza el subcamp $i per als elements de relació, aquest ha de ser el primer subcamp, la primera paraula s'ha d'escriure amb majúscula inicial i el subcamp ha d'acabar amb dos punts.

EXEMPLE

700 1# $i Llibret basat en (obra): $a Martorell, Joanot, $d1410-1465. $tTirant lo Blanc

3.2 Entitats

Entitat RDA 

punt d'accés d'entitat RDA

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció

punt d'accés autoritzat d'entitat RDA

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció al punt d'accés autoritzat per al subtipus d'entitat adequat.

variant de punt d'accés d'entitat RDA

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció al punt d'accés autoritzat per al subtipus d'entitat adequat.

Obra

punt d'accés d'obra

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements

S'aplica l'opció

punt d'accés autotitzat d'obra

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements

S'aplica l'opció

variant de punt d'accés d'obra

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements

S'aplica l'opció

Orientacions

• En registres bibliogràfics, les obres es codifiquen als camps X00, X10 o X11; 1XX en combinació 240; o X30.

  EXEMPLES

  100 1# $a Roig, Jaume, $$d -1478, $e autor 240 10 $a Espill

  100 0# $a Verdaguer, Jacint, $$d 1845-1902, $e autor 240 10 $a Obres

  600 17 $a Espriu, Salvador, $d 1913-1985. $t Caminant i el mur $2 lemac

  730 0# $a Mil i una nits

• En registres d'autoritat, les variants de punt d'accés d'obra es codifiquen als camps 400, 410, 411 i 430.

  EXEMPLES

  400 1# $a Roig, Jaume, $$d -1478. $$t Llibre de les dones

  410 2# $a  Centre de Lectura (Reus, Catalunya). $t Assaig

  430 #0 $a Alf layla wa-layla

   

• Si el punt d'accés d'una obra comença amb el punt d'accés d'un agent, s'usa el mateix camp MARC i la mateixa codificació de subcamps que l'agent.

  EXEMPLES

  100 0# $a Alfons $b X, $c rei de Castella-Lleó, $d 1221-1284 Comentari: punt d'accés autoritzat de persona

  100 0# $a Alfons $b X, $c rei de Castella-Lleó, $d 1221-1284. $t Cantigas de Santa María Comentari: punt d'accés autoritzat d'obra

  110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1878-1903 : Lleó XIII) Comentari: punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa

  110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1878-1903 : Lleó XIII). $t Rerum novarum Comentari: punt d'accés autoritzat d'obra

• Si l'obra no té un agent creador explícit, s'usa X30.

  • En registres bibliogràfics, el primer indicador dels camps 130 i 730 és "0" i el segon és "blanc". 

  • En registres bibliogràfics, el primer indicador del camp 830 és "blanc" i el segon és "0". 

  • En registres d'autoritat, el primer indicador dels camps 130, 430 i 530 és "blanc" i el segon és "0".

    EXEMPLES
    Punts d'accés en registres bibliogràfics	Punts d'accés en registres d'autoritat
    130 0# $a Liber de modo bene vivendi ad sororem	130 #0 $a Liber de modo bene vivendi ad sororem
    730 0# $a Ciutat cremada (Pel·lícula cinematogràfica)	130 #0 $a Ciutat cremada (Pel·lícula cinematogràfica)
    830 #0 $a Monografies de psicoanàlisi i psicoteràpia	130 #0 $a Monografies de psicoanàlisi i psicoteràpia

• S'utilitzen elements i designacions addicionals per distingir el punt d'accés d'una obra d'un altre punt d'accés d'una altra obra. Els elements i designacions addicionals es donen entre parèntesis després del títol preferit de l'obra, al subcamp $a o $t.

  EXEMPLES
  Punts d'accés en registres bibliogràfics	Punts d'accés en registres d'autoritat
  730 0# $a Bruixa Avorrida (Programa de televisió)	130 #0 $a Bruixa Avorrida (Programa de televisió)
  100 1# $a Sàbat, Oriol, $d 1967- $e artista 240 1# $a Pietat (1997)	100 1# $a Sàbat, Oriol, $d 1967- $t Pietat (1997)
  830 #0 $a Biblioteca de bolsillo (Barcelona, Catalunya)	130 #0 $a Biblioteca de bolsillo (Barcelona, Catalunya)
  100 1# $a Feliu i Codina, Josep, $d 1845-1897, $e autor 240 10 $a María del Carmen (Obra de teatre)	100 1# $a Feliu i Codina, Josep, $d 1845-1897. $t María del Carmen (Obra de teatre)
  830 0# $a Working papers (Institut de Ciències Polítiques i Socials (Barcelona, Catalunya))	130 #0 $a Working papers (Institut de Ciències Polítiques i Socials (Barcelona, Catalunya))

• Quan es donen múltiples qualificadors entre parèntesis, se separen amb espai, dos punts, espai. En general no hi ha cap ordre de prioritat excepte: "Col·lecció" sempre va primer i es dona en el seu propi conjunt de parèntesis.

  EXEMPLES
  Punts d'accés en registres bibliogràfics	Punts d'accés en registres d'autoritat
  130 0# $a Last time I saw Paris (Pel·lícula cinematogràfica : 1954)	130 #0 $a Last time I saw Paris (Pel·lícula cinematogràfica : 1954)
  830 #0 $a Idee (Col·lecció) (Roma, Itàlia)	130 #0 $a Idee (Col·lecció) (Roma, Itàlia)

• Un punt d'accés d'obra pot representar una o més parts d'una obra. Precedeix una designació i/o un títol per a una part o parts d'una obra un punt i espai.

  EXEMPLES
  Punts d'accés en registres bibliogràfics	Punts d'accés en registres d'autoritat
  130 0# $a Bíblia. $p Salms	130 #0 $a Bíblia. $p Salms
  830 #0 $a Department of State publication. $p East Asian and Pacific series.	130 #0 $a Department of State publication. $p East Asian and Pacific series
  100 0# $a Homer. 240 1# $a Odyssey. $n Book 1-5	100 0# Homer. $t Odyssey. $n Book 1-5
  100 1# $a Merrill, James, ‡d 1926-1995, $e author. 240 10 ‡a Poems.‡k Selections	100 1# $a Merrill, James, ‡d 1926-1995. ‡t Poems. ‡k Selections

Expressió