RECURSOS EN CATALÀ


Abreviacions d'unitats

S'usen les abreviacions i els símbols següents quan es construeix un punt d'accés o una altra descripció estructurada que faci servir una unitat de mesura o una unitat de temps.

Abreviacions de les unitats de mesura

Les unitats de mesura inclouen la longitud i la velocitat.

Terme per a la unitat de mesura Abreviació o símbol

fotogrames per segon

fps

graus

°

minut, -s

'

peu, -s

ft

polzada, -es

in.

polzades per segon

ips

revolucions per minut

rpm

segon, -s

''

Abreviacions de les unitats de temps

Terme per a la unitat de temps Abreviació o símbol
any a
hora, -es h
minut, -s min
segon, -s s

Abreviacions generals

S'utilitzen les abreviatures següents en la transcripció normalitzada o quan es crea un punt d'accés o una altra descripció estructurada.



Terme

Abreviació

abans de Crist

aC
Useu-lo per enregistrar una data del calendari cristià en el cas d'un interval de temps relacionat amb una persona, família, entitat corporativa, data d'obra i data d'expressió

baix

B
Useu-lo només en enregistrar dades sobre el repartiment d’execució d’un contingut musical per indicar la tessitura de les veus de les obres vocals quan s’anoten dues o més veus

baríton

Bar
Useu-lo només en enregistrar dades sobre el repartiment d’execució d’un contingut musical per indicar la tessitura de les veus de les obres vocals quan s’anoten dues o més veus

contralt

A
Useu-lo només en enregistrar dades sobre el repartiment d’execució d’un contingut musical per indicar la tessitura de les veus de les obres vocals quan s’anoten dues o més veus

després de Crist

dC
Useu-lo per enregistrar una data del calendari cristià en el cas d'un interval de temps relacionat amb una persona, família, entitat corporativa, data d'obra i data d'expressió

etcètera

etc.
Useu-lo només en el terme Protocols, etc

mezzosoprano

Mz
Useu-lo només en enregistrar dades sobre el repartiment d’execució d’un contingut musical per indicar la tessitura de les veus de les obres vocals quan s’anoten dues o més veus

opus

op.

soprano

S
Useu-lo només en enregistrar dades sobre el repartiment d’execució d’un contingut musical per indicar la tessitura de les veus de les obres vocals quan s’anoten dues o més veus

tenor

T
Useu-lo només en enregistrar dades sobre el repartiment d’execució d’un contingut musical per indicar la tessitura de les veus de les obres vocals quan s’anoten dues o més veus




Per a les abreviatures d'unitats de mesura i de temps, vegeu Abreviatures d'unitats en català

Llibres de la Bíblia

Per als llibres de la Bíblia i els grups de llibres de la Bíblia useu la forma breu del títol. Els títols poden variar segons la versió de la Bíblia usada per l’agència que crea les dades i per les polítiques de l’agència.

Useu la forma breu del títol de la llista següent, basada en la Bíblia catalana traducció interconfessional (BCI), com el títol preferit per als llibres i els grups de llibres de la Bíblia.

Llibres individuals


Antic Testament

Gènesi

Èxode

Levític

Nombres

Deuteronomi

Josuè

Jutges

Samuel, 1r

Samuel, 2n

Reis, 1r

Reis, 2n

Isaïes

Jeremies

Ezequiel

Osees

Joel

Amós

Abdies

Jonàs

Miquees

Nahum

Habacuc

Sofonies

Ageu

Zacaries

Malaquies

Salms

Job

Proverbis

Rut

Càntic dels càntics

Cohèlet

Lamentacions

Ester

Daniel

Esdres

Nehemies

Cròniques, 1r

Cròniques, 2n

Llibres deuterocanònics

Sèrie de llibres del cànon catòlic que per als protestants són considerats apòcrifs. Per als llibres apòcrifs que no han estat inclosos ni en el cànon catòlic ni en els apòcrifs protestants vegeu

Ester grec

Judit

Tobit

Macabeus, 1r

Macabeus, 2n

Saviesa

Siràcida

Baruc

Epístola de Jeremies

Daniel grec [Inclou: Pregària d'Azaries, Càntic dels tres joves, Història de Susanna, Bel i el drac.]

Nou Testament

Mateu

Marc

Lluc

Joan

Actes

Romans

Corintis, 1a

Corintis, 2a

Gàlates

Efesis

Filipencs

Colossencs

Tessalonicencs, 1a

Tessalonicencs, 2a

Timoteu, 1a

Timoteu, 2a

Titus

Filèmon

Hebreus

Jaume

Pere, 1a

Pere, 2a

Joan, 1a

Joan, 2a

Joan, 3a

Judes

Apocalipsi


Grups de llibres


Grups de llibres
Nom enregistrat
Antic Testament

 

Càntic dels càntics, Rut, Lamentacions, Cohèlet, Ester

Cinc rotlles

1–2 Cròniques

Cròniques

Gènesi, Èxode, Levític, Nombres, Deuteronomi, Josuè, Jutges

Heptateuc

Gènesi, Èxode, Levític, Nombres, Deuteronomi, Josuè

Hexateuc

Rut, Cròniques, Esdres, Nehemies, Ester, Job, Salms, Proverbis, Cohèlet, Càntic dels càntics, Lamentacions, Daniel

Llibres hagiògrafs

Josuè, Jutges, Rut, 1–2 Samuel, 1–2 Reis, Cròniques, Esdres, Nehemies, Ester

Llibres històrics

Gènesi, Èxode, Levític, Nombres, Deuteronomi

Pentateuc

Isaïes, Jeremies, Lamentacions, Ezequiel, Daniel, Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries, Malaquies

Profetes

Josuè, Jutges, 1–2 Samuel, 1–2 Reis

Profetes anteriors

Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries, Malaquies

Profetes menors

Josuè, Jutges, 1–2 Samuel, 1–2 Reis, Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Profetes menors

Profetes (Nebi’im)

1–2 Reis

Reis

1–2 Samuel

Samuel

Llibres deuterocanònics

 

Ester grec, Judit, Tobit, 1-2 Macabeus, Saviesa, Siràcida, Baruc, Epístola de Jeremies i Daniel grec

Llibres deuterocanònics

1-2 Macabeus

Macabeus

Nou Testament

 

1–2 Corintis

Corintis

Totes les epístoles o epístoles miscel·lànies

Epístoles

Epístoles de Jaume, Pere, Joan i Judes

Epístoles catòliques

1–3 Joan

Epístoles de Joan

1–2 Timoteu, Titus

Epístoles pastorals

Romans, 1–2 Corintis, Gàlates, Efesis, Filipencs, Colossencs, 1–2 Tessalonicencs, 1–2 Timoteu, Titus, Filèmon

Epístoles paulines

Mateu, Marc, Lluc, Joan

Evangelis

1–2 Pere

Pere

1–2 Tessalonicencs

Tessalonicencs

1–2 Timoteu

Timoteu

Tracteu també com a llibres deuterocanònics els llibres 3r i 4t d’Esdres (anomenats 1r i 2n d’Esdres pels protestants) i la Pregària de Manassés. Per al llibres individuals useu els títols preferits "Bíblia. Esdres, 3r", "Bíblia. Esdres, 4t" i "Bíblia. Pregària de Manassés", respectivament.

Per als llibres 3r i 4t dels Macabeus useu els títols preferits “Tercer llibre dels Macabeus” i “Quart llibre dels Macabeus”, respectivament.

Números ordinals

En enregistrar números ordinals d'una menció de manifestació en català, es transcriu el nombre com a forma ordinal.

Singular
Plural
Masculí Femení Masculí Femení
1r 1a 1rs 1es
2n 2a 2ns 2es
3r 3a 3rs 3es
4t 4a 4ts 4es
5a 5ns 5es
A partir del 5 se segueix el mateix esquema:
-a -ns -es




Els numerals catalans s’anoten segons les normes del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Repartiment d'execució

Aquests termes per a instruments, veus i conjunts estan pensats per ser utilitzats com a valors d'expressió: repartiment d'execució d'un contingut musical

Instruments

Useu la llista de termes següent com una guia:

Quan es donen alternatives, trieu un dels termes i useu-lo de manera consistent.
Si es considera important per a la identificació i l'accés, enregistreu la designació de la tonalitat en la qual un instrument està modulat i/o els termes que indiquen el registre d'un instrument.
Si hi ha més d'un instrument de percussió, i el compositor no especifica els noms dels instruments individuals en el títol original, useu percussió.

Baix continu

Useu baix continu per identificar una part de baix continu.

Veus solistes

Enregistreu un terme apropiat de la llista següent:

Enregistreu altres termes segons el que sigui apropiat.

Conjunts instrumentals grans

Enregistreu un terme apropiat de la llista següent:

Enregistreu orquestra en el cas d'una orquestra completa o reduïda.

Conjunts instrumentals amb un executant per particel·la


En el cas d'un conjunt instrumental amb un executant per particel·la, enregistreu el terme apropiat a l'instrument o a la família d'instruments precedit del terme conjunt.

Enregistreu conjunt instrumental en el cas d'un conjunt instrumental amb un executant per particel·la que consisteix en instruments de dues o més famílies d'instruments quan no hi ha disponible un terme més específic.

Cors

Enregistreu un terme apropiat de la llista següent:

Enregistreu altres termes segons el que sigui apropiat.

Conjunts vocals amb una veu per particel·la

Enregistreu un terme apropiat de la llista següent:

Enregistreu altres termes segons el que sigui apropiat.


Títols col·lectius convencionals

Aquests títols col·lectius convencionals estan pensats per ser utilitzats com a valors d'Obra: títol preferit d'obra.

S'anota un terme adequat de la llista següent:

OPCIÓ

  • assaigs
  • correspondència
  • discursos
  • lletres de cançons
  • llibrets
  • narracions curtes
  • novel·les
  • poesia
  • prosa
  • teatre

Ús de majúscules

Les directrius sobre l'ús de majúscules de la llengua catalana segueixen bàsicament el manual següent:

Majúscules i minúscules. ─ Quarta edició, revisada. ─ Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Secretaria de Política Lingüística, 2016.

Quan les directrius difereixen, s'han modificat perquè estiguin conformes amb els requisits dels registres bibliogràfics i de la pràctica catalogràfica ben establerta.
Quan s'indica d'escriure amb majúscula un nom o un terme, escriviu amb majúscula cada paraula o inicial separada, excepte els articles, les preposicions i les conjuncions. S'aplica aquesta directriu al nom d'una persona, una entitat corporativa o un lloc, o a un títol nobiliari, un títol honorífic, una apel·lació, etc. Tanmateix, en el cas d'un nom de lloc, escriviu amb majúscula un article que és una part acceptada del nom segons els repertoris geogràfics.

Noms personals

Directriu general

S'escriu amb majúscula el nom d'una persona (incloses les inicials).

EXEMPLES:
Antoni Rovira i Virgili
J.V. Foix
Jaumet
Josep Roca-Sastre
Quim Monzó
Noms amb prefixos

S'escriu amb minúscula els prefixos que precedeixen cognoms.

EXEMPLES:
Carles Bosch de la Trinxeria
Eugeni d’Ors
Pau Font de Rubinat
Paraules o frases que caracteritzen persones

S'escriu amb majúscula totes les paraules d’un renom, un sobrenom, un pseudònim o una frase que identifiquen una persona, llevat dels articles i les preposicions que en formen part. S'escriu també amb majúscula els epítets que acompanyen un nom.

EXEMPLES

lo Gaiter del Llobregat

Guerau de Liost

Guifré el Pelós

Martí l’Humà

Ofèlia Dracs

lo Vertader Àngel de Llum

Salvador Seguí, el Noi del Sucre

Noms de dinasties i llinatges

S'escriu amb majúscula el nom d'una dinastia o d'un llinatge.

EXEMPLES







els Borja

els Àustria

Títols de tractament, de càrrecs oficials i professionals, religiosos o de designació genèrica

S'escriu amb minúscula un títol de tractament, de càrrec oficial i professional, religiós, etc., que precedeix un nom propi o que el segueix, tant si designa una persona concreta com si no, llevat de quan va abreujat o precedit de formes protocol·làries de tractament.

EXEMPLES

l’alcalde de Siurana

Benet XIII, antipapa

el diputat Dalmau

dom Anselm M. Albareda

la ministra Frederica Montseny

mossèn Cinto Verdaguer

Narcís Jubany, arquebisbe de Barcelona

el papa Joan XXIII

el president dels Estats Units d'Amèrica

el professor Vilanovas

el rector Maluquer

santa Eulàlia

la senyora Casals

sor Agnès

Teresa de Jesús, santa

Títols reials i nobiliaris

S'escriu amb minúscula un títol reial o nobiliari, tant si va a continuació d’un nom com si és usat sol en lloc d’un nom. En són excepcions les formes protocol·làries d’aquests títols.

EXEMPLES

Carles III, rei d’Espanya; el rei d’Espanya; el rei

Joan de Borbó, comte de Barcelona; el comte de Barcelona

Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà; el baró de Maldàt

Formes protocol·làries de tractament

S'escriu amb majúscula les formes protocol·làries de tractament d’alguns títols i càrrecs. En aquest cas, la designació del títol, etc., també s’escriu amb majúscula quan va a continuació de la forma protocol·lària.

EXEMPLES







Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector

Il·lustre Senyora

Molt Honorable Senyor President

Sa Majestat el Rei

Sa Santedat Pau VI

però

Molt Honorable Senyor Miquel Coll i Alentorn, president del Parlament de Catalunya

Formes abreujades de títols de tractament, etc., i de títols honorífics i de respecte

S'escriu amb majúscula les formes abreujades de títols de tractament i de títols honorífics i de respecte.

EXEMPLES

Antoni M. Tobella, O.S.B.

Excm. i Magfc. Sr. Antoni M. Badia i Margarit

Dra. Palau

Hilari d’Arenys de Mar, O.F.M. Cap.

I. Sr.

Mn. Alcover

Prof. Xirau

Sra. Canals

St. Pancràs

Sta. Isabel

Noms de pobles, etc.

S'escriu amb minúscula el nom d’un poble, una raça, una tribu o un grup ètnic o lingüístic. S'escriu també amb minúscula un adjectiu derivat d’un nom d’aquest tipus.

EXEMPLES








bascs

jueus

eslaus

maoris

esquimals

sioux

gallecs

tibetans

S'escriu amb minúscula el nom d’una llengua.

EXEMPLES








alemany    

italià

francès

quítxua

Noms de lloc

Directriu general

S'escriu amb majúscula totes les paraules, llevat d’articles i preposicions, dels noms de països, comarques, municipis, agregats, ens locals menors i barris.

EXEMPLES







Baix Llobregat (comarca)

les Corts (barri)

Palau de Plegamans (municipi)

Gal·les

Sant Hilari Sacalm (municipi)

Noms de lloc amb article

S'escriu amb minúscula els articles que acompanyen noms de lloc anotats en la seva forma catalana. S'escriu amb majúscula els articles que acompanyen noms de lloc anotats en la seva forma vernacla quan no és la forma catalana.

EXEMPLES








l’Anoia

El Salvador

el Baix Camp

Las Hurdes

la Bisbal de Falset

Los Angeles

les Borges Blanques

però

les Guilleries

els Alps

la Selva del Camp

el Caire

el Vendrell

l’Havana

Característiques geogràfiques, etc.

Quan són una designació genèrica, s'escriu amb minúscula els noms de característiques geogràfiques, etc., que acompanyen noms de lloc.

EXEMPLES







el cap de Salou

la mar Mediterrània

el continent africà

l’estret de Gibraltar

la mar Morta

l’oceà Índic

la serra de Prades

el tròpic de Càncer

però

les Illes Balears (designació de la comunitat autònoma)

la Conca de Barberà (designació de la comarca)

S'escriu també amb minúscula els punts cardinals, excepte quan es representen amb abreviacions o quan formen part d’un nom geogràfic.

EXEMPLES








nord

oest

sud

nord-est

est

sud-oest

l’est d’Europa

la costa nord de Galícia

però

 

l’Oest americà

Amèrica del Nord

els països de l’Est

NE (nord-est)

Noms de demarcacions i divisions territorials

S'escriu amb minúscula la designació genèrica que opcionalment acompanya el nom d’una divisió territorial.

EXEMPLES







el bisbat de Vic

la comarca del Priorat

la comunitat autònoma d’Andalusia

la diòcesi de Tarragona

la província de Girona

Noms populars

S'escriu amb majúscula un nom popular d’un lloc o el nom d’un lloc llegendari.

EXEMPLES







l’Atlàntida

Cantunis (barri de Barcelona)

Ciutat Comtal

la Cope (barri de Sant Boi de Llobregat)

la Terra de Xirinola

la Vila Olímpica

Xauxa

Noms de construccions, de carrers, etc.

S'escriu amb minúscula els termes que acompanyen el nom d’un edifici, d'un monument o de qualsevol altra construcció quan són una designació genèrica. S'escriuen amb majúscula quan formen part del nom.

EXEMPLES







Casa de la Vila

Llotja de Barcelona

Mercat de les Flors

Palau de la Música Catalana

Palau Reial

però

el castell de Montsolís

el monestir de Pedralbes

la casa de la vila d’Arbúcies

S'escriu amb majúscula els noms de dependències d’edificis quan designen específicament una estança concreta; S'escriuen amb minúscula quan són una designació genèrica.

EXEMPLES







l’Aula Magna

el Saló de Cent

però

el laboratori d’informàtica

la sala d’actes

En el cas de noms de carrers, etc., s'escriu amb minúscula la designació genèrica que els acompanya, tant si està abreujada com si no ho està, excepte quan la designació genèrica sigui part integrant del nom de lloc.

EXEMPLES








l’avinguda Gaudí

la plaça de les Glòries

el barri Fortuny

però

c. del Roser

el Barri Gòtic

el carrer Ample

la Rambla

el passeig de la Miranda

la Via Laietana

pl. del Diamant

 

Derivats de noms propis

S'escriu amb minúscula una paraula derivada d’un nom personal o de lloc quan s’usa amb un significat especialitzat.

EXEMPLES








amper

números romans

colònia

ones hertzianes

goma aràbiga

una sara

un kelvin

un suís

lioneses

tipus bodoni

lletres itàliques

un xerès

una minerva

 

Noms d’entitats corporatives

Organitzacions i aliances internacionals

S'escriu amb majúscula el nom d’una organització o una aliança internacional.

EXEMPLES








Comunitat Econòmica Europea

Tractat de Maastricht

Lliga Santa

Triple Aliança, 1882

Nacions Unides

Unesco

Entitats governamentals

S'escriu amb majúscula el nom complet d’una entitat legislativa o judicial; d’un departament, un servei o una oficina de l’Administració pública; d’una força armada (o d’una arma d’una força armada). Si hi ha una forma breu acceptada del nom de qualsevol d’aquestes entitats corporatives, escriviu amb majúscula la forma breu.

Escriviu amb minúscula els plurals aglutinadors, altres designacions incompletes (excepte les abreviacions) o els adjectius derivats d’un nom d’aquest tipus.

EXEMPLES







Ajuntament de la Sénia

Consell Comarcal del Pallars Sobirà

Departament de Justícia; els departaments de la Generalitat

Diputació de Lleida; les diputacions catalanes

Direcció General d’Arquitectura i Habitatge

Generalitat de Catalunya; la Generalitat

Govern Civil de Tarragona; el Govern Civil; els governs civils de Catalunya

Jutjat de Primera Instància núm. 1

Mossos d’Esquadra

Parlament de Catalunya; el Parlament; parlamentari

Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Servei Català de la Salut

Servei de Serveis Socials

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Partits polítics

S'escriu amb majúscula el nom d’un partit polític i dels seus grups. No s'escriu amb majúscula el nom dels seus membres.

EXEMPLES







Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya

Partit Carlí de Catalunya; un carlí

Partit Comunista de Catalunya; una comunista

Partit Obrer d’Unificació Marxista

Partit Regionalista de Mallorca

Partit Republicà Català

Sistemes polítics i econòmics

S'escriu amb minúscula el nom d'un sistema polític o econòmic o d’una escola de pensament o dels seus seguidors, fins i tot quan deriven de noms propis. En general, s'escriu amb minúscula els noms de grups polítics diferents dels partits.

EXEMPLES








anarquisme

maoisme

comunisme

maquiavel·lisme

extrema dreta

marxisme

independentisme

nacionalisme

keynesianisme

nazisme

lliurecanvisme

trotskisme

Altres entitats corporatives

S'escriu amb majúscula el nom d’una institució, una associació, un congrés, una companyia, una confessió o un orde religiós, una església local, etc., o d’un departament o una divisió. S'escriu amb minúscula l’article que precedeix el nom, fins i tot quan és part del nom oficial. S'escriu amb minúscula una paraula genèricas (per exemple, societat, institut, congrés) quan s’usa sola o amb un article.

EXEMPLES







IV Fira Internacional del Llibre Feminista

Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample

Ateneu Barcelonès

Benedictins

Biblioteca Infantil i Juvenil Lola Anglada

Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria; CADCI

Centre Islàmic

Cercle del Liceu

Comitè Olímpic Organitzador Barcelona ’92; COOB ’92

Concili Vaticà II; Vaticà II

Congrés de Lingüística Romànica

Escola Professional de la Dona

Església Catòlica

Fundació Bíblica Evangèlica

Institut d’Estudis Catalans; IEC

Intermón Oxfam

Junta de Govern de la Universitat de les Illes Balears

Museu Marítim

Orquestra Ciutat de Barcelona; OCB

la Principal de la Bisbal

Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona; SDEUB

Societat dels Amics

Societat General d’Aigües de Barcelona

Tercer Orde Regular de Sant Francesc

Termes genèrics que designen entitats politicoadministratives

S'escriu amb majúscula termes com ara administració, estat, quan designen l’aparell politicoadministratiu. S'escriu amb minúscula els adjectius i els complements que els acompanyen.

EXEMPLES







l’Administració catalana

l’Administració local

l’Estat espanyol

Noms i termes religiosos

Deïtats

S'escriu amb majúscula el nom d’una deïtat i qualsevol terme que faci referència a la Trinitat cristiana.

EXEMPLES








Afrodita

el Messies

Al·là

Paràclit

l’Anyell de Déu

el Pare

Crist

el Rei de Reis

Déu

la Santíssima Trinitat

l’Esperit Sant

Vesta

el Fill de l’Home

Vishnu

Jehovà

Zeus

Jesucrist

 

S'escriu amb minúscula les paraules derivades de noms de deïtats.

EXEMPLES








apol·lini

dionisíac

cristià

jahvista

cristològic

messiànic

Noms de satanàs

S'escriu amb majúscula una paraula que designa específicament Satanàs.

EXEMPLES








Banyeta

Príncep de les Tenebres

Belial

però

Beelzebub

l’advocat del diable

Llucifer

un dimoni; els dimonis

Pere Botero

 

Persones venerades

S'escriu amb majúscula una apel·lació d’una persona venerada, com ara un profeta, un gurú, un sant o qualsevol altra cap religiós.

EXEMPLES








l’Apòstol dels Gentils

Mare de Déu

el Baptista

el Profeta (Mahoma)

Buda

la Verge Mare

el Mahatma

 

Religions

S'escriu amb minúscula el nom d’una religió, una secta o un moviment religiós concret. S'escriu també amb minúscula els noms dels seus membres i els adjectius derivats d’aquells noms.

EXEMPLES








anglicanisme; anglicà

jansenisme; jansenita

budisme; budista

jainisme; jaina

catolicisme; catòlic

judaisme; jueu

cristianisme; cristià

protestantisme; protestant

islamisme; islàmic; musulmà

taoisme; taoista

Esdeveniments religiosos

S'escriu amb majúscula el nom d'un esdeveniment religiosós important.

EXEMPLES








l’Assumpció de la Mare de Déu

l’Hègira

Crucifixió

Santa Cena

el Dia del Judici

 

Credos i confessions

S'escriu amb majúscula la primera paraula i els noms propis dels noms de credos o confessions.

EXEMPLES







Confessió d’Augsburg

Credo de Nicea

Didascàlia dels apòstols

L’eucaristia

S'escriu amb minúscula un terme que designa l’eucaristia.

EXEMPLES







comunió

eucaristia

missa

el sacrifici del Senyor

Sagrades escriptures

S'escriu amb majúscula la primera paraula i els noms propis dels títols de les Sagrades escriptures, de les seves divisions, de grups de llibres i de llibres individuals. S'escriu també amb majúscula la primera paraula del nom d’una selecció especial de la Bíblia si normalment hom s’hi refereix amb aquest nom concret.

EXEMPLES








Actes dels apòstols

Llibres deuterocanònics

Alcorà

Pentateuc

Apòcrifs

Profetes menors

Bava qamma

Saviesa

Bíblia

Sermó de la muntanya

Càntic dels tres joves

Talmud de Jerusalem

Càntic dels càntics

Tessalonicencs

els Deu manaments

però

Epístoles paulines

Antic Testament

Evangelis

Nou Testament

Gènesi

 

No s'escriu amb majúscula el terme llibre quan acompanya el nom d’alguna de les divisions de la Bíblia.

EXEMPLES







el llibre dels Proverbis

el primer llibre de les Cròniques

el segon llibre dels Reis

Versions de la bíblia

S'escriu amb majúscula la primera paraula i els noms propis dels noms de versions de la Bíblia.

EXEMPLES







Bíblia catalana interconfessional

Bíblia de Montserrat

Setanta

Vulgata

El terme església

S'escriu amb minúscula el terme església quan designa un edifici (per exemple, l’església de Sant Joan). S'escriu amb majúscula quan es refereix a l’Església com a institució o quan forma part del nom de l’entitat (per exemple, Església de Sant Vicenç de Rus). S'escriu també amb majúscula l’adjectiu que acompanya el terme església quan designa una entitat concreta (per exemple, Església Catòlica, Església Ortodoxa).

Noms de documents

S'escriu amb majúscula només la primera paraula i els noms propis dels noms de documents com ara furs, constitucions, disposicions legals, pactes, programes, declaracions de principis o tractats.

EXEMPLES







Compilació del dret civil especial de Catalunya

Declaració universal de drets humans

Decret 232/1985, de 4 de juliol, pel qual s’aproven els Estatus de la Universitat Politècnica de Catalunya

Dictamen del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya

Estatut d’autonomia de Catalunya; l’estatut

Llei de normalització lingüística de Catalunya

Pla general de vies de comunicació

Usatges de Barcelona

Noms d’esdeveniments i de períodes històrics i culturals

S'escriu amb majúscula el nom d'un esdeveniment històric.

EXEMPLES








la Batalla de l’Ebre

la Primera Guerra Mundial

els Fets de Maig

la Revolució Francesa

la Guerra dels Segadors

el Setge de Girona

la Guerra dels Trenta Anys

el Sis d’Octubre

la Primavera de Praga

 

S'escriu amb minúscula el nom d'un període històric o el d'un moviment artístic o cultural.

EXEMPLES








la decadència

el realisme

l’edat mitjana

el romànic

l’era atòmica

el romanticisme

el gòtic

 

l’humanisme

excepcions:

l’impressionisme

la Il·lustració

el noucentisme

la Renaixença

la primera república

el Renaixement

Condecoracions, medalles, etc

S'escriu amb majúscula el nom d’una condecoració, una medalla, un premi, etc., concret.

EXEMPLES







la Creu de Sant Jordi

el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

el Premi Nacional de Literatura

Noms de divisions del calendari

S'escriu amb minúscula el nom d'un mes de l’any o d’un dia de la setmana així com altres divisions del calendari. S'escriu també amb minúscula el nom d'una estació i el nom d'un temps litúrgic.

EXEMPLES










agost

quaresma

dijous

ramadà

pasqua

tardor

Noms de festes

S'escriu amb majúscula el nom d'unade festa civil o religiosa i les commemoracions.

EXEMPLES








Cap d’Any

Nadal

Carnestoltes

l’Onze de Setembre

Diada de la Sardana

Pasqua de Resurrecció

Dijous Sant

Pentecosta

la Festa de l’Arbre

el Primer de Maig

la Festa Major

Sant Esteve

Noms científics de plantes i d’animals

S'escriu amb majúscula la primera paraula del nom científic llatí de plantes i d’animals. S'escriu amb minúscula les formes catalanes.

EXEMPLES







Melursus ursinus

Pinus sylvestris

però

artròpodes

braquiopterigis

Termes geològics

S'escriu amb minúscula la paraula o les paraules distintives del nom d’una era, un període, etc. geològic.

EXEMPLES








era cenozoica

miocè

era paleozoica

període cretaci

Termes d’astronomia

S'escriu amb majúscula el nom d’un planeta, un satèl·lit, una estrella, una constel·lació, un asteroide, etc. S'escriu amb minúscula les paraules lluna, sol i terra quan s’usen en un sentit genèric (per exemple, prendre el sol, lluna plena).

EXEMPLES








Andròmeda

Óssa Menor

Corona Austral

el planeta Terra

Halley

Sol

Mercuri

la Via Làctea

Noms de sòls

S'escriu amb majúscula el nom d’una classificació de sòl.

EXEMPLES








Andosòl

Rudzina

Fluvisòl

Txernozem

Noms comercials

S'escriu amb majúscula els noms comercials quan designen una marca concreta. S'escriuen amb minúscula quan s’usen de manera genèrica.

EXEMPLES







una cinta adhesiva de la marca Cel·lo

una pel·lícula Kodak

unes sabatilles Wamba

un tub de Sedergine

però

un priorat de gran qualitat

un maó molt tendre

Lletres soles i múltiples usades com a paraules o parts de paraules compostes

Si un terme compost apareix en altres llocs del recurs amb una lletra sola o amb diverses lletres amb majúscula o minúscula, respecteu l’ús de majúscules i minúscules del recurs.

EXEMPLES








bomba A

raigs X

e-ciencia

vitamina C

E-LIS

 

Paraules compostes unides amb guionet

Si les regles exigeixen l’ús de majúscules en una paraula composta unida amb guionet, s'escriu amb majúscula la primera part de la paraula; s'escriu amb majúscula la segona part només si és un nom propi.

EXEMPLES








Mont-roig

Catalunya-Aragó

Catalano-aragonès

Trenta-quatre



Perfil d'aplicació de la BC