GUIES D'APLICACIÓ

Agregats


Entitats fictícies i entitats reals no humanes


Esquemes de codificació de vocabulari (ECV)
Aquest document d'orientació ofereix una visió general del concepte d'esquema de codificació de vocabulari (ECV) i resumeix els canvis que s'han introduït a l'RDA oficial. 

 

 1. Consideracions generals 

 Definició:  

 El Glossari d'RDA defineix un «esquema de codificació de vocabulari» (ECV) com una "Llista estructurada i amb un nom de representacions de valors controlats d'elements. Un esquema de codificació d'un vocabulari inclou una llista de termes d'RDA o els seus vocabularis dels valors corresponents en l'RDA Registry, una llista de codis ISO, una terminologia normalitzada, un sistema de control d'autoritats, etc. Exclou els índexs simples per paraula clau." 

 El terme no és necessàriament d'ús comú entre catalogadors, que sovint prefereixen altres termes (com ara «vocabulari controlat»). 

 Quan utilitzar un ECV: 

 La decisió de si utilitzar o no un ECV per enregistrar el valor d'un element (i, si s'escau, quin ECV utilitzar) de vegades vindrà determinada per les instruccions d'RDA, de vegades per una concreció, perfil d'aplicació o document d'orientació i de vegades pel criteri del catalogador. 

 Mètodes d'enregistrament: 

 Els ECV poden ser aplicables a tres dels quatre mètodes possibles d'enregistrament: 1) descripció estructurada, 2) identificador o 3) IRI. No s'apliquen a l'enregistrament d'una descripció no estructurada. 

 Tipus d'elements: 

 Els ECV poden utilitzar-se per enregistrar tant elements d'atribut com elements de relació. Tanmateix, alguns ECV només són adequats per enregistrar un d'aquests dos tipus d'elements i no tots dos. 

 Provinença de dades: 

 Si s'ha utilitzat un ECV com a font d'un terme (punt d'accés, codi, etc.), el catalogador pot rebre instruccions d'identificar l'ECV del qual s'ha extret el terme. Això és especialment important si el terme prové d'un ECV extern a RDA. El mètode específic per identificar l'ECV variarà segons el sistema de metadades utilitzat per crear la descripció. Enregistrar l'ECV utilitzat com a font d'informació aporta "provinença de dades" per al valor enregistrat, de manera que tant humans com màquines puguin interpretar millor les dades. 

 2. Canvis respecte RDA original 

 

 

 

 

 RDA original 

 

 

 RDA oficial 

 

 

 

 

 El Glossari de l'RDA original definia ECV com: "Llista estructurada i amb un nom de representacions de valors controlats d'elements. Un esquema de codificació del vocabulari inclou una llista interna de termes d'RDA o els seus vocabularis dels valors corresponents amb URI assignats en l'RDA Registry, una llista de codis ISO, una terminologia normalitzada, etc." 

 

 

 

 

 El Glossari de l'RDA oficial ha revisat i ampliat lleugerament la definició d'ECV, però el concepte es manté: "Una llista estructurada i anomenada de representacions de valors controlats per als elements. Un esquema de codificació de vocabulari inclou una llista de termes d'RDA o els vocabularis de valors corresponents al Registre d'RDA, una llista de codis ISO, una terminologia estàndard, un sistema de control d'autoritats, etc. Se n'exclouen els índexs simples de paraules clau." 

 

 

 

 

 Les llistes internes de termes estaven disperses per les instruccions d'RDA. Funcionaven com ECV d'RDA però no s'anomenaven explícitament com a tals. 

 

 

 Les llistes internes de termes continuen disperses per les instruccions d'RDA, però ara s'etiqueten explícitament com a provinents d'ECV d'RDA. Les versions formals dels ECV d'RDA s'han reunit en un apartat sota: Recursos>Vocabularis d'ECV. 

 

 

 

 

 Els termes de les llistes internes tenien equivalents a l’RDA Registry, però no es proporcionava informació explícita. 

 

 

 Sota el menú "Recursos" cada terme inclou el seu IRI corresponent a l'RDA Registry, el seu identificador (anomenat «notació»), la seva definició del glossari i qualsevol nota d'abast. 

 

 

 

 

   L'orientació sobre l'ús d'ECV es troba sota la pestanya Orientacions: Introducció a RDA.  

 3. Implementació 

 A l'RDA Toolkit, es pot trobar una llista completa dels ECV definits per RDA sota: Recursos> Vocabularis d'ECV. 

 Cada entrada en un ECV d'RDA consta d'un terme, el seu IRI de l'RDA Registry associat, la seva notació, la seva definició i qualsevol nota d'abast. La notació és l'equivalent de l'identificador del terme. L'ordre de les entrades dins un ECV és alfabètic. 

 Els ECV d'RDA proporcionen valors només per a elements d'atribut. No són vàlids per a elements de relació. 

 Les instruccions d'RDA per a un element determinat especificaran quan un ECV d'RDA concret es pot utilitzar per enregistrar un valor per a aquest element. També indicaran si l'ECV d'RDA té cobertura d'abast completa. Si la cobertura és completa, l'ECV és una llista tancada. Si és incompleta, es poden afegir valors en el futur. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 

 338 ## $a volum $b nc $2 rdacarrier 

 

 

 

 Comentari: El catalogador ha enregistrat l'element d'RDA tipus de suport físic per a un recurs publicat en un volum enquadernat. Aquest element és bàsic i el catalogador aplica l'opció d'enregistrar l'element com a descripció estructurada mitjançant un terme extret de l'ECV Tipus de suport físic RDA, el catalogador identifica l'ECV el subcamp $2 del camp 338 de MARC 21 bibliogràfic. 

 

 

 

 Altres ECV externs a RDA són mantinguts per una gran varietat d'organitzacions i institucions, per utilitzar-los dependrà de l'element concret, concrecions, etc. 

 Aquest document no pretén mostrar l'ús de tots els possibles ECV externs. A continuació se'n destaquen només uns quants com a exemples. 

 

 

 

 EXEMPLE  

 

 

 

 370 ## $a Barcelona (Catalunya) $2 cantic 

 

 

 

 Comentari: el catalogador ha enregistrat l'element RDA lloc de naixement per a una persona. El catalogador ha enregistrat l'element com a descripció estructurada utilitzant un valor de Lloc: punt d'accés per a lloc extret de l'ECV Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC), tal com s'instrueix al Manual del CÀNTIC . El catalogador ha identificat l'ECV utilitzat com a font d'informació mitjançant el subcamp $2 del camp 370 de MARC 21 d'autoritats. 

 

 

 

 

 

 

 EXEMPLE  

 

 

 

 655 #7 $a Pel·lícules cinematogràfiques $2 tgfc 

 

 

 

 Comentari: el catalogador ha enregistrat l'element RDA categoria d'obra. El catalogador ha aplicat l'opció d'enregistrar l'element com a descripció estructurada utilitzant un punt d'accés extret del ECV Termes de gènera/forma en català (TGFC). El catalogador ha identificat l'ECV utilitzant el $2 del camp 655_7 de MARC 21 bibliogràfic. 

 

 

 

 De vegades no es pot trobar cap terme apropiat en l'ECV que el catalogador prefereix o que se li ha indicat d'utilitzar. Depenent de la situació, el catalogador pot: 

 

 Decidir contribuir amb un nou terme a l'ECV preferit, ja sigui directament (p. ex., creant un nou registre d'autoritat CANTIC) o mitjançant una proposta (p. ex., per a un nou terme LEMAC). 

 Decidir no contribuir amb un nou terme a l'ECV preferit i, en canvi, enregistrar l'element utilitzant un esquema de codificació de cadenes preferit. 

   Decidir no contribuir amb un nou terme i, en canvi, enregistrar l'element utilitzant una descripció no estructurada. 

   Decidir no enregistrar l'element. 

 

 L'acció escollida dependrà de molts factors, incloent l'element, el nivell de descripció i concrecions. 

 

 

 

 EXEMPLE  

 

 

 

 370 ## $a Costitx (Illes Balears) 

 

 

 

 Comentari: el catalogador ha enregistrat l'element lloc de naixement per a una persona. El catalogador ha intentat enregistrar l'element com a descripció estructurada utilitzant un punt d'accés per al lloc extret del CANTIC, però el punt d'accés no s'ha trobat. El catalogador ha decidit no crear un registre d'autoritat CANTIC per al lloc (pràctica permesa segons el Manual del CÀNTIC ). En canvi, ha enregistrat l'element com a descripció estructurada utilitzant el mateix valor i esquema de codificació de cadena que s'hauria utilitzat si s'hagués establert el punt d'accés al CANTIC. 

 

 

 

 El catalogador de vegades adoptarà un enfocament mixt en enregistrar un element. Per exemple, el catalogador pot: 

 

 Enregistrar algunes ocurrències de l'element utilitzant un ECV i d'altres sense utilitzar un ECV. 

   Enregistrar algunes ocurrències de l'element utilitzant un ECV i d'altres utilitzant un ECV diferent. 

 

 En algunes situacions, l'elecció d'adoptar un enfocament mixt quedarà a criteri del catalogador. 

 

 

 

 EXEMPLE  

 

 

 

 380 ## $a Música 

 380 ## $a Òperes $2 lemac 

 

 

 

 Comentari: el catalogador ha enregistrat la categoria d'obra en un registre d'autoritat d'una obra musical. El Manual del CÀNTIC instrueix utilitzar el terme no controlat "Música" tanmateix dona l'opció d'afegir un terme d'un vocabulari controlat, de manera que el catalogador ha enregistrat també l'element com a descripció estructurada. El catalogador ha trobat un terme apropiat a la LEMAC i l'ha enregistrat; identificant l'ECV utilitzant el $2 del camp 380 de MARC   21 d'autoritats. 

 

 

 

 El catalogador només està obligat a enregistrar un element si està marcat com a "bàsic" a les concrecions associades. Si l'element no està marcat com a "bàsic", el catalogador ha d'utilitzar el seu criteri per decidir si l'enregistra.  

 RDA sovint proporciona opcions per "Enregistrar un terme d'un ECV adequat" com a descripció estructurada o per "Enregistrar un terme no controlat adequat" com a descripció no estructurada. Les concrecions associades de vegades deixen aquestes decisions a criteri del catalogador.  

 Revisió: 27/04/2026

Relacions Agent-agent


Relacions Agent-OEMI


Relacions OEMI-OEMI
Aquest document  proporciona   orientació   sobre   l'enregistrament de les relacions  entre  obres , expressions,  manifestacions  i  ítems .   

 1. Canvis  respecte d 'RDA  original   

 

 

 

 RDA original 

 RDA oficial 

 

 

 Fa servir designadors de relació de l'Apèndix J per descriure les relacions. 

 Fa servir elements de relació integrats al text d'RDA per descriure les relacions. 

 

 

 

 Hi ha una única col·lecció si totes les parts es publiquen en dos o més tipus suport o suport físic. 

 

 

 Hi ha múltiples col·leccions si totes les parts es publiquen en dos o més tipus de suport o de suport físic. 

 

 

 

 

 L'obra agregadora i l'expressió agregadora tenen una relació de tot/part amb el contingut de les obres o expressions agregades. 

 

 

 L’obra agregadora i l’expressió agregadora no tenen una relació directa amb el contingut de les obres o expressions agregades. Una compilació és un recurs agregat, i les relacions s'estableixen entre l'agregat —que és la manifestació— i les expressions que aquesta manifestació agrega. 

 

 

 

 

 Les traduccions de compilacions són expressions relacionades. 

 

 

 Les traduccions d'obres agregades són obres relacionades. 

 

 

 

 

 Les traduccions i les edicions lingüístiques de les publicacions en sèrie i dels recursos integrants són expressions relacionades. 

 

 Les traduccions i les edicions lingüístiques de les publicacions en sèrie i dels recursos integrants són obres relacionades. 

 

 

 

 Els números especials són manifestacions relacionades. 

 

 

 Els números especials són obres relacionades. 

 

 

 

 

 Les reproduccions són manifestacions relacionades. 

 

 

 Les reproduccions de monografies són manifestacions relacionades, però les reproduccions d'obres en sèrie són obres relacionades. 

 

 

 

 

 2. Implementació 

 2.1 Enregistrament  de  relacions   

 S'enregistra la relació entre una obra, una expressió, una manifestació o un  ítem i una obra, expressió, manifestació o ítem relacionats fent servir un més dels mètodes d'enregistrament següents: 

 

 Descripció   estructurada . 

 Identificador . 

 IRI (Internationalized Resource Identifier) . 

 Descripció  no  estructurada . 

 

 Descripció   estructurada   

 

 Un punt  d'accés. 

 Una nota  estructurada. 

 Un nom o  títol   pres  d'un  sistema  de control  d'autoritats. 

 Un  terme  per a un  concepte   pres  d'un  vocabulari   controlat. 

 Un valor  associat   amb  un  tipus  de  dades   estructurat ,  incloent -hi  números , dates i  hores. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 

 Punt d'accés: 

 130 0# $a Geophysics (Tulsa, Okla.) 

 

 

 

 Nota estructurada: 776 08 $i Also issued as: $t Health statistics 

 

 

 500 ## Reprint of: Venice / by Cecil Roth. —  Philadelphia :  The Jewish Publication Society of America, 1930. — (Jewish  communities  series)   

 

 

 

 

 

 Identificador   

 

 Un  identificador  assignat per un agent independent i extern   

 Un  identificador  assignat per un agent local   

 Una  notació  per a un  concepte  presa d'un  vocabulari   controlat   

 Si s'enregistra un identificador per a l'entitat relacionada, també s'enregistra una descripció estructurada de l'entitat relacionada  

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 785 00 $t University of Western Australia law review $x 0042-0328   

 

 

 

 Descripció estructurada de l'entitat relacionada amb identificador. 

 

 

 

 

 

 

 IRI (Internationalized Resource Identifier)   

 

 Una  cadena  de  caràcters   que   identifica  un recurs   

 Subcamps  d'URI   en   registres  MARC: $0, $1, $4   

 $0: URI  associats   amb   etiquetes   preferides  de  fitxers   d'autoritat   

 $1: URI  que  fan  referència  a  l'entitat   descrita  (p. ex.,  una  persona, un  lloc  o  una   organització )   

 $4: URI  que   designen   relacions ;  habitualment ,  aquests  URI  corresponen  a  relacions   expressades   textualment  a $e o $i   

 Els URI  haurien  de  correspondre  al punt  d'accés   complet ,  no  a components  parcials   

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 700 1# $a Beethoven, Ludwig van, $d 1770-1827. $t  Veränderungen   über   einen  Walzer $0 http://id.loc.gov/authorities/names/n81127885 

 

 

 700 1# $i Translation of: $a Galilei, Galileo,  $d  1564-1642. $t  Dialogo   dei   massimi   sistemi . $4 http://rdaregistry.info/Elements/u/P60244   

 

 

 

 

 

 Descripció  no  estructurada   

 

 Una menció de  manifestació   

 Una nota no  estructurada   

 Un nom o  títol   en   ordre   directe ,  tal  com  apareix   a les  fonts  d'informació   

 Un  terme  no  controlat  per a un  concepte   

 Per a  descripcions  no  estructurades  no  és   necessari   indicar   el   nivell  OEMI de la  relació   

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 Unstructured note 500 ## $a Translation of the author’s novel Digital fortress. 

 

 

 

 

 

 2.2 Elements de  relació   

 

 Els elements de relació   especifiquen  la  naturalesa  de la  relació .   

 Als camps MARC 780/785 les relacions seqüencials per a obres en sèrie i obres integrants es generen automàticament segons el valor del segon indicador.  

 Quan s'utilitza el subcamp $i per a una relació en un registre bibliogràfic, es dona com a primer subcamp, s'escriu amb majúscula la primera paraula i s'acaba el subcamp amb dos punts.  

 S'enregistren els elements de relació amb una descripció estructurada que representi l'obra, expressió, manifestació o ítem relacionats.  

 Quan s'utilitza una descripció no estructurada, s'inclou informació sobre la naturalesa de la relació com a part de la descripció no estructurada.  

 Quan existeixen múltiples relacions es pot identificar una relació com a principal i registrar únicament aquesta relació.

 

 

 

 

 

 

 700 1# $i Translation of: $a Grotius, Hugo,  $d  1583-1645.  $t De  jure belli ac pacis libri  tres .   

 

 

 100 1# $a Grotius, Hugo,  $d  1583-1645, $e author.   

 

 

 245 10 $a Grotius on the rights of war and  peace :  $b an abridged translation / $c by William Whewell.   

 

 

 700 1# $i Abridgement of: $a Grotius, Hugo,  $d  1583-1645.  $t De  jure belli ac pacis libri  tres .   

 

 

 700 1# $i Translation of: $a Grotius, Hugo,  $d  1583-1645.  $t De  jure belli ac pacis libri  tres .   

 

 

 

 

 

   2.3 Obres   relacionades   

 Les relacions   habituals   d'obra són :   

 

 Adaptacions   

 Suplements   

 Relacions   seqüencials  (p. ex.,  publicacions   en sèrie   anteriors  i posteriors)   

 Són elements bàsics  per  a BC les   relacions  de  publicacions en sèrie com  ara "Continuació de", "Continuada per" etc.   

 En la majoria de casos, les relacions de publicacions en sèrie es donen com a relacions recíproques.  Excepte en el cas de relacions seqüencials d'obra o d'expressió i relacions equivalents de manifestació. 

 Per  a materials   rars , es donen  notes de  citació  i  referències  a  descripcions   publicades .   

 

 C ol·leccions, obres en sèrie i  obres   integrants 

 

 Obra integrant   en   una  o  més   col·leccions.  Es  proporciona un punt  d'accés  8XX per a  qualsevol col·lecció establerta en   una   iteració  anterior.   

 

 

 

 

 264 #1 $a  Denver :  $b Smith Publishing Company   

 490 1# $3 <2000>: $a Library acquisitions   

 490 1# $3 <1991>: $a Research in library acquisitions   

 588 ## $a Description based on: update 9, published in 2000.   

 830 #0 $a Research in library acquisitions.   

 830 #0 $a Library  acquisitions  (Denver, Colo.)   

 

 

 

 

 

 Numeració   integrada   gramaticalment   amb   el   títol de la col·lecció. Al camp 8XX  s'omet  la  numeració  del  títol  i  s'enregistra  al subcamp $v.   

 

 

 

 

 490 1# $a Publication number 22 of the Southwestern Iowa History Society   

 830 #0 $a Publication ... of the Southwestern Iowa History  Society ;  $v no. 22.   

 

 

 

 

 

 Errors de numeració. Si  el   número a la menció de col·lecció és incorrecte  i  el   número   correcte  es dona  en   una nota, e s dona  el   número   correcte  al punt  d'accés   autoritzat  de la  col·lecció .   

 

 

 

 

 490 1# $a Kieler  historische   Studien  ; $v Bd. 24   

 500 ## $a Series numbering should read: Bd. 25.   

 830 #0 $a Kieler  historische   Studien  ; $v Bd. 25.   

 

 

 

 

 

 Número precedit per una o més lletres. Quan els números estan precedits per una lletra o lletres que varien de número a número, s'omet la lletra o lletres del subcamp $v del camp 8XX. Tanmateix quan l'única informació disponible és del número que es té, s'assumeix que tots els números de la col·lecció tindran la mateixa lletra o lletres que precedeixen el número fins que hi hagi informació diferent, en aquest cas s 'enregistren  la  lletra  o  lletres  al subcamp $v del camp 8XX.   

 

 

 

 In sources of different items in series: D1, C2, SW3, F4, etc. 490 1# $a ... ; $v D1 830 #0 $a ... ; $v 1. 

 

 

 

 

 Col·lecció i subcol·lecció 

 

 Col·lecció sense numeració: No es dona un punt d'accés autoritzat separat per a la col·lecció tret que la col·lecció ja hagi aparegut sola en altres publicacions. En lloc d'això, es dona un punt d'accés autoritzat de la combinació de col·lecció i subcol·lecció.

 

 

 

 

 490 1# $a  University  publications series. The social  sciences ;  $v number 4   

 830 #0 $a  University  publications series. $p  Social   sciences ;  $v no. 4.   

 

 

 

 

 

 Si la col·lecció apareix en una publicació posterior sense cap subcol·lecció,  aleshores es construeix un punt d'accés autoritzat per a la col·lecció separadament i es dona aquest punt d'accés al registre bibliogràfic d'aquesta publicació i de qualsevol altra publicació que mostri només la sèrie principal.  

 Col·lecció amb   numeració : Es  donen  dos punts  d'accés   autoritzats  de  col·lecció : un per a la col·lecció i un per a la  combinació   scol·lecció i subcol·lecció .   

 

 

 

 

 490 1# $a Biblioteca de  arte   hispánico  ; $v 8. $ a  Artes  aplicadas  ; $v 1   

 830 #0 $a Biblioteca de  arte   hispánico  ; $v 8.   

 830 #0 $a Biblioteca de  arte   hispánico . $p Artes  aplicadas  ; $v 1.   

 

 

 

 

 

 

 

 Un o diversos  punts  d'accés   autoritzats  de  col·lecció :   

 

 Edicions de llengua. Col·leccions numerades: Es distingeix entre col·leccions publicades en dues o més edicions paral·leles (és a dir, edicions completes en cada llengua per a les quals són apropiats punts d'accés autoritzats separats per a cada expressió) i col·leccions publicades de manera diversa en dues o més llengües però per a les quals no existeix cap edició completa de la col·lecció en cap llengua.

 

 Si no existeixen   edicions   separades , es  construeix  un  únic  punt  d'accés   autoritzat  de  col·lecció ,  basant -lo  en   el  primer o  l'ítem   més  antic de la  col·lecció .   

 Si el primer o l'ítem més antic està publicat en diverses llengües, es tria la llengua del títol propi preferit. En  cas  de  dubte ,  s'assumeix   que   existeix   una   única   edició .   

 

 

 Edicions  de  llengua . Col·leccions sense  numeració :   

 

 Si la llengua del títol propi de la col·lecció varia: En la majoria de casos, es construeixen punts d'accés autoritzats de col·lecció per a cada forma de llengua. Es donen camps 5XX per a les altres formes de llengua. 

 

 

 

 

 

 Canvis  en  la  numeració  ( addició ,  omissió , etc.):   

 Es  considera   que   existeix   una  sola  sèrie   si :   

 Alguns  fascicles  estan   numerats ,  però  un o  més  fascicles no  estan   numerats .   

 Els  fascicles  numerats /sense  numeració   formen  part de la  mateixa   obra   agregada  i  s'utilitza   el   mateix  punt  d'accés   autoritzat .   

 Si es  troben  a la base de  dades   registres   d'autoritat  de  sèrie   separats  per a versions  numerades  i sense  numeració  de la  mateixa   sèrie :   

 Es  cancel·la   el   registre   amb   el   qualificador  ( habitualment  "(Unnumbered)")  però   ocasionalment  "(Numbered)").   

 Es  fusiona   informació   útil  al  registre   restant   seguint   els   procediments  NACO normals per a  duplicats .   

 També  es  considera   que   existeix   una  sola  sèrie   si   una   sèrie   numerada   comença   una   seqüència  nova de  numeració   amb  o sense  redacció  com  ara  "new series".   

 Quan es  distingeix  entre dues  sèries   amb   contingut   diferent   però   el   mateix   títol   preferit :   

 S'eviten   els   termes  "numbered"  o " unnumbered" com a  qualificadors .   

 Tipus  de  suport / tipus  de  medi   diferents :   

 Per a les  variacions   següents , es  considera   que   existeix   una  sola  sèrie , tret  que  hi  hagi   evidència   que  de  fet   són   sèries   separades :   

 Si  el   tipus  de  medi  varia o  canvia  dins de la  sèrie .   

 Si  el   tipus  de  suport  varia o  canvia  dins de la  sèrie .   

 Si  escau ,  s'afegeix   informació  al  registre  o  registres   d'autoritat   explicant  la  variació .   

 Si es  troben  a la base de  dades   registres   d'autoritat  de  sèrie   separats  per a  versions  de la  mateixa   sèrie   amb   tipus  de  medi  o  tipus  de  suport   diferents :   

 Es  reté   només  un dels  registres  i es  cancel·len   els   restants .   

 Es  fusiona   informació   útil  dels  registres   cancel·lats  al  registre   restant   seguint   els   procediments  NACO normals per a  duplicats .   

 Es  considera   que   existeixen   múltiples   sèries   si  totes les parts de la  sèrie  es  publiquen   cadascuna   en  dos o  més   tipus  de  medi  o  tipus  de  suport .   

 Relacions   seqüencials  de  sèrie   

 Per a  relacions   seqüencials  entre dues  sèries , sempre  s'enregistra  la  relació   recíproca  al  registre   d'autoritat   corresponent .   

 Exemple  14 (MARC)   

 130 #0 $a Wiley-Blackwell companions to art history   

 530 #0 $w r $i Continuation of: $a Blackwell companions to art history   

 130 #0 $a Blackwell companions to art history   

 530 #0 $w r $i Continued by: $a Wiley-Blackwell companions to art history   

 Els  registres   d'autoritat  de  sèries   continuaran   creant -se i  mantenint -se a la NAF  utilitzant   codificació  i  sintaxi  MARC 21.   

   

 Recurs  relacionat   amb   el   mateix   creador   principalment   responsable   

 Quan es  construeix   una   referència  a un recurs  relacionat   que   comparteix   el   mateix   creador   principalment   responsable   que   el  recurs  que  es  descriu :   

 S'enregistra   el  punt  d'accés   autoritzat  per a  l'entitat   relacionada   en  un punt  d'accés   autor-títol  700/710/711/730  que   anomena   explícitament   el   creador  al  seu  $a,  en   lloc   d'una  entrada de  títol  740  amb   una   relació   implícita   amb   el  1XX del  mateix   registre .   

 Exemple  15 (MARC)   

 100 1# $a Clancy, Tom,  $d  1947-2013, $e author.   

 245 14 $a  The   hunt  for Red October / $c Tom Clancy.   

 700 1_ $i Prequel: $a Clancy, Tom,  $d  1947-2013. $t  Patriot  games.   

 Reproduccions  de  recursos   seriats   

 Les  reproduccions  de  publicacions   seriades ,  incloent -hi  publicacions   seriades   d'impressió   sota   demanda , es  tracten  com  a   obres   relacionades .   

 Això   és   perquè  un recurs  que   realitza   una   obra   diacrònica  ha de  realitzar   una  i  només   una   obra  i ha  d'estar   incorporat  per  una  i  només   una   manifestació  ( conegut  com  el   bloqueig  WEM).   

 Relació   amb   l'original  per a  publicacions   seriades :   

 Al  registre  de  l'original ,  s'utilitza   una   descripció   estructurada  per  donar   els   atributs  de la  reproducció .   

 S'utilitza   criteri  per  determinar   quantes   relacions  es  donen  per a  reproduccions   separades  al  registre  de  l'original .   

 En la  majoria  de  casos , no es dona  aquesta   relació   recíproca  per a  monografies  i  obres   integradores .   

 Camp MARC:   

 Si  el   suport  de la  reproducció   és   el   mateix   que   el   suport  de  l'original ,  s'utilitza   el  camp MARC 775.   

 Si  el   suport  de la  reproducció  no  és   el   mateix   que   el   suport  de  l'original ,  s'utilitza   el  camp MARC 776.   

 Etiqueta   d'element :   

 S'utilitza   l'etiqueta   d'element  "Reproduced as" tret  que  un  programa   PCC particular  (p. ex., CONSER)  recomani   l'ús   d'altra   informació  de  relació .   

 Per  enllaçar   manifestacions  equivalents  en   línia  i  impreses , la  millor   pràctica  CONSER  és   utilitzar  776 $i "Print version" i "Online version"  en   lloc  de la  frase  "Also issued as."   

 Exemple  16 (MARC)   

 Relacions   recíproques  per a versions  en   línia  i  impreses   d'una   publicació   seriada   

 Versió  impresa:   

 245 00 $ a  International  journal  of  inorganic chemistry .   

 776 08 $i Online version: $t  International  journal of inorganic chemistry $x 2090-2034   

 Versió   en   línia :   

 245 00 $ a  International  journal  of  inorganic chemistry .   

 776 08 $i Print version: $t  International  journal of inorganic chemistry $x 2090-2026   

 Reimpressions  en   impressió  regular de  publicacions   seriades   

 Es  veuen  les  directrius   a CCM  17.7 i CEG Appendix L.   

 Es  cataloga   separadament   una   reimpressió   d'una  sola  publicació   seriada  per un editor  diferent .   

 Si  el   títol  de la  publicació   seriada  ha  canviat , es  creen   registres   separats  per a  cada   títol , fins i tot  si  la  reimpressió   consisteix   només   en  un  volum .   

 S'enregistren  les  dades  relatives a la  reproducció  a  l'element   apropiat .   

 S'enregistren  les  dades  relatives a la  manifestació  original com  a  element  d'una   manifestació   relacionada .   

 Si la  manifestació   conté   una  font  d'informació   preferida  per a la  reproducció  i  també   una  font  d'informació   preferida  per a  l'original :   

 S'utilitza  la font per a la  reproducció  com a font  d'informació   preferida .   

 Es  poden   utilitzar   diverses  fonts  d'informació ,  depenent  de  l'àrea  de la  descripció .   

 La  portada  de la  reimpressió  del primer fascicle/ volum   reimprès   és  la font per al  títol  i la  menció  de  responsabilitat , la  menció   d'edició  i la  menció  de  publicació .   

 La  descripció   física   és   també  la de la  reimpressió .   

 Per  exemple , es dona  una   declaració  de  sèrie   només   si  la  reimpressió  es publica  en   una   sèrie .   

 La  numeració  es  basa   en   l'original .   

 Com  que   s'utilitzen   diverses  fonts, no es dona la nota "Description based on"  ni  la nota de font del  títol  per a  reimpressions .   

 Si  el  primer fascicle de la  reimpressió  no  és   en   mà , les dates originals de  publicació  del(s) fascicle(s)  en   mà  es  poden   incloure  entre  claudàtors   angulars  al camp de nota de  reimpressió .   

 Es  proporciona   una   descripció  de  l'original  ( manifestació   relacionada ),  utilitzant   una   descripció   estructurada  o  una   descripció  no  estructurada .   

 S'utilitza   una   descripció   estructurada  (camp 775)  quan  hi ha un  registre  disponible per a  l'original .   

 Es pot  donar   una  nota  estructurada  (camp 775  amb  $i  designador  de  relació  "Reproduction of") per  enllaçar  la  reimpressió   amb   el   registre  original  quan  hi ha un  registre   en   línia  per a  l'original .   

 No  s'enllaça  de  l'original  a la  reimpressió .   

 S'inclouen notes  sobre   contingut   afegit  i material a 775 $i,  si   escau .   

 Qualsevol  element  considerat  important per a la  identificació  de la  manifestació  original  que  no es  pugui   mapar  a un camp 775 es pot  enregistrar   en   una  nota 580.   

 Si  el   títol  de la  reproducció   és   diferent  del de  l'original ,  el   títol  de  l'original   s'enregistra  a 775 $t de la nota  estructurada .   

 També  es pot  donar  un punt  d'accés   addicional  (p. ex., al camp 730) per al  títol  de la  manifestació  original.   

 S'utilitza   una   descripció  no  estructurada  (camp 580)  quan  un  registre  per a  l'original  no  està  disponible.   

 Quan no hi ha  registre  per a  l'original ,  s'enregistren   els   atributs  de  l'original ,  incloent -hi  detalls  de  publicació , la  freqüència  ( quan  es  coneix ) i  qualsevol   altre   detall  pertinent,  en   una  nota no  estructurada  (camp 580).   

 Qualsevol  element  considerat  important per a la  identificació  de la  manifestació  original es pot  incloure   opcionalment   en   una  nota 580,  incloent -hi  sobre   contingut   afegit  i material.   

 Exemple  17 (MARC)   

 Descripció   estructurada   opcional  (775) per a  l'original  al  registre   d'una   reimpressió   en   impressió  regular  d'una   publicació   seriada   

 245 04 $a  The  blue review.   

 264 #1 $a London: $b Frank Cass and Company Limited, $c [1968]   

 300 ## $a 1  volume ;   $c  26 cm.   

 336 ## $a text $b txt $2  rdacontent   

 337 ## $ a  unmediated $b n $2  rdamedia   

 338 ## $a volume $b  nc  $2  rdacarrier   

 490 0# $ a  English little  magazines ;  $v no. 6   

 362 1# $a Began with volume 1, number 1 (May 1913); ceased with volume 1, number 3 (July 1913).   

 775 08 $i Reproduction of: $t  Blue  review $d  London :  Martin Secker Publisher, 1913 $w (DLC) 14013061 $w ( OCoLC )10720937   

 780 00 $t Rhythm   

   

 Reproduccions   d'impressió   sota   demanda  (POD) i  fotocòpies  de  publicacions   seriades   

 Les  reproduccions  POD  són   reproduccions   impreses   que  no  s'imprimeixen  fins  que  es rep  una   comanda ,  s'imprimeixen   utilitzant   tècniques  digitals, i per  a les  quals la font  és  un document digital com  ara  un  fitxer  PDF.   

 Les  fotocòpies   són   reproduccions   impreses   que   típicament   s'imprimeixen   utilitzant   tècniques   xerogràfiques  i per  a les  quals la font  és  un document  físic .   

 Pràctica  PCC: Es fa  servir   l'enfocament  "provider-neutral"  següent   quan  es  cataloguen   reproduccions   d'impressió   sota   demanda  (POD) i  fotocòpies  de materials  textuals , partitures i materials  cartogràfics .   

 Aquest  enfocament   donarà  com a  resultat  un  únic   registre  PCC  que   representa   múltiples   reproduccions  POD i  fotocòpies  del  mateix  recurs original.   

 Aquesta   tècnica  no  s'aplica  a  publicacions   d'impressió  regular,  republicacions , reimpressions,  reproduccions   facsímils , etc.,  ni  a  reproduccions   en   microforma .   

 Aquesta   tècnica  es fa  servir   només   quan  tot  el   contingut  tant del recurs original com de la  reproducció   és   idèntic .   

 No es fa  servir  per a  una   reproducció  POD o  fotocòpia  d'un  capítol  de  llibre  o d'un article de  revista .   

 Es fa  servir  un  registre  per a  totes  les  reproduccions  POD i  fotocòpies  de la  mateixa   manifestació  original.   

 Es fa  servir   aquest   registre  per a totes  aquestes   reproduccions   impreses ,  independentment  de les  seves  dates de  reproducció .   

 Es  proporcionen  tots  els  elements de  manifestació  com  ara   el   títol , la  menció   d'edició , la  menció  de  publicació ,  l'extensió  del recurs, etc.,  tal  com es  relacionen   amb   el  recurs original  imprès  ( si   són   fàcilment   determinables ).   

 Independentment  de les  regles  de  catalogació ,  s'enregistren   el   tipus  de  contingut ,  el   tipus  de  medi  i  el   tipus  de  suport  de  l'RDA  (camps MARC 336, 337 i 338)  que   són   aplicables  a la  reproducció .   

 Es  crea  un  únic  camp MARC 533  que   contingui   només   aquest   contingut : 533 ## $a Print reproduction.   

 Opcionalment ,  s'enregistra  la  relació  de la  reproducció   amb   l'original   utilitzant   el  camp MARC 775 ( si   ambdós   recursos   tenen   el   mateix  format  físic ) o  el  camp MARC 776 ( si   ambdós   recursos  no  tenen   el   mateix  format  físic , p. ex.,  una   impressió  d'un PDF).   

 Es fa  servir  un  designador  de  relació  al subcamp $i, com  ara : "Reproduction of:" o  s'utilitza   una   altra   informació  de  relació , com  ara  la no  estructurada : "Print version:".   

 Per a  més   informació , es  veu  MG: Reproductions-Photocopies: https://www.loc.gov/aba/rda/mgd/mg-reproductions-photocopies.pdf.   

 Exemple  18 (MARC)   

 Descripció   estructurada   opcional  (775) per a  l'original  al  registre   d'una   fotocòpia  o  reproducció  POD   

 245 00 $ a  Oil mill gazetteer.   

 264 #1 $a Schulenburg,  Texas :  $b The Sticker   

 300 ## $a  volumes :  $b  illustrations ;  $c 24-30 cm   

 336 ## $a text $b txt $2  rdacontent   

 337 ## $ a  unmediated $b n $2  rdamedia   

 338 ## $a volume $b  nc  $2  rdacarrier   

 362 1# $a Began in 1899.   

 588 ## $a Description based on record for original print version.   

 533 ## $a Print reproduction.   

 775 08 $i  Original  print version: $t Oil mill gazetteer $w (DLC) 2014263056 $w ( OCoLC )768062136   

 Mapping   

 Basar la  descripció   en  la  reproducció  ( pràctica  no PCC)   

 Les  institucions   que   vulguin   basar  la  descripció   en  la  fotocòpia , la  reproducció   en   microforma  o la  reproducció  POD  en   si  ( més   que   en   l'original ),  poden  fer-ho.   

 Tanmateix ,  aquests   registres  no  s'han  de  codificar  " pcc " al camp MARC 042.   

 En  aquests   registres ,  els   detalls   pertinents  al recurs original es  donarien  al camp MARC 534.   

 Mapping   

 Reproduccions   en   microforma  de  recursos   seriats   impresos   

 Pràctica  LC/ Pràctica  PCC: El PCC  segueix  un  enfocament  provisional per a  catalogar   reproduccions   en   microforma  de  recursos   seriats   impresos   en   l'entorn  RDA.   

 El  principi  general  és   enregistrar  elements  descriptius  per a la  versió  impresa, i  donar   detalls  de les  reproduccions   en   microforma , tant les  clonades  de  registres  de  versió  impresa com  els   registres   creats   originalment  ( és  a  dir , no  existeix  cap  registre   imprès , o  el   catalogador   tria  no  clonar  del  registre   imprès ).   

 Es  proporcionen  tots  els  elements de  manifestació  com  ara   el   títol , la  menció   d'edició , la  menció  de  publicació ,  l'extensió  del recurs, etc.,  tal  com es  relacionen   amb   el  recurs original  imprès  ( si   són   fàcilment   determinables ).   

 Independentment  de  si   el   registre  per a la  reproducció  es  codifica  com  a  RDA,  s'inclouen   el   tipus  de  contingut ,  el   tipus  de  medi  i  el   tipus  de  suport  (camps MARC 336, 337 i 338).   

 El  terme  al  tipus  de  medi  (camp MARC 337)  hauria  de ser "microform", i  el   terme   utilitzat  al  tipus  de  suport  (camp MARC 338)  hauria  de  reflectir   el   tipus  de  suport  de  microforma   específic  (p. ex., "microfilm reel" o "microfiche").   

 S'enregistren  elements  que  es  relacionen   específicament   amb  la  reproducció   en   microforma  al camp MARC 533. La  informació   enregistrada  al camp 533 pot  requerir   l'addició  de punts  d'accés   que  es  relacionen   només   amb  la  reproducció   en   microforma .   

 Opcionalment ,  s'enregistra  la  relació  de la  reproducció   amb   l'original   imprès   utilitzant   el  camp MARC 776.   

 Es fa  servir  un  designador  de  relació  al subcamp $i, com  ara : "Reproduction of:" o,  s'utilitza   una   altra   informació  de  relació , com  ara  la no  estructurada : "Print version:".   

 Per a  més   informació , es  veu  MG: Reproductions-Photocopies: https://www.loc.gov/aba/rda/mgd/mg-reproductions-photocopies.pdf.   

 Exemple  19 (MARC)   

 Descripció   estructurada   opcional  (776) per a  l'original  al  registre   d'una   reproducció   en  microfilm   

 245 00 $a UU  World :  $b the magazine of the Unitarian Universalist Association.   

 264 #1 $a  Boston :  $b Unitarian Universalist Association, $c 2000-   

 300 ## $a  volumes :  $b  illustrations ;  $c 27 cm   

 336 ## $a text $b txt $2  rdacontent   

 337 ## $a microform $b h $2  rdamedia   

 338 ## $a microfilm reel $b  hd  $2  rdacarrier   

 362 1# $a Began with vol. 14, no. 5 (Sept./Oct. 2000).   

 588 ## $a Description based on print version record.   

 588 ## $a Latest issue consulted: Reproduction of original print version of vol. 34, no. 2 (summer 2020).   

 533 ## $a Microfilm.  $b Ann  Arbor,  Michigan :  $c University Microfilms International. $e microfilm  reels ;  9 cm, 35 mm.   

 776 08 $i Print version: $t UU World $w (DLC) 00213104 $w ( OCoLC )45123880   

 Mapping   

 

 

 

 

 

 

 

 RDA original   

 

 

 PS LC/PCC de  l'RDA  original   

 

 

 DCM Z1   

 

 

 Altres   

 

 

 

 

 1.11   

 

 

 1.11   

 

 

   

 

 

 CCM 32   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 RDA original   

 

 

 PS LC/PCC de  l'RDA  original   

 

 

 DCM Z1   

 

 

 Altres   

 

 

 

 

 1.11   

 

 

 1.11   

 

 

   

 

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 RDA original   

 

 

 PS LC/PCC de  l'RDA  original   

 

 

 DCM Z1   

 

 

 Altres   

 

 

 

 

 0.0   

 

 

 0.0   

 

 

   

 

 

 CCM 17.7   

 

 

 

 

 

 

   

 Expressions  relacionades   

 Relacions   habituals   d'expressió :   

 Revisions   

 Edicions   

 Traduccions  (es  veu   més   avall  per a  publicacions   seriades  i  obres   integradores )   

 Edicions  de  llengua  (es  veu   més   avall  per a  publicacions   seriades  i  obres   integradores )   

 Abreujaments   

 Nota : Les  relacions   d'obra  de  l'RDA  original per a  recopilacions  (per  exemple , notes de  continguts  i  entrades   afegides   analítiques ),  incloent -hi  edicions  de  llengua   paral·leles , es  tracten  de  manera   diferent   sota   l'RDA   oficial . Sota  l'RDA   oficial ,  una   recopilació  o  una   edició  de  llengua   paral·lela   són   recursos   agregats , i les  relacions   són  entre  l'agregat ,  que   és  la  manifestació , i les expressions  que  la  manifestació   agrega . Es  veu  MG: Aggregates per  a   orientació  i  exemples   d'enregistrament   d'aquestes   relacions .   

 Per a  publicacions   seriades  i  obres   integradores ,  incloent -hi  reproduccions  de  publicacions   seriades  i  publicacions   seriades   d'impressió   sota   demanda , les expressions  relacionades  es  tracten  com  a   obres   relacionades .   

 Això   és   perquè   una   expressió   que   realitza   una   obra   diacrònica  ha de  realitzar   una  i  només   una   obra  i ha  d'estar   incorporada  per  una  i  només   una   manifestació  ( conegut  com  el   bloqueig  WEM).   

 El  títol   preferit   d'una   traducció  o  edició  de  llengua   d'una   publicació   seriada  o  obra   integradora  es  basa   en   el   títol   propi  de  l'expressió   en   aquella   llengua , no  en   el   títol  de  l'original .   

 L'obra   relacionada   és  un element  bàsic  per a la  majoria  de  relacions  de  publicacions   seriades , com  ara  "Continuation of," "Continued by", etc.   

 Es  prefereix  fer  servir   el  subcamp $i  dels  camps MARC 7XX o  etiquetes  MARC  específicament   definides  (p. ex.,  el  camp MARC 785 per  a " Continued by")  en   lloc  de camps MARC 5XX per  enregistrar   relacions   amb   obres   relacionades .   

 No es  requereixen   relacions   que  es  codificarien   als  camps MARC 773, 774 o 787.   

 Es  donen   relacions   recíproques   quan   sigui   apropiat .   

 Per  a   obres   integradores , la  política  PCC  és  fer punts  d'accés   autoritzats   d'obra / expressió   relacionada  per a  suplements ,  índexs ,  adaptacions  i revisions majors (es  veu  CCM 35.6.2).   

 Quan es  cataloguen   obres   integradores   amb   aquestes   relacions , es fan les  entrades   d'enllaç   recíproc   apropiades  a  més  del punt  d'accés   autoritzat   d'obra   relacionada .   

 És   millor   pràctica  CONSER  utilitzar  775 $i "English edition"  en   lloc  de "Translation of."   

 Per  determinar  quants punts  d'accés   autoritzats  es  construeixen  per  a   edicions  de  llengua  de  sèries , es  veu  la  secció  anterior  Sèries  ( monografies ,  publicacions   seriades  i  obres   integradores )  sota   l'enregistrament  de  relació   amb   obra   relacionada .   

 Exemple  20 (MARC)   

 Expressions de  publicacions   seriades  ( edicions  de  llengua )  tractades  com  a   obres   relacionades   

 245 00 $a Revista de  política  y derecho  ambientales   en  América Latina y  el  Caribe.   

 775 08 $i Issued also in English: $t Journal of environmental policy and law in Latin America and the Caribbean   

 245 00 $a Journal of  environmental policy  and  law  in Latin America and the Caribbean.   

 775 08 $i Issued also in Spanish: $t Revista de  política  y derecho  ambientales   en  América Latina y  el  Caribe   

 Mapping   

 Enregistrament  de  relació   amb   expressió   relacionada   

 S'apliquen  les  directrius  generals de les  seccions   Enregistrament  de  relacions  i  Etiquetes   d'element  de  més   amunt .   

 Enregistrament  de  relacions  per a  tractats   revisats , etc.   

 Pràctica  LC/PCC:  S'enregistra   una   relació   que   impliqui  un  tractat   revisat , etc.,  en   registres   d'autoritat   en  les  situacions   següents :   

 Al  registre   d'autoritat  del  tractat   revisat , es  proporciona  un camp 5XX per al  tractat  original, etc.   

 Exemple  21 (MARC)   

 Registre  d'autoritat  per a  tractat   revisat ; 5XX per al  tractat  original   

 130 #0 $a Berne Convention for the Protection of Literary and Artistic Works $d (1971)   

 530 #0 $w r $i Revision of: $a Berne Convention for the Protection of Literary and Artistic Works $d (1886)   

 Al  registre   d'autoritat  del  tractat  final/ definitiu , etc., es  proporciona  un camp 5XX per al  tractat   preliminar /provisional, etc.   

 Mapping   

 Traduccions   

 S'identifica   una   expressió   en   una   llengua   diferent  de la de  l'expressió  original  afegint   el  nom de la  llengua  al subcamp $l al punt  d'accés   autoritzat  per a  l'obra .   

 L'RDA no  requereix   relacions  a  nivell   d'expressió  per a  traduccions .   

 Tanmateix ,  els   catalogadors   poden   mostrar  la  relació  entre la  traducció   que  es  cataloga  i  l'original   utilitzant  un dels  mètodes   següents :   

 Punt  d'accés   autoritzat   precedit  per  etiqueta   d'element  a $i   

 Descripció   estructurada   utilitzant   una  nota 500 o un camp 765   

 Descripció  no  estructurada   utilitzant   una  nota 500   

 Per a  traduccions  de  publicacions   seriades  i  obres   integradores , es  veu  la  secció  de  més   amunt   sobre  expressions  relacionades  de  publicacions   seriades  i  obres   integradores .   

 Exemple  22 (MARC)   

 Traducció   amb   descripció   estructurada  per a  l'original  al camp 765   

 100 1# $a Brown, Dan,  $d  1964- $e author.   

 240 10 $a Digital  fortress . $l French   

 245 10 $a  Forteresse   digitale .   

 765 0_ $a Brown, Dan, 1964- $t Digital fortress $b 1st ed. $d New  York :  St. Martin's Press, 1998 $h 371  pages ;  22 cm $w (DLC) 9703318   

 Mapping   

 

 

 

 

 

 

 

 RDA original   

 

 

 PS LC/PCC de  l'RDA  original   

 

 

 DCM Z1   

 

 

 Altres   

 

 

 

 

 6.27.3   

 

 

 6.27.3   

 

 

   

 

 

   

 

 

 

 

 26.0   

 

 

 26.0   

 

 

   

 

 

   

 

 

 

 

 26.1   

 

 

 26.1   

 

 

   

 

 

 CCM 35   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 RDA original   

 

 

 PS LC/PCC de  l'RDA  original   

 

 

 DCM Z1   

 

 

 Altres   

 

 

 

 

 26.1.1.3   

 

 

 26.1.1.3   

 

 

   

 

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 RDA original   

 

 

 PS LC/PCC de  l'RDA  original   

 

 

 DCM Z1   

 

 

 Altres   

 

 

 

 

 6.27.3   

 

 

 6.27.3   

 

 

   

 

 

   

 

 

 

 

 

 

   

 Etiqueta   d'element  per a recurs  relacionat   quan  MARC 130 o 240  és  present   

 Els  catalogadors   poden   afegir  un camp 7XX  amb   una   etiqueta   d'element   que   faci   referència  a un recurs  relacionat   específic  fins i tot  si  un camp 130 o 240 ja  és  present,  cosa   que   implica   que   són  versions de la  mateixa   obra .   

 Exemple  23 (MARC)   

 775  amb   etiqueta   d'element  per a  l'edició  anterior tot i  que   el  240 ja  és  present   

 100 1# $ a  Evans, G. Edward, $d 1937- $e author.   

 240 10 $a Developing library and information center collections   

 245 10 $a Collection management basics / $c G. Edward Evans and Margaret Zarnosky Saponaro.   

 775 08 $i Revision of: $ a  Evans, G. Edward, 1937- $t Developing library and information center collections $b 5th ed. $d Westport,  Conn. :  Libraries Unlimited, 2005   

 Relació   desconeguda  o incerta  amb  un recurs   

 Si hi ha  raó  per  creure   que   el  recurs  que  es  cataloga   està   relacionat   amb  un  altre  recurs,  però   el  recurs  en   qüestió  no es pot  identificar  (p. ex.,  en   el   cas   d'una   expressió   que  es  creu   que   és   una   traducció   però   l'original   és   desconegut ), es dona la  informació   en   una  nota.   

 Exemple  24 (MARC)   

 Ús  de  descripció  no  estructurada  per a  una   relació   desconeguda  o incerta   

 546 $ a  Akkadian translation of an epic poem originally written in Sumerian, dating from the late third millennium B.C., surviving only in the Akkadian translation.   

 Manifestacions   relacionades   

 Relacions   habituals  de  manifestació :   

 Reproduccions   

 Formats  diferents  de la  mateixa   expressió  (p. ex.,  llibre  vs. CD-ROM;  llibre  vs. PDF;  llibre  vs. microfilm)   

 Insercions   

 Element  bàsic  per a LC i PCC per a  reproduccions   

 La  paraula  "reproduction"  inclou  tots  els   recursos   anteriorment   identificats  com a  reproduccions ,  republicacions , reimpressions,  reedicions ,  facsímils , etc.,  que   encara   representen   contingut  equivalent entre un recurs original i  una   reproducció   d'aquest  original.   

 Les  edicions   revisades   representen  expressions  diferents  i no es  tracten  com a  reproduccions .   

 Exemple  25 (MARC)   

 Descripció   estructurada  (776) per a la  mateixa   expressió   en   un format   diferent  ( versió  CD-ROM)   

 100 1# $a Peterson, Ken, $d 1986- $e author.   

 245 12 $a  A  dynamic statewide water budget for New Mexico : $b phase III-future scenario implementation / $c Ken Peterson (Tetra Tech, Inc.), Austin Hanson (New Mexico Water Resources Research Institute), Jesse Roach (Tetra Tech, Inc.), Joshua Randall (New Mexico Water Resources Research Institute), Bruce Thomson (University of New Mexico).   

 264 #1 $a Las Cruces, New  Mexico :  $b New Mexico Water Resources Research Institute in cooperation with Tetra Tech, Inc., University of New Mexico, $c January 2019.   

 300 ## $a 1 volume (various  pagings ) :  $b illustrations,  maps ;  $c 28 cm.   

 776 08 $i Also issued as: $a Peterson, Ken, 1986- $t Dynamic statewide water budget for New Mexico $d Las Cruces, New  Mexico :  New Mexico Water Resources Research Institute, January 2019 $h CD- ROM :  4 3/4 in.   

 Exemple  26 (MARC)   

 Descripció  no  estructurada  (530) per a la  mateixa   expressió   en   un format   diferent   

 100 1# $a Hyde, Tanya Huntington, $d 1969-   

 245 10 $a  Mexican-American  author Tanya Huntington reading from her work $h [sound recording].   

 260 ## $c 2021.   

 300 ## $a 1 sound  file :  $b digital, WAV file ( 24 bit , 96 kHz)   

 530 ## $ a  Also available in digital form on the Library of Congress Web site.   

 Send examples to coop@loc.gov and include this document's URL.   

 Mapping   

 

 

 

 

 

 

 

 RDA original   

 

 

 PS LC/PCC de  l'RDA  original   

 

 

 DCM Z1   

 

 

 Altres   

 

 

 

 

 27.1   

 

 

 27.1   

 

 

   

 

 

   

 

 

 

 

 

 

   

 Enregistrament  de  relació   amb   manifestació   relacionada   

 S'apliquen  les  directrius  generals de les  seccions   Enregistrament  de  relacions  i  Etiquetes   d'element  de  més   amunt .   

 Reproduccions  de  recursos   monogràfics   

 Pràctica  LC/PCC: Quan  s'ha   pres  la  decisió  de  crear  un  registre   separat  per a la  reproducció ,  se   segueixen   en  la  majoria  de  casos  les  directrius  de  més   avall  per  donar   els  camps MARC 775 i MARC 776.   

 Les  directrius  no  s'apliquen   quan   s'utilitza  la  tècnica  de " registre   únic " o "provider neutral".   

 Per a  reproduccions  de  publicacions   seriades  i  obres   integradores ,  incloent -hi  publicacions   seriades   d'impressió   sota   demanda , les  manifestacions   relacionades  es  tracten  com  a   obres   relacionades .   

 Això   és   perquè   una   expressió   que   realitza   una   obra   diacrònica  ha de  realitzar   una  i  només   una   obra  i ha  d'estar   incorporada  per  una  i  només   una   manifestació  ( conegut  com  el   bloqueig  WEM).   

 Relació   amb   l'original :   

 Al  registre  de la  reproducció ,  s'utilitza   una   descripció   estructurada  per  donar   els   atributs  de  l'original .   

 Camp MARC:   

 Si  el   suport  de la  reproducció   és   el   mateix   que   el   suport  de  l'original ,  s'utilitza   el  camp MARC 775.   

 Si  el   suport  de la  reproducció  no  és   el   mateix   que   el   suport  de  l'original ,  s'utilitza   el  camp MARC 776.   

 Etiqueta   d'element :   

 S'utilitza   l'etiqueta   d'element  "Reproduction of" tret  que  un  programa   PCC particular  (p. ex., CONSER)  recomani   l'ús   d'altra   informació  de  relació .   

 Per a  monografies  i  obres   integradores ,  en  la  majoria  de  casos  no es  donen   relacions  a la  reproducció  al  registre  de  l'original .   

 Exemple  27 (MARC)   

 Descripció   estructurada  (775) per a  l'original  al  registre   d'una   reproducció  impresa   

 245 00 $a Gold, gals, guns,  guts :  $b a history of Deadwood, Lead, and Spearfish, 1874-1976 / $c Bob Lee,  editor ;  Stan Lindstrom and Wynn Lindstrom, assistant  editors ;  with a new introduction by Bob Lee.   

 264 #1 $a Pierre,  S.D. :  $b  South  Dakota Historical Society Press, $c 2004.   

 300 ## $a xvii, 259  pages :  $b  illustrations ;  $c 26 cm   

 775 08 $i Reproduction of: $t Gold, gals, guns, guts $d [Deadwood, S.D. ] :  Deadwood-Lead '76 Centennial Inc., c1975 $h 254  p. :  ill . ;  26 cm $w (DLC) 76005217   

 Si la  manifestació   és  un  agregat   que   conté   reproduccions   d'obres  no  publicades   anteriorment  com  a   agregat :   

 S'hi  dona  una  nota  d'història   bibliogràfica ,  en   lloc  de camps  d'enllaç  MARC 775/776,  sobre  les  obres  individuals  si  es  considera   que   aquesta   informació  seria  útil  per a  l'usuari .   

 Si la  reproducció   és  un  facsímil  d'un  manuscrit  i  els   atributs  de  l'original  per a usar  en  un camp  d'enllaç  MARC 775/776 no  són   fàcilment   determinables :   

 S'hi  dona  una  nota  d'història   bibliogràfica   amb  la  informació  disponible.   

 Mapping   

 Reproduccions   en   microforma  de  recursos   monogràfics   impresos   

 Pràctica  LC/ Pràctica  PCC: El PCC  segueix  un  enfocament  provisional per a  catalogar   reproduccions   en   microforma  de  recursos   impresos   en   l'entorn  RDA.   

 El  principi  general  és   enregistrar  elements  descriptius  per a la  versió  impresa, i  donar   detalls  de les  reproduccions   en   microforma , tant les  clonades  de  registres  de  versió  impresa com  els   registres   creats   originalment  ( és  a  dir , no  existeix  cap  registre   imprès , o  el   catalogador   tria  no  clonar  del  registre   imprès ).   

 Es  proporcionen  tots  els  elements de  manifestació  com  ara   el   títol , la  menció   d'edició , la  menció  de  publicació ,  l'extensió  del recurs, etc.,  tal  com es  relacionen   amb   el  recurs original  imprès  ( si   són   fàcilment   determinables ).   

 Independentment  de  si   el   registre  per a la  reproducció  es  codifica  com  a  RDA,  s'inclouen   el   tipus  de  contingut ,  el   tipus  de  medi  i  el   tipus  de  suport  (camps MARC 336, 337 i 338).   

 El  terme  al  tipus  de  medi  (camp MARC 337)  hauria  de ser "microform", i  el   terme   utilitzat  al  tipus  de  suport  (camp MARC 338)  hauria  de  reflectir   el   tipus  de  suport  de  microforma   específic  (p. ex., "microfilm reel" o "microfiche").   

 S'enregistren  elements  que  es  relacionen   específicament   amb  la  reproducció   en   microforma  al camp MARC 533. La  informació   enregistrada  al camp 533 pot  requerir   l'addició  de punts  d'accés   que  es  relacionen   només   amb  la  reproducció   en   microforma .   

 Opcionalment ,  s'enregistra  la  relació  de la  reproducció   amb   l'original   imprès   utilitzant   el  camp MARC 776.   

 S'utilitza  un  designador  de  relació  al subcamp $i, com  ara : "Reproduction of:" o,  especialment  per a  publicacions   seriades ,  s'utilitza   una   altra   informació  de  relació , com  ara  la no  estructurada : "Print version:".   

 Per a  més   informació , es  veu  MG: Reproductions-Photocopies.   

 Exemple  28 (MARC)   

 Descripció   estructurada   opcional  (776) per a  l'original  al  registre   d'una   reproducció   en  microfilm   

 100 1# $a Schellenberg, T. R. $q (Theodore R.) , $d  1903-1970, $e author.   

 245 10 $a Modern  archives :  $b principles and techniques / $c by T.R. Schellenberg.   

 264 #1 $a  Chicago :  $b University of Chicago Press, $c 1956.   

 300 ## $a xv, 247  pages :  $b  illustrations ;  $c 22 cm   

 336 ## $a text $b txt $2  rdacontent   

 337 ## $a microform $b h $2  rdamedia   

 338 ## $a microfilm reel $b  hd  $2  rdacarrier   

 533 ## $a Microfilm. $b New York,  N.Y. :  $c New York Public Library, $d 1997. $e 1 microfilm  reel ;  9 cm, 35 mm   

 776 08 $i Print version: $a Schellenberg, T. R. (Theodore R.), 1903-1970 $t Modern archives $d  Chicago :  University of Chicago Press, 1956 $w (DLC) 56058525   

 Mapping   

 Reproduccions   d'impressió   sota   demanda  (POD) i  fotocòpies  de  monografies   

 Les  reproduccions  POD  són   reproduccions   impreses   que  no  s'imprimeixen  fins  que  es rep  una   comanda ,  s'imprimeixen   utilitzant   tècniques  digitals, i per  a les  quals la font  és  un document digital com  ara  un  fitxer  PDF.   

 Les  fotocòpies   són   reproduccions   impreses   que   típicament   s'imprimeixen   utilitzant   tècniques   xerogràfiques  i per  a les  quals la font  és  un document  físic .   

 Pràctica  PCC: Es fa  servir   l'enfocament  "provider-neutral"  següent   quan  es  cataloguen   reproduccions   d'impressió   sota   demanda  (POD) i  fotocòpies  de materials  textuals , partitures i materials  cartogràfics .   

 Aquest  enfocament   donarà  com a  resultat  un  únic   registre  PCC  que   representa   múltiples   reproduccions  POD i  fotocòpies  del  mateix  recurs original.   

 Aquesta   tècnica  no  s'aplica  a  publicacions   d'impressió  regular,  republicacions , reimpressions,  reproduccions   facsímils , etc.,  ni  a  reproduccions   en   microforma .   

 Aquesta   tècnica  es fa  servir   només   quan  tot  el   contingut  tant del recurs original com de la  reproducció   és   idèntic .   

 No es fa  servir  per a  una   reproducció  POD o  fotocòpia  d'un  capítol  de  llibre  o d'un article de  revista .   

 Es fa  servir  un  registre  per a  totes  les  reproduccions  POD i  fotocòpies  de la  mateixa   manifestació  original.   

 Es fa  servir   aquest   registre  per a totes  aquestes   reproduccions   impreses ,  independentment  de les  seves  dates de  reproducció .   

 Es  proporcionen  tots  els  elements de  manifestació  com  ara   el   títol , la  menció   d'edició , la  menció  de  publicació ,  l'extensió  del recurs, etc.,  tal  com es  relacionen   amb   el  recurs original  imprès  ( si   són   fàcilment   determinables ).   

 Independentment  de les  regles  de  catalogació ,  s'enregistren   el   tipus  de  contingut ,  el   tipus  de  medi  i  el   tipus  de  suport  de  l'RDA  (camps MARC 336, 337 i 338)  que   són   aplicables  a la  reproducció .   

 Es  crea  un  únic  camp MARC 533  que   contingui   només   aquest   contingut : 533 ## $a Print reproduction.   

 Opcionalment ,  s'enregistra  la  relació  de la  reproducció   amb   l'original   utilitzant   el  camp MARC 775 ( si   ambdós   recursos   tenen   el   mateix  format  físic ) o  el  camp MARC 776 ( si   ambdós   recursos  no  tenen   el   mateix  format  físic , p. ex.,  una   impressió  d'un PDF).   

 Es fa  servir  un  designador  de  relació  al subcamp $i, com  ara : "Reproduction of:" o  s'utilitza   una   altra   informació  de  relació , com  ara  la no  estructurada : "Print version:".   

 Per a  més   informació , es  veu  MG: Reproductions-Photocopies.   

 Exemple  29 (MARC)   

 Descripció   estructurada   opcional  (775) per a  l'original  al  registre   d'una   fotocòpia  o  reproducció  POD   

 100 1# $a Bird, Graham,  $d  1947- $e author.   

 245 10 $ a  IMF lending to developing  countries :  $b issues and evidence / $c Graham Bird.   

 264 #1 $a  London :  $b Routledge, $c 1995.   

 300 ## $a x, 190  pages ;  $c 22 cm   

 336 ## $a text $b txt $2  rdacontent   

 337 ## $ a  unmediated $b n $2  rdamedia   

 338 ## $a volume $b  nc  $2  rdacarrier   

 533 ## $a Print reproduction.   

 775 08 $i Reproduction of: $a Bird, Graham, 1947- $t IMF lending to developing countries $d  London :  Routledge, 1995 $w (DLC) 94047967 $w ( OCoLC )31737391   

 Mapping   

 Basar la  descripció   en  la  reproducció  ( pràctica  no PCC)   

 Les  institucions   que   vulguin   basar  la  descripció  de la  reproducció   en  la  fotocòpia , la  reproducció   en   microforma  o la  reproducció  POD  en   si  ( més   que   en   l'original ),  poden  fer-ho,  però   aquests   registres  no  s'han  de  codificar  " pcc " al camp MARC 042.   

 En  aquests   registres ,  els   detalls   pertinents  al recurs original es  donarien  al camp MARC 534.   

 

 

 

 

 

 

 

 RDA original   

 

 

 PS LC/PCC de  l'RDA  original   

 

 

 DCM Z1   

 

 

 Altres   

 

 

 

 

 27.1.1.3   

 

 

 27.1.1.3   

 

 

   

 

 

 CCM 31   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 RDA original   

 

 

 PS LC/PCC de  l'RDA  original   

 

 

 DCM   

 

 

 Altres   

 

 

 

 

 1.11   

 

 

 1.11   

 

 

 M1   

 

 

 CCM 32   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 RDA original   

 

 

 PS LC/PCC de  l'RDA  original   

 

 

 DCM Z1   

 

 

 Altres   

 

 

 

 

 1.11   

 

 

 1.11   

 

 

   

 

 

   

 

 

 

 

 

 

   

 Ítems   relacionats   

 Relacions   habituals   d'ítem :   

 Reproducció  d'un exemplar  específic   

 Títols   enquadernats   junts   

 Ítem   afegit  a un exemplar de  manifestació   en   una   col·lecció  especial   

 L'ítem   relacionat   és  un element  bàsic  per a LC  en  les  situacions   següents :   

 Reproduccions   quan   és  important  identificar   l'ítem   específic   que  es  va   reproduir   

 Es  veu  Manifestation. Related manifestation of manifestation  o  la  secció  "Element  bàsic  per a LC i PCC per a  reproduccions "  sota   Manifestacions   relacionades , per a  situacions  generals  en   què   és   adequat   relacionar   manifestacions .   

 Relacions   especials  per a materials  rars ,  si   escau   

 "Bound withs"   

 Se  segueixen  les  polítiques  locals de LC per a "bound withs" a la  secció   d'ítems   enquadernats   junts  de  més   avall , i a les  directrius  de  registres  locals de holdings i  d'ítem .   

 Mapping   

 Enregistrament  de  relació   amb   ítem   relacionat   

 S'apliquen  les  directrius  generals de les  seccions   Enregistrament  de  relacions  i  Etiquetes   d'element  de  més   amunt .   

 Reproduccions   

 Pràctica  LC/PCC:  Relació   amb   l'original :   

 Al  registre  de la  reproducció ,  s'utilitza   una   descripció   estructurada  per  donar   els   atributs  de  l'original .   

 Camp MARC:   

 Si  el   suport  de la  reproducció   és   el   mateix   que   el   suport  de  l'original ,  s'utilitza   el  camp MARC 775.   

 Si  el   suport  de la  reproducció  no  és   el   mateix   que   el   suport  de  l'original ,  s'utilitza   el  camp MARC 776.   

 Etiqueta   d'element :   

 S'utilitza   el   designador  de  relació  "Reproduction of."   

 Si  l'ítem   és  un  agregat   que   conté   reproduccions   d'obres  no  publicades   anteriorment  com  a   agregat :   

 S'hi  dona  una  nota  d'història   bibliogràfica ,  en   lloc  de camps  d'enllaç  MARC 775/776,  sobre  les  obres  individuals  si  es  considera   que   aquesta   informació  seria  útil  per a  l'usuari .   

 Si la  reproducció   és  un  facsímil  d'un  manuscrit  i  els   atributs  de  l'original  per a usar  en  un camp  d'enllaç  MARC 775/776 no  són   fàcilment   determinables :   

 S'hi  dona  una  nota  d'història   bibliogràfica   amb  la  informació  disponible.   

 Exemple  30 (MARC)   

 Descripció   estructurada  (775) per a  l'original  al  registre   d'una   reproducció   facsímil   

 100 1# $a Jefferson, Thomas, $d 1743-1826, $e author.   

 245 12 $a  A  summary view of the rights of British  America :  $b  set forth in  some resolutions intended for the inspection of the present delegates of the people of Virginia, now in convention / $c by a native and member of the House of Burgesses.   

 264 #1 $a [Norwalk, Connecticut ] :  $b Easton  Press ;  $a [Washington, D.C. ] :  $b Library of Congress, $c [1987?]   

 300 ## $a 23  pages ;  $c 20 cm   

 336 ## $a text $b txt $2  rdacontent   

 337 ## $ a  unmediated $b n $2  rdamedia   

 338 ## $a volume $b  nc  $2  rdacarrier   

 500 ## $a "The Library of Congress, the Easton Press, authorized reproduction, treasures of the Library of Congress"--Verso of title page.   

 775 08 $i Reproduction of: $a Jefferson, Thomas, 1743-1826 $t Summary view of the rights of British America $d  Williamsburg :  Printed by Clementina Rind, [1774]   

 Ítems   enquadernats   junts   

 Pràctica  LC/PCC: Si es  proporcionen   descripcions   analítiques  per a dos o  més   recursos   publicats   independentment   que   posteriorment   s'han  " enquadernat "  junts :   

 S'utilitza  la  tècnica  de  descripció   estructurada  per  relacionar   els   ítems .   

 A la  descripció   estructurada  (camp MARC 501), es dona  el   títol   propi  (o  títol   preferit   si   és   diferent ), la  menció  de  responsabilitat  i  tota  la  menció  de  publicació , etc.   

 Si hi ha  més  de dues  obres , al  registre  del primer  títol  se  citen  tots  els   altres   títols ;  als   registres  dels  títols   següents , se  cita   només   el  primer.   

 S'utilitza  la  puntuació  ISBD,  excepte   que   s'omet   el  punt- espai - guió-espai  entre  àrees .   

 Quan es  llisten   múltiples   ítems , se  separen   amb   espai -dos  guions  (dos  guions   adjacents )- espai .   

 En  catalogació  general, per a  totes  les  situacions   específiques   d'exemplar  (o  probablement   específiques   d'exemplar ),  s'afegeix  la  frase  "Bound together subsequent to publication" o la  frase  "Probably bound together subsequent to publication" i  s'afegeix  un  codi   d'organització  MARC de la  institució  al subcamp $5.   

 Per a  catalogació  de  llibre   rar ,  afegir   una  o  l'altra  de les  frases   sobre  "bound with" o "probably bound with"  és   opcional   segons  DCRMR 9.45 i la  pràctica  de la  Secció  de Materials  Rars .   

 No  s'afegeix   el  subcamp $5 a  notes  per a  situacions  "Issued with".   

 Exemple  31 (MARC)   

 Descripció   estructurada  (501) per al  títol   relacionat   enquadernat   amb   

 100 1# $a Barton, Benjamin Smith, $d 1766-1815, $e author.   

 245 10 $ a  Additional facts, observations, and conjectures  relative  to the generation of the opossum of  NorthAmerica  / $c in a letter from Professor Barton to Professor J.A.H. Reimarus of Hamburgh.   

 264 #1 $a  Philadelphia :  $b Printed by S. Merritt, Watkin's Alley,  $c  1813.   

 300 ## $a 24  pages ;  $c 24 cm   

 336 ## $a text $b txt $2  rdacontent   

 337 ## $ a  unmediated $b n $2  rdamedia   

 338 ## $a volume $b  nc  $2  rdacarrier   

 501 ## $a With: Barton, Benjamin Smith. Flora virginica.  Philadelphiae  :  Typis  D.  Heartt , 1812. Bound together  subsequent to  publication. $5 DLC   

 700 1# $a  Reimarus , Johann Albert Heinrich,  $d  1729-1814, $e addressee.   

 Exemples  de notes per a  ítems   enquadernats   junts   

 Nota al primer  registre   bibliogràfic  ( registre  per a Humiliations  follow'd  with deliverances)  enquadernat   amb  dos  altres   títols :   

 Exemple  32 (MARC)   

 Descripció   estructurada  (501) per  als   títols   relacionats   enquadernats   amb   

 501 ## $a With: The Bostonian Ebenezer.  Boston :  Printed by B. Green & J. Allen, for Samuel Phillips, 1698 -- The  cure  of  sorrow .  Boston :  Printed by B. Green, 1709. Bound together  subsequent to  publication. $5 DLC   

 Nota al  segon  i  tercer   registres   bibliogràfics  (per  a  The Boston Ebenezer i per a  The  cure of sorrow):   

 Exemple  33 (MARC)   

 Descripció   estructurada  (501) per al  títol   relacionat   enquadernat   amb   

 501 ## $a With: Humiliations  follow'd  with deliverances.  Boston :  Printed by B. Green & J. Allen for S. Philips, 1697. Bound together  subsequent to  publication. $5 DLC   

 Si les  obres   són   massa   nombroses  per  llistar -les a la nota "With" del primer  registre   bibliogràfic , es fa  una   descripció  no  estructurada  (camp MARC 500).   

 Exemple  34 (MARC)   

 Descripció  no  estructurada  (500) per a  ítems   enquadernats   junts   quan  les  obres   són   massa   nombroses  per  llistar   

 500 ## $a Number 3 in a volume with binder's title:  Brownist  tracts, 1599-1644. $5 DLC   

 Mapping   

 3. A c riteri  del  catalogador   

 Per a  descripcions  no  estructurades  no  és   necessari   indicar   el   nivell  OEMI de la  relació .   

 El PCC  fomenta   l'ús   d'etiquetes   d'element   en   registres   d'autoritat  per a  relacions  recurs-a-recurs,  segons   criteri  del  catalogador .   

 Quan  existeixen   múltiples   relacions , es  proporcionen  punts  d'accés   separats ,  cadascun   amb   una  sola  etiqueta   d'element   en  un sol subcamp $i.   

 Alternativament ,  s'identifica   una   relació  com a  primària  i  s'enregistra   només   aquesta   relació .   

 Excepte   en   el   cas  de  relacions   seqüencials   d'obra  o  d'expressió  i  relacions  equivalents de  manifestació  per a  publicacions   seriades , no  és   necessari   proporcionar  camps de  relació   recíproca  ( pràctica  PCC).   

 Per  a   agregats , es  donen  punts  d'accés   autoritzats   analítics  per  a  expressions  d'obres   diferents  de  l'expressió   d'obra  predominant o  primera ,  si  es  considera  important per a  l'accés .   

 Per a  una   publicació   seriada   que   té  la  mateixa   relació  (p. ex.,  suplement )  amb   diversos   títols ,  cadascun  dels quals  s'enregistra   en  un camp  d'enllaç   separat ,  l'ús  del camp 580 per  enregistrar  la  relació  i  els   títols   relacionats   és   opcional .   

 Quan  publicacions   seriades   relacionades   tenen  la  mateixa   relació  i  són   massa   nombroses  per  enllaçar -les  separadament , i un camp 580  especifica  la  naturalesa  de la  relació ,  és   opcional   proporcionar   múltiples   números  de control de  registre  per a les  publicacions   seriades   relacionades   en  un sol camp  d'enllaç  o  proporcionar   múltiples  camps  d'entrada   d'enllaç  per a les  publicacions   seriades   relacionades .   

 La  cerca  de  registres   d'autoritat  de  sèries ,  el   traçat  de la  sèrie  i la  creació  i  el   manteniment  de  registres   d'autoritat  de  sèries   són   opcionals  ( pràctica  PCC).   

 Si un  agregat   conté   l'expressió  original i  més   d'una   traducció , es  donen  punts  d'accés   autoritzats   analítics  per a  l'expressió  original i  almenys   una   traducció . Es  proporcionen  punts  d'accés   autoritzats  per a  traduccions   addicionals   segons   criteri .   

 Si un  agregat   conté   més  de dues  edicions  de  llengua , es  donen  punts  d'accés   autoritzats   analítics  per a  l'edició  original i  almenys   una   altra   edició . Es  proporcionen  punts  d'accés   autoritzats  per  a   edicions   addicionals   segons   criteri .   

 Els  catalogadors   poden   afegir  un camp 7XX  amb   una   etiqueta   d'element   que   faci   referència  a un recurs  relacionat   específic  fins i tot  si  un camp 130 o 240 ja  és  present.   

 Tot i  que   l'RDA  no  requereix   relacions  a  nivell   d'expressió  per a  traduccions ,  els   catalogadors   poden   mostrar  la  relació  entre la  traducció   que  es  cataloga  i  l'original   utilitzant  un dels  mètodes   següents : punt  d'accés   autoritzat   precedit  per  etiqueta   d'element  a $i;  descripció   estructurada   amb   una  nota 500 o un camp 765;  descripció  no  estructurada   amb   una  nota 500.   

 Si la  manifestació   és  un  agregat   que   conté   reproduccions   d'obres  no  publicades   anteriorment  com  a   agregat , es dona  una  nota  d'història   bibliogràfica ,  en   lloc  de camps  d'enllaç  MARC 775/776,  sobre  les  obres  individuals  si  es  considera   que   aquesta   informació  seria  útil  per a  l'usuari .   

 Quan es  cataloguen  reimpressions  en   impressió  regular de  publicacions   seriades ,  s'utilitza   una   descripció  no  estructurada  (camp 580)  quan  no hi ha un  registre  disponible per a  l'original .   

 Quan es  cataloguen   reproduccions   en   microforma  de  recursos   impresos ,  l'enregistrament  de la  relació  de la  reproducció   amb   l'original   imprès   utilitzant   el  camp MARC 776  és   opcional .   

 Quan es  cataloguen   reproduccions  POD i  fotocòpies ,  l'enregistrament  de la  relació  de la  reproducció   amb   l'original   imprès   utilitzant   els  camps MARC 775 o 776  és   opcional .   

 Les  institucions   que   vulguin   basar  la  descripció   d'una   reproducció   en  la  fotocòpia , la  reproducció   en   microforma  o la  reproducció  POD  en   si  ( més   que   en   l'original ),  poden  fer-ho,  però   aquests   registres  no  s'han  de  codificar  " pcc " al camp MARC 042.   

 Situacions   en   què   és   necessària   una   descripció  no  estructurada   

 Publicacions   seriades  (cf. CCM 14.1.6):   

 Una  relació   cronològica   que   implica   múltiples   títols  (p. ex., fusions)   

 La  descripció  de la  relació   generada  des de  l'enllaç   és   insuficient :   

 Notes de  reimpressió   quan  la nota  conté   informació   addicional  com  ara   l'editor , la  freqüència , etc.   

 La  publicació   seriada   té  la  mateixa   relació  (p. ex.,  suplement )  amb   diversos   títols ,  cadascun   dels quals   s'enregistra   en  un camp  d'enllaç   separat .   

 L'ús  del camp 580  en   aquesta   situació   és   opcional .   

 Quan  publicacions   seriades   relacionades   tenen  la  mateixa   relació  i  són   massa   nombroses  per  enllaçar -les  separadament , un camp 580  proporciona  un  mitjà  per  enregistrar  la  naturalesa  de la  relació .   

 Opcionalment , es  proporcionen   múltiples   números  de control de  registre  per a les  publicacions   seriades   relacionades   en  un sol camp  d'enllaç  o es  proporcionen   múltiples  camps  d'entrada   d'enllaç  per  a les   publicacions   seriades   relacionades .   

 Per  explicar  un  canvi  de  suport  o un  pla   d'extensió   si   els   títols   són   els   mateixos  i  el   designador  de  relació   generat  des de  l'enllaç  seria  ambigu .   

 Per fer  referència  a  una   altra   publicació   que  no  apareix   en  un camp  d'entrada   d'enllaç :   

 Una  traducció  per a la qual  el   títol  original  és   desconegut   

 Publicacions   relacionades   massa   nombroses  per  anomenar -les  separadament   

 Quan es  prepara  un  conjunt  de  descripció  de  metadades   analítiques  per a  una  part  component  d'un  agregat  de  lleis :   

 Es fa  una  nota al  conjunt  de  descripció  de  metadades   comprensiu   sobre  la part  component .   

 Al  conjunt  de  descripció  de  metadades  de la part  component , es fa  una  nota  que   mostra  la  relació   amb   l'entrada   comprensiva  i es dona un punt  d'accés   autoritzat  per a  l'agregat .   

 Se  segueix  la  mateixa   pràctica   quan   una  sola  publicació   està   relacionada   amb   diverses   edicions   successives  d'un  agregat .   

 Si hi ha  raó  per  creure   que   el  recurs  que  es  cataloga   està   relacionat   amb  un  altre  recurs,  però   el  recurs  en   qüestió  no es pot  identificar , es dona la  informació   en   una  nota.   

 S'utilitza   una   descripció  no  estructurada  (camp 580)  quan  un  registre  per a  l'original  no  està  disponible.   

 Quan no hi ha  registre  per a  l'original ,  s'enregistren   els   atributs  de  l'original ,  incloent -hi  detalls  de  publicació , la  freqüència  ( quan  es  coneix ) i  qualsevol   altre   detall  pertinent,  en  la nota no  estructurada .   

 Quan es  cataloguen   ítems   enquadernats   junts  i les  obres   són   massa   nombroses  per  llistar -les a la nota "With" (501) del primer  registre   bibliogràfic , es fa  una   descripció  no  estructurada  (camp MARC 500).  

Sintaxi dels punts d'accés
Aquest document d'orientació tracta sobre la sintaxi dels punts d'accés en registres bibliogràfics i d'autoritat en MARC per a les entitats següents: obres, expressions, manifestacions, persones, entitats corporatives, famílies i llocs. Se centra en aspectes formals dels punts d'accés (ordre, espaiat, puntuació i codificació), però no en la tria dels punts d'accés ni en qüestions com majúscules, transcripció o instruccions especialitzades (obres o expressions musicals, jurídiques o religioses). 

 

 1. Consideracions generals 

 Els punts d'accés es poden categoritzar com a punts d'accés autoritzats o punts d'accés variants: 

 

 Un punt d'accés autoritzat és un punt d'accés normalitzat que representa una entitat. 

  Un punt d'accés variant és una alternativa al punt d'accés autoritzat que representa una entitat. 

 

 2. Canvis respecte RDA original 

 Els punts d'accés creats amb RDA oficial seran idèntics als creats amb RDA original. 

 

 

 

 RDA original 

 RDA oficial 

 

 

 La sintaxi de punts d'accés es troba a l'Apèndix E: S intaxi dels registres per al control dels punts d'accés. 

 La sintaxi dels punts d'accés, o els esquemes de codificació de cadenes, es deixen a cada comunitat. RDA oficial defineix un ECC com: "Conjunt de valors de cadenes i conjunt associat de regles que descriuen un mapatge entre aquest conjunt de cadenes i un valor d'un element." 

 

 

 

 3. Implementació 

 3.1 Orientació general sobre la sintaxi dels punts d'accés 

 Aquesta secció descriu convencions de puntuació i espaiat que són aplicables a tots els tipus de punts d'accés en registres d'autoritat de noms i en registres bibliogràfics. Aquestes convencions generals són aplicables als camps MARC 1XX, 4XX i 5XX en registres d'autoritat i als camps MARC 1XX, 240, 6XX, 70X-75X i 8XX en registres bibliogràfics. 

 Puntuació/espaiat dins dels punts d'accés.  

 S'usa puntuació interna per separar inequívocament les unitats dels punts d'accés. Els signes de puntuació per a aquest propòsit són: punt (.), coma (,), cometes dobles ("), interrogant (?), signe d'exclamació (!) i guió (-). 

 Espais després de punts . Es deixa un espai després d'un punt o d'un altre signe de puntuació final que serveixi per separar unitats dels punts d'accés. Si el punt o el signe de puntuació final va seguit d'un codi de subcamp, l'espai es generar automàticament pel sistema. Si no hi ha cap codi de subcamp a continuació (per exemple, dins de qualificadors entre parèntesis), s'ha d'introduir l'espai. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 130 0# $a Contes de l'olivier. $l Català 

 

 

 240 10 $a Lakmé. $p Où va la jeune Indoue? $l Italià 

 

 

 110 1# $a Gran Bretanya. $b Monarca (1707-1714 : Anna I) 

 

 

 

 Símbol d'ampersand (&). S'ha d'introduir un espai a banda i banda d'un ampersand o equivalent usat en un punt d'accés. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 

 110 2# $a T & D (Grup musical)  

 

 

 

 240 10 $a 1 & 2 Thessalonians. $l Castellà 

 

 

 

 Parèntesi. Si una unitat d'un punt d'accés que no sigui l'última acaba amb un parèntesi de tancament, s'ha d'introduir després d'aquest parèntesi el mateix signe de puntuació que s'utilitzaria si no hi hagués parèntesi. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 110 1# $a Barcelona (Catalunya : Província). $b Servei de Catalogació i Conservació de Monuments 

 

 

 110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1922-1939 : Pius XI). $t Casti connubii 

 

 

 

 Data oberta. Es deixa un espai entre una data oberta i qualsevol dada que la segueixi dins del mateix subcamp. Quan un codi de subcamp segueix immediatament una data oberta, no es deixa espai. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 110 2# $a Església Catòlica. $b Arxidiòcesi de Barcelona (Catalunya). $b Arquebisbe (2015- : Omella) 

 

 

 700 1# $a Monzó, Quim, $d 1952- $$tPerquè de tot plegat 

 

 

 

 Signe final de puntuació . En els punts d'accés, el signe final de puntuació és el punt ( . ), el parèntesi de tancament ( ) ), el claudàtor de tancament ( ] ), les cometes ( " ), el signe d'interrogació ( ? ), el signe d'exclamació ( ! ) o el guionet ( - ; utilitzat habitualment al final d'una data oberta). a. Registres d'autoritat de noms. Els punts d'accés no s'han d'acabar amb un signe final de puntuació, excepte quan aquest forma part de la dada (p. ex., un punt en una abreviatura) o quan ho exigeixen les instruccions de catalogació (p. ex., un element inclòs dins de parèntesis). 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 100 1# $a García, José 

 

 

 100 1# $a García, José  A. 

 

 

 100 1# $a García, J. A. $q (José A.) 

 

 

 

 b. Registres bibliogràfics . En general, els punts d'accés autoritzats no s'han d'acabar amb un punt, d'acord amb la decisió adoptada l'any 2003 pel Grup de Treball pel Canvi de Format del CBUC (actual CSUC) i la taula de conversió del format CATMARC a MARC 21 pròpia del CCUC. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 

 100 1# $a Puccini, Giacomo, 1858-1924, $e persona compositora d'una obra 

 240 1# $a Bohème 

 

 

 

 710 2# $a Fons Alicia de Larrocha (Biblioteca de Catalunya) $5 ES-BaBC 

 

 

 

 Elements de relació en els punts d'accés bibliogràfics . Els elements de relació que segueixen els punts d'accés autoritzats no van en majúscula inicial i sempre van precedits per una coma, llevat que el punt d'accés autoritzat acabi amb una data oberta. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 700 1# Ballús, Neus, 1980- $e persona directora cinematogràfica 

 

 

 100 1# $a Espriu, Salvador, $d1913-1985, $e persona autora 

 

 

 

  Quan s'utilitza el subcamp $i per als elements de relació, aquest ha de ser el primer subcamp, la primera paraula s'ha d'escriure amb majúscula inicial i el subcamp ha d'acabar amb dos punts. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 700 1# $i Llibret basat en una obra: $a Martorell, Joanot, $d1410-1465. $tTirant lo Blanc 

 

 

 

 3.2 Entitats 

 Entitat RDA  

 punt d'accés d'entitat RDA 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 punt d'accés autoritzat d'entitat RDA 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció al punt d'accés autoritzat per al subtipus d'entitat adequat. 

 

 

 

 variant de punt d'accés d'entitat RDA 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció al punt d'accés autoritzat per al subtipus d'entitat adequat. 

 

 

 

 Obra 

 punt d'accés d'obra 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 punt d'accés autoritzat d'obra 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 variant de punt d'accés d'obra 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 Orientacions 

 

 En registres bibliogràfics, les obres es codifiquen als camps X00, X10 o X11; 1XX en combinació 240; o X30.

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 100 1# $a Roig, Jaume, $$d -1478, $e persona autora 240 10 $a Espill 

 

 

 100 0# $a Verdaguer, Jacint, $$d 1845-1902, $e persona autora 240 10 $a Obres 

 

 

 600 17 $a Espriu, Salvador, $d 1913-1985. $t Caminant i el mur $2 lemac  

 

 

 730 0# $a Mil i una nits 

 

 

 

 

 En registres d'autoritat, les variants de punt d'accés d'obra es codifiquen als camps 400, 410, 411 i 430. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 400 1# $a Roig, Jaume, $$d -1478. $$t Llibre de les dones 

 

 

 410 2# $a   Centre de Lectura (Reus, Catalunya). $t  Assaig 

 

 

 430 #0 $a Alf layla wa-layla 

 

 

 

   

 

 

 Si el punt d'accés d'una obra comença amb el punt d'accés d'agent, s'usa el mateix camp MARC i la mateixa codificació de subcamps que l'agent. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 100 0# $a Alfons $b X, $c rei de Castella-Lleó, $d 1221-1284 Comentari: punt d'accés autoritzat de persona 

 

 

 

 100 0# $a Alfons $b X, $c rei de Castella-Lleó, $d 1221-1284. $t Cantigas de Santa María 

 Comentari: punt d'accés autoritzat d'obra 

 

 

 

 

 110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1878-1903 : Lleó XIII) 

 Comentari: punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa 

 

 

 

 

 110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1878-1903 : Lleó XIII). $t Rerum novarum 

 Comentari: punt d'accés autoritzat d'obra 

 

 

 

 

 

 

 Si l'obra no té un agent creador explícit, s'usa X30. 

 

 

 En registres bibliogràfics, el primer indicador dels camps 130 i 730 és "0" i el segon és "blanc".  

 

 

 En registres bibliogràfics, el primer indicador del camp 830 és "blanc" i el segon és "0".  

 

 

 En registres d'autoritat, el primer indicador dels camps 130, 430 i 530 és "blanc" i el segon és "0". 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 

 Punts d'accés en registres bibliogràfics 

 Punts d'accés en registres d'autoritat 

 

 

 130 0# $a Liber de modo bene vivendi ad sororem 

 130 #0 $a Liber de modo bene vivendi ad sororem 

 

 

 730 0# $a Ciutat cremada (Pel·lícula cinematogràfica) 

 130 #0 $a Ciutat cremada (Pel·lícula cinematogràfica) 

 

 

 830 #0 $a Monografies de psicoanàlisi i psicoteràpia 

 130 #0 $a Monografies de psicoanàlisi i psicoteràpia 

 

 

 

 

 

 

 

 S'utilitzen elements i designacions addicionals per distingir el punt d'accés d'una obra d'un altre punt d'accés d'una altra obra. Els elements i designacions addicionals es donen entre parèntesis després del títol preferit de l'obra, al subcamp $a o $t. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 

 Punts d'accés en registres bibliogràfics 

 Punts d'accés en registres d'autoritat 

 

 

 730 0# $a Bruixa Avorrida (Programa de televisió) 

 130 #0 $a Bruixa Avorrida (Programa de televisió) 

 

 

 100 1# $a Sàbat, Oriol, $d 1967- $e persona artista 240 1# $a Pietat (1997) 

 100 1# $a Sàbat, Oriol, $d 1967- $t Pietat (1997) 

 

 

 830 #0 $a Biblioteca de bolsillo (Barcelona, Catalunya) 

 130 #0 $a Biblioteca de bolsillo (Barcelona, Catalunya) 

 

 

 

 100 1# $a Feliu i Codina, Josep, $d 1845-1897, $e persona autora 

 240 10 $a María del Carmen (Obra de teatre) 

 

 

 100 1# $a  Feliu i Codina, Josep, $d 1845-1897. $t María del Carmen (Obra de teatre) 

 

 

 

 

 830 0# $a Working papers (Institut de Ciències Polítiques i Socials (Barcelona, Catalunya)) 

 

 130 #0 $a Working papers (Institut de Ciències Polítiques i Socials (Barcelona, Catalunya)) 

 

 

 

 

 

 

 Quan es donen múltiples qualificadors entre parèntesis, se separen amb espai, dos punts, espai. En general no hi ha cap ordre de prioritat excepte: "Col·lecció" sempre va primer i es dona en el seu propi conjunt de parèntesis. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 

 Punts d'accés en registres bibliogràfics 

 Punts d'accés en registres d'autoritat 

 

 

 130 0# $a Last time I saw Paris (Pel·lícula cinematogràfica : 1954) 

 130 #0 $a Last time I saw Paris (Pel·lícula cinematogràfica : 1954) 

 

 

 830 #0 $a Idee (Col·lecció) (Roma, Itàlia) 

 130 #0 $a Idee (Col·lecció) (Roma, Itàlia) 

 

 

 

 

 

 Un punt d'accés d'obra pot representar una o més parts d'una obra. Precedeix una designació i/o un títol per a una part o parts d'una obra un punt i espai. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 

 Punts d'accés en registres bibliogràfics 

 Punts d'accés en registres d'autoritat 

 

 

 130 0# $a Bíblia. $p Salms 

 130 #0 $a Bíblia. $p Salms 

 

 

 830 #0 $a Biblioteca A. $p Clásicos 

 130 #0 $a Biblioteca A. $p Clásicos 

 

 

 100 0# $a Aristòtil, $d 384 aC-322 aC, $e persona autora 240 1# $a Ètica a Nicòmac. $n Llibres 8-9 

 100 0# $a Aristòtil, $d 384 aC-322 aC. $t Ètica a Nicòmac. $n Llibres 8-9 

 

 

 100 1# $a Martí i Pol, Miquel, $$d 1929-2003, $e persona autora 240 10 $a Poesia. $k Seleccions 

 100 1# $a Martí i Pol, Miquel, $$d 1929-2003. $t Poesia. $k Seleccions 

 

 

 

 

 

 Expressió 

 punt d'accés d'expressió 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 punt d'accés autoritzat d'expressió 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 variant de punt d'accés d'expressió 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 Orientacions 

 

 En registres bibliogràfics, les expressions es codifiquen als camps X00, X10 o X11; 1XX en combinació 240; o X30. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 

 100 1# $a Quicios, Laura, $e persona autora 

 240 10 $a Amunt, dormilegues! $l Castellà 

 

 

 

 130 #0 $a Bíblia. $p Nou Testament. $l Alemany 

 

 

 

 

 

 En registres d'autoritat, les variants de punt d'accés d'expressió es codifiquen als camps 400, 410, 411 i 430. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 400 1# $a Quicios, Laura. $t Arriba, dormilones! 

 

 

 

 

 

 El punt d'accés d'expressió sempre comença amb el punt d'accés d'obra. S'enregistra al camp 1XX exactament tal com s'ha enregistrat l'obra. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 

 Punt d'accés d'obra en el registre d'autoritat 

 Punt d'accés d'expressió en el registre d'autoritat 

 

 

 130 #0 $a Imitatio Christi 

 130 #0 $a Imitatio Christi. $l Francès 

 

 

 

 

 

 Si el punt d'accés d'expressió comença amb el punt d'accés d'agent, s'usa el mateix camp MARC i la mateixa codificació de subcamps que l'agent (X00, X10 o X11). 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 

 Punt d'accés d'agent  

 Punt d'accés d'expressió 

 

 

 100 1# $a Rodoreda, Mercè, $d 1908-1983 

 100 1# $a Rodoreda, Mercè, $d 1908-1983. $t Gallines de Guinea. $l Castellà  

 

 

 

 

 

 Si l'expressió no té un agent creador explícit, useu X30. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 

 Punt d'accés en el registre bibliogràfic 

 Punt d'accés autoritzat d'expressió en el registre d'autoritat: 

 

 

 730 0# $a Alcorà. $l Anglès 

 130 #0 $a Alcorà. $l Anglès 

 

 

 

 

 

 S'utilitzen elements d'atribut RDA per distingir el punt d'accés d'expressió d'un altre punt d'accés d'obra quan calgui. 

 

 Llengua: al punt d'accés d'obra s'afegeix la llengua al subcamp $l. Precedeix la llengua un punt tret que hi hagi un altre signe de puntuació final. 

 

 Data d'expressió: al punt d'accés d'expressió s'afegeix la data d'expressió al subcamp $f. Precedeix la data d'expressió un punt tret que hi hagi un altre signe de puntuació final. 

 

 

 Designació de versió:  al punt d'accés d'expressió s'afegeix la designació de versió al subcamp $s. Es dona entre parèntesis (excepte per a expressions d'obres religioses). 

 

 

 Tipus de contingut: al punt d'accés d'expressió s'afegeix  el tipus de contingut al subcamp $s. Es dona entre parèntesis.  

 

 

 

 

 Manifestació 

 punt d'accés de manifestació 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 

 Per als manuscrits i conjunts de manuscrits, s'aplica l'opció. S'ha d'utilitzar el punt d'accés de la manifestació com a base per a Obra: punt d'accés autoritzat d'obra i Manifestació: punt d'accés autoritzat de manifestació SI: 

 

 

 el títol preferit de l'obra és el mateix que el del manuscrit físic; 

 l'obra no té cap creador conegut; i 

 el manuscrit no conté cap obra sagrada o litúrgica. 

 

 

 

 

 

 

 punt d'accés autoritzat de manifestació 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció només per a manuscrits. No es creen punts d'accés autoritzats per a altres manifestacions. 

 

 

 

 variant de punt d'accés de manifestació 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 Orientacions 

 

 Construïu un punt d'accés per a manuscrit amb els elements següents: 

 

 un valor d'Entitat corporativa: punt d'accés d'entitat corporativa per a un repositori d'un manuscrit 

 el terme Manuscrit 

 una designació del manuscrit assignada per un repositori 

 

 

 Se separen cada element amb punt i espai tret que hi hagi un altre signe de puntuació. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 110 2# $a Biblioteca de Catalunya. $k Manuscrit. $n M 971 b 

 

 

 

 

 

 Ítem 

 punt d'accés d'ítem 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 No s'aplica l'opció. 

 

 

 

 punt d'accés autoritzat d'ítem 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 No s'aplica l'opció. 

 

 

 

 variant de punt d'accés d'ítem 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 Agent 

 punt d'accés d'agent 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 Se segueix les opcions per a punt d'accés per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona. 

 

 

 

 punt d'accés autoritzat d'agent 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 Se segueix les opcions per a punt d'accés autoritzats per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona.. 

 

 

 

 variant de punt d'accés d'agent 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 Se segueix les opcions per a variants de  punt d'accés per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona. 

 

 

 

 Persona 

 punt d'accés de persona 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 punt d'accés autoritzat de persona 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 variant de punt d'accés de persona 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 Orientacions 

 

 Els punts d'accés de persones es codifiquen al camp X00. En registres bibliogràfics s'usen els camps 100, 600, 700 o 800. En registres d'autoritat s'usen els camps 100, 400 o 500. 

 Si el nom consta de diverses parts, s'enregistra com a primer element aquella part del nom sota la qual la persona es llistaria normalment en llistes alfabètiques autoritatives en la llengua o el país de residència o d'activitat de la persona, seguida d'altres parts del nom.

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 100 1# $a Torres i Capell, Manuel de, $d 1941- 

 

 

 100 1# $a Silva, Affonso M. Furtado da 

 

 

 

 

 

 Indicadors: 

 

 

 S'usa el primer indicador amb valor "0" per a un nom de pila o un nom format per paraules, frases, inicials, lletres separades o numerals que estan en ordre directe. S'omet un article inicial quan s'enregistra una frase que denomina una altra obra de la persona. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 100 0# $a Victòria dels Àngels, $d 1923-2005 

 

 

 100 0# $a Vidua Felgineria, $d activa 1720-1742 

 

 

 100 0# $a H. D. 

 

 

 100 0# $a 1ques2, $d 1963- 

 

 

 

 

 

 S'usa  el primer indicador amb valor "1" per a una persona amb cognom o cognom compost en ordre invertit (cognom, nom) o un nom sense nom(s) de pila que se sap que és un cognom. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 100 1# $a Calders, Pere , $d 1912-1994 

 

 

 100 1# $$a Salvat-Papasseit, Joan, $d 1894-1924 

 

 

 100 1# $a Gratacós, $c Doctor 

 

 

 100 1# $a Espona, $d actiu 1765 

 

 

 

 

 

 

 

 Subcamps: 

 

 

 No hi ha un ordre MARC prescrit per als subcamps més enllà del subcamp $a als camps X00. Quan es proporcionen múltiples addicions al nom, en general se segueix aquestes directrius: el subcamp $d (data) hauria de ser sempre l'últim element en una cadena 100, tret que s'afegeixi el terme (Esperit) al nom. S'afegeix $c (Esperit) com a darrer element en una cadena 100. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 100  1# $a Saint Germain, $c comte de, $d -1784 $c (Esperit) 

 

 

 

 

 En general s'afegeix el subcamp $c abans del subcamp $q quan també s'afegeixen paraules, numerals, etc. que indiquen relació. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 100 1# $a McCauley, Robert H., $c Jr. $q (Robert Henry), $d 1913-1979 

 

 

 

 

 

 

 

 Inicials, lletres o abreviacions 

 

 

 Punts: Si el nom d'una persona consta d'inicials o en conté, s'introdueix un punt després d'una inicial si és segur que la lletra és una inicial. En cas de dubte, no s'introdueix cap punt. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 100 0# $a A. C. S. 

 

 

 

 

 

 Espaiat: Si el nom conté dos o més noms de pila representats per inicials, consta completament d'inicials o consta completament de lletres separades que no són inicials, s'introdueix un sol espai entre les inicials/lletres en tots els casos (independentment de si van seguides de punts o no). 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 700 0# $a A. C. S., $e persona traductora 

 

 

 100 1# $a Sala-Valldaura, J. M. $q (Josep Maria), $d 1947- 

 

 

 

 

 

 

 

 Altres elements en punt d'accés autoritzat 

 

 

 Punts: Amb inicials, s'inclou punts tret que l'ús predominant de l'autor deixi clar que els omet. 

 

 

 Espais: No es deixen espais entre inicials/lletres simples, com ara sigles de ordes i societats religiosos. 

 

 

 Parts abreujades o absents del nom: Si una part d'un nom és abreujada (dues o més lletres presents en lloc d'una sola lletra com a inicial), o si falta un nom de pila d'un nom entrat sota cognom, no es deixa espai obert després de l'abreviació o del nom de pila absent. 

 

 

 

 

 Prefixos (articles i preposicions) en alguns noms 

 

 

 El prefix segueix immediatament el primer element. Si el primer element d'un punt d'accés de persona va seguit directament d'un prefix sense dades intermèdies (p. ex., nom(s) de pila, inicial(s) del nom de pila), se separa el prefix del primer element amb coma i es posa el prefix al registre MARC com a part del subcamp $c. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 100 1# $a Walle-Lissnijder, $c van de 

 

 

 

 

 

 Prefixos en noms sense noms de pila, però que contenen paraules o frases associades amb un punt d'accés: Es formulen aquests punts d'accés amb els prefixos després de qualsevol paraula o frase associada amb el nom, tant les paraules o frases com el prefix al subcamp $c. 

 

 

 Prefixos en noms sense noms de pila: Es formulen les dades que constitueixen els punts d'accés segons el patró: primer element del punt d'accés; paraules o frases associades amb el nom; prefix; qualificador; data. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 100 1# $a Lettow-Vorbeck, $c General von $q (Paul Emil), $d 1870-1964 

 

 

 

 

 

 

 

 Dates 

 

 

 Si es dona tant una data de naixement com una data de mort o es dona un interval de dates per al període d'activitat, se separen les dates amb un guió. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 100 1# $a Albéniz, Isaac, $d 1860-1909 

 

 

 100 1# $a Miralles, Melcior, $d aproximadament 1419-1502 

 

 

 100 1# $aNicolau, Maria, $d activa 1794-1796 

 

 

 

 

 

 Si es dona només una data de naixement, s'usa un guió després de la data; no s'usa el terme "naixement" amb la data. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 100 1# $a Català i Tur, Josep, $d 1948- 

 

 

 100 1# $a González, María Carmen, $d 1967 agost 7- 

 

 

 

 

 

 Si es dona només una data de mort, s'usa un guió abans de la data; no s'usa el terme "defunció" amb la data. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 

 100 1# $a Català i Vives, Isidre, $d -1788 

 

 

 

 

 

 

 Si es dona una data o dates per al període d'activitat, s'usa "actiu/activa" i "segle" en lloc de les abreviatures "fl." i "S.". El terme "actiu/activa" hauria d'aparèixer abans de la primera data del període d'activitat (p. ex., "actiu segle XII") tret que s'utilitzi un altre terme com "jin shi". 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 100 1# $a Forcadell, $d actiu segle XVII 

 

 

 100 0# $a Cecília, $c santa, $d activa segle III 

 

 

 

 

 

 

 

 Forma desenvolupada del nom: Es dona una forma desenvolupada del nom entre parèntesis. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 100 1# $a Sala-Valldaura, J. M. $q (Josep Maria), $d 1947- 

 

 

 100 1# $a López, Susana $q (López Fernández) 

 

 

 

 100 1# $a Durán, M. $q (Manuel), $d 1863-1906 

 400 0# $a M. D. D. $q (Manuel Durán Durán), $d 1863-1906 

 

 

 

 

 

 

 Títols i paraules associades amb un nom: Es precedeix un títol de noblesa amb coma i espai. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 100 0# $a Letícia d'Espanya, $c reina, consort de Felip VI, rei d'Espanya, $d 1972- 

 

 

 

 

 

 Numeració 

 

 

 S'enregistra la numeració associada amb un nom de pila al subcamp $b, precedida per un espai. La numeració associada amb un cognom s'enregistra al subcamp $c, precedida per un espai i una coma. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 100 0# $a Lleó $b XIV, $c papa, $d 1955- 

 

 

 100 1# $a Appleton, Victor, $c II 

 

 

 

 

 Es precedeix amb coma i espai els terme sant i santa. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 100 1# $a Oriol, Josep, $c sant, $d 1650-1702 

 

 

 100 0# $a Ireneu, $c de Lió, sant 

 

 

 

   

 

 Es precedeix amb coma i espai un títol de reialesa o rang religiós, o un terme de tractament per a una persona de vocació religiosa, o un altre terme indicatiu de rang, honor o càrrec. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 100 1# $a Prévost, $c abbé, $d 1697-1763 400 0# $a Prévost d'Exiles, $c abbé, $d 1697-1763 

 

 

 

 

 Es dona entre parèntesis la professió o ocupació. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 100 1# $a Borrell $c (Compositor) 

 

 

 

 

 

 Es dona entre parèntesis una designació per a una persona anomenada en una escriptura sagrada o en un llibre apòcrif. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 100 0# $a Adam (Personatge bíblic) 

 

 

 

 

 

 Es dona entre parèntesis qualsevol altra designació. 

 

 

 

 

 Agent Col·lectiu 

 punt d'accés d'agent col·lectiu 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família. 

 

 

 

 punt d'accés autoritzat d'agent col·lectiu 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família. 

 

 

 

 variant de punt d'accés d'agent col·lectiu 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família. 

 

 

 

 Entitat corporativa 

 punt d'accés d'entitat corporativa 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció si no s'utilitza un esquema de codificació de vocabulari com a font d'informació. S'han de seguir les instruccions d'Entitat corporativa: punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa o d'Entitat corporativa: variant de punt d'accés d'entitat corporativa. 

 

 

 

 punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 variant de punt d'accés d'entitat corporativa 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 Orientacons 

 

 Les entitats corporatives es codifiquen a X10. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 110 2# $a Biblioteca de Catalunya 

 

 

 

 

 Congressos, jornades, reunions, esdeveniments i expedicions en ordre directe es codifiquen a X11.

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 111 2# $a Mobile World Congress 

 

 

 

 

 

 Indicadors: S'usa el primer indicador "1" per a un nom de jurisdicció. S'usa el primer indicador "2" per a un nom en ordre directe. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 

 110 1# $a Catalunya. $b Parlament 

 410 2# $a Parlament de Catalunya 

 

 

 

 

 

 

 Entitat subordinat o relacionada: S'enregistra el nom d'una entitat subordinada o relacionada com a subdivisió del punt d'accés que representa l'entitat superior o relacionada al subcamp $b. Precedeix un cos subordinat o relacionat un punt i espai. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 110 1# $a Catalunya. $b Departament de Salut 

 

 

 110 2# $a Societat Catalana d'Oftalmologia. $b Congrés 

 

 

 

 

 

 Inicials: Si la forma del nom en el punt d'accés consta d'inicials o en conté, es regularitza l'espaiat i es posa un espai després d'una inicial que va seguida d'una paraula o d'un altre element que no és una inicial i no es posa espai després d'una inicial que va seguida d'una altra inicial d'una sola lletra. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 111 2# $a International Congress of the P.E.N. Clubs 

 

 

 

 

 

 Abreviatures: Van precedides i seguides amb un espai les abreviatures que consten de dues o més lletres. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 110 2# $a Ph. D. Associates 

 

 

 

 

 

 Nom de lloc al final 

 

 

 Si la forma del nom en el punt d'accés inclou un nom de lloc al final i el lloc va entre parèntesis o va precedit per coma i espai, s'ha de mantenir al punt d'accés la puntuació tal com es troba. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 110 2# $a University College, London 

 

 

 

 

 

 Els elements i designacions addicionals en punts d'accés d'entitat corporativa segueixen el punt d'accés de base d'entitat corporativa entre parèntesis. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 110 2# $a Mas Blanch i Jové (Firma) 

 

 

 

 

 

 Les designacions múltiples en punts d'accés d'entitat corporativa segueixen el punt d'accés de base d'entitat corporativa entre parèntesis i se separen amb espai, dos punts, espai. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 110 1# $a Catalunya. $b President (2024- : Illa) 

 

 

 110 2# $a Génesis (Grup musical : Barcelona, Catalunya) 

 

 

 

 

 

 

 

 Congressos i exposicions 

 

 

   Van entre parèntesis el número, la data i el lloc d'un congrés, etc. 

 

 

 Se separen el número, la data i el lloc amb espai, dos punts, espai. 

 

 

 S'afegeix, si escau i si es pot determinar fàcilment, els elements següents al nom d'un congrés, etc., en aquest ordre: el número de congrés al subcamp $n; la data de congrés al subcamp $d; el lloc de congrés al subcamp $c. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 611 27 $a Jocs Olímpics d'Hivern $n (15ns : $d 1988 : $c Calgary, Alberta) $2 lemac  

 

 

 

 

 Diverses localitzacions se separen per punt i coma i espai.

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 111 2# $a Col·loqui Internacional sobre la Concepció de l'Espai a Grècia $n (3r : $d 2010 : $c Barcelona, Catalunya; Tarragona, Catalunya) 

 

 

 

 

 

 

 

 Família 

 punt d'accés de família 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 

 S'aplica l'opció si no s'utilitza un esquema de codificació de vocabulari com a font d'informació. Seguiu les instruccions a Família: punt d'accés autoritzat de família o Família: variant de punt d'accés de família . 

 

 

 

 

 punt d'accés autoritzat de família 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 variant de punt d'accés de família 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 Orientacions 

 

 Les famílies es codifiquen al camp X00 amb primer indicador "3". 

 S'enregistra el nom preferit en ordre directe al subcamp $a. 

 S'afegeix la categoria de família entre parèntesis. No hi ha cap codificació addicional de subcamps. 

 

 Els cognoms compostos i els cognoms amb prefixos escrits separadament es tracten igual que per als noms personals. 

 

 

 Quan es proporcionen múltiples addicions al nom, en general se segueixen aquestes directrius:  

 

 

 Les addicions es donen en un sol conjunt de parèntesis separat per espai, dos punts, espai.  

 

 

 La categoria de família s'afegeix després del nom dins del mateix subcamp $a. 

 

 

 El subcamp $d (data) segueix el terme de la categoria de família. 

 

 

 El subcamp $c s'utilitza per al lloc relacionat amnb la família i segueix la data. 

 

 

 El subcamp $g s'utilitza per al membre prominent de la família. Es dona el punt d'accés autoritzat per a la persona tal com es troba al camp 1XX del registre d'autoritat sense cap codificació interna de subcamps. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 100 3# $a Salamó (Família : $d 1826-2017 : $c Bisbal d'Empordà, Catalunya) 

 

 

 

 100 3# $a Coniglio (Família : $d 1912- : $g Coniglio, Gaetano, 1889-1944) 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Nomen 

 punt d’accés d’entitat RDA de .   No s'enregistra l'element. 

 punt d'accés autoritzat d’entitat RDA de . No s'enregistra l'element. 

 variant de punt d'accés d’entitat RDA de . No s'enregistra l'element. 

 Lloc 

 punt d'accés de lloc 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 punt d'accés autoritzat de lloc 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 variant de punt d'accés de lloc 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 S'aplica l'opció. 

 

 

 

 Orientacions 

 

 Els llocs es codifiquen al camp X51. 

 S'usa el camp 151 amb tots dos indicadors "blanc" en registres d'autoritat. 

 Useu el camp 651 amb el primer indicador "blanc" i el segon indicador "7" quan els punts d'accés per a llocs s'utilitzen com a matèria en registres bibliogràfics afegint al final del punt d'accés el subcamp $2 lemac. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 151 ## $a Catalunya 

 

 

 651 #7 $a Catalunya $x Arqueologia romana $2 lemac 

 

 

 

 

 

 Quan una jurisdicció és la primera part d'un punt d'accés per a una entitat subordinada o per a una obra/expressió, es codifiquen els noms de lloc al camp X10, primer indicador "1" i segon indicador "blanc" o "7" si  els punts d'accés s'utilitzen com a matèria en registres bibliogràfics afegint al final del punt d'accés el subcamp $2 lemac. 

 

 

 

 EXEMPLES 

 

 

 610 17 $a Catalunya. $b Departament d'Agricultura $x Història $2 lemac  

 

 

 110 1# $a Catalunya. $b Departament d'Agricultura 

 

 

 

 

 

 S'enregistra com a part d'un nom de lloc el nom del lloc més gran en què es troba o la jurisdicció més gran a la qual pertany, entre parèntesis després del nom del lloc, tot al subcamp $a. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 110 1# $a Barcelona (Catalunya) 

 

 

 

 

 

 S'enregistra la categoria de govern quan es requereix (p. ex., estat, província, etc.) entre parèntesis després del lloc o jurisdicció més gran separada per espai, dos punts, espai, tot al subcamp $a. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 110 1# $a Barcelona (Catalunya : Província) 

 

 

 

 

 

 Per a llocs dins de ciutats, afegiu la ciutat entre parèntesis. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 651 #7 $a Barri Gòtic (Barcelona, Catalunya) $x Història $2 lemac 

 

 

 

 

 

 Interval de temps 

 punt d'accés d'interval de temps 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 No s'aplica l'opció. 

 

 

 

 punt d'accés autoritzat d'interval de temps 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 No s'aplica l'opció. 

 

 

 

 variant de punt d'accés d'interval de temps 

 

 

 

 

 OPCIÓ 

 Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. 

 

 No s'aplica l'opció. 

 

 

 

 4. A criteri del catalogador 

 Molts tipus de variants de punts d'accés no estan prescrits i s'enregistren a criteri del catalogador. 

 En general, es deixa a criteri del catalogador quins elements afegir als punts d'accés d'obres i als punts d'accés d'expressions per a distingir-los.

Transcripció-puntuació
Aquest document d'orientació proporciona instruccions i exemples de transcripció i puntuació per a dades bibliogràfiques bàsiques. Per a instruccions i exemples de transcripció i puntuació per a dades d'autoritat, vegeu Sintaxi dels punts d'accés . 

 

 1. Canvis respecte RDA original 

 

 

 

 

 RDA original 

 

 

 RDA oficial 

 

 

 

 

 Les instruccions de transcripció i puntuació es trobaven a 1.4 "Llengua i escriptura", 1.7 "Transcripció", 1.8 "Números expressats en xifres o en paraules", i a l'Apèndix A "Majúscules". 

 

 

 Les instruccions de transcripció i puntuació es poden trobar principalment a "Orientacions > Directrius de transcripció > Directrius sobre la transcripció normalitzada" amb diferents opcions. 

 

 

 

 

 L'apartat 1.4 té instruccions i exemples sobre com enregistrar dades afegides que no són al recurs. 

 

 

 Com enregistrar dades afegides es va traslladar a una opció d'Orientacions > Provinença de dades. No hi ha exemples. 

 

 

 

 

 L'Apèndix A té instruccions detallades sobre l'ús de majúscules. L'Apèndix A2-A9 cobreix directrius generals l'ús de majúscules segons diferents categories de catalogació (noms, títols, menció d'edició, etc.). L'Apèndix A10-A30 cobreix directrius per a la llengua anglesa. L'Apèndix A31-A55 cobreix directrius per a altres llengües. 

 Per al català: Concrecions a RDA> Apèndix A. 

 

 

 Les directrius generals d'ús de majúscules es simplifiquen en 6 opcions i s'inclouen com una secció sota Orientacions > Directrius de transcripció > Directrius sobre transcripció normalitzada. Les directrius d'ús de majúscules per a diferents llengües es poden trobar a Recursos > Recursos de la comunitat > Vocabularis de la comunitat > Termes en llengües específiques. 

 Per al català vegeu: Concrecions a RDA Oficial>Recursos. 

 

 

 

 

 L'apartat 1.7.3 té instruccions sobre puntuació. 

 

 

 L'RDA oficial té instruccions de puntuació similars sota Orientacions > Directrius de transcripció > Directrius sobre la transcripció normalitzada > Puntuació. 

 

 

 

 

 Les instruccions de transcripció i puntuació inclouen 1.7.8 "Abreviacions" (que porta a l'Apèndix B "Abreviacions i símbols") i 1.7.9 "Incorreccions". 

 

 

 L'RDA oficial situa les abreviatures als recursos de la comunitat sota "Recursos > Recursos de la comunitat > Vocabularis de la comunitat > Abreviatures generals" i "Recursos > Recursos de la comunitat > Vocabularis de la comunitat > Abreviatures per a unitats". L'RDA oficial no ofereix una directriu general per tractar incorreccions, excepte per a la "nota sobre el títol". 

 Per al català vegeu: Concrecions a RDA Oficial>Recursos. 

 

 

 

 

 2. Implementació  

 2.1. Caràcters que no poden ser reproduïts pels mitjans disponibles 

   Caràcters super/subindexats : 

 Si la col·locació en superíndex/subíndex d'un caràcter no és essencial per evitar una distorsió greu o una pèrdua d'intel·ligibilitat (p. ex., n⁰, 2 e Mª.), s'enregistra el caràcter en línia de manera regular (p. ex., no., 2e). Si un punt està associat a la lletra en superíndex/subíndex (p. ex., Mª.) i els caràcters són l'abreviatura d'una sola paraula, s'enregistra el punt com a darrer element (p. ex., Ma.). En cas de distorsió greu o pèrdua d'intel·ligibilitat, s'enregistra el caràcter en posició de superíndex/subíndex per als caràcters d'aquest tipus disponibles al joc de caràcters. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 Font preferida: Estimating Lₓ (1) Transcripció: 245 10 $a Estimating Lx (1) 500 ## $a En el títol "x" figura subindexat 

 

 

 

   Signes i símbols : 

 Es substitueix els símbols i altres caràcters, etc., que no es poden reproduir amb els mitjans disponibles, per una descripció del símbol. S'indica que aquesta descripció s'ha pres d'una font externa al recurs mateix. 

 L'objectiu en tractar signes i símbols no representats al joc de caràcters és reproduir la intenció amb un mínim d'interpolació. Si es considera oportú, s'utilitzen les notes per donar explicacions o per proporcionar punts d'accés addicionals. 

 Si el símbol no és una part integral o essencial del títol, s'omet i s'explica l'omissió en una nota si es considera important. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 A la portada, el símbol tradicional femení apareix sota la lletra "W" però el prefaci deixa clar que el símbol no forma part del títol i dona el títol complet. Transcripció: 245 10 $a "W" today! Tomorrow? Variant de títol: 246 3# $a Women today! Tomorrow?: 500 ## $a En el títol el símbol femení apareix sota la lletra "W" 

 

 

 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 

 Font preferida: I ❤ a piano 

 Transcripció: 245 10 $a I [love] a piano 

 Variant de títol: 

 246 30 $a I heart a piano 

 500 ## $a A la portada la paraula "[love]" del títol està representada pel dibuix d'un cor 

 

 

 

 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 Font preferida: Poe  and free verse Transcripció: 245 10 $a Poe[try] and free verse: 500 ## $a A la portada [try] és representat en el títol pel dibuix d'un arbre 

 

 

 

   Excepció 1: No es transcriuen símbols que indiquen naixement o defunció encara que siguin al joc de caràcters. No s'utilitza el senyal d'omissió; s'explica l'omissió en una nota i es proporciona una variant de  títol amb una paraula o frase interpolada si sembla útil. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 Font preferida: In honor of Saint Basil the Great †379 Transcripció: 245 10 $a In honor of Saint Basil the Great 379 246 3# $a In honor of Saint Basil the Great [died] 379 500 ## $a En el títol "379" va precedit d'una creu 

 

 

 

 Excepció 2:  S'ignoren els símbols de marca registrada, patent, etc. (p. ex., ® i ™). S'explica la presència en una nota si es considera important. S'ignoren aquests símbols també quan apareixen amb elements utilitzats en punts d'accés. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 Font preferida: The Gumby® books of letters Transcripció: 245 14 $a The Gumby books of letters 

 

 

 

   Si l'equivalent parlat/escrit no es evident, es dona una explicació o una descripció en la llengua del context (si es desconeguda la llengua de context, useu el català). 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 Font preferida: ▽ -structures Transcripció: 245 10 $a [Inverted triangle]--structures 

 

 

 

   Si un títol consisteix únicament en un signe o símbol o en un o mes signes de puntuació, es proporciona un equivalent en tots els casos, encara que el símbol concret sigui al joc de caràcters. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 Font preferida: © Transcripció: 245 10 $a [Copyright] / $c Free Spirits, Inc. 500 ## $a El títol consisteix tan sols en el símbol del copyright 

 

 

 

  2.2 Caràcters i símbols que poden ser reproduïts pels mitjans disponibles 

 Si transcriure un símbol reproduïble pels mitjans disponibles dificulta significativament la claredat, s'omet el símbol o es substitueix per un altre símbol o signe de puntuació, segons calgui. Es fa una nota per indicar que el símbol s'ha omès o substituït, si es considera important per a la identificació. 

 

 

 

 EXEMPLE 

 

 

 Font preferida: A history of French=speaking countries Transcripció: 245 12 $a A history of French-speaking countries 500 ## $a En el  títol apareix un signe d'igual entre " French" i "speaking" 

 

 

 

 2.3. Directrius de transcripció 

 

 Claudàtors. No s'utilitzen els claudàtors a les notes excepte quan formen part de dades citades. 

 Dades temporals/incertes. s'indica que les dades son temporals o incertes entre angles (< >) (p. ex., "<1966->"). 

 Monografies en més d'una part incompletes i no se sap el nombre total d'unitats. S'enregistra només el terme general que designa el tipus d'unitat al camp 300 (p. ex., "volums"). Quan es completa, s'actualitza el camp 300 per afegir el nombre d'unitats (p. ex., "6 volums"). 

 Notes de contingut. Si no es té el volum 1, es comença el camp amb dos guionets seguits d'un espai. 

 Dades descriptives derivades d'una font digital d'informació. Es segueixen les directrius pertinents de catalogació per còpia; en general, s'accepten dades digitals i es fan els ajustos que es considerin adients. 

 

 3. A criteri del catalogador 

 

 En treballar amb símbols, signes i caràcters, s'utilitzen notes per explicar i punts d'accés per proporcionar accés addicional quan sigui adient. 

 Si la transcripció literal de la puntuació dificulta la claredat, s'omet o es modifica i s'indica en una nota, si es important per a la identificació. 

 En general, s'accepten dades digitals i es fan els ajustos que es considerin adients. 

 

 Revisió: 28/04/2026