GUIES D'APLICACIÓ Agregats Entitats fictícies i entitats reals no humanes Esquemes de codificació de vocabulari (ECV) Aquest document d'orientació ofereix una visió general del concepte d'esquema de codificació de vocabulari (ECV) i resumeix els canvis que s'han introduït a l'RDA oficial. 1. Consideracions generals Definició:  El Glossari d'RDA defineix un «esquema de codificació de vocabulari» (ECV) com una "Llista estructurada i amb un nom de representacions de valors controlats d'elements. Un esquema de codificació d'un vocabulari inclou una llista de termes d'RDA o els seus vocabularis dels valors corresponents en l'RDA Registry, una llista de codis ISO, una terminologia normalitzada, un sistema de control d'autoritats, etc. Exclou els índexs simples per paraula clau." El terme no és necessàriament d'ús comú entre catalogadors, que sovint prefereixen altres termes (com ara «vocabulari controlat»). Quan utilitzar un ECV: La decisió de si utilitzar o no un ECV per enregistrar el valor d'un element (i, si s'escau, quin ECV utilitzar) de vegades vindrà determinada per les instruccions d'RDA, de vegades per una concreció, perfil d'aplicació o document d'orientació i de vegades pel criteri del catalogador. Mètodes d'enregistrament: Els ECV poden ser aplicables a tres dels quatre mètodes possibles d'enregistrament: 1) descripció estructurada, 2) identificador o 3) IRI. No s'apliquen a l'enregistrament d'una descripció no estructurada. Tipus d'elements: Els ECV poden utilitzar-se per enregistrar tant elements d'atribut com elements de relació. Tanmateix, alguns ECV només són adequats per enregistrar un d'aquests dos tipus d'elements i no tots dos. Provinença de dades: Si s'ha utilitzat un ECV com a font d'un terme (punt d'accés, codi, etc.), el catalogador pot rebre instruccions d'identificar l'ECV del qual s'ha extret el terme. Això és especialment important si el terme prové d'un ECV extern a RDA. El mètode específic per identificar l'ECV variarà segons el sistema de metadades utilitzat per crear la descripció. Enregistrar l'ECV utilitzat com a font d'informació aporta "provinença de dades" per al valor enregistrat, de manera que tant humans com màquines puguin interpretar millor les dades. 2. Canvis respecte RDA original RDA original RDA oficial El Glossari de l'RDA original definia ECV com: "Llista estructurada i amb un nom de representacions de valors controlats d'elements. Un esquema de codificació del vocabulari inclou una llista interna de termes d'RDA o els seus vocabularis dels valors corresponents amb URI assignats en l'RDA Registry, una llista de codis ISO, una terminologia normalitzada, etc." El Glossari de l'RDA oficial ha revisat i ampliat lleugerament la definició d'ECV, però el concepte es manté: "Una llista estructurada i anomenada de representacions de valors controlats per als elements. Un esquema de codificació de vocabulari inclou una llista de termes d'RDA o els vocabularis de valors corresponents al Registre d'RDA, una llista de codis ISO, una terminologia estàndard, un sistema de control d'autoritats, etc. Se n'exclouen els índexs simples de paraules clau." Les llistes internes de termes estaven disperses per les instruccions d'RDA. Funcionaven com ECV d'RDA però no s'anomenaven explícitament com a tals. Les llistes internes de termes continuen disperses per les instruccions d'RDA, però ara s'etiqueten explícitament com a provinents d'ECV d'RDA. Les versions formals dels ECV d'RDA s'han reunit en un apartat sota: Recursos>Vocabularis d'ECV. Els termes de les llistes internes tenien equivalents a l’RDA Registry, però no es proporcionava informació explícita. Sota el menú "Recursos" cada terme inclou el seu IRI corresponent a l'RDA Registry, el seu identificador (anomenat «notació»), la seva definició del glossari i qualsevol nota d'abast.   L'orientació sobre l'ús d'ECV es troba sota la pestanya Orientacions: Introducció a RDA.  3. Implementació A l'RDA Toolkit, es pot trobar una llista completa dels ECV definits per RDA sota: Recursos> Vocabularis d'ECV. Cada entrada en un ECV d'RDA consta d'un terme, el seu IRI de l'RDA Registry associat, la seva notació, la seva definició i qualsevol nota d'abast. La notació és l'equivalent de l'identificador del terme. L'ordre de les entrades dins un ECV és alfabètic. Els ECV d'RDA proporcionen valors només per a elements d'atribut. No són vàlids per a elements de relació. Les instruccions d'RDA per a un element determinat especificaran quan un ECV d'RDA concret es pot utilitzar per enregistrar un valor per a aquest element. També indicaran si l'ECV d'RDA té cobertura d'abast completa. Si la cobertura és completa, l'ECV és una llista tancada. Si és incompleta, es poden afegir valors en el futur. EXEMPLE 338 ## $a volum $b nc $2 rdacarrier Comentari: El catalogador ha enregistrat l'element d'RDA tipus de suport físic per a un recurs publicat en un volum enquadernat. Aquest element és bàsic i el catalogador aplica l'opció d'enregistrar l'element com a descripció estructurada mitjançant un terme extret de l'ECV Tipus de suport físic RDA, el catalogador identifica l'ECV el subcamp $2 del camp 338 de MARC 21 bibliogràfic. Altres ECV externs a RDA són mantinguts per una gran varietat d'organitzacions i institucions, per utilitzar-los dependrà de l'element concret, concrecions, etc. Aquest document no pretén mostrar l'ús de tots els possibles ECV externs. A continuació se'n destaquen només uns quants com a exemples. EXEMPLE  370 ## $a Barcelona (Catalunya) $2 cantic Comentari: el catalogador ha enregistrat l'element RDA lloc de naixement per a una persona. El catalogador ha enregistrat l'element com a descripció estructurada utilitzant un valor de Lloc: punt d'accés per a lloc extret de l'ECV Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC), tal com s'instrueix al Manual del CÀNTIC . El catalogador ha identificat l'ECV utilitzat com a font d'informació mitjançant el subcamp $2 del camp 370 de MARC 21 d'autoritats. EXEMPLE  655 #7 $a Pel·lícules cinematogràfiques $2 tgfc Comentari: el catalogador ha enregistrat l'element RDA categoria d'obra. El catalogador ha aplicat l'opció d'enregistrar l'element com a descripció estructurada utilitzant un punt d'accés extret del ECV Termes de gènera/forma en català (TGFC). El catalogador ha identificat l'ECV utilitzant el $2 del camp 655_7 de MARC 21 bibliogràfic. De vegades no es pot trobar cap terme apropiat en l'ECV que el catalogador prefereix o que se li ha indicat d'utilitzar. Depenent de la situació, el catalogador pot: Decidir contribuir amb un nou terme a l'ECV preferit, ja sigui directament (p. ex., creant un nou registre d'autoritat CANTIC) o mitjançant una proposta (p. ex., per a un nou terme LEMAC). Decidir no contribuir amb un nou terme a l'ECV preferit i, en canvi, enregistrar l'element utilitzant un esquema de codificació de cadenes preferit.   Decidir no contribuir amb un nou terme i, en canvi, enregistrar l'element utilitzant una descripció no estructurada.   Decidir no enregistrar l'element. L'acció escollida dependrà de molts factors, incloent l'element, el nivell de descripció i concrecions. EXEMPLE  370 ## $a Costitx (Illes Balears) Comentari: el catalogador ha enregistrat l'element lloc de naixement per a una persona. El catalogador ha intentat enregistrar l'element com a descripció estructurada utilitzant un punt d'accés per al lloc extret del CANTIC, però el punt d'accés no s'ha trobat. El catalogador ha decidit no crear un registre d'autoritat CANTIC per al lloc (pràctica permesa segons el Manual del CÀNTIC ). En canvi, ha enregistrat l'element com a descripció estructurada utilitzant el mateix valor i esquema de codificació de cadena que s'hauria utilitzat si s'hagués establert el punt d'accés al CANTIC. El catalogador de vegades adoptarà un enfocament mixt en enregistrar un element. Per exemple, el catalogador pot: Enregistrar algunes ocurrències de l'element utilitzant un ECV i d'altres sense utilitzar un ECV.   Enregistrar algunes ocurrències de l'element utilitzant un ECV i d'altres utilitzant un ECV diferent. En algunes situacions, l'elecció d'adoptar un enfocament mixt quedarà a criteri del catalogador. EXEMPLE  380 ## $a Música 380 ## $a Òperes $2 lemac Comentari: el catalogador ha enregistrat la categoria d'obra en un registre d'autoritat d'una obra musical. El Manual del CÀNTIC instrueix utilitzar el terme no controlat "Música" tanmateix dona l'opció d'afegir un terme d'un vocabulari controlat, de manera que el catalogador ha enregistrat també l'element com a descripció estructurada. El catalogador ha trobat un terme apropiat a la LEMAC i l'ha enregistrat; identificant l'ECV utilitzant el $2 del camp 380 de MARC   21 d'autoritats. El catalogador només està obligat a enregistrar un element si està marcat com a "bàsic" a les concrecions associades. Si l'element no està marcat com a "bàsic", el catalogador ha d'utilitzar el seu criteri per decidir si l'enregistra.  RDA sovint proporciona opcions per "Enregistrar un terme d'un ECV adequat" com a descripció estructurada o per "Enregistrar un terme no controlat adequat" com a descripció no estructurada. Les concrecions associades de vegades deixen aquestes decisions a criteri del catalogador.  Revisió: 27/04/2026 Relacions Agent-agent Relacions Agent-OEMI Relacions OEMI-OEMI Aquest document  proporciona   orientació   sobre   l'enregistrament de les relacions  entre  obres , expressions,  manifestacions  i  ítems .   1. Canvis  respecte d 'RDA  original   RDA original RDA oficial Fa servir designadors de relació de l'Apèndix J per descriure les relacions. Fa servir elements de relació integrats al text d'RDA per descriure les relacions. Hi ha una única col·lecció si totes les parts es publiquen en dos o més tipus suport o suport físic. Hi ha múltiples col·leccions si totes les parts es publiquen en dos o més tipus de suport o de suport físic. L'obra agregadora i l'expressió agregadora tenen una relació de tot/part amb el contingut de les obres o expressions agregades. L’obra agregadora i l’expressió agregadora no tenen una relació directa amb el contingut de les obres o expressions agregades. Una compilació és un recurs agregat, i les relacions s'estableixen entre l'agregat —que és la manifestació— i les expressions que aquesta manifestació agrega. Les traduccions de compilacions són expressions relacionades. Les traduccions d'obres agregades són obres relacionades. Les traduccions i les edicions lingüístiques de les publicacions en sèrie i dels recursos integrants són expressions relacionades. Les traduccions i les edicions lingüístiques de les publicacions en sèrie i dels recursos integrants són obres relacionades. Els números especials són manifestacions relacionades. Els números especials són obres relacionades. Les reproduccions són manifestacions relacionades. Les reproduccions de monografies són manifestacions relacionades, però les reproduccions d'obres en sèrie són obres relacionades. 2. Implementació 2.1 Enregistrament  de  relacions   S'enregistra la relació entre una obra, una expressió, una manifestació o un  ítem i una obra, expressió, manifestació o ítem relacionats fent servir un més dels mètodes d'enregistrament següents: Descripció   estructurada . Identificador . IRI (Internationalized Resource Identifier) . Descripció  no  estructurada . Descripció   estructurada   Un punt  d'accés. Una nota  estructurada. Un nom o  títol   pres  d'un  sistema  de control  d'autoritats. Un  terme  per a un  concepte   pres  d'un  vocabulari   controlat. Un valor  associat   amb  un  tipus  de  dades   estructurat ,  incloent -hi  números , dates i  hores. EXEMPLES Punt d'accés: 130 0# $a Geophysics (Tulsa, Okla.) Nota estructurada: 776 08 $i Also issued as: $t Health statistics 500 ## Reprint of: Venice / by Cecil Roth. —  Philadelphia :  The Jewish Publication Society of America, 1930. — (Jewish  communities  series)   Identificador   Un  identificador  assignat per un agent independent i extern   Un  identificador  assignat per un agent local   Una  notació  per a un  concepte  presa d'un  vocabulari   controlat   Si s'enregistra un identificador per a l'entitat relacionada, també s'enregistra una descripció estructurada de l'entitat relacionada  EXEMPLE 785 00 $t University of Western Australia law review $x 0042-0328   Descripció estructurada de l'entitat relacionada amb identificador. IRI (Internationalized Resource Identifier)   Una  cadena  de  caràcters   que   identifica  un recurs   Subcamps  d'URI   en   registres  MARC: $0, $1, $4   $0: URI  associats   amb   etiquetes   preferides  de  fitxers   d'autoritat   $1: URI  que  fan  referència  a  l'entitat   descrita  (p. ex.,  una  persona, un  lloc  o  una   organització )   $4: URI  que   designen   relacions ;  habitualment ,  aquests  URI  corresponen  a  relacions   expressades   textualment  a $e o $i   Els URI  haurien  de  correspondre  al punt  d'accés   complet ,  no  a components  parcials   EXEMPLES 700 1# $a Beethoven, Ludwig van, $d 1770-1827. $t  Veränderungen   über   einen  Walzer $0 http://id.loc.gov/authorities/names/n81127885 700 1# $i Translation of: $a Galilei, Galileo,  $d  1564-1642. $t  Dialogo   dei   massimi   sistemi . $4 http://rdaregistry.info/Elements/u/P60244   Descripció  no  estructurada   Una menció de  manifestació   Una nota no  estructurada   Un nom o  títol   en   ordre   directe ,  tal  com  apareix   a les  fonts  d'informació   Un  terme  no  controlat  per a un  concepte   Per a  descripcions  no  estructurades  no  és   necessari   indicar   el   nivell  OEMI de la  relació   EXEMPLE Unstructured note 500 ## $a Translation of the author’s novel Digital fortress. 2.2 Elements de  relació   Els elements de relació   especifiquen  la  naturalesa  de la  relació .   Als camps MARC 780/785 les relacions seqüencials per a obres en sèrie i obres integrants es generen automàticament segons el valor del segon indicador.  Quan s'utilitza el subcamp $i per a una relació en un registre bibliogràfic, es dona com a primer subcamp, s'escriu amb majúscula la primera paraula i s'acaba el subcamp amb dos punts.  S'enregistren els elements de relació amb una descripció estructurada que representi l'obra, expressió, manifestació o ítem relacionats.  Quan s'utilitza una descripció no estructurada, s'inclou informació sobre la naturalesa de la relació com a part de la descripció no estructurada.  Quan existeixen múltiples relacions es pot identificar una relació com a principal i registrar únicament aquesta relació. 700 1# $i Translation of: $a Grotius, Hugo,  $d  1583-1645.  $t De  jure belli ac pacis libri  tres .   100 1# $a Grotius, Hugo,  $d  1583-1645, $e author.   245 10 $a Grotius on the rights of war and  peace :  $b an abridged translation / $c by William Whewell.   700 1# $i Abridgement of: $a Grotius, Hugo,  $d  1583-1645.  $t De  jure belli ac pacis libri  tres .   700 1# $i Translation of: $a Grotius, Hugo,  $d  1583-1645.  $t De  jure belli ac pacis libri  tres .     2.3 Obres   relacionades   Les relacions   habituals   d'obra són :   Adaptacions   Suplements   Relacions   seqüencials  (p. ex.,  publicacions   en sèrie   anteriors  i posteriors)   Són elements bàsics  per  a BC les   relacions  de  publicacions en sèrie com  ara "Continuació de", "Continuada per" etc.   En la majoria de casos, les relacions de publicacions en sèrie es donen com a relacions recíproques.  Excepte en el cas de relacions seqüencials d'obra o d'expressió i relacions equivalents de manifestació. Per  a materials   rars , es donen  notes de  citació  i  referències  a  descripcions   publicades .   C ol·leccions, obres en sèrie i  obres   integrants Obra integrant   en   una  o  més   col·leccions.  Es  proporciona un punt  d'accés  8XX per a  qualsevol col·lecció establerta en   una   iteració  anterior.   264 #1 $a  Denver :  $b Smith Publishing Company   490 1# $3 <2000>: $a Library acquisitions   490 1# $3 <1991>: $a Research in library acquisitions   588 ## $a Description based on: update 9, published in 2000.   830 #0 $a Research in library acquisitions.   830 #0 $a Library  acquisitions  (Denver, Colo.)   Numeració   integrada   gramaticalment   amb   el   títol de la col·lecció. Al camp 8XX  s'omet  la  numeració  del  títol  i  s'enregistra  al subcamp $v.   490 1# $a Publication number 22 of the Southwestern Iowa History Society   830 #0 $a Publication ... of the Southwestern Iowa History  Society ;  $v no. 22.   Errors de numeració. Si  el   número a la menció de col·lecció és incorrecte  i  el   número   correcte  es dona  en   una nota, e s dona  el   número   correcte  al punt  d'accés   autoritzat  de la  col·lecció .   490 1# $a Kieler  historische   Studien  ; $v Bd. 24   500 ## $a Series numbering should read: Bd. 25.   830 #0 $a Kieler  historische   Studien  ; $v Bd. 25.   Número precedit per una o més lletres. Quan els números estan precedits per una lletra o lletres que varien de número a número, s'omet la lletra o lletres del subcamp $v del camp 8XX. Tanmateix quan l'única informació disponible és del número que es té, s'assumeix que tots els números de la col·lecció tindran la mateixa lletra o lletres que precedeixen el número fins que hi hagi informació diferent, en aquest cas s 'enregistren  la  lletra  o  lletres  al subcamp $v del camp 8XX.   In sources of different items in series: D1, C2, SW3, F4, etc. 490 1# $a ... ; $v D1 830 #0 $a ... ; $v 1. Col·lecció i subcol·lecció Col·lecció sense numeració: No es dona un punt d'accés autoritzat separat per a la col·lecció tret que la col·lecció ja hagi aparegut sola en altres publicacions. En lloc d'això, es dona un punt d'accés autoritzat de la combinació de col·lecció i subcol·lecció. 490 1# $a  University  publications series. The social  sciences ;  $v number 4   830 #0 $a  University  publications series. $p  Social   sciences ;  $v no. 4.   Si la col·lecció apareix en una publicació posterior sense cap subcol·lecció,  aleshores es construeix un punt d'accés autoritzat per a la col·lecció separadament i es dona aquest punt d'accés al registre bibliogràfic d'aquesta publicació i de qualsevol altra publicació que mostri només la sèrie principal.  Col·lecció amb   numeració : Es  donen  dos punts  d'accés   autoritzats  de  col·lecció : un per a la col·lecció i un per a la  combinació   scol·lecció i subcol·lecció .   490 1# $a Biblioteca de  arte   hispánico  ; $v 8. $ a  Artes  aplicadas  ; $v 1   830 #0 $a Biblioteca de  arte   hispánico  ; $v 8.   830 #0 $a Biblioteca de  arte   hispánico . $p Artes  aplicadas  ; $v 1.   Un o diversos  punts  d'accés   autoritzats  de  col·lecció :   Edicions de llengua. Col·leccions numerades: Es distingeix entre col·leccions publicades en dues o més edicions paral·leles (és a dir, edicions completes en cada llengua per a les quals són apropiats punts d'accés autoritzats separats per a cada expressió) i col·leccions publicades de manera diversa en dues o més llengües però per a les quals no existeix cap edició completa de la col·lecció en cap llengua. Si no existeixen   edicions   separades , es  construeix  un  únic  punt  d'accés   autoritzat  de  col·lecció ,  basant -lo  en   el  primer o  l'ítem   més  antic de la  col·lecció .   Si el primer o l'ítem més antic està publicat en diverses llengües, es tria la llengua del títol propi preferit. En  cas  de  dubte ,  s'assumeix   que   existeix   una   única   edició .   Edicions  de  llengua . Col·leccions sense  numeració :   Si la llengua del títol propi de la col·lecció varia: En la majoria de casos, es construeixen punts d'accés autoritzats de col·lecció per a cada forma de llengua. Es donen camps 5XX per a les altres formes de llengua. Canvis  en  la  numeració  ( addició ,  omissió , etc.): PENDENT Sintaxi dels punts d'accés Aquest document d'orientació tracta sobre la sintaxi dels punts d'accés en registres bibliogràfics i d'autoritat en MARC per a les entitats següents: obres, expressions, manifestacions, persones, entitats corporatives, famílies i llocs. Se centra en aspectes formals dels punts d'accés (ordre, espaiat, puntuació i codificació), però no en la tria dels punts d'accés ni en qüestions com majúscules, transcripció o instruccions especialitzades (obres o expressions musicals, jurídiques o religioses). 1. Consideracions generals Els punts d'accés es poden categoritzar com a punts d'accés autoritzats o punts d'accés variants: Un punt d'accés autoritzat és un punt d'accés normalitzat que representa una entitat.  Un punt d'accés variant és una alternativa al punt d'accés autoritzat que representa una entitat. 2. Canvis respecte RDA original Els punts d'accés creats amb RDA oficial seran idèntics als creats amb RDA original. RDA original RDA oficial La sintaxi de punts d'accés es troba a l'Apèndix E: S intaxi dels registres per al control dels punts d'accés. La sintaxi dels punts d'accés, o els esquemes de codificació de cadenes, es deixen a cada comunitat. RDA oficial defineix un ECC com: "Conjunt de valors de cadenes i conjunt associat de regles que descriuen un mapatge entre aquest conjunt de cadenes i un valor d'un element." 3. Implementació 3.1 Orientació general sobre la sintaxi dels punts d'accés Aquesta secció descriu convencions de puntuació i espaiat que són aplicables a tots els tipus de punts d'accés en registres d'autoritat de noms i en registres bibliogràfics. Aquestes convencions generals són aplicables als camps MARC 1XX, 4XX i 5XX en registres d'autoritat i als camps MARC 1XX, 240, 6XX, 70X-75X i 8XX en registres bibliogràfics. Puntuació/espaiat dins dels punts d'accés.  S'usa puntuació interna per separar inequívocament les unitats dels punts d'accés. Els signes de puntuació per a aquest propòsit són: punt (.), coma (,), cometes dobles ("), interrogant (?), signe d'exclamació (!) i guió (-). Espais després de punts . Es deixa un espai després d'un punt o d'un altre signe de puntuació final que serveixi per separar unitats dels punts d'accés. Si el punt o el signe de puntuació final va seguit d'un codi de subcamp, l'espai es generar automàticament pel sistema. Si no hi ha cap codi de subcamp a continuació (per exemple, dins de qualificadors entre parèntesis), s'ha d'introduir l'espai. EXEMPLES 130 0# $a Contes de l'olivier. $l Català 240 10 $a Lakmé. $p Où va la jeune Indoue? $l Italià 110 1# $a Gran Bretanya. $b Monarca (1707-1714 : Anna I) Símbol d'ampersand (&). S'ha d'introduir un espai a banda i banda d'un ampersand o equivalent usat en un punt d'accés. EXEMPLES 110 2# $a T & D (Grup musical)  240 10 $a 1 & 2 Thessalonians. $l Castellà Parèntesi. Si una unitat d'un punt d'accés que no sigui l'última acaba amb un parèntesi de tancament, s'ha d'introduir després d'aquest parèntesi el mateix signe de puntuació que s'utilitzaria si no hi hagués parèntesi. EXEMPLES 110 1# $a Barcelona (Catalunya : Província). $b Servei de Catalogació i Conservació de Monuments 110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1922-1939 : Pius XI). $t Casti connubii Data oberta. Es deixa un espai entre una data oberta i qualsevol dada que la segueixi dins del mateix subcamp. Quan un codi de subcamp segueix immediatament una data oberta, no es deixa espai. EXEMPLES 110 2# $a Església Catòlica. $b Arxidiòcesi de Barcelona (Catalunya). $b Arquebisbe (2015- : Omella) 700 1# $a Monzó, Quim, $d 1952- $$tPerquè de tot plegat Signe final de puntuació . En els punts d'accés, el signe final de puntuació és el punt ( . ), el parèntesi de tancament ( ) ), el claudàtor de tancament ( ] ), les cometes ( " ), el signe d'interrogació ( ? ), el signe d'exclamació ( ! ) o el guionet ( - ; utilitzat habitualment al final d'una data oberta). a. Registres d'autoritat de noms. Els punts d'accés no s'han d'acabar amb un signe final de puntuació, excepte quan aquest forma part de la dada (p. ex., un punt en una abreviatura) o quan ho exigeixen les instruccions de catalogació (p. ex., un element inclòs dins de parèntesis). EXEMPLES 100 1# $a García, José 100 1# $a García, José  A. 100 1# $a García, J. A. $q (José A.) b. Registres bibliogràfics . En general, els punts d'accés autoritzats no s'han d'acabar amb un punt, d'acord amb la decisió adoptada l'any 2003 pel Grup de Treball pel Canvi de Format del CBUC (actual CSUC) i la taula de conversió del format CATMARC a MARC 21 pròpia del CCUC. EXEMPLES 100 1# $a Puccini, Giacomo, 1858-1924, $e persona compositora d'una obra 240 1# $a Bohème 710 2# $a Fons Alicia de Larrocha (Biblioteca de Catalunya) $5 ES-BaBC Elements de relació en els punts d'accés bibliogràfics . Els elements de relació que segueixen els punts d'accés autoritzats no van en majúscula inicial i sempre van precedits per una coma, llevat que el punt d'accés autoritzat acabi amb una data oberta. EXEMPLES 700 1# Ballús, Neus, 1980- $e persona directora cinematogràfica 100 1# $a Espriu, Salvador, $d1913-1985, $e persona autora  Quan s'utilitza el subcamp $i per als elements de relació, aquest ha de ser el primer subcamp, la primera paraula s'ha d'escriure amb majúscula inicial i el subcamp ha d'acabar amb dos punts. EXEMPLE 700 1# $i Llibret basat en una obra: $a Martorell, Joanot, $d1410-1465. $tTirant lo Blanc 3.2 Entitats Entitat RDA  punt d'accés d'entitat RDA OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. punt d'accés autoritzat d'entitat RDA OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció al punt d'accés autoritzat per al subtipus d'entitat adequat. variant de punt d'accés d'entitat RDA OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció al punt d'accés autoritzat per al subtipus d'entitat adequat. Obra punt d'accés d'obra OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. punt d'accés autoritzat d'obra OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. variant de punt d'accés d'obra OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. Orientacions En registres bibliogràfics, les obres es codifiquen als camps X00, X10 o X11; 1XX en combinació 240; o X30. EXEMPLES 100 1# $a Roig, Jaume, $$d -1478, $e persona autora 240 10 $a Espill 100 0# $a Verdaguer, Jacint, $$d 1845-1902, $e persona autora 240 10 $a Obres 600 17 $a Espriu, Salvador, $d 1913-1985. $t Caminant i el mur $2 lemac  730 0# $a Mil i una nits En registres d'autoritat, les variants de punt d'accés d'obra es codifiquen als camps 400, 410, 411 i 430. EXEMPLES 400 1# $a Roig, Jaume, $$d -1478. $$t Llibre de les dones 410 2# $a   Centre de Lectura (Reus, Catalunya). $t  Assaig 430 #0 $a Alf layla wa-layla   Si el punt d'accés d'una obra comença amb el punt d'accés d'agent, s'usa el mateix camp MARC i la mateixa codificació de subcamps que l'agent. EXEMPLES 100 0# $a Alfons $b X, $c rei de Castella-Lleó, $d 1221-1284 Comentari: punt d'accés autoritzat de persona 100 0# $a Alfons $b X, $c rei de Castella-Lleó, $d 1221-1284. $t Cantigas de Santa María Comentari: punt d'accés autoritzat d'obra 110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1878-1903 : Lleó XIII) Comentari: punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa 110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1878-1903 : Lleó XIII). $t Rerum novarum Comentari: punt d'accés autoritzat d'obra Si l'obra no té un agent creador explícit, s'usa X30. En registres bibliogràfics, el primer indicador dels camps 130 i 730 és "0" i el segon és "blanc".  En registres bibliogràfics, el primer indicador del camp 830 és "blanc" i el segon és "0".  En registres d'autoritat, el primer indicador dels camps 130, 430 i 530 és "blanc" i el segon és "0". EXEMPLES Punts d'accés en registres bibliogràfics Punts d'accés en registres d'autoritat 130 0# $a Liber de modo bene vivendi ad sororem 130 #0 $a Liber de modo bene vivendi ad sororem 730 0# $a Ciutat cremada (Pel·lícula cinematogràfica) 130 #0 $a Ciutat cremada (Pel·lícula cinematogràfica) 830 #0 $a Monografies de psicoanàlisi i psicoteràpia 130 #0 $a Monografies de psicoanàlisi i psicoteràpia S'utilitzen elements i designacions addicionals per distingir el punt d'accés d'una obra d'un altre punt d'accés d'una altra obra. Els elements i designacions addicionals es donen entre parèntesis després del títol preferit de l'obra, al subcamp $a o $t. EXEMPLES Punts d'accés en registres bibliogràfics Punts d'accés en registres d'autoritat 730 0# $a Bruixa Avorrida (Programa de televisió) 130 #0 $a Bruixa Avorrida (Programa de televisió) 100 1# $a Sàbat, Oriol, $d 1967- $e persona artista 240 1# $a Pietat (1997) 100 1# $a Sàbat, Oriol, $d 1967- $t Pietat (1997) 830 #0 $a Biblioteca de bolsillo (Barcelona, Catalunya) 130 #0 $a Biblioteca de bolsillo (Barcelona, Catalunya) 100 1# $a Feliu i Codina, Josep, $d 1845-1897, $e persona autora 240 10 $a María del Carmen (Obra de teatre) 100 1# $a  Feliu i Codina, Josep, $d 1845-1897. $t María del Carmen (Obra de teatre) 830 0# $a Working papers (Institut de Ciències Polítiques i Socials (Barcelona, Catalunya)) 130 #0 $a Working papers (Institut de Ciències Polítiques i Socials (Barcelona, Catalunya)) Quan es donen múltiples qualificadors entre parèntesis, se separen amb espai, dos punts, espai. En general no hi ha cap ordre de prioritat excepte: "Col·lecció" sempre va primer i es dona en el seu propi conjunt de parèntesis. EXEMPLES Punts d'accés en registres bibliogràfics Punts d'accés en registres d'autoritat 130 0# $a Last time I saw Paris (Pel·lícula cinematogràfica : 1954) 130 #0 $a Last time I saw Paris (Pel·lícula cinematogràfica : 1954) 830 #0 $a Idee (Col·lecció) (Roma, Itàlia) 130 #0 $a Idee (Col·lecció) (Roma, Itàlia) Un punt d'accés d'obra pot representar una o més parts d'una obra. Precedeix una designació i/o un títol per a una part o parts d'una obra un punt i espai. EXEMPLES Punts d'accés en registres bibliogràfics Punts d'accés en registres d'autoritat 130 0# $a Bíblia. $p Salms 130 #0 $a Bíblia. $p Salms 830 #0 $a Biblioteca A. $p Clásicos 130 #0 $a Biblioteca A. $p Clásicos 100 0# $a Aristòtil, $d 384 aC-322 aC, $e persona autora 240 1# $a Ètica a Nicòmac. $n Llibres 8-9 100 0# $a Aristòtil, $d 384 aC-322 aC. $t Ètica a Nicòmac. $n Llibres 8-9 100 1# $a Martí i Pol, Miquel, $$d 1929-2003, $e persona autora 240 10 $a Poesia. $k Seleccions 100 1# $a Martí i Pol, Miquel, $$d 1929-2003. $t Poesia. $k Seleccions Expressió punt d'accés d'expressió OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. punt d'accés autoritzat d'expressió OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. variant de punt d'accés d'expressió OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. Orientacions En registres bibliogràfics, les expressions es codifiquen als camps X00, X10 o X11; 1XX en combinació 240; o X30. EXEMPLES 100 1# $a Quicios, Laura, $e persona autora 240 10 $a Amunt, dormilegues! $l Castellà 130 #0 $a Bíblia. $p Nou Testament. $l Alemany En registres d'autoritat, les variants de punt d'accés d'expressió es codifiquen als camps 400, 410, 411 i 430. EXEMPLE 400 1# $a Quicios, Laura. $t Arriba, dormilones! El punt d'accés d'expressió sempre comença amb el punt d'accés d'obra. S'enregistra al camp 1XX exactament tal com s'ha enregistrat l'obra. EXEMPLE Punt d'accés d'obra en el registre d'autoritat Punt d'accés d'expressió en el registre d'autoritat 130 #0 $a Imitatio Christi 130 #0 $a Imitatio Christi. $l Francès Si el punt d'accés d'expressió comença amb el punt d'accés d'agent, s'usa el mateix camp MARC i la mateixa codificació de subcamps que l'agent (X00, X10 o X11). EXEMPLE Punt d'accés d'agent  Punt d'accés d'expressió 100 1# $a Rodoreda, Mercè, $d 1908-1983 100 1# $a Rodoreda, Mercè, $d 1908-1983. $t Gallines de Guinea. $l Castellà  Si l'expressió no té un agent creador explícit, useu X30. EXEMPLE Punt d'accés en el registre bibliogràfic Punt d'accés autoritzat d'expressió en el registre d'autoritat: 730 0# $a Alcorà. $l Anglès 130 #0 $a Alcorà. $l Anglès S'utilitzen elements d'atribut RDA per distingir el punt d'accés d'expressió d'un altre punt d'accés d'obra quan calgui. Llengua: al punt d'accés d'obra s'afegeix la llengua al subcamp $l. Precedeix la llengua un punt tret que hi hagi un altre signe de puntuació final. Data d'expressió: al punt d'accés d'expressió s'afegeix la data d'expressió al subcamp $f. Precedeix la data d'expressió un punt tret que hi hagi un altre signe de puntuació final. Designació de versió:  al punt d'accés d'expressió s'afegeix la designació de versió al subcamp $s. Es dona entre parèntesis (excepte per a expressions d'obres religioses). Tipus de contingut: al punt d'accés d'expressió s'afegeix  el tipus de contingut al subcamp $s. Es dona entre parèntesis.  Manifestació punt d'accés de manifestació OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. Per als manuscrits i conjunts de manuscrits, s'aplica l'opció. S'ha d'utilitzar el punt d'accés de la manifestació com a base per a Obra: punt d'accés autoritzat d'obra i Manifestació: punt d'accés autoritzat de manifestació SI: el títol preferit de l'obra és el mateix que el del manuscrit físic; l'obra no té cap creador conegut; i el manuscrit no conté cap obra sagrada o litúrgica. punt d'accés autoritzat de manifestació OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció només per a manuscrits. No es creen punts d'accés autoritzats per a altres manifestacions. variant de punt d'accés de manifestació OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. Orientacions Construïu un punt d'accés per a manuscrit amb els elements següents: un valor d'Entitat corporativa: punt d'accés d'entitat corporativa per a un repositori d'un manuscrit el terme Manuscrit una designació del manuscrit assignada per un repositori Se separen cada element amb punt i espai tret que hi hagi un altre signe de puntuació. EXEMPLE 110 2# $a Biblioteca de Catalunya. $k Manuscrit. $n M 971 b Ítem punt d'accés d'ítem OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. No s'aplica l'opció. punt d'accés autoritzat d'ítem OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. No s'aplica l'opció. variant de punt d'accés d'ítem OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. Agent punt d'accés d'agent OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. Se segueix les opcions per a punt d'accés per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona. punt d'accés autoritzat d'agent OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. Se segueix les opcions per a punt d'accés autoritzats per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona.. variant de punt d'accés d'agent OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. Se segueix les opcions per a variants de  punt d'accés per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona. Persona punt d'accés de persona OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. punt d'accés autoritzat de persona OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. variant de punt d'accés de persona OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. Orientacions Els punts d'accés de persones es codifiquen al camp X00. En registres bibliogràfics s'usen els camps 100, 600, 700 o 800. En registres d'autoritat s'usen els camps 100, 400 o 500. Si el nom consta de diverses parts, s'enregistra com a primer element aquella part del nom sota la qual la persona es llistaria normalment en llistes alfabètiques autoritatives en la llengua o el país de residència o d'activitat de la persona, seguida d'altres parts del nom. EXEMPLES 100 1# $a Torres i Capell, Manuel de, $d 1941- 100 1# $a Silva, Affonso M. Furtado da Indicadors: S'usa el primer indicador amb valor "0" per a un nom de pila o un nom format per paraules, frases, inicials, lletres separades o numerals que estan en ordre directe. S'omet un article inicial quan s'enregistra una frase que denomina una altra obra de la persona. EXEMPLES 100 0# $a Victòria dels Àngels, $d 1923-2005 100 0# $a Vidua Felgineria, $d activa 1720-1742 100 0# $a H. D. 100 0# $a 1ques2, $d 1963- S'usa  el primer indicador amb valor "1" per a una persona amb cognom o cognom compost en ordre invertit (cognom, nom) o un nom sense nom(s) de pila que se sap que és un cognom. EXEMPLES 100 1# $a Calders, Pere , $d 1912-1994 100 1# $$a Salvat-Papasseit, Joan, $d 1894-1924 100 1# $a Gratacós, $c Doctor 100 1# $a Espona, $d actiu 1765 Subcamps: No hi ha un ordre MARC prescrit per als subcamps més enllà del subcamp $a als camps X00. Quan es proporcionen múltiples addicions al nom, en general se segueix aquestes directrius: el subcamp $d (data) hauria de ser sempre l'últim element en una cadena 100, tret que s'afegeixi el terme (Esperit) al nom. S'afegeix $c (Esperit) com a darrer element en una cadena 100. EXEMPLE 100  1# $a Saint Germain, $c comte de, $d -1784 $c (Esperit) En general s'afegeix el subcamp $c abans del subcamp $q quan també s'afegeixen paraules, numerals, etc. que indiquen relació. EXEMPLE 100 1# $a McCauley, Robert H., $c Jr. $q (Robert Henry), $d 1913-1979 Inicials, lletres o abreviacions Punts: Si el nom d'una persona consta d'inicials o en conté, s'introdueix un punt després d'una inicial si és segur que la lletra és una inicial. En cas de dubte, no s'introdueix cap punt. EXEMPLE 100 0# $a A. C. S. Espaiat: Si el nom conté dos o més noms de pila representats per inicials, consta completament d'inicials o consta completament de lletres separades que no són inicials, s'introdueix un sol espai entre les inicials/lletres en tots els casos (independentment de si van seguides de punts o no). EXEMPLES 700 0# $a A. C. S., $e persona traductora 100 1# $a Sala-Valldaura, J. M. $q (Josep Maria), $d 1947- Altres elements en punt d'accés autoritzat Punts: Amb inicials, s'inclou punts tret que l'ús predominant de l'autor deixi clar que els omet. Espais: No es deixen espais entre inicials/lletres simples, com ara sigles de ordes i societats religiosos. Parts abreujades o absents del nom: Si una part d'un nom és abreujada (dues o més lletres presents en lloc d'una sola lletra com a inicial), o si falta un nom de pila d'un nom entrat sota cognom, no es deixa espai obert després de l'abreviació o del nom de pila absent. Prefixos (articles i preposicions) en alguns noms El prefix segueix immediatament el primer element. Si el primer element d'un punt d'accés de persona va seguit directament d'un prefix sense dades intermèdies (p. ex., nom(s) de pila, inicial(s) del nom de pila), se separa el prefix del primer element amb coma i es posa el prefix al registre MARC com a part del subcamp $c. EXEMPLE 100 1# $a Walle-Lissnijder, $c van de Prefixos en noms sense noms de pila, però que contenen paraules o frases associades amb un punt d'accés: Es formulen aquests punts d'accés amb els prefixos després de qualsevol paraula o frase associada amb el nom, tant les paraules o frases com el prefix al subcamp $c. Prefixos en noms sense noms de pila: Es formulen les dades que constitueixen els punts d'accés segons el patró: primer element del punt d'accés; paraules o frases associades amb el nom; prefix; qualificador; data. EXEMPLE 100 1# $a Lettow-Vorbeck, $c General von $q (Paul Emil), $d 1870-1964 Dates Si es dona tant una data de naixement com una data de mort o es dona un interval de dates per al període d'activitat, se separen les dates amb un guió. EXEMPLES 100 1# $a Albéniz, Isaac, $d 1860-1909 100 1# $a Miralles, Melcior, $d aproximadament 1419-1502 100 1# $aNicolau, Maria, $d activa 1794-1796 Si es dona només una data de naixement, s'usa un guió després de la data; no s'usa el terme "naixement" amb la data. EXEMPLE 100 1# $a Català i Tur, Josep, $d 1948- 100 1# $a González, María Carmen, $d 1967 agost 7- Si es dona només una data de mort, s'usa un guió abans de la data; no s'usa el terme "defunció" amb la data. EXEMPLE 100 1# $a Català i Vives, Isidre, $d -1788 Si es dona una data o dates per al període d'activitat, s'usa "actiu/activa" i "segle" en lloc de les abreviatures "fl." i "S.". El terme "actiu/activa" hauria d'aparèixer abans de la primera data del període d'activitat (p. ex., "actiu segle XII") tret que s'utilitzi un altre terme com "jin shi". EXEMPLES 100 1# $a Forcadell, $d actiu segle XVII 100 0# $a Cecília, $c santa, $d activa segle III Forma desenvolupada del nom: Es dona una forma desenvolupada del nom entre parèntesis. EXEMPLES 100 1# $a Sala-Valldaura, J. M. $q (Josep Maria), $d 1947- 100 1# $a López, Susana $q (López Fernández) 100 1# $a Durán, M. $q (Manuel), $d 1863-1906 400 0# $a M. D. D. $q (Manuel Durán Durán), $d 1863-1906 Títols i paraules associades amb un nom: Es precedeix un títol de noblesa amb coma i espai. EXEMPLE 100 0# $a Letícia d'Espanya, $c reina, consort de Felip VI, rei d'Espanya, $d 1972- Numeració S'enregistra la numeració associada amb un nom de pila al subcamp $b, precedida per un espai. La numeració associada amb un cognom s'enregistra al subcamp $c, precedida per un espai i una coma. EXEMPLES 100 0# $a Lleó $b XIV, $c papa, $d 1955- 100 1# $a Appleton, Victor, $c II Es precedeix amb coma i espai els terme sant i santa. EXEMPLES 100 1# $a Oriol, Josep, $c sant, $d 1650-1702 100 0# $a Ireneu, $c de Lió, sant   Es precedeix amb coma i espai un títol de reialesa o rang religiós, o un terme de tractament per a una persona de vocació religiosa, o un altre terme indicatiu de rang, honor o càrrec. EXEMPLE 100 1# $a Prévost, $c abbé, $d 1697-1763 400 0# $a Prévost d'Exiles, $c abbé, $d 1697-1763 Es dona entre parèntesis la professió o ocupació. EXEMPLE 100 1# $a Borrell $c (Compositor) Es dona entre parèntesis una designació per a una persona anomenada en una escriptura sagrada o en un llibre apòcrif. EXEMPLE 100 0# $a Adam (Personatge bíblic) Es dona entre parèntesis qualsevol altra designació. Agent Col·lectiu punt d'accés d'agent col·lectiu OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família. punt d'accés autoritzat d'agent col·lectiu OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família. variant de punt d'accés d'agent col·lectiu OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família. Entitat corporativa punt d'accés d'entitat corporativa OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció si no s'utilitza un esquema de codificació de vocabulari com a font d'informació. S'han de seguir les instruccions d'Entitat corporativa: punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa o d'Entitat corporativa: variant de punt d'accés d'entitat corporativa. punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. variant de punt d'accés d'entitat corporativa OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. Orientacons Les entitats corporatives es codifiquen a X10. EXEMPLE 110 2# $a Biblioteca de Catalunya Congressos, jornades, reunions, esdeveniments i expedicions en ordre directe es codifiquen a X11. EXEMPLE 111 2# $a Mobile World Congress Indicadors: S'usa el primer indicador "1" per a un nom de jurisdicció. S'usa el primer indicador "2" per a un nom en ordre directe. EXEMPLE 110 1# $a Catalunya. $b Parlament 410 2# $a Parlament de Catalunya Entitat subordinat o relacionada: S'enregistra el nom d'una entitat subordinada o relacionada com a subdivisió del punt d'accés que representa l'entitat superior o relacionada al subcamp $b. Precedeix un cos subordinat o relacionat un punt i espai. EXEMPLES 110 1# $a Catalunya. $b Departament de Salut 110 2# $a Societat Catalana d'Oftalmologia. $b Congrés Inicials: Si la forma del nom en el punt d'accés consta d'inicials o en conté, es regularitza l'espaiat i es posa un espai després d'una inicial que va seguida d'una paraula o d'un altre element que no és una inicial i no es posa espai després d'una inicial que va seguida d'una altra inicial d'una sola lletra. EXEMPLE 111 2# $a International Congress of the P.E.N. Clubs Abreviatures: Van precedides i seguides amb un espai les abreviatures que consten de dues o més lletres. EXEMPLE 110 2# $a Ph. D. Associates Nom de lloc al final Si la forma del nom en el punt d'accés inclou un nom de lloc al final i el lloc va entre parèntesis o va precedit per coma i espai, s'ha de mantenir al punt d'accés la puntuació tal com es troba. EXEMPLE 110 2# $a University College, London Els elements i designacions addicionals en punts d'accés d'entitat corporativa segueixen el punt d'accés de base d'entitat corporativa entre parèntesis. EXEMPLE 110 2# $a Mas Blanch i Jové (Firma) Les designacions múltiples en punts d'accés d'entitat corporativa segueixen el punt d'accés de base d'entitat corporativa entre parèntesis i se separen amb espai, dos punts, espai. EXEMPLES 110 1# $a Catalunya. $b President (2024- : Illa) 110 2# $a Génesis (Grup musical : Barcelona, Catalunya) Congressos i exposicions   Van entre parèntesis el número, la data i el lloc d'un congrés, etc. Se separen el número, la data i el lloc amb espai, dos punts, espai. S'afegeix, si escau i si es pot determinar fàcilment, els elements següents al nom d'un congrés, etc., en aquest ordre: el número de congrés al subcamp $n; la data de congrés al subcamp $d; el lloc de congrés al subcamp $c. EXEMPLE 611 27 $a Jocs Olímpics d'Hivern $n (15ns : $d 1988 : $c Calgary, Alberta) $2 lemac  Diverses localitzacions se separen per punt i coma i espai. EXEMPLE 111 2# $a Col·loqui Internacional sobre la Concepció de l'Espai a Grècia $n (3r : $d 2010 : $c Barcelona, Catalunya; Tarragona, Catalunya) Família punt d'accés de família OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció si no s'utilitza un esquema de codificació de vocabulari com a font d'informació. Seguiu les instruccions a Família: punt d'accés autoritzat de família o Família: variant de punt d'accés de família . punt d'accés autoritzat de família OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. variant de punt d'accés de família OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. Orientacions Les famílies es codifiquen al camp X00 amb primer indicador "3". S'enregistra el nom preferit en ordre directe al subcamp $a. S'afegeix la categoria de família entre parèntesis. No hi ha cap codificació addicional de subcamps. Els cognoms compostos i els cognoms amb prefixos escrits separadament es tracten igual que per als noms personals. Quan es proporcionen múltiples addicions al nom, en general se segueixen aquestes directrius:  Les addicions es donen en un sol conjunt de parèntesis separat per espai, dos punts, espai.  La categoria de família s'afegeix després del nom dins del mateix subcamp $a. El subcamp $d (data) segueix el terme de la categoria de família. El subcamp $c s'utilitza per al lloc relacionat amnb la família i segueix la data. El subcamp $g s'utilitza per al membre prominent de la família. Es dona el punt d'accés autoritzat per a la persona tal com es troba al camp 1XX del registre d'autoritat sense cap codificació interna de subcamps. EXEMPLES 100 3# $a Salamó (Família : $d 1826-2017 : $c Bisbal d'Empordà, Catalunya) 100 3# $a Coniglio (Família : $d 1912- : $g Coniglio, Gaetano, 1889-1944) Nomen punt d’accés d’entitat RDA de .   No s'enregistra l'element. punt d'accés autoritzat d’entitat RDA de . No s'enregistra l'element. variant de punt d'accés d’entitat RDA de . No s'enregistra l'element. Lloc punt d'accés de lloc OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. punt d'accés autoritzat de lloc OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. variant de punt d'accés de lloc OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. S'aplica l'opció. Orientacions Els llocs es codifiquen al camp X51. S'usa el camp 151 amb tots dos indicadors "blanc" en registres d'autoritat. Useu el camp 651 amb el primer indicador "blanc" i el segon indicador "7" quan els punts d'accés per a llocs s'utilitzen com a matèria en registres bibliogràfics afegint al final del punt d'accés el subcamp $2 lemac. EXEMPLES 151 ## $a Catalunya 651 #7 $a Catalunya $x Arqueologia romana $2 lemac Quan una jurisdicció és la primera part d'un punt d'accés per a una entitat subordinada o per a una obra/expressió, es codifiquen els noms de lloc al camp X10, primer indicador "1" i segon indicador "blanc" o "7" si  els punts d'accés s'utilitzen com a matèria en registres bibliogràfics afegint al final del punt d'accés el subcamp $2 lemac. EXEMPLES 610 17 $a Catalunya. $b Departament d'Agricultura $x Història $2 lemac  110 1# $a Catalunya. $b Departament d'Agricultura S'enregistra com a part d'un nom de lloc el nom del lloc més gran en què es troba o la jurisdicció més gran a la qual pertany, entre parèntesis després del nom del lloc, tot al subcamp $a. EXEMPLE 110 1# $a Barcelona (Catalunya) S'enregistra la categoria de govern quan es requereix (p. ex., estat, província, etc.) entre parèntesis després del lloc o jurisdicció més gran separada per espai, dos punts, espai, tot al subcamp $a. EXEMPLE 110 1# $a Barcelona (Catalunya : Província) Per a llocs dins de ciutats, afegiu la ciutat entre parèntesis. EXEMPLE 651 #7 $a Barri Gòtic (Barcelona, Catalunya) $x Història $2 lemac Interval de temps punt d'accés d'interval de temps OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. No s'aplica l'opció. punt d'accés autoritzat d'interval de temps OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. No s'aplica l'opció. variant de punt d'accés d'interval de temps OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un  esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. No s'aplica l'opció. 4. A criteri del catalogador Molts tipus de variants de punts d'accés no estan prescrits i s'enregistren a criteri del catalogador. En general, es deixa a criteri del catalogador quins elements afegir als punts d'accés d'obres i als punts d'accés d'expressions per a distingir-los. Transcripció-puntuació Aquest document d'orientació proporciona instruccions i exemples de transcripció i puntuació per a dades bibliogràfiques bàsiques. Per a instruccions i exemples de transcripció i puntuació per a dades d'autoritat, vegeu Sintaxi dels punts d'accés . 1. Canvis respecte RDA original RDA original RDA oficial Les instruccions de transcripció i puntuació es trobaven a 1.4 "Llengua i escriptura", 1.7 "Transcripció", 1.8 "Números expressats en xifres o en paraules", i a l'Apèndix A "Majúscules". Les instruccions de transcripció i puntuació es poden trobar principalment a "Orientacions > Directrius de transcripció > Directrius sobre la transcripció normalitzada" amb diferents opcions. L'apartat 1.4 té instruccions i exemples sobre com enregistrar dades afegides que no són al recurs. Com enregistrar dades afegides es va traslladar a una opció d'Orientacions > Provinença de dades. No hi ha exemples. L'Apèndix A té instruccions detallades sobre l'ús de majúscules. L'Apèndix A2-A9 cobreix directrius generals l'ús de majúscules segons diferents categories de catalogació (noms, títols, menció d'edició, etc.). L'Apèndix A10-A30 cobreix directrius per a la llengua anglesa. L'Apèndix A31-A55 cobreix directrius per a altres llengües. Per al català: Concrecions a RDA> Apèndix A. Les directrius generals d'ús de majúscules es simplifiquen en 6 opcions i s'inclouen com una secció sota Orientacions > Directrius de transcripció > Directrius sobre transcripció normalitzada. Les directrius d'ús de majúscules per a diferents llengües es poden trobar a Recursos > Recursos de la comunitat > Vocabularis de la comunitat > Termes en llengües específiques. Per al català vegeu: Concrecions a RDA Oficial>Recursos. L'apartat 1.7.3 té instruccions sobre puntuació. L'RDA oficial té instruccions de puntuació similars sota Orientacions > Directrius de transcripció > Directrius sobre la transcripció normalitzada > Puntuació. Les instruccions de transcripció i puntuació inclouen 1.7.8 "Abreviacions" (que porta a l'Apèndix B "Abreviacions i símbols") i 1.7.9 "Incorreccions". L'RDA oficial situa les abreviatures als recursos de la comunitat sota "Recursos > Recursos de la comunitat > Vocabularis de la comunitat > Abreviatures generals" i "Recursos > Recursos de la comunitat > Vocabularis de la comunitat > Abreviatures per a unitats". L'RDA oficial no ofereix una directriu general per tractar incorreccions, excepte per a la "nota sobre el títol". Per al català vegeu: Concrecions a RDA Oficial>Recursos. 2. Implementació  2.1. Caràcters que no poden ser reproduïts pels mitjans disponibles   Caràcters super/subindexats : Si la col·locació en superíndex/subíndex d'un caràcter no és essencial per evitar una distorsió greu o una pèrdua d'intel·ligibilitat (p. ex., n⁰, 2 e Mª.), s'enregistra el caràcter en línia de manera regular (p. ex., no., 2e). Si un punt està associat a la lletra en superíndex/subíndex (p. ex., Mª.) i els caràcters són l'abreviatura d'una sola paraula, s'enregistra el punt com a darrer element (p. ex., Ma.). En cas de distorsió greu o pèrdua d'intel·ligibilitat, s'enregistra el caràcter en posició de superíndex/subíndex per als caràcters d'aquest tipus disponibles al joc de caràcters. EXEMPLE Font preferida: Estimating Lₓ (1) Transcripció: 245 10 $a Estimating Lx (1) 500 ## $a En el títol "x" figura subindexat   Signes i símbols : Es substitueix els símbols i altres caràcters, etc., que no es poden reproduir amb els mitjans disponibles, per una descripció del símbol. S'indica que aquesta descripció s'ha pres d'una font externa al recurs mateix. L'objectiu en tractar signes i símbols no representats al joc de caràcters és reproduir la intenció amb un mínim d'interpolació. Si es considera oportú, s'utilitzen les notes per donar explicacions o per proporcionar punts d'accés addicionals. Si el símbol no és una part integral o essencial del títol, s'omet i s'explica l'omissió en una nota si es considera important. EXEMPLE A la portada, el símbol tradicional femení apareix sota la lletra "W" però el prefaci deixa clar que el símbol no forma part del títol i dona el títol complet. Transcripció: 245 10 $a "W" today! Tomorrow? Variant de títol: 246 3# $a Women today! Tomorrow?: 500 ## $a En el títol el símbol femení apareix sota la lletra "W" EXEMPLE Font preferida: I ❤ a piano Transcripció: 245 10 $a I [love] a piano Variant de títol: 246 30 $a I heart a piano 500 ## $a A la portada la paraula "[love]" del títol està representada pel dibuix d'un cor EXEMPLE Font preferida: Poe  and free verse Transcripció: 245 10 $a Poe[try] and free verse: 500 ## $a A la portada [try] és representat en el títol pel dibuix d'un arbre   Excepció 1: No es transcriuen símbols que indiquen naixement o defunció encara que siguin al joc de caràcters. No s'utilitza el senyal d'omissió; s'explica l'omissió en una nota i es proporciona una variant de  títol amb una paraula o frase interpolada si sembla útil. EXEMPLE Font preferida: In honor of Saint Basil the Great †379 Transcripció: 245 10 $a In honor of Saint Basil the Great 379 246 3# $a In honor of Saint Basil the Great [died] 379 500 ## $a En el títol "379" va precedit d'una creu Excepció 2:  S'ignoren els símbols de marca registrada, patent, etc. (p. ex., ® i ™). S'explica la presència en una nota si es considera important. S'ignoren aquests símbols també quan apareixen amb elements utilitzats en punts d'accés. EXEMPLE Font preferida: The Gumby® books of letters Transcripció: 245 14 $a The Gumby books of letters   Si l'equivalent parlat/escrit no es evident, es dona una explicació o una descripció en la llengua del context (si es desconeguda la llengua de context, useu el català). EXEMPLE Font preferida: ▽ -structures Transcripció: 245 10 $a [Inverted triangle]--structures   Si un títol consisteix únicament en un signe o símbol o en un o mes signes de puntuació, es proporciona un equivalent en tots els casos, encara que el símbol concret sigui al joc de caràcters. EXEMPLE Font preferida: © Transcripció: 245 10 $a [Copyright] / $c Free Spirits, Inc. 500 ## $a El títol consisteix tan sols en el símbol del copyright  2.2 Caràcters i símbols que poden ser reproduïts pels mitjans disponibles Si transcriure un símbol reproduïble pels mitjans disponibles dificulta significativament la claredat, s'omet el símbol o es substitueix per un altre símbol o signe de puntuació, segons calgui. Es fa una nota per indicar que el símbol s'ha omès o substituït, si es considera important per a la identificació. EXEMPLE Font preferida: A history of French=speaking countries Transcripció: 245 12 $a A history of French-speaking countries 500 ## $a En el  títol apareix un signe d'igual entre " French" i "speaking" 2.3. Directrius de transcripció Claudàtors. No s'utilitzen els claudàtors a les notes excepte quan formen part de dades citades. Dades temporals/incertes. s'indica que les dades son temporals o incertes entre angles (< >) (p. ex., "<1966->"). Monografies en més d'una part incompletes i no se sap el nombre total d'unitats. S'enregistra només el terme general que designa el tipus d'unitat al camp 300 (p. ex., "volums"). Quan es completa, s'actualitza el camp 300 per afegir el nombre d'unitats (p. ex., "6 volums"). Notes de contingut. Si no es té el volum 1, es comença el camp amb dos guionets seguits d'un espai. Dades descriptives derivades d'una font digital d'informació. Es segueixen les directrius pertinents de catalogació per còpia; en general, s'accepten dades digitals i es fan els ajustos que es considerin adients. 3. A criteri del catalogador En treballar amb símbols, signes i caràcters, s'utilitzen notes per explicar i punts d'accés per proporcionar accés addicional quan sigui adient. Si la transcripció literal de la puntuació dificulta la claredat, s'omet o es modifica i s'indica en una nota, si es important per a la identificació. En general, s'accepten dades digitals i es fan els ajustos que es considerin adients. Revisió: 28/04/2026