GUIES D'APLICACIÓ

• Agregats
• Entitats fictícies i entitats reals no humanes
• Esquemes de codificació de vocabulari (ECV)
• Relacions Agent-agent
• Relacions Agent-OEMI
• Relacions OEMI-OEMI
• Sintaxi dels punts d'accés
• Transcripció-puntuació

Agregats

Entitats fictícies i entitats reals no humanes

Esquemes de codificació de vocabulari (ECV)

Aquest document d'orientació ofereix una visió general del concepte d'esquema de codificació de vocabulari (ECV) i resumeix els canvis que s'han introduït a l'RDA oficial.

---

1. Consideracions generals

Definició: 

El Glossari d'RDA defineix un «esquema de codificació de vocabulari» (ECV) com una "Llista estructurada i amb un nom de representacions de valors controlats d'elements. Un esquema de codificació d'un vocabulari inclou una llista de termes d'RDA o els seus vocabularis dels valors corresponents en l'RDA Registry, una llista de codis ISO, una terminologia normalitzada, un sistema de control d'autoritats, etc. Exclou els índexs simples per paraula clau."

El terme no és necessàriament d'ús comú entre catalogadors, que sovint prefereixen altres termes (com ara «vocabulari controlat»).

Quan utilitzar un ECV:

La decisió de si utilitzar o no un ECV per enregistrar el valor d'un element (i, si s'escau, quin ECV utilitzar) de vegades vindrà determinada per les instruccions d'RDA, de vegades per una concreció, perfil d'aplicació o document d'orientació i de vegades pel criteri del catalogador.

Mètodes d'enregistrament:

Els ECV poden ser aplicables a tres dels quatre mètodes possibles d'enregistrament: 1) descripció estructurada, 2) identificador o 3) IRI. No s'apliquen a l'enregistrament d'una descripció no estructurada.

Tipus d'elements:

Els ECV poden utilitzar-se per enregistrar tant elements d'atribut com elements de relació. Tanmateix, alguns ECV només són adequats per enregistrar un d'aquests dos tipus d'elements i no tots dos.

Provinença de dades:

Si s'ha utilitzat un ECV com a font d'un terme (punt d'accés, codi, etc.), el catalogador pot rebre instruccions d'identificar l'ECV del qual s'ha extret el terme. Això és especialment important si el terme prové d'un ECV extern a RDA. El mètode específic per identificar l'ECV variarà segons el sistema de metadades utilitzat per crear la descripció. Enregistrar l'ECV utilitzat com a font d'informació aporta "provinença de dades" per al valor enregistrat, de manera que tant humans com màquines puguin interpretar millor les dades.

2. Canvis respecte RDA original

RDA original	RDA oficial
El Glossari de l'RDA original definia ECV com: "Llista estructurada i amb un nom de representacions de valors controlats d'elements. Un esquema de codificació del vocabulari inclou una llista interna de termes d'RDA o els seus vocabularis dels valors corresponents amb URI assignats en l'RDA Registry, una llista de codis ISO, una terminologia normalitzada, etc."	El Glossari de l'RDA oficial ha revisat i ampliat lleugerament la definició d'ECV, però el concepte es manté: "Una llista estructurada i anomenada de representacions de valors controlats per als elements. Un esquema de codificació de vocabulari inclou una llista de termes d'RDA o els vocabularis de valors corresponents al Registre d'RDA, una llista de codis ISO, una terminologia estàndard, un sistema de control d'autoritats, etc. Se n'exclouen els índexs simples de paraules clau."
Les llistes internes de termes estaven disperses per les instruccions d'RDA. Funcionaven com ECV d'RDA però no s'anomenaven explícitament com a tals.	Les llistes internes de termes continuen disperses per les instruccions d'RDA, però ara s'etiqueten explícitament com a provinents d'ECV d'RDA. Les versions formals dels ECV d'RDA s'han reunit en un apartat sota: Recursos>Vocabularis d'ECV.
Els termes de les llistes internes tenien equivalents a l’RDA Registry, però no es proporcionava informació explícita.	Sota el menú "Recursos" cada terme inclou el seu IRI corresponent a l'RDA Registry, el seu identificador (anomenat «notació»), la seva definició del glossari i qualsevol nota d'abast.

 L'orientació sobre l'ús d'ECV es troba sota la pestanya Orientacions: Introducció a RDA. 

3. Implementació

A l'RDA Toolkit, es pot trobar una llista completa dels ECV definits per RDA sota: Recursos> Vocabularis d'ECV.

Cada entrada en un ECV d'RDA consta d'un terme, el seu IRI de l'RDA Registry associat, la seva notació, la seva definició i qualsevol nota d'abast. La notació és l'equivalent de l'identificador del terme. L'ordre de les entrades dins un ECV és alfabètic.

Els ECV d'RDA proporcionen valors només per a elements d'atribut. No són vàlids per a elements de relació.

Les instruccions d'RDA per a un element determinat especificaran quan un ECV d'RDA concret es pot utilitzar per enregistrar un valor per a aquest element. També indicaran si l'ECV d'RDA té cobertura d'abast completa. Si la cobertura és completa, l'ECV és una llista tancada. Si és incompleta, es poden afegir valors en el futur.

EXEMPLE

338 ## $a volum $b nc $2 rdacarrier

Comentari: El catalogador ha enregistrat l'element d'RDA tipus de suport físic per a un recurs publicat en un volum enquadernat. Aquest element és bàsic i el catalogador aplica l'opció d'enregistrar l'element com a descripció estructurada mitjançant un terme extret de l'ECV Tipus de suport físic RDA, el catalogador identifica l'ECV el subcamp $2 del camp 338 de MARC 21 bibliogràfic.

Altres ECV externs a RDA són mantinguts per una gran varietat d'organitzacions i institucions, per utilitzar-los dependrà de l'element concret, concrecions, etc.

Aquest document no pretén mostrar l'ús de tots els possibles ECV externs. A continuació se'n destaquen només uns quants com a exemples.

EXEMPLE

370 ## $a Barcelona (Catalunya) $2 cantic

Comentari: el catalogador ha enregistrat l'element RDA lloc de naixement per a una persona. El catalogador ha enregistrat l'element com a descripció estructurada utilitzant un valor de Lloc: punt d'accés per a lloc extret de l'ECV Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC), tal com s'instrueix al Manual del CÀNTIC. El catalogador ha identificat l'ECV utilitzat com a font d'informació mitjançant el subcamp $2 del camp 370 de MARC 21 d'autoritats.

EXEMPLE

655 #7 $a Pel·lícules cinematogràfiques $2 tgfc

Comentari: el catalogador ha enregistrat l'element RDA categoria d'obra. El catalogador ha aplicat l'opció d'enregistrar l'element com a descripció estructurada utilitzant un punt d'accés extret del ECV Termes de gènera/forma en català (TGFC). El catalogador ha identificat l'ECV utilitzant el $2 del camp 655_7 de MARC 21 bibliogràfic.

De vegades no es pot trobar cap terme apropiat en l'ECV que el catalogador prefereix o que se li ha indicat d'utilitzar. Depenent de la situació, el catalogador pot:

• Decidir contribuir amb un nou terme a l'ECV preferit, ja sigui directament (p. ex., creant un nou registre d'autoritat CANTIC) o mitjançant una proposta (p. ex., per a un nou terme LEMAC).
• Decidir no contribuir amb un nou terme a l'ECV preferit i, en canvi, enregistrar l'element utilitzant un esquema de codificació de cadenes preferit.
•  Decidir no contribuir amb un nou terme i, en canvi, enregistrar l'element utilitzant una descripció no estructurada.
•  Decidir no enregistrar l'element.

L'acció escollida dependrà de molts factors, incloent l'element, el nivell de descripció i concrecions.

EXEMPLE

370 ## $a Costitx (Illes Balears)

Comentari: el catalogador ha enregistrat l'element lloc de naixement per a una persona. El catalogador ha intentat enregistrar l'element com a descripció estructurada utilitzant un punt d'accés per al lloc extret del CANTIC, però el punt d'accés no s'ha trobat. El catalogador ha decidit no crear un registre d'autoritat CANTIC per al lloc (pràctica permesa segons el Manual del CÀNTIC). En canvi, ha enregistrat l'element com a descripció estructurada utilitzant el mateix valor i esquema de codificació de cadena que s'hauria utilitzat si s'hagués establert el punt d'accés al CANTIC.

El catalogador de vegades adoptarà un enfocament mixt en enregistrar un element. Per exemple, el catalogador pot:

• Enregistrar algunes ocurrències de l'element utilitzant un ECV i d'altres sense utilitzar un ECV.
•  Enregistrar algunes ocurrències de l'element utilitzant un ECV i d'altres utilitzant un ECV diferent.

En algunes situacions, l'elecció d'adoptar un enfocament mixt quedarà a criteri del catalogador.

EXEMPLE

380 ## $a Música 380 ## $a Òperes $2 lemac

Comentari: el catalogador ha enregistrat la categoria d'obra en un registre d'autoritat d'una obra musical. El Manual del CÀNTIC instrueix utilitzar el terme no controlat "Música" tanmateix dona l'opció d'afegir un terme d'un vocabulari controlat, de manera que el catalogador ha enregistrat també l'element com a descripció estructurada. El catalogador ha trobat un terme apropiat a la LEMAC i l'ha enregistrat; identificant l'ECV utilitzant el $2 del camp 380 de MARC  21 d'autoritats.

El catalogador només està obligat a enregistrar un element si està marcat com a "bàsic" a les concrecions associades. Si l'element no està marcat com a "bàsic", el catalogador ha d'utilitzar el seu criteri per decidir si l'enregistra. 

RDA sovint proporciona opcions per "Enregistrar un terme d'un ECV adequat" com a descripció estructurada o per "Enregistrar un terme no controlat adequat" com a descripció no estructurada. Les concrecions associades de vegades deixen aquestes decisions a criteri del catalogador. 

Revisió: 27/04/2026

Relacions Agent-agent

Relacions Agent-OEMI

Relacions OEMI-OEMI

Aquest document proporciona orientació sobre l'enregistrament de les relacions entre obres, expressions, manifestacions i ítems. 

1. Canvis respecte d'RDA original 

RDA original	RDA oficial
Fa servir designadors de relació de l'Apèndix J per descriure les relacions.	Fa servir elements de relació integrats al text d'RDA per descriure les relacions.
Hi ha una única col·lecció si totes les parts es publiquen en dos o més tipus suport o suport físic.	Hi ha múltiples col·leccions si totes les parts es publiquen en dos o més tipus de suport o de suport físic.
L'obra agregadora i l'expressió agregadora tenen una relació de tot/part amb el contingut de les obres o expressions agregades.	L’obra agregadora i l’expressió agregadora no tenen una relació directa amb el contingut de les obres o expressions agregades. Una compilació és un recurs agregat, i les relacions s'estableixen entre l'agregat —que és la manifestació— i les expressions que aquesta manifestació agrega.
Les traduccions de compilacions són expressions relacionades.	Les traduccions d'obres agregades són obres relacionades.
Les traduccions i les edicions lingüístiques de les publicacions en sèrie i dels recursos integrants són expressions relacionades.	Les traduccions i les edicions lingüístiques de les publicacions en sèrie i dels recursos integrants són obres relacionades.
Els números especials són manifestacions relacionades.	Els números especials són obres relacionades.
Les reproduccions són manifestacions relacionades.	Les reproduccions de monografies són manifestacions relacionades, però les reproduccions d'obres en sèrie són obres relacionades.

2. Implementació

2.1 Enregistrament de relacions 

S'enregistra la relació entre una obra, una expressió, una manifestació o un  ítem i una obra, expressió, manifestació o ítem relacionats fent servir un més dels mètodes d'enregistrament següents:

• Descripció estructurada.
• Identificador.
• IRI (Internationalized Resource Identifier).
• Descripció no estructurada.

Descripció estructurada 

• Un punt d'accés.
• Una nota estructurada.
• Un nom o títol pres d'un sistema de control d'autoritats.
• Un terme per a un concepte pres d'un vocabulari controlat.
• Un valor associat amb un tipus de dades estructurat, incloent-hi números, dates i hores.

  EXEMPLES

  Punt d'accés: 130 0# $a Geophysics (Tulsa, Okla.)

  Nota estructurada: 776 08 $i Also issued as: $t Health statistics

  500 ## Reprint of: Venice / by Cecil Roth. — Philadelphia : The Jewish Publication Society of America, 1930. — (Jewish communities series)

Identificador 

• Un identificador assignat per un agent independent i extern 
• Un identificador assignat per un agent local 
• Una notació per a un concepte presa d'un vocabulari controlat 
• Si s'enregistra un identificador per a l'entitat relacionada, també s'enregistra una descripció estructurada de l'entitat relacionada 

  EXEMPLE

  785 00 $t University of Western Australia law review $x 0042-0328

  Descripció estructurada de l'entitat relacionada amb identificador.

IRI (Internationalized Resource Identifier) 

• Una cadena de caràcters que identifica un recurs 
• Subcamps d'URI en registres MARC: $0, $1, $4 
• $0: URI associats amb etiquetes preferides de fitxers d'autoritat 
• $1: URI que fan referència a l'entitat descrita (p. ex., una persona, un lloc o una organització) 
• $4: URI que designen relacions; habitualment, aquests URI corresponen a relacions expressades textualment a $e o $i 
• Els URI haurien de correspondre al punt d'accés complet, no a components parcials 

  EXEMPLES

  700 1# $a Beethoven, Ludwig van, $d 1770-1827. $t Veränderungen über einen Walzer $0 http://id.loc.gov/authorities/names/n81127885

  700 1# $i Translation of: $a Galilei, Galileo, $d 1564-1642. $t Dialogo dei massimi sistemi. $4 http://rdaregistry.info/Elements/u/P60244

Descripció no estructurada 

• Una menció de manifestació 
• Una nota no estructurada 
• Un nom o títol en ordre directe, tal com apareix a les fonts d'informació 
• Un terme no controlat per a un concepte 
• Per a descripcions no estructurades no és necessari indicar el nivell OEMI de la relació 

  EXEMPLE

  Unstructured note 500 ## $a Translation of the author’s novel Digital fortress.

2.2 Elements de relació 

• Els elements de relació especifiquen la naturalesa de la relació. 
• Als camps MARC 780/785 les relacions seqüencials per a obres en sèrie i obres integrants es generen automàticament segons el valor del segon indicador. 
• Quan s'utilitza el subcamp $i per a una relació en un registre bibliogràfic, es dona com a primer subcamp, s'escriu amb majúscula la primera paraula i s'acaba el subcamp amb dos punts. 
• S'enregistren els elements de relació amb una descripció estructurada que representi l'obra, expressió, manifestació o ítem relacionats. 
• Quan s'utilitza una descripció no estructurada, s'inclou informació sobre la naturalesa de la relació com a part de la descripció no estructurada. 
• Quan existeixen múltiples relacions es pot identificar una relació com a principal i registrar únicament aquesta relació.

  700 1# $i Translation of: $a Grotius, Hugo, $d 1583-1645. $t De jure belli ac pacis libri tres.

  100 1# $a Grotius, Hugo, $d 1583-1645, $e author.

  245 10 $a Grotius on the rights of war and peace : $b an abridged translation / $c by William Whewell.

  700 1# $i Abridgement of: $a Grotius, Hugo, $d 1583-1645. $t De jure belli ac pacis libri tres.

  700 1# $i Translation of: $a Grotius, Hugo, $d 1583-1645. $t De jure belli ac pacis libri tres.

  2.3 Obres relacionades 

Les relacions habituals d'obra són: 

• Adaptacions 
• Suplements 
• Relacions seqüencials (p. ex., publicacions en sèrie anteriors i posteriors) 
• Són elements bàsics per a BC les relacions de publicacions en sèrie com ara "Continuació de", "Continuada per" etc. 
• En la majoria de casos, les relacions de publicacions en sèrie es donen com a relacions recíproques.  Excepte en el cas de relacions seqüencials d'obra o d'expressió i relacions equivalents de manifestació.
• Per a materials rars, es donen notes de citació i referències a descripcions publicades. 

Col·leccions, obres en sèrie i obres integrants

• Obra integrant en una o més col·leccions. Es proporciona un punt d'accés 8XX per a qualsevol col·lecció establerta en una iteració anterior. 

  264 #1 $a Denver : $b Smith Publishing Company  490 1# $3 <2000>: $a Library acquisitions  490 1# $3 <1991>: $a Research in library acquisitions  588 ## $a Description based on: update 9, published in 2000.  830 #0 $a Research in library acquisitions.  830 #0 $a Library acquisitions (Denver, Colo.)

• Numeració integrada gramaticalment amb el títol de la col·lecció. Al camp 8XX s'omet la numeració del títol i s'enregistra al subcamp $v. 

  490 1# $a Publication number 22 of the Southwestern Iowa History Society  830 #0 $a Publication ... of the Southwestern Iowa History Society ; $v no. 22.

• Errors de numeració. Si el número a la menció de col·lecció és incorrecte i el número correcte es dona en una nota, es dona el número correcte al punt d'accés autoritzat de la col·lecció. 

  490 1# $a Kieler historische Studien ; $v Bd. 24  500 ## $a Series numbering should read: Bd. 25.  830 #0 $a Kieler historische Studien ; $v Bd. 25.

• Número precedit per una o més lletres. Quan els números estan precedits per una lletra o lletres que varien de número a número, s'omet la lletra o lletres del subcamp $v del camp 8XX. Tanmateix quan l'única informació disponible és del número que es té, s'assumeix que tots els números de la col·lecció tindran la mateixa lletra o lletres que precedeixen el número fins que hi hagi informació diferent, en aquest cas s'enregistren la lletra o lletres al subcamp $v del camp 8XX. 

  In sources of different items in series: D1, C2, SW3, F4, etc. 490 1# $a ... ; $v D1 830 #0 $a ... ; $v 1.

• Col·lecció i subcol·lecció
  • Col·lecció sense numeració: No es dona un punt d'accés autoritzat separat per a la col·lecció tret que la col·lecció ja hagi aparegut sola en altres publicacions. En lloc d'això, es dona un punt d'accés autoritzat de la combinació de col·lecció i subcol·lecció. 

    490 1# $a University publications series. The social sciences ; $v number 4  830 #0 $a University publications series. $p Social sciences ; $v no. 4.

  • Si la col·lecció apareix en una publicació posterior sense cap subcol·lecció,  aleshores es construeix un punt d'accés autoritzat per a la col·lecció separadament i es dona aquest punt d'accés al registre bibliogràfic d'aquesta publicació i de qualsevol altra publicació que mostri només la sèrie principal. 
  • Col·lecció amb numeració: Es donen dos punts d'accés autoritzats de col·lecció: un per a la col·lecció i un per a la combinació scol·lecció i subcol·lecció. 

    490 1# $a Biblioteca de arte hispánico ; $v 8. $a Artes aplicadas ; $v 1  830 #0 $a Biblioteca de arte hispánico ; $v 8.  830 #0 $a Biblioteca de arte hispánico. $p Artes aplicadas ; $v 1.

• Un o diversos punts d'accés autoritzats de col·lecció: 
  • Edicions de llengua. Col·leccions numerades: Es distingeix entre col·leccions publicades en dues o més edicions paral·leles (és a dir, edicions completes en cada llengua per a les quals són apropiats punts d'accés autoritzats separats per a cada expressió) i col·leccions publicades de manera diversa en dues o més llengües però per a les quals no existeix cap edició completa de la col·lecció en cap llengua. 
    • Si no existeixen edicions separades, es construeix un únic punt d'accés autoritzat de col·lecció, basant-lo en el primer o l'ítem més antic de la col·lecció. 
    • Si el primer o l'ítem més antic està publicat en diverses llengües, es tria la llengua del títol propi preferit. En cas de dubte, s'assumeix que existeix una única edició. 
  • Edicions de llengua. Col·leccions sense numeració:  
    • Si la llengua del títol propi de la col·lecció varia: En la majoria de casos, es construeixen punts d'accés autoritzats de col·lecció per a cada forma de llengua. Es donen camps 5XX per a les altres formes de llengua.

Canvis en la numeració (addició, omissió, etc.): 

Es considera que existeix una sola sèrie si: 

Alguns fascicles estan numerats, però un o més fascicles no estan numerats. 

Els fascicles numerats/sense numeració formen part de la mateixa obra agregada i s'utilitza el mateix punt d'accés autoritzat. 

Si es troben a la base de dades registres d'autoritat de sèrie separats per a versions numerades i sense numeració de la mateixa sèrie: 

Es cancel·la el registre amb el qualificador (habitualment "(Unnumbered)") però ocasionalment "(Numbered)"). 

Es fusiona informació útil al registre restant seguint els procediments NACO normals per a duplicats. 

També es considera que existeix una sola sèrie si una sèrie numerada comença una seqüència nova de numeració amb o sense redacció com ara "new series". 

Quan es distingeix entre dues sèries amb contingut diferent però el mateix títol preferit: 

S'eviten els termes "numbered" o "unnumbered" com a qualificadors. 

Tipus de suport/tipus de medi diferents: 

Per a les variacions següents, es considera que existeix una sola sèrie, tret que hi hagi evidència que de fet són sèries separades: 

Si el tipus de medi varia o canvia dins de la sèrie. 

Si el tipus de suport varia o canvia dins de la sèrie. 

Si escau, s'afegeix informació al registre o registres d'autoritat explicant la variació. 

Si es troben a la base de dades registres d'autoritat de sèrie separats per a versions de la mateixa sèrie amb tipus de medi o tipus de suport diferents: 

Es reté només un dels registres i es cancel·len els restants. 

Es fusiona informació útil dels registres cancel·lats al registre restant seguint els procediments NACO normals per a duplicats. 

Es considera que existeixen múltiples sèries si totes les parts de la sèrie es publiquen cadascuna en dos o més tipus de medi o tipus de suport. 

Relacions seqüencials de sèrie 

Per a relacions seqüencials entre dues sèries, sempre s'enregistra la relació recíproca al registre d'autoritat corresponent. 

Exemple 14 (MARC) 

130 #0 $a Wiley-Blackwell companions to art history 

530 #0 $w r $i Continuation of: $a Blackwell companions to art history 

130 #0 $a Blackwell companions to art history 

530 #0 $w r $i Continued by: $a Wiley-Blackwell companions to art history 

Els registres d'autoritat de sèries continuaran creant-se i mantenint-se a la NAF utilitzant codificació i sintaxi MARC 21. 

 

Recurs relacionat amb el mateix creador principalment responsable 

Quan es construeix una referència a un recurs relacionat que comparteix el mateix creador principalment responsable que el recurs que es descriu: 

S'enregistra el punt d'accés autoritzat per a l'entitat relacionada en un punt d'accés autor-títol 700/710/711/730 que anomena explícitament el creador al seu $a, en lloc d'una entrada de títol 740 amb una relació implícita amb el 1XX del mateix registre. 

Exemple 15 (MARC) 

100 1# $a Clancy, Tom, $d 1947-2013, $e author. 

245 14 $a The hunt for Red October / $c Tom Clancy. 

700 1_ $i Prequel: $a Clancy, Tom, $d 1947-2013. $t Patriot games. 

Reproduccions de recursos seriats 

Les reproduccions de publicacions seriades, incloent-hi publicacions seriades d'impressió sota demanda, es tracten com a obres relacionades. 

Això és perquè un recurs que realitza una obra diacrònica ha de realitzar una i només una obra i ha d'estar incorporat per una i només una manifestació (conegut com el bloqueig WEM). 

Relació amb l'original per a publicacions seriades: 

Al registre de l'original, s'utilitza una descripció estructurada per donar els atributs de la reproducció. 

S'utilitza criteri per determinar quantes relacions es donen per a reproduccions separades al registre de l'original. 

En la majoria de casos, no es dona aquesta relació recíproca per a monografies i obres integradores. 

Camp MARC: 

Si el suport de la reproducció és el mateix que el suport de l'original, s'utilitza el camp MARC 775. 

Si el suport de la reproducció no és el mateix que el suport de l'original, s'utilitza el camp MARC 776. 

Etiqueta d'element: 

S'utilitza l'etiqueta d'element "Reproduced as" tret que un programa PCC particular (p. ex., CONSER) recomani l'ús d'altra informació de relació. 

Per enllaçar manifestacions equivalents en línia i impreses, la millor pràctica CONSER és utilitzar 776 $i "Print version" i "Online version" en lloc de la frase "Also issued as." 

Exemple 16 (MARC) 

Relacions recíproques per a versions en línia i impreses d'una publicació seriada 

Versió impresa: 

245 00 $a International journal of inorganic chemistry. 

776 08 $i Online version: $t International journal of inorganic chemistry $x 2090-2034 

Versió en línia: 

245 00 $a International journal of inorganic chemistry. 

776 08 $i Print version: $t International journal of inorganic chemistry $x 2090-2026 

Reimpressions en impressió regular de publicacions seriades 

Es veuen les directrius a CCM 17.7 i CEG Appendix L. 

Es cataloga separadament una reimpressió d'una sola publicació seriada per un editor diferent. 

Si el títol de la publicació seriada ha canviat, es creen registres separats per a cada títol, fins i tot si la reimpressió consisteix només en un volum. 

S'enregistren les dades relatives a la reproducció a l'element apropiat. 

S'enregistren les dades relatives a la manifestació original com a element d'una manifestació relacionada. 

Si la manifestació conté una font d'informació preferida per a la reproducció i també una font d'informació preferida per a l'original: 

S'utilitza la font per a la reproducció com a font d'informació preferida. 

Es poden utilitzar diverses fonts d'informació, depenent de l'àrea de la descripció. 

La portada de la reimpressió del primer fascicle/volum reimprès és la font per al títol i la menció de responsabilitat, la menció d'edició i la menció de publicació. 

La descripció física és també la de la reimpressió. 

Per exemple, es dona una declaració de sèrie només si la reimpressió es publica en una sèrie. 

La numeració es basa en l'original. 

Com que s'utilitzen diverses fonts, no es dona la nota "Description based on" ni la nota de font del títol per a reimpressions. 

Si el primer fascicle de la reimpressió no és en mà, les dates originals de publicació del(s) fascicle(s) en mà es poden incloure entre claudàtors angulars al camp de nota de reimpressió. 

Es proporciona una descripció de l'original (manifestació relacionada), utilitzant una descripció estructurada o una descripció no estructurada. 

S'utilitza una descripció estructurada (camp 775) quan hi ha un registre disponible per a l'original. 

Es pot donar una nota estructurada (camp 775 amb $i designador de relació "Reproduction of") per enllaçar la reimpressió amb el registre original quan hi ha un registre en línia per a l'original. 

No s'enllaça de l'original a la reimpressió. 

S'inclouen notes sobre contingut afegit i material a 775 $i, si escau. 

Qualsevol element considerat important per a la identificació de la manifestació original que no es pugui mapar a un camp 775 es pot enregistrar en una nota 580. 

Si el títol de la reproducció és diferent del de l'original, el títol de l'original s'enregistra a 775 $t de la nota estructurada. 

També es pot donar un punt d'accés addicional (p. ex., al camp 730) per al títol de la manifestació original. 

S'utilitza una descripció no estructurada (camp 580) quan un registre per a l'original no està disponible. 

Quan no hi ha registre per a l'original, s'enregistren els atributs de l'original, incloent-hi detalls de publicació, la freqüència (quan es coneix) i qualsevol altre detall pertinent, en una nota no estructurada (camp 580). 

Qualsevol element considerat important per a la identificació de la manifestació original es pot incloure opcionalment en una nota 580, incloent-hi sobre contingut afegit i material. 

Exemple 17 (MARC) 

Descripció estructurada opcional (775) per a l'original al registre d'una reimpressió en impressió regular d'una publicació seriada 

245 04 $a The blue review. 

264 #1 $a London: $b Frank Cass and Company Limited, $c [1968] 

300 ## $a 1 volume ; $c 26 cm. 

336 ## $a text $b txt $2 rdacontent 

337 ## $a unmediated $b n $2 rdamedia 

338 ## $a volume $b nc $2 rdacarrier 

490 0# $a English little magazines ; $v no. 6 

362 1# $a Began with volume 1, number 1 (May 1913); ceased with volume 1, number 3 (July 1913). 

775 08 $i Reproduction of: $t Blue review $d London : Martin Secker Publisher, 1913 $w (DLC) 14013061 $w (OCoLC)10720937 

780 00 $t Rhythm 

 

Reproduccions d'impressió sota demanda (POD) i fotocòpies de publicacions seriades 

Les reproduccions POD són reproduccions impreses que no s'imprimeixen fins que es rep una comanda, s'imprimeixen utilitzant tècniques digitals, i per a les quals la font és un document digital com ara un fitxer PDF. 

Les fotocòpies són reproduccions impreses que típicament s'imprimeixen utilitzant tècniques xerogràfiques i per a les quals la font és un document físic. 

Pràctica PCC: Es fa servir l'enfocament "provider-neutral" següent quan es cataloguen reproduccions d'impressió sota demanda (POD) i fotocòpies de materials textuals, partitures i materials cartogràfics. 

Aquest enfocament donarà com a resultat un únic registre PCC que representa múltiples reproduccions POD i fotocòpies del mateix recurs original. 

Aquesta tècnica no s'aplica a publicacions d'impressió regular, republicacions, reimpressions, reproduccions facsímils, etc., ni a reproduccions en microforma. 

Aquesta tècnica es fa servir només quan tot el contingut tant del recurs original com de la reproducció és idèntic. 

No es fa servir per a una reproducció POD o fotocòpia d'un capítol de llibre o d'un article de revista. 

Es fa servir un registre per a totes les reproduccions POD i fotocòpies de la mateixa manifestació original. 

Es fa servir aquest registre per a totes aquestes reproduccions impreses, independentment de les seves dates de reproducció. 

Es proporcionen tots els elements de manifestació com ara el títol, la menció d'edició, la menció de publicació, l'extensió del recurs, etc., tal com es relacionen amb el recurs original imprès (si són fàcilment determinables). 

Independentment de les regles de catalogació, s'enregistren el tipus de contingut, el tipus de medi i el tipus de suport de l'RDA (camps MARC 336, 337 i 338) que són aplicables a la reproducció. 

Es crea un únic camp MARC 533 que contingui només aquest contingut: 533 ## $a Print reproduction. 

Opcionalment, s'enregistra la relació de la reproducció amb l'original utilitzant el camp MARC 775 (si ambdós recursos tenen el mateix format físic) o el camp MARC 776 (si ambdós recursos no tenen el mateix format físic, p. ex., una impressió d'un PDF). 

Es fa servir un designador de relació al subcamp $i, com ara: "Reproduction of:" o s'utilitza una altra informació de relació, com ara la no estructurada: "Print version:". 

Per a més informació, es veu MG: Reproductions-Photocopies: https://www.loc.gov/aba/rda/mgd/mg-reproductions-photocopies.pdf. 

Exemple 18 (MARC) 

Descripció estructurada opcional (775) per a l'original al registre d'una fotocòpia o reproducció POD 

245 00 $a Oil mill gazetteer. 

264 #1 $a Schulenburg, Texas : $b The Sticker 

300 ## $a volumes : $b illustrations ; $c 24-30 cm 

336 ## $a text $b txt $2 rdacontent 

337 ## $a unmediated $b n $2 rdamedia 

338 ## $a volume $b nc $2 rdacarrier 

362 1# $a Began in 1899. 

588 ## $a Description based on record for original print version. 

533 ## $a Print reproduction. 

775 08 $i Original print version: $t Oil mill gazetteer $w (DLC) 2014263056 $w (OCoLC)768062136 

Mapping 

Basar la descripció en la reproducció (pràctica no PCC) 

Les institucions que vulguin basar la descripció en la fotocòpia, la reproducció en microforma o la reproducció POD en si (més que en l'original), poden fer-ho. 

Tanmateix, aquests registres no s'han de codificar "pcc" al camp MARC 042. 

En aquests registres, els detalls pertinents al recurs original es donarien al camp MARC 534. 

Mapping 

Reproduccions en microforma de recursos seriats impresos 

Pràctica LC/Pràctica PCC: El PCC segueix un enfocament provisional per a catalogar reproduccions en microforma de recursos seriats impresos en l'entorn RDA. 

El principi general és enregistrar elements descriptius per a la versió impresa, i donar detalls de les reproduccions en microforma, tant les clonades de registres de versió impresa com els registres creats originalment (és a dir, no existeix cap registre imprès, o el catalogador tria no clonar del registre imprès). 

Es proporcionen tots els elements de manifestació com ara el títol, la menció d'edició, la menció de publicació, l'extensió del recurs, etc., tal com es relacionen amb el recurs original imprès (si són fàcilment determinables). 

Independentment de si el registre per a la reproducció es codifica com a RDA, s'inclouen el tipus de contingut, el tipus de medi i el tipus de suport (camps MARC 336, 337 i 338). 

El terme al tipus de medi (camp MARC 337) hauria de ser "microform", i el terme utilitzat al tipus de suport (camp MARC 338) hauria de reflectir el tipus de suport de microforma específic (p. ex., "microfilm reel" o "microfiche"). 

S'enregistren elements que es relacionen específicament amb la reproducció en microforma al camp MARC 533. La informació enregistrada al camp 533 pot requerir l'addició de punts d'accés que es relacionen només amb la reproducció en microforma. 

Opcionalment, s'enregistra la relació de la reproducció amb l'original imprès utilitzant el camp MARC 776. 

Es fa servir un designador de relació al subcamp $i, com ara: "Reproduction of:" o, s'utilitza una altra informació de relació, com ara la no estructurada: "Print version:". 

Per a més informació, es veu MG: Reproductions-Photocopies: https://www.loc.gov/aba/rda/mgd/mg-reproductions-photocopies.pdf. 

Exemple 19 (MARC) 

Descripció estructurada opcional (776) per a l'original al registre d'una reproducció en microfilm 

245 00 $a UU World : $b the magazine of the Unitarian Universalist Association. 

264 #1 $a Boston : $b Unitarian Universalist Association, $c 2000- 

300 ## $a volumes : $b illustrations ; $c 27 cm 

336 ## $a text $b txt $2 rdacontent 

337 ## $a microform $b h $2 rdamedia 

338 ## $a microfilm reel $b hd $2 rdacarrier 

362 1# $a Began with vol. 14, no. 5 (Sept./Oct. 2000). 

588 ## $a Description based on print version record. 

588 ## $a Latest issue consulted: Reproduction of original print version of vol. 34, no. 2 (summer 2020). 

533 ## $a Microfilm. $b Ann Arbor, Michigan : $c University Microfilms International. $e microfilm reels ; 9 cm, 35 mm. 

776 08 $i Print version: $t UU World $w (DLC) 00213104 $w (OCoLC)45123880 

Mapping 

 

Expressions relacionades 

Relacions habituals d'expressió: 

Revisions 

Edicions 

Traduccions (es veu més avall per a publicacions seriades i obres integradores) 

Edicions de llengua (es veu més avall per a publicacions seriades i obres integradores) 

Abreujaments 

Nota: Les relacions d'obra de l'RDA original per a recopilacions (per exemple, notes de continguts i entrades afegides analítiques), incloent-hi edicions de llengua paral·leles, es tracten de manera diferent sota l'RDA oficial. Sota l'RDA oficial, una recopilació o una edició de llengua paral·lela són recursos agregats, i les relacions són entre l'agregat, que és la manifestació, i les expressions que la manifestació agrega. Es veu MG: Aggregates per a orientació i exemples d'enregistrament d'aquestes relacions. 

Per a publicacions seriades i obres integradores, incloent-hi reproduccions de publicacions seriades i publicacions seriades d'impressió sota demanda, les expressions relacionades es tracten com a obres relacionades. 

Això és perquè una expressió que realitza una obra diacrònica ha de realitzar una i només una obra i ha d'estar incorporada per una i només una manifestació (conegut com el bloqueig WEM). 

El títol preferit d'una traducció o edició de llengua d'una publicació seriada o obra integradora es basa en el títol propi de l'expressió en aquella llengua, no en el títol de l'original. 

L'obra relacionada és un element bàsic per a la majoria de relacions de publicacions seriades, com ara "Continuation of," "Continued by", etc. 

Es prefereix fer servir el subcamp $i dels camps MARC 7XX o etiquetes MARC específicament definides (p. ex., el camp MARC 785 per a "Continued by") en lloc de camps MARC 5XX per enregistrar relacions amb obres relacionades. 

No es requereixen relacions que es codificarien als camps MARC 773, 774 o 787. 

Es donen relacions recíproques quan sigui apropiat. 

Per a obres integradores, la política PCC és fer punts d'accés autoritzats d'obra/expressió relacionada per a suplements, índexs, adaptacions i revisions majors (es veu CCM 35.6.2). 

Quan es cataloguen obres integradores amb aquestes relacions, es fan les entrades d'enllaç recíproc apropiades a més del punt d'accés autoritzat d'obra relacionada. 

És millor pràctica CONSER utilitzar 775 $i "English edition" en lloc de "Translation of." 

Per determinar quants punts d'accés autoritzats es construeixen per a edicions de llengua de sèries, es veu la secció anterior Sèries (monografies, publicacions seriades i obres integradores) sota l'enregistrament de relació amb obra relacionada. 

Exemple 20 (MARC) 

Expressions de publicacions seriades (edicions de llengua) tractades com a obres relacionades 

245 00 $a Revista de política y derecho ambientales en América Latina y el Caribe. 

775 08 $i Issued also in English: $t Journal of environmental policy and law in Latin America and the Caribbean 

245 00 $a Journal of environmental policy and law in Latin America and the Caribbean. 

775 08 $i Issued also in Spanish: $t Revista de política y derecho ambientales en América Latina y el Caribe 

Mapping 

Enregistrament de relació amb expressió relacionada 

S'apliquen les directrius generals de les seccions Enregistrament de relacions i Etiquetes d'element de més amunt. 

Enregistrament de relacions per a tractats revisats, etc. 

Pràctica LC/PCC: S'enregistra una relació que impliqui un tractat revisat, etc., en registres d'autoritat en les situacions següents: 

Al registre d'autoritat del tractat revisat, es proporciona un camp 5XX per al tractat original, etc. 

Exemple 21 (MARC) 

Registre d'autoritat per a tractat revisat; 5XX per al tractat original 

130 #0 $a Berne Convention for the Protection of Literary and Artistic Works $d (1971) 

530 #0 $w r $i Revision of: $a Berne Convention for the Protection of Literary and Artistic Works $d (1886) 

Al registre d'autoritat del tractat final/definitiu, etc., es proporciona un camp 5XX per al tractat preliminar/provisional, etc. 

Mapping 

Traduccions 

S'identifica una expressió en una llengua diferent de la de l'expressió original afegint el nom de la llengua al subcamp $l al punt d'accés autoritzat per a l'obra. 

L'RDA no requereix relacions a nivell d'expressió per a traduccions. 

Tanmateix, els catalogadors poden mostrar la relació entre la traducció que es cataloga i l'original utilitzant un dels mètodes següents: 

Punt d'accés autoritzat precedit per etiqueta d'element a $i 

Descripció estructurada utilitzant una nota 500 o un camp 765 

Descripció no estructurada utilitzant una nota 500 

Per a traduccions de publicacions seriades i obres integradores, es veu la secció de més amunt sobre expressions relacionades de publicacions seriades i obres integradores. 

Exemple 22 (MARC) 

Traducció amb descripció estructurada per a l'original al camp 765 

100 1# $a Brown, Dan, $d 1964- $e author. 

240 10 $a Digital fortress. $l French 

245 10 $a Forteresse digitale. 

765 0_ $a Brown, Dan, 1964- $t Digital fortress $b 1st ed. $d New York : St. Martin's Press, 1998 $h 371 pages ; 22 cm $w (DLC) 9703318 

Mapping 

 

Etiqueta d'element per a recurs relacionat quan MARC 130 o 240 és present 

Els catalogadors poden afegir un camp 7XX amb una etiqueta d'element que faci referència a un recurs relacionat específic fins i tot si un camp 130 o 240 ja és present, cosa que implica que són versions de la mateixa obra. 

Exemple 23 (MARC) 

775 amb etiqueta d'element per a l'edició anterior tot i que el 240 ja és present 

100 1# $a Evans, G. Edward, $d 1937- $e author. 

240 10 $a Developing library and information center collections 

245 10 $a Collection management basics / $c G. Edward Evans and Margaret Zarnosky Saponaro. 

775 08 $i Revision of: $a Evans, G. Edward, 1937- $t Developing library and information center collections $b 5th ed. $d Westport, Conn. : Libraries Unlimited, 2005 

Relació desconeguda o incerta amb un recurs 

Si hi ha raó per creure que el recurs que es cataloga està relacionat amb un altre recurs, però el recurs en qüestió no es pot identificar (p. ex., en el cas d'una expressió que es creu que és una traducció però l'original és desconegut), es dona la informació en una nota. 

Exemple 24 (MARC) 

Ús de descripció no estructurada per a una relació desconeguda o incerta 

546 $a Akkadian translation of an epic poem originally written in Sumerian, dating from the late third millennium B.C., surviving only in the Akkadian translation. 

Manifestacions relacionades 

Relacions habituals de manifestació: 

Reproduccions 

Formats diferents de la mateixa expressió (p. ex., llibre vs. CD-ROM; llibre vs. PDF; llibre vs. microfilm) 

Insercions 

Element bàsic per a LC i PCC per a reproduccions 

La paraula "reproduction" inclou tots els recursos anteriorment identificats com a reproduccions, republicacions, reimpressions, reedicions, facsímils, etc., que encara representen contingut equivalent entre un recurs original i una reproducció d'aquest original. 

Les edicions revisades representen expressions diferents i no es tracten com a reproduccions. 

Exemple 25 (MARC) 

Descripció estructurada (776) per a la mateixa expressió en un format diferent (versió CD-ROM) 

100 1# $a Peterson, Ken, $d 1986- $e author. 

245 12 $a A dynamic statewide water budget for New Mexico : $b phase III-future scenario implementation / $c Ken Peterson (Tetra Tech, Inc.), Austin Hanson (New Mexico Water Resources Research Institute), Jesse Roach (Tetra Tech, Inc.), Joshua Randall (New Mexico Water Resources Research Institute), Bruce Thomson (University of New Mexico). 

264 #1 $a Las Cruces, New Mexico : $b New Mexico Water Resources Research Institute in cooperation with Tetra Tech, Inc., University of New Mexico, $c January 2019. 

300 ## $a 1 volume (various pagings) : $b illustrations, maps ; $c 28 cm. 

776 08 $i Also issued as: $a Peterson, Ken, 1986- $t Dynamic statewide water budget for New Mexico $d Las Cruces, New Mexico : New Mexico Water Resources Research Institute, January 2019 $h CD-ROM : 4 3/4 in. 

Exemple 26 (MARC) 

Descripció no estructurada (530) per a la mateixa expressió en un format diferent 

100 1# $a Hyde, Tanya Huntington, $d 1969- 

245 10 $a Mexican-American author Tanya Huntington reading from her work $h [sound recording]. 

260 ## $c 2021. 

300 ## $a 1 sound file : $b digital, WAV file (24 bit, 96 kHz) 

530 ## $a Also available in digital form on the Library of Congress Web site. 

Send examples to coop@loc.gov and include this document's URL. 

Mapping 

 

Enregistrament de relació amb manifestació relacionada 

S'apliquen les directrius generals de les seccions Enregistrament de relacions i Etiquetes d'element de més amunt. 

Reproduccions de recursos monogràfics 

Pràctica LC/PCC: Quan s'ha pres la decisió de crear un registre separat per a la reproducció, se segueixen en la majoria de casos les directrius de més avall per donar els camps MARC 775 i MARC 776. 

Les directrius no s'apliquen quan s'utilitza la tècnica de "registre únic" o "provider neutral". 

Per a reproduccions de publicacions seriades i obres integradores, incloent-hi publicacions seriades d'impressió sota demanda, les manifestacions relacionades es tracten com a obres relacionades. 

Això és perquè una expressió que realitza una obra diacrònica ha de realitzar una i només una obra i ha d'estar incorporada per una i només una manifestació (conegut com el bloqueig WEM). 

Relació amb l'original: 

Al registre de la reproducció, s'utilitza una descripció estructurada per donar els atributs de l'original. 

Camp MARC: 

Si el suport de la reproducció és el mateix que el suport de l'original, s'utilitza el camp MARC 775. 

Si el suport de la reproducció no és el mateix que el suport de l'original, s'utilitza el camp MARC 776. 

Etiqueta d'element: 

S'utilitza l'etiqueta d'element "Reproduction of" tret que un programa PCC particular (p. ex., CONSER) recomani l'ús d'altra informació de relació. 

Per a monografies i obres integradores, en la majoria de casos no es donen relacions a la reproducció al registre de l'original. 

Exemple 27 (MARC) 

Descripció estructurada (775) per a l'original al registre d'una reproducció impresa 

245 00 $a Gold, gals, guns, guts : $b a history of Deadwood, Lead, and Spearfish, 1874-1976 / $c Bob Lee, editor ; Stan Lindstrom and Wynn Lindstrom, assistant editors ; with a new introduction by Bob Lee. 

264 #1 $a Pierre, S.D. : $b South Dakota Historical Society Press, $c 2004. 

300 ## $a xvii, 259 pages : $b illustrations ; $c 26 cm 

775 08 $i Reproduction of: $t Gold, gals, guns, guts $d [Deadwood, S.D.] : Deadwood-Lead '76 Centennial Inc., c1975 $h 254 p. : ill. ; 26 cm $w (DLC) 76005217 

Si la manifestació és un agregat que conté reproduccions d'obres no publicades anteriorment com a agregat: 

S'hi dona una nota d'història bibliogràfica, en lloc de camps d'enllaç MARC 775/776, sobre les obres individuals si es considera que aquesta informació seria útil per a l'usuari. 

Si la reproducció és un facsímil d'un manuscrit i els atributs de l'original per a usar en un camp d'enllaç MARC 775/776 no són fàcilment determinables: 

S'hi dona una nota d'història bibliogràfica amb la informació disponible. 

Mapping 

Reproduccions en microforma de recursos monogràfics impresos 

Pràctica LC/Pràctica PCC: El PCC segueix un enfocament provisional per a catalogar reproduccions en microforma de recursos impresos en l'entorn RDA. 

El principi general és enregistrar elements descriptius per a la versió impresa, i donar detalls de les reproduccions en microforma, tant les clonades de registres de versió impresa com els registres creats originalment (és a dir, no existeix cap registre imprès, o el catalogador tria no clonar del registre imprès). 

Es proporcionen tots els elements de manifestació com ara el títol, la menció d'edició, la menció de publicació, l'extensió del recurs, etc., tal com es relacionen amb el recurs original imprès (si són fàcilment determinables). 

Independentment de si el registre per a la reproducció es codifica com a RDA, s'inclouen el tipus de contingut, el tipus de medi i el tipus de suport (camps MARC 336, 337 i 338). 

El terme al tipus de medi (camp MARC 337) hauria de ser "microform", i el terme utilitzat al tipus de suport (camp MARC 338) hauria de reflectir el tipus de suport de microforma específic (p. ex., "microfilm reel" o "microfiche"). 

S'enregistren elements que es relacionen específicament amb la reproducció en microforma al camp MARC 533. La informació enregistrada al camp 533 pot requerir l'addició de punts d'accés que es relacionen només amb la reproducció en microforma. 

Opcionalment, s'enregistra la relació de la reproducció amb l'original imprès utilitzant el camp MARC 776. 

S'utilitza un designador de relació al subcamp $i, com ara: "Reproduction of:" o, especialment per a publicacions seriades, s'utilitza una altra informació de relació, com ara la no estructurada: "Print version:". 

Per a més informació, es veu MG: Reproductions-Photocopies. 

Exemple 28 (MARC) 

Descripció estructurada opcional (776) per a l'original al registre d'una reproducció en microfilm 

100 1# $a Schellenberg, T. R. $q (Theodore R.), $d 1903-1970, $e author. 

245 10 $a Modern archives : $b principles and techniques / $c by T.R. Schellenberg. 

264 #1 $a Chicago : $b University of Chicago Press, $c 1956. 

300 ## $a xv, 247 pages : $b illustrations ; $c 22 cm 

336 ## $a text $b txt $2 rdacontent 

337 ## $a microform $b h $2 rdamedia 

338 ## $a microfilm reel $b hd $2 rdacarrier 

533 ## $a Microfilm. $b New York, N.Y. : $c New York Public Library, $d 1997. $e 1 microfilm reel ; 9 cm, 35 mm 

776 08 $i Print version: $a Schellenberg, T. R. (Theodore R.), 1903-1970 $t Modern archives $d Chicago : University of Chicago Press, 1956 $w (DLC) 56058525 

Mapping 

Reproduccions d'impressió sota demanda (POD) i fotocòpies de monografies 

Les reproduccions POD són reproduccions impreses que no s'imprimeixen fins que es rep una comanda, s'imprimeixen utilitzant tècniques digitals, i per a les quals la font és un document digital com ara un fitxer PDF. 

Les fotocòpies són reproduccions impreses que típicament s'imprimeixen utilitzant tècniques xerogràfiques i per a les quals la font és un document físic. 

Pràctica PCC: Es fa servir l'enfocament "provider-neutral" següent quan es cataloguen reproduccions d'impressió sota demanda (POD) i fotocòpies de materials textuals, partitures i materials cartogràfics. 

Aquest enfocament donarà com a resultat un únic registre PCC que representa múltiples reproduccions POD i fotocòpies del mateix recurs original. 

Aquesta tècnica no s'aplica a publicacions d'impressió regular, republicacions, reimpressions, reproduccions facsímils, etc., ni a reproduccions en microforma. 

Aquesta tècnica es fa servir només quan tot el contingut tant del recurs original com de la reproducció és idèntic. 

No es fa servir per a una reproducció POD o fotocòpia d'un capítol de llibre o d'un article de revista. 

Es fa servir un registre per a totes les reproduccions POD i fotocòpies de la mateixa manifestació original. 

Es fa servir aquest registre per a totes aquestes reproduccions impreses, independentment de les seves dates de reproducció. 

Es proporcionen tots els elements de manifestació com ara el títol, la menció d'edició, la menció de publicació, l'extensió del recurs, etc., tal com es relacionen amb el recurs original imprès (si són fàcilment determinables). 

Independentment de les regles de catalogació, s'enregistren el tipus de contingut, el tipus de medi i el tipus de suport de l'RDA (camps MARC 336, 337 i 338) que són aplicables a la reproducció. 

Es crea un únic camp MARC 533 que contingui només aquest contingut: 533 ## $a Print reproduction. 

Opcionalment, s'enregistra la relació de la reproducció amb l'original utilitzant el camp MARC 775 (si ambdós recursos tenen el mateix format físic) o el camp MARC 776 (si ambdós recursos no tenen el mateix format físic, p. ex., una impressió d'un PDF). 

Es fa servir un designador de relació al subcamp $i, com ara: "Reproduction of:" o s'utilitza una altra informació de relació, com ara la no estructurada: "Print version:". 

Per a més informació, es veu MG: Reproductions-Photocopies. 

Exemple 29 (MARC) 

Descripció estructurada opcional (775) per a l'original al registre d'una fotocòpia o reproducció POD 

100 1# $a Bird, Graham, $d 1947- $e author. 

245 10 $a IMF lending to developing countries : $b issues and evidence / $c Graham Bird. 

264 #1 $a London : $b Routledge, $c 1995. 

300 ## $a x, 190 pages ; $c 22 cm 

336 ## $a text $b txt $2 rdacontent 

337 ## $a unmediated $b n $2 rdamedia 

338 ## $a volume $b nc $2 rdacarrier 

533 ## $a Print reproduction. 

775 08 $i Reproduction of: $a Bird, Graham, 1947- $t IMF lending to developing countries $d London : Routledge, 1995 $w (DLC) 94047967 $w (OCoLC)31737391 

Mapping 

Basar la descripció en la reproducció (pràctica no PCC) 

Les institucions que vulguin basar la descripció de la reproducció en la fotocòpia, la reproducció en microforma o la reproducció POD en si (més que en l'original), poden fer-ho, però aquests registres no s'han de codificar "pcc" al camp MARC 042. 

En aquests registres, els detalls pertinents al recurs original es donarien al camp MARC 534. 

 

Ítems relacionats 

Relacions habituals d'ítem: 

Reproducció d'un exemplar específic 

Títols enquadernats junts 

Ítem afegit a un exemplar de manifestació en una col·lecció especial 

L'ítem relacionat és un element bàsic per a LC en les situacions següents: 

Reproduccions quan és important identificar l'ítem específic que es va reproduir 

Es veu Manifestation. Related manifestation of manifestation o la secció "Element bàsic per a LC i PCC per a reproduccions" sota Manifestacions relacionades, per a situacions generals en què és adequat relacionar manifestacions. 

Relacions especials per a materials rars, si escau 

"Bound withs" 

Se segueixen les polítiques locals de LC per a "bound withs" a la secció d'ítems enquadernats junts de més avall, i a les directrius de registres locals de holdings i d'ítem. 

Mapping 

Enregistrament de relació amb ítem relacionat 

S'apliquen les directrius generals de les seccions Enregistrament de relacions i Etiquetes d'element de més amunt. 

Reproduccions 

Pràctica LC/PCC: Relació amb l'original: 

Al registre de la reproducció, s'utilitza una descripció estructurada per donar els atributs de l'original. 

Camp MARC: 

Si el suport de la reproducció és el mateix que el suport de l'original, s'utilitza el camp MARC 775. 

Si el suport de la reproducció no és el mateix que el suport de l'original, s'utilitza el camp MARC 776. 

Etiqueta d'element: 

S'utilitza el designador de relació "Reproduction of." 

Si l'ítem és un agregat que conté reproduccions d'obres no publicades anteriorment com a agregat: 

S'hi dona una nota d'història bibliogràfica, en lloc de camps d'enllaç MARC 775/776, sobre les obres individuals si es considera que aquesta informació seria útil per a l'usuari. 

Si la reproducció és un facsímil d'un manuscrit i els atributs de l'original per a usar en un camp d'enllaç MARC 775/776 no són fàcilment determinables: 

S'hi dona una nota d'història bibliogràfica amb la informació disponible. 

Exemple 30 (MARC) 

Descripció estructurada (775) per a l'original al registre d'una reproducció facsímil 

100 1# $a Jefferson, Thomas, $d 1743-1826, $e author. 

245 12 $a A summary view of the rights of British America : $b set forth in some resolutions intended for the inspection of the present delegates of the people of Virginia, now in convention / $c by a native and member of the House of Burgesses. 

264 #1 $a [Norwalk, Connecticut] : $b Easton Press ; $a [Washington, D.C.] : $b Library of Congress, $c [1987?] 

300 ## $a 23 pages ; $c 20 cm 

336 ## $a text $b txt $2 rdacontent 

337 ## $a unmediated $b n $2 rdamedia 

338 ## $a volume $b nc $2 rdacarrier 

500 ## $a "The Library of Congress, the Easton Press, authorized reproduction, treasures of the Library of Congress"--Verso of title page. 

775 08 $i Reproduction of: $a Jefferson, Thomas, 1743-1826 $t Summary view of the rights of British America $d Williamsburg : Printed by Clementina Rind, [1774] 

Ítems enquadernats junts 

Pràctica LC/PCC: Si es proporcionen descripcions analítiques per a dos o més recursos publicats independentment que posteriorment s'han "enquadernat" junts: 

S'utilitza la tècnica de descripció estructurada per relacionar els ítems. 

A la descripció estructurada (camp MARC 501), es dona el títol propi (o títol preferit si és diferent), la menció de responsabilitat i tota la menció de publicació, etc. 

Si hi ha més de dues obres, al registre del primer títol se citen tots els altres títols; als registres dels títols següents, se cita només el primer. 

S'utilitza la puntuació ISBD, excepte que s'omet el punt-espai-guió-espai entre àrees. 

Quan es llisten múltiples ítems, se separen amb espai-dos guions (dos guions adjacents)-espai. 

En catalogació general, per a totes les situacions específiques d'exemplar (o probablement específiques d'exemplar), s'afegeix la frase "Bound together subsequent to publication" o la frase "Probably bound together subsequent to publication" i s'afegeix un codi d'organització MARC de la institució al subcamp $5. 

Per a catalogació de llibre rar, afegir una o l'altra de les frases sobre "bound with" o "probably bound with" és opcional segons DCRMR 9.45 i la pràctica de la Secció de Materials Rars. 

No s'afegeix el subcamp $5 a notes per a situacions "Issued with". 

Exemple 31 (MARC) 

Descripció estructurada (501) per al títol relacionat enquadernat amb 

100 1# $a Barton, Benjamin Smith, $d 1766-1815, $e author. 

245 10 $a Additional facts, observations, and conjectures relative to the generation of the opossum of NorthAmerica / $c in a letter from Professor Barton to Professor J.A.H. Reimarus of Hamburgh. 

264 #1 $a Philadelphia : $b Printed by S. Merritt, Watkin's Alley, $c 1813. 

300 ## $a 24 pages ; $c 24 cm 

336 ## $a text $b txt $2 rdacontent 

337 ## $a unmediated $b n $2 rdamedia 

338 ## $a volume $b nc $2 rdacarrier 

501 ## $a With: Barton, Benjamin Smith. Flora virginica. Philadelphiae : Typis D. Heartt, 1812. Bound together subsequent to publication. $5 DLC 

700 1# $a Reimarus, Johann Albert Heinrich, $d 1729-1814, $e addressee. 

Exemples de notes per a ítems enquadernats junts 

Nota al primer registre bibliogràfic (registre per a Humiliations follow'd with deliverances) enquadernat amb dos altres títols: 

Exemple 32 (MARC) 

Descripció estructurada (501) per als títols relacionats enquadernats amb 

501 ## $a With: The Bostonian Ebenezer. Boston : Printed by B. Green & J. Allen, for Samuel Phillips, 1698 -- The cure of sorrow. Boston : Printed by B. Green, 1709. Bound together subsequent to publication. $5 DLC 

Nota al segon i tercer registres bibliogràfics (per a The Boston Ebenezer i per a The cure of sorrow): 

Exemple 33 (MARC) 

Descripció estructurada (501) per al títol relacionat enquadernat amb 

501 ## $a With: Humiliations follow'd with deliverances. Boston : Printed by B. Green & J. Allen for S. Philips, 1697. Bound together subsequent to publication. $5 DLC 

Si les obres són massa nombroses per llistar-les a la nota "With" del primer registre bibliogràfic, es fa una descripció no estructurada (camp MARC 500). 

Exemple 34 (MARC) 

Descripció no estructurada (500) per a ítems enquadernats junts quan les obres són massa nombroses per llistar 

500 ## $a Number 3 in a volume with binder's title: Brownist tracts, 1599-1644. $5 DLC 

Mapping 

3. A criteri del catalogador 

Per a descripcions no estructurades no és necessari indicar el nivell OEMI de la relació. 

El PCC fomenta l'ús d'etiquetes d'element en registres d'autoritat per a relacions recurs-a-recurs, segons criteri del catalogador. 

Quan existeixen múltiples relacions, es proporcionen punts d'accés separats, cadascun amb una sola etiqueta d'element en un sol subcamp $i. 

Alternativament, s'identifica una relació com a primària i s'enregistra només aquesta relació. 

Excepte en el cas de relacions seqüencials d'obra o d'expressió i relacions equivalents de manifestació per a publicacions seriades, no és necessari proporcionar camps de relació recíproca (pràctica PCC). 

Per a agregats, es donen punts d'accés autoritzats analítics per a expressions d'obres diferents de l'expressió d'obra predominant o primera, si es considera important per a l'accés. 

Per a una publicació seriada que té la mateixa relació (p. ex., suplement) amb diversos títols, cadascun dels quals s'enregistra en un camp d'enllaç separat, l'ús del camp 580 per enregistrar la relació i els títols relacionats és opcional. 

Quan publicacions seriades relacionades tenen la mateixa relació i són massa nombroses per enllaçar-les separadament, i un camp 580 especifica la naturalesa de la relació, és opcional proporcionar múltiples números de control de registre per a les publicacions seriades relacionades en un sol camp d'enllaç o proporcionar múltiples camps d'entrada d'enllaç per a les publicacions seriades relacionades. 

La cerca de registres d'autoritat de sèries, el traçat de la sèrie i la creació i el manteniment de registres d'autoritat de sèries són opcionals (pràctica PCC). 

Si un agregat conté l'expressió original i més d'una traducció, es donen punts d'accés autoritzats analítics per a l'expressió original i almenys una traducció. Es proporcionen punts d'accés autoritzats per a traduccions addicionals segons criteri. 

Si un agregat conté més de dues edicions de llengua, es donen punts d'accés autoritzats analítics per a l'edició original i almenys una altra edició. Es proporcionen punts d'accés autoritzats per a edicions addicionals segons criteri. 

Els catalogadors poden afegir un camp 7XX amb una etiqueta d'element que faci referència a un recurs relacionat específic fins i tot si un camp 130 o 240 ja és present. 

Tot i que l'RDA no requereix relacions a nivell d'expressió per a traduccions, els catalogadors poden mostrar la relació entre la traducció que es cataloga i l'original utilitzant un dels mètodes següents: punt d'accés autoritzat precedit per etiqueta d'element a $i; descripció estructurada amb una nota 500 o un camp 765; descripció no estructurada amb una nota 500. 

Si la manifestació és un agregat que conté reproduccions d'obres no publicades anteriorment com a agregat, es dona una nota d'història bibliogràfica, en lloc de camps d'enllaç MARC 775/776, sobre les obres individuals si es considera que aquesta informació seria útil per a l'usuari. 

Quan es cataloguen reimpressions en impressió regular de publicacions seriades, s'utilitza una descripció no estructurada (camp 580) quan no hi ha un registre disponible per a l'original. 

Quan es cataloguen reproduccions en microforma de recursos impresos, l'enregistrament de la relació de la reproducció amb l'original imprès utilitzant el camp MARC 776 és opcional. 

Quan es cataloguen reproduccions POD i fotocòpies, l'enregistrament de la relació de la reproducció amb l'original imprès utilitzant els camps MARC 775 o 776 és opcional. 

Les institucions que vulguin basar la descripció d'una reproducció en la fotocòpia, la reproducció en microforma o la reproducció POD en si (més que en l'original), poden fer-ho, però aquests registres no s'han de codificar "pcc" al camp MARC 042. 

Situacions en què és necessària una descripció no estructurada 

Publicacions seriades (cf. CCM 14.1.6): 

Una relació cronològica que implica múltiples títols (p. ex., fusions) 

La descripció de la relació generada des de l'enllaç és insuficient: 

Notes de reimpressió quan la nota conté informació addicional com ara l'editor, la freqüència, etc. 

La publicació seriada té la mateixa relació (p. ex., suplement) amb diversos títols, cadascun dels quals s'enregistra en un camp d'enllaç separat. 

L'ús del camp 580 en aquesta situació és opcional. 

Quan publicacions seriades relacionades tenen la mateixa relació i són massa nombroses per enllaçar-les separadament, un camp 580 proporciona un mitjà per enregistrar la naturalesa de la relació. 

Opcionalment, es proporcionen múltiples números de control de registre per a les publicacions seriades relacionades en un sol camp d'enllaç o es proporcionen múltiples camps d'entrada d'enllaç per a les publicacions seriades relacionades. 

Per explicar un canvi de suport o un pla d'extensió si els títols són els mateixos i el designador de relació generat des de l'enllaç seria ambigu. 

Per fer referència a una altra publicació que no apareix en un camp d'entrada d'enllaç: 

Una traducció per a la qual el títol original és desconegut 

Publicacions relacionades massa nombroses per anomenar-les separadament 

Quan es prepara un conjunt de descripció de metadades analítiques per a una part component d'un agregat de lleis: 

Es fa una nota al conjunt de descripció de metadades comprensiu sobre la part component. 

Al conjunt de descripció de metadades de la part component, es fa una nota que mostra la relació amb l'entrada comprensiva i es dona un punt d'accés autoritzat per a l'agregat. 

Se segueix la mateixa pràctica quan una sola publicació està relacionada amb diverses edicions successives d'un agregat. 

Si hi ha raó per creure que el recurs que es cataloga està relacionat amb un altre recurs, però el recurs en qüestió no es pot identificar, es dona la informació en una nota. 

S'utilitza una descripció no estructurada (camp 580) quan un registre per a l'original no està disponible. 

Quan no hi ha registre per a l'original, s'enregistren els atributs de l'original, incloent-hi detalls de publicació, la freqüència (quan es coneix) i qualsevol altre detall pertinent, en la nota no estructurada. 

Quan es cataloguen ítems enquadernats junts i les obres són massa nombroses per llistar-les a la nota "With" (501) del primer registre bibliogràfic, es fa una descripció no estructurada (camp MARC 500). 

Sintaxi dels punts d'accés

Aquest document d'orientació tracta sobre la sintaxi dels punts d'accés en registres bibliogràfics i d'autoritat en MARC per a les entitats següents: obres, expressions, manifestacions, persones, entitats corporatives, famílies i llocs. Se centra en aspectes formals dels punts d'accés (ordre, espaiat, puntuació i codificació), però no en la tria dels punts d'accés ni en qüestions com majúscules, transcripció o instruccions especialitzades (obres o expressions musicals, jurídiques o religioses).

---

1. Consideracions generals

Els punts d'accés es poden categoritzar com a punts d'accés autoritzats o punts d'accés variants:

• Un punt d'accés autoritzat és un punt d'accés normalitzat que representa una entitat.
•  Un punt d'accés variant és una alternativa al punt d'accés autoritzat que representa una entitat.

2. Canvis respecte RDA original

Els punts d'accés creats amb RDA oficial seran idèntics als creats amb RDA original.

RDA original	RDA oficial
La sintaxi de punts d'accés es troba a l'Apèndix E: Sintaxi dels registres per al control dels punts d'accés.	La sintaxi dels punts d'accés, o els esquemes de codificació de cadenes, es deixen a cada comunitat. RDA oficial defineix un ECC com: "Conjunt de valors de cadenes i conjunt associat de regles que descriuen un mapatge entre aquest conjunt de cadenes i un valor d'un element."

3. Implementació

3.1 Orientació general sobre la sintaxi dels punts d'accés

Aquesta secció descriu convencions de puntuació i espaiat que són aplicables a tots els tipus de punts d'accés en registres d'autoritat de noms i en registres bibliogràfics. Aquestes convencions generals són aplicables als camps MARC 1XX, 4XX i 5XX en registres d'autoritat i als camps MARC 1XX, 240, 6XX, 70X-75X i 8XX en registres bibliogràfics.

Puntuació/espaiat dins dels punts d'accés. 

S'usa puntuació interna per separar inequívocament les unitats dels punts d'accés. Els signes de puntuació per a aquest propòsit són: punt (.), coma (,), cometes dobles ("), interrogant (?), signe d'exclamació (!) i guió (-).

Espais després de punts. Es deixa un espai després d'un punt o d'un altre signe de puntuació final que serveixi per separar unitats dels punts d'accés. Si el punt o el signe de puntuació final va seguit d'un codi de subcamp, l'espai es generar automàticament pel sistema. Si no hi ha cap codi de subcamp a continuació (per exemple, dins de qualificadors entre parèntesis), s'ha d'introduir l'espai.

EXEMPLES

130 0# $a Contes de l'olivier. $l Català

240 10 $a Lakmé. $p Où va la jeune Indoue? $l Italià

110 1# $a Gran Bretanya. $b Monarca (1707-1714 : Anna I)

Símbol d'ampersand (&). S'ha d'introduir un espai a banda i banda d'un ampersand o equivalent usat en un punt d'accés.

EXEMPLES

110 2# $a T & D (Grup musical)

240 10 $a 1 & 2 Thessalonians. $l Castellà

Parèntesi. Si una unitat d'un punt d'accés que no sigui l'última acaba amb un parèntesi de tancament, s'ha d'introduir després d'aquest parèntesi el mateix signe de puntuació que s'utilitzaria si no hi hagués parèntesi.

EXEMPLES

110 1# $a Barcelona (Catalunya : Província). $b Servei de Catalogació i Conservació de Monuments

110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1922-1939 : Pius XI). $t Casti connubii

Data oberta. Es deixa un espai entre una data oberta i qualsevol dada que la segueixi dins del mateix subcamp. Quan un codi de subcamp segueix immediatament una data oberta, no es deixa espai.

EXEMPLES

110 2# $a Església Catòlica. $b Arxidiòcesi de Barcelona (Catalunya). $b Arquebisbe (2015- : Omella)

700 1# $a Monzó, Quim, $d 1952- $$tPerquè de tot plegat

Signe final de puntuació. En els punts d'accés, el signe final de puntuació és el punt ( . ), el parèntesi de tancament ( ) ), el claudàtor de tancament ( ] ), les cometes ( " ), el signe d'interrogació ( ? ), el signe d'exclamació ( ! ) o el guionet ( - ; utilitzat habitualment al final d'una data oberta).
a. Registres d'autoritat de noms. Els punts d'accés no s'han d'acabar amb un signe final de puntuació, excepte quan aquest forma part de la dada (p. ex., un punt en una abreviatura) o quan ho exigeixen les instruccions de catalogació (p. ex., un element inclòs dins de parèntesis).

EXEMPLES

100 1# $a García, José

100 1# $a García, José  A.

100 1# $a García, J. A. $q (José A.)

b. Registres bibliogràfics. En general, els punts d'accés autoritzats no s'han d'acabar amb un punt, d'acord amb la decisió adoptada l'any 2003 pel Grup de Treball pel Canvi de Format del CBUC (actual CSUC) i la taula de conversió del format CATMARC a MARC 21 pròpia del CCUC.

EXEMPLES

100 1# $a Puccini, Giacomo, 1858-1924, $e persona compositora d'una obra 240 1# $a Bohème

710 2# $a Fons Alicia de Larrocha (Biblioteca de Catalunya) $5 ES-BaBC

Elements de relació en els punts d'accés bibliogràfics. Els elements de relació que segueixen els punts d'accés autoritzats no van en majúscula inicial i sempre van precedits per una coma, llevat que el punt d'accés autoritzat acabi amb una data oberta.

EXEMPLES

700 1# Ballús, Neus, 1980- $e persona directora cinematogràfica

100 1# $a Espriu, Salvador, $d1913-1985, $e persona autora

 Quan s'utilitza el subcamp $i per als elements de relació, aquest ha de ser el primer subcamp, la primera paraula s'ha d'escriure amb majúscula inicial i el subcamp ha d'acabar amb dos punts.

EXEMPLE

700 1# $i Llibret basat en una obra: $a Martorell, Joanot, $d1410-1465. $tTirant lo Blanc

3.2 Entitats

Entitat RDA 

punt d'accés d'entitat RDA

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat d'entitat RDA

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció al punt d'accés autoritzat per al subtipus d'entitat adequat.

variant de punt d'accés d'entitat RDA

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció al punt d'accés autoritzat per al subtipus d'entitat adequat.

Obra

punt d'accés d'obra

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat d'obra

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

variant de punt d'accés d'obra

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacions

• En registres bibliogràfics, les obres es codifiquen als camps X00, X10 o X11; 1XX en combinació 240; o X30.

  EXEMPLES

  100 1# $a Roig, Jaume, $$d -1478, $e persona autora 240 10 $a Espill

  100 0# $a Verdaguer, Jacint, $$d 1845-1902, $e persona autora 240 10 $a Obres

  600 17 $a Espriu, Salvador, $d 1913-1985. $t Caminant i el mur $2 lemac

  730 0# $a Mil i una nits

• En registres d'autoritat, les variants de punt d'accés d'obra es codifiquen als camps 400, 410, 411 i 430.

  EXEMPLES

  400 1# $a Roig, Jaume, $$d -1478. $$t Llibre de les dones

  410 2# $a  Centre de Lectura (Reus, Catalunya). $t Assaig

  430 #0 $a Alf layla wa-layla

   

• Si el punt d'accés d'una obra comença amb el punt d'accés d'agent, s'usa el mateix camp MARC i la mateixa codificació de subcamps que l'agent.

  EXEMPLES

  100 0# $a Alfons $b X, $c rei de Castella-Lleó, $d 1221-1284 Comentari: punt d'accés autoritzat de persona

  100 0# $a Alfons $b X, $c rei de Castella-Lleó, $d 1221-1284. $t Cantigas de Santa María Comentari: punt d'accés autoritzat d'obra

  110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1878-1903 : Lleó XIII) Comentari: punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa

  110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1878-1903 : Lleó XIII). $t Rerum novarum Comentari: punt d'accés autoritzat d'obra

• Si l'obra no té un agent creador explícit, s'usa X30.

  • En registres bibliogràfics, el primer indicador dels camps 130 i 730 és "0" i el segon és "blanc". 

  • En registres bibliogràfics, el primer indicador del camp 830 és "blanc" i el segon és "0". 

  • En registres d'autoritat, el primer indicador dels camps 130, 430 i 530 és "blanc" i el segon és "0".

    EXEMPLES
    Punts d'accés en registres bibliogràfics	Punts d'accés en registres d'autoritat
    130 0# $a Liber de modo bene vivendi ad sororem	130 #0 $a Liber de modo bene vivendi ad sororem
    730 0# $a Ciutat cremada (Pel·lícula cinematogràfica)	130 #0 $a Ciutat cremada (Pel·lícula cinematogràfica)
    830 #0 $a Monografies de psicoanàlisi i psicoteràpia	130 #0 $a Monografies de psicoanàlisi i psicoteràpia

• S'utilitzen elements i designacions addicionals per distingir el punt d'accés d'una obra d'un altre punt d'accés d'una altra obra. Els elements i designacions addicionals es donen entre parèntesis després del títol preferit de l'obra, al subcamp $a o $t.

  EXEMPLES
  Punts d'accés en registres bibliogràfics	Punts d'accés en registres d'autoritat
  730 0# $a Bruixa Avorrida (Programa de televisió)	130 #0 $a Bruixa Avorrida (Programa de televisió)
  100 1# $a Sàbat, Oriol, $d 1967- $e persona artista 240 1# $a Pietat (1997)	100 1# $a Sàbat, Oriol, $d 1967- $t Pietat (1997)
  830 #0 $a Biblioteca de bolsillo (Barcelona, Catalunya)	130 #0 $a Biblioteca de bolsillo (Barcelona, Catalunya)
  100 1# $a Feliu i Codina, Josep, $d 1845-1897, $e persona autora 240 10 $a María del Carmen (Obra de teatre)	100 1# $a Feliu i Codina, Josep, $d 1845-1897. $t María del Carmen (Obra de teatre)
  830 0# $a Working papers (Institut de Ciències Polítiques i Socials (Barcelona, Catalunya))	130 #0 $a Working papers (Institut de Ciències Polítiques i Socials (Barcelona, Catalunya))

• Quan es donen múltiples qualificadors entre parèntesis, se separen amb espai, dos punts, espai. En general no hi ha cap ordre de prioritat excepte: "Col·lecció" sempre va primer i es dona en el seu propi conjunt de parèntesis.

  EXEMPLES
  Punts d'accés en registres bibliogràfics	Punts d'accés en registres d'autoritat
  130 0# $a Last time I saw Paris (Pel·lícula cinematogràfica : 1954)	130 #0 $a Last time I saw Paris (Pel·lícula cinematogràfica : 1954)
  830 #0 $a Idee (Col·lecció) (Roma, Itàlia)	130 #0 $a Idee (Col·lecció) (Roma, Itàlia)

• Un punt d'accés d'obra pot representar una o més parts d'una obra. Precedeix una designació i/o un títol per a una part o parts d'una obra un punt i espai.

  EXEMPLES
  Punts d'accés en registres bibliogràfics	Punts d'accés en registres d'autoritat
  130 0# $a Bíblia. $p Salms	130 #0 $a Bíblia. $p Salms
  830 #0 $a Biblioteca A. $p Clásicos	130 #0 $a Biblioteca A. $p Clásicos
  100 0# $a Aristòtil, $d 384 aC-322 aC, $e persona autora 240 1# $a Ètica a Nicòmac. $n Llibres 8-9	100 0# $a Aristòtil, $d 384 aC-322 aC. $t Ètica a Nicòmac. $n Llibres 8-9
  100 1# $a Martí i Pol, Miquel, $$d 1929-2003, $e persona autora 240 10 $a Poesia. $k Seleccions	100 1# $a Martí i Pol, Miquel, $$d 1929-2003. $t Poesia. $k Seleccions

Expressió

punt d'accés d'expressió

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat d'expressió

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

variant de punt d'accés d'expressió

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacions

• En registres bibliogràfics, les expressions es codifiquen als camps X00, X10 o X11; 1XX en combinació 240; o X30.

  EXEMPLES

  100 1# $a Quicios, Laura, $e persona autora 240 10 $a Amunt, dormilegues! $l Castellà

  130 #0 $a Bíblia. $p Nou Testament. $l Alemany

• En registres d'autoritat, les variants de punt d'accés d'expressió es codifiquen als camps 400, 410, 411 i 430.

  EXEMPLE

  400 1# $a Quicios, Laura. $t Arriba, dormilones!

• El punt d'accés d'expressió sempre comença amb el punt d'accés d'obra. S'enregistra al camp 1XX exactament tal com s'ha enregistrat l'obra.

  EXEMPLE
  Punt d'accés d'obra en el registre d'autoritat	Punt d'accés d'expressió en el registre d'autoritat
  130 #0 $a Imitatio Christi	130 #0 $a Imitatio Christi. $l Francès

• Si el punt d'accés d'expressió comença amb el punt d'accés d'agent, s'usa el mateix camp MARC i la mateixa codificació de subcamps que l'agent (X00, X10 o X11).

  EXEMPLE
  Punt d'accés d'agent	Punt d'accés d'expressió
  100 1# $a Rodoreda, Mercè, $d 1908-1983	100 1# $a Rodoreda, Mercè, $d 1908-1983. $t Gallines de Guinea. $l Castellà

• Si l'expressió no té un agent creador explícit, useu X30.

  EXEMPLE
  Punt d'accés en el registre bibliogràfic	Punt d'accés autoritzat d'expressió en el registre d'autoritat:
  730 0# $a Alcorà. $l Anglès	130 #0 $a Alcorà. $l Anglès

• S'utilitzen elements d'atribut RDA per distingir el punt d'accés d'expressió d'un altre punt d'accés d'obra quan calgui.

  • Llengua: al punt d'accés d'obra s'afegeix la llengua al subcamp $l. Precedeix la llengua un punt tret que hi hagi un altre signe de puntuació final.

  • Data d'expressió: al punt d'accés d'expressió s'afegeix la data d'expressió al subcamp $f. Precedeix la data d'expressió un punt tret que hi hagi un altre signe de puntuació final.

  • Designació de versió: al punt d'accés d'expressió s'afegeix la designació de versió al subcamp $s. Es dona entre parèntesis (excepte per a expressions d'obres religioses).

  • Tipus de contingut: al punt d'accés d'expressió s'afegeix el tipus de contingut al subcamp $s. Es dona entre parèntesis. 

Manifestació

punt d'accés de manifestació

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Per als manuscrits i conjunts de manuscrits, s'aplica l'opció. S'ha d'utilitzar el punt d'accés de la manifestació com a base per a Obra: punt d'accés autoritzat d'obra i Manifestació: punt d'accés autoritzat de manifestació SI: el títol preferit de l'obra és el mateix que el del manuscrit físic; l'obra no té cap creador conegut; i el manuscrit no conté cap obra sagrada o litúrgica.

punt d'accés autoritzat de manifestació

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció només per a manuscrits. No es creen punts d'accés autoritzats per a altres manifestacions.

variant de punt d'accés de manifestació

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacions

• Construïu un punt d'accés per a manuscrit amb els elements següents:
  • un valor d'Entitat corporativa: punt d'accés d'entitat corporativa per a un repositori d'un manuscrit
  • el terme Manuscrit
  • una designació del manuscrit assignada per un repositori
• Se separen cada element amb punt i espai tret que hi hagi un altre signe de puntuació.

  EXEMPLE

  110 2# $a Biblioteca de Catalunya. $k Manuscrit. $n M 971 b

Ítem

punt d'accés d'ítem

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

No s'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat d'ítem

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

No s'aplica l'opció.

variant de punt d'accés d'ítem

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Agent

punt d'accés d'agent

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Se segueix les opcions per a punt d'accés per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona.

punt d'accés autoritzat d'agent

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Se segueix les opcions per a punt d'accés autoritzats per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona..

variant de punt d'accés d'agent

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Se segueix les opcions per a variants de  punt d'accés per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona.

Persona

punt d'accés de persona

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat de persona

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

variant de punt d'accés de persona

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacions

• Els punts d'accés de persones es codifiquen al camp X00. En registres bibliogràfics s'usen els camps 100, 600, 700 o 800. En registres d'autoritat s'usen els camps 100, 400 o 500.
• Si el nom consta de diverses parts, s'enregistra com a primer element aquella part del nom sota la qual la persona es llistaria normalment en llistes alfabètiques autoritatives en la llengua o el país de residència o d'activitat de la persona, seguida d'altres parts del nom.

  EXEMPLES

  100 1# $a Torres i Capell, Manuel de, $d 1941-

  100 1# $a Silva, Affonso M. Furtado da

• Indicadors:

  • S'usa el primer indicador amb valor "0" per a un nom de pila o un nom format per paraules, frases, inicials, lletres separades o numerals que estan en ordre directe. S'omet un article inicial quan s'enregistra una frase que denomina una altra obra de la persona.

    EXEMPLES

    100 0# $a Victòria dels Àngels, $d 1923-2005

    100 0# $a Vidua Felgineria, $d activa 1720-1742

    100 0# $a H. D.

    100 0# $a 1ques2, $d 1963-

  • S'usa  el primer indicador amb valor "1" per a una persona amb cognom o cognom compost en ordre invertit (cognom, nom) o un nom sense nom(s) de pila que se sap que és un cognom.

    EXEMPLES

    100 1# $a Calders, Pere, $d 1912-1994

    100 1# $$a Salvat-Papasseit, Joan, $d 1894-1924

    100 1# $a Gratacós, $c Doctor

    100 1# $a Espona, $d actiu 1765

• Subcamps:

  • No hi ha un ordre MARC prescrit per als subcamps més enllà del subcamp $a als camps X00. Quan es proporcionen múltiples addicions al nom, en general se segueix aquestes directrius: el subcamp $d (data) hauria de ser sempre l'últim element en una cadena 100, tret que s'afegeixi el terme (Esperit) al nom. S'afegeix $c (Esperit) com a darrer element en una cadena 100.

    EXEMPLE

    100  1# $a Saint Germain, $c comte de, $d -1784 $c (Esperit)

  • En general s'afegeix el subcamp $c abans del subcamp $q quan també s'afegeixen paraules, numerals, etc. que indiquen relació.

    EXEMPLE

    100 1# $a McCauley, Robert H., $c Jr. $q (Robert Henry), $d 1913-1979

• Inicials, lletres o abreviacions

  • Punts: Si el nom d'una persona consta d'inicials o en conté, s'introdueix un punt després d'una inicial si és segur que la lletra és una inicial. En cas de dubte, no s'introdueix cap punt.

    EXEMPLE

    100 0# $a A. C. S.

  • Espaiat: Si el nom conté dos o més noms de pila representats per inicials, consta completament d'inicials o consta completament de lletres separades que no són inicials, s'introdueix un sol espai entre les inicials/lletres en tots els casos (independentment de si van seguides de punts o no).

    EXEMPLES

    700 0# $a A. C. S., $e persona traductora

    100 1# $a Sala-Valldaura, J. M. $q (Josep Maria), $d 1947-

• Altres elements en punt d'accés autoritzat

  • Punts: Amb inicials, s'inclou punts tret que l'ús predominant de l'autor deixi clar que els omet.

  • Espais: No es deixen espais entre inicials/lletres simples, com ara sigles de ordes i societats religiosos.

  • Parts abreujades o absents del nom: Si una part d'un nom és abreujada (dues o més lletres presents en lloc d'una sola lletra com a inicial), o si falta un nom de pila d'un nom entrat sota cognom, no es deixa espai obert després de l'abreviació o del nom de pila absent.

• Prefixos (articles i preposicions) en alguns noms

  • El prefix segueix immediatament el primer element. Si el primer element d'un punt d'accés de persona va seguit directament d'un prefix sense dades intermèdies (p. ex., nom(s) de pila, inicial(s) del nom de pila), se separa el prefix del primer element amb coma i es posa el prefix al registre MARC com a part del subcamp $c.

    EXEMPLE

    100 1# $a Walle-Lissnijder, $c van de

  • Prefixos en noms sense noms de pila, però que contenen paraules o frases associades amb un punt d'accés: Es formulen aquests punts d'accés amb els prefixos després de qualsevol paraula o frase associada amb el nom, tant les paraules o frases com el prefix al subcamp $c.

  • Prefixos en noms sense noms de pila: Es formulen les dades que constitueixen els punts d'accés segons el patró: primer element del punt d'accés; paraules o frases associades amb el nom; prefix; qualificador; data.

    EXEMPLE

    100 1# $a Lettow-Vorbeck, $c General von $q (Paul Emil), $d 1870-1964

• Dates

  • Si es dona tant una data de naixement com una data de mort o es dona un interval de dates per al període d'activitat, se separen les dates amb un guió.

    EXEMPLES

    100 1# $a Albéniz, Isaac, $d 1860-1909

    100 1# $a Miralles, Melcior, $d aproximadament 1419-1502

    100 1# $aNicolau, Maria, $d activa 1794-1796

  • Si es dona només una data de naixement, s'usa un guió després de la data; no s'usa el terme "naixement" amb la data.

    EXEMPLE

    100 1# $a Català i Tur, Josep, $d 1948-

    100 1# $a González, María Carmen, $d 1967 agost 7-

  • Si es dona només una data de mort, s'usa un guió abans de la data; no s'usa el terme "defunció" amb la data.

    EXEMPLE

    100 1# $a Català i Vives, Isidre, $d -1788

  • Si es dona una data o dates per al període d'activitat, s'usa "actiu/activa" i "segle" en lloc de les abreviatures "fl." i "S.". El terme "actiu/activa" hauria d'aparèixer abans de la primera data del període d'activitat (p. ex., "actiu segle XII") tret que s'utilitzi un altre terme com "jin shi".

    EXEMPLES

    100 1# $a Forcadell, $d actiu segle XVII

    100 0# $a Cecília, $c santa, $d activa segle III

• Forma desenvolupada del nom: Es dona una forma desenvolupada del nom entre parèntesis.

  EXEMPLES

  100 1# $a Sala-Valldaura, J. M. $q (Josep Maria), $d 1947-

  100 1# $a López, Susana $q (López Fernández)

  100 1# $a Durán, M. $q (Manuel), $d 1863-1906 400 0# $a M. D. D. $q (Manuel Durán Durán), $d 1863-1906

• Títols i paraules associades amb un nom: Es precedeix un títol de noblesa amb coma i espai.

  EXEMPLE

  100 0# $a Letícia d'Espanya, $c reina, consort de Felip VI, rei d'Espanya, $d 1972-

• Numeració

  • S'enregistra la numeració associada amb un nom de pila al subcamp $b, precedida per un espai. La numeració associada amb un cognom s'enregistra al subcamp $c, precedida per un espai i una coma.

    EXEMPLES

    100 0# $a Lleó $b XIV, $c papa, $d 1955-

    100 1# $a Appleton, Victor, $c II

  • Es precedeix amb coma i espai els terme sant i santa.

    EXEMPLES

    100 1# $a Oriol, Josep, $c sant, $d 1650-1702

    100 0# $a Ireneu, $c de Lió, sant

     

  • Es precedeix amb coma i espai un títol de reialesa o rang religiós, o un terme de tractament per a una persona de vocació religiosa, o un altre terme indicatiu de rang, honor o càrrec.

    EXEMPLE

    100 1# $a Prévost, $c abbé, $d 1697-1763 400 0# $a Prévost d'Exiles, $c abbé, $d 1697-1763

  • Es dona entre parèntesis la professió o ocupació.

    EXEMPLE

    100 1# $a Borrell $c (Compositor)

  • Es dona entre parèntesis una designació per a una persona anomenada en una escriptura sagrada o en un llibre apòcrif.

    EXEMPLE

    100 0# $a Adam (Personatge bíblic)

  • Es dona entre parèntesis qualsevol altra designació.

Agent Col·lectiu

punt d'accés d'agent col·lectiu

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família.

punt d'accés autoritzat d'agent col·lectiu

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família.

variant de punt d'accés d'agent col·lectiu

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família.

Entitat corporativa

punt d'accés d'entitat corporativa

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció si no s'utilitza un esquema de codificació de vocabulari com a font d'informació. S'han de seguir les instruccions d'Entitat corporativa: punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa o d'Entitat corporativa: variant de punt d'accés d'entitat corporativa.

punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

variant de punt d'accés d'entitat corporativa

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacons

• Les entitats corporatives es codifiquen a X10.

  EXEMPLE

  110 2# $a Biblioteca de Catalunya

• Congressos, jornades, reunions, esdeveniments i expedicions en ordre directe es codifiquen a X11.

  EXEMPLE

  111 2# $a Mobile World Congress

• Indicadors: S'usa el primer indicador "1" per a un nom de jurisdicció. S'usa el primer indicador "2" per a un nom en ordre directe.

  EXEMPLE

  110 1# $a Catalunya. $b Parlament 410 2# $a Parlament de Catalunya

• Entitat subordinat o relacionada: S'enregistra el nom d'una entitat subordinada o relacionada com a subdivisió del punt d'accés que representa l'entitat superior o relacionada al subcamp $b. Precedeix un cos subordinat o relacionat un punt i espai.

  EXEMPLES

  110 1# $a Catalunya. $b Departament de Salut

  110 2# $a Societat Catalana d'Oftalmologia. $b Congrés

• Inicials: Si la forma del nom en el punt d'accés consta d'inicials o en conté, es regularitza l'espaiat i es posa un espai després d'una inicial que va seguida d'una paraula o d'un altre element que no és una inicial i no es posa espai després d'una inicial que va seguida d'una altra inicial d'una sola lletra.

  EXEMPLE

  111 2# $a International Congress of the P.E.N. Clubs

• Abreviatures: Van precedides i seguides amb un espai les abreviatures que consten de dues o més lletres.

  EXEMPLE

  110 2# $a Ph. D. Associates

• Nom de lloc al final

  • Si la forma del nom en el punt d'accés inclou un nom de lloc al final i el lloc va entre parèntesis o va precedit per coma i espai, s'ha de mantenir al punt d'accés la puntuació tal com es troba.

    EXEMPLE

    110 2# $a University College, London

  • Els elements i designacions addicionals en punts d'accés d'entitat corporativa segueixen el punt d'accés de base d'entitat corporativa entre parèntesis.

    EXEMPLE

    110 2# $a Mas Blanch i Jové (Firma)

  • Les designacions múltiples en punts d'accés d'entitat corporativa segueixen el punt d'accés de base d'entitat corporativa entre parèntesis i se separen amb espai, dos punts, espai.

    EXEMPLES

    110 1# $a Catalunya. $b President (2024- : Illa)

    110 2# $a Génesis (Grup musical : Barcelona, Catalunya)

• Congressos i exposicions

  •  Van entre parèntesis el número, la data i el lloc d'un congrés, etc.

  • Se separen el número, la data i el lloc amb espai, dos punts, espai.

  • S'afegeix, si escau i si es pot determinar fàcilment, els elements següents al nom d'un congrés, etc., en aquest ordre: el número de congrés al subcamp $n; la data de congrés al subcamp $d; el lloc de congrés al subcamp $c.

    EXEMPLE

    611 27 $a Jocs Olímpics d'Hivern $n (15ns : $d 1988 : $c Calgary, Alberta) $2 lemac

  • Diverses localitzacions se separen per punt i coma i espai.

    EXEMPLE

    111 2# $a Col·loqui Internacional sobre la Concepció de l'Espai a Grècia $n (3r : $d 2010 : $c Barcelona, Catalunya; Tarragona, Catalunya)

Família

punt d'accés de família

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció si no s'utilitza un esquema de codificació de vocabulari com a font d'informació. Seguiu les instruccions a Família: punt d'accés autoritzat de família o Família: variant de punt d'accés de família.

punt d'accés autoritzat de família

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

variant de punt d'accés de família

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacions

• Les famílies es codifiquen al camp X00 amb primer indicador "3".
• S'enregistra el nom preferit en ordre directe al subcamp $a.
• S'afegeix la categoria de família entre parèntesis. No hi ha cap codificació addicional de subcamps.

• Els cognoms compostos i els cognoms amb prefixos escrits separadament es tracten igual que per als noms personals.

• Quan es proporcionen múltiples addicions al nom, en general se segueixen aquestes directrius: 

  • Les addicions es donen en un sol conjunt de parèntesis separat per espai, dos punts, espai. 

  • La categoria de família s'afegeix després del nom dins del mateix subcamp $a.

  • El subcamp $d (data) segueix el terme de la categoria de família.

  • El subcamp $c s'utilitza per al lloc relacionat amnb la família i segueix la data.

  • El subcamp $g s'utilitza per al membre prominent de la família. Es dona el punt d'accés autoritzat per a la persona tal com es troba al camp 1XX del registre d'autoritat sense cap codificació interna de subcamps.

    EXEMPLES

    100 3# $a Salamó (Família : $d 1826-2017 : $c Bisbal d'Empordà, Catalunya)

    100 3# $a Coniglio (Família : $d 1912- : $g Coniglio, Gaetano, 1889-1944)

Nomen

punt d’accés d’entitat RDA de. No s'enregistra l'element.

punt d'accés autoritzat d’entitat RDA de. No s'enregistra l'element.

variant de punt d'accés d’entitat RDA de. No s'enregistra l'element.

Lloc

punt d'accés de lloc

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat de lloc

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

variant de punt d'accés de lloc

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

S'aplica l'opció.

Orientacions

• Els llocs es codifiquen al camp X51.
• S'usa el camp 151 amb tots dos indicadors "blanc" en registres d'autoritat.
• Useu el camp 651 amb el primer indicador "blanc" i el segon indicador "7" quan els punts d'accés per a llocs s'utilitzen com a matèria en registres bibliogràfics afegint al final del punt d'accés el subcamp $2 lemac.

  EXEMPLES

  151 ## $a Catalunya

  651 #7 $a Catalunya $x Arqueologia romana $2 lemac

• Quan una jurisdicció és la primera part d'un punt d'accés per a una entitat subordinada o per a una obra/expressió, es codifiquen els noms de lloc al camp X10, primer indicador "1" i segon indicador "blanc" o "7" si  els punts d'accés s'utilitzen com a matèria en registres bibliogràfics afegint al final del punt d'accés el subcamp $2 lemac.

  EXEMPLES

  610 17 $a Catalunya. $b Departament d'Agricultura $x Història $2 lemac

  110 1# $a Catalunya. $b Departament d'Agricultura

• S'enregistra com a part d'un nom de lloc el nom del lloc més gran en què es troba o la jurisdicció més gran a la qual pertany, entre parèntesis després del nom del lloc, tot al subcamp $a.

  EXEMPLE

  110 1# $a Barcelona (Catalunya)

• S'enregistra la categoria de govern quan es requereix (p. ex., estat, província, etc.) entre parèntesis després del lloc o jurisdicció més gran separada per espai, dos punts, espai, tot al subcamp $a.

  EXEMPLE

  110 1# $a Barcelona (Catalunya : Província)

• Per a llocs dins de ciutats, afegiu la ciutat entre parèntesis.

  EXEMPLE

  651 #7 $a Barri Gòtic (Barcelona, Catalunya) $x Història $2 lemac

Interval de temps

punt d'accés d'interval de temps

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

No s'aplica l'opció.

punt d'accés autoritzat d'interval de temps

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

No s'aplica l'opció.

variant de punt d'accés d'interval de temps

OPCIÓ Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements.

No s'aplica l'opció.

4. A criteri del catalogador

Molts tipus de variants de punts d'accés no estan prescrits i s'enregistren a criteri del catalogador.

En general, es deixa a criteri del catalogador quins elements afegir als punts d'accés d'obres i als punts d'accés d'expressions per a distingir-los.

Transcripció-puntuació

Aquest document d'orientació proporciona instruccions i exemples de transcripció i puntuació per a dades bibliogràfiques bàsiques. Per a instruccions i exemples de transcripció i puntuació per a dades d'autoritat, vegeu Sintaxi dels punts d'accés.

---

1. Canvis respecte RDA original

RDA original	RDA oficial
Les instruccions de transcripció i puntuació es trobaven a 1.4 "Llengua i escriptura", 1.7 "Transcripció", 1.8 "Números expressats en xifres o en paraules", i a l'Apèndix A "Majúscules".	Les instruccions de transcripció i puntuació es poden trobar principalment a "Orientacions > Directrius de transcripció > Directrius sobre la transcripció normalitzada" amb diferents opcions.
L'apartat 1.4 té instruccions i exemples sobre com enregistrar dades afegides que no són al recurs.	Com enregistrar dades afegides es va traslladar a una opció d'Orientacions > Provinença de dades. No hi ha exemples.
L'Apèndix A té instruccions detallades sobre l'ús de majúscules. L'Apèndix A2-A9 cobreix directrius generals l'ús de majúscules segons diferents categories de catalogació (noms, títols, menció d'edició, etc.). L'Apèndix A10-A30 cobreix directrius per a la llengua anglesa. L'Apèndix A31-A55 cobreix directrius per a altres llengües. Per al català: Concrecions a RDA> Apèndix A.	Les directrius generals d'ús de majúscules es simplifiquen en 6 opcions i s'inclouen com una secció sota Orientacions > Directrius de transcripció > Directrius sobre transcripció normalitzada. Les directrius d'ús de majúscules per a diferents llengües es poden trobar a Recursos > Recursos de la comunitat > Vocabularis de la comunitat > Termes en llengües específiques. Per al català vegeu: Concrecions a RDA Oficial>Recursos.
L'apartat 1.7.3 té instruccions sobre puntuació.	L'RDA oficial té instruccions de puntuació similars sota Orientacions > Directrius de transcripció > Directrius sobre la transcripció normalitzada > Puntuació.
Les instruccions de transcripció i puntuació inclouen 1.7.8 "Abreviacions" (que porta a l'Apèndix B "Abreviacions i símbols") i 1.7.9 "Incorreccions".	L'RDA oficial situa les abreviatures als recursos de la comunitat sota "Recursos > Recursos de la comunitat > Vocabularis de la comunitat > Abreviatures generals" i "Recursos > Recursos de la comunitat > Vocabularis de la comunitat > Abreviatures per a unitats". L'RDA oficial no ofereix una directriu general per tractar incorreccions, excepte per a la "nota sobre el títol". Per al català vegeu: Concrecions a RDA Oficial>Recursos.

2. Implementació 

2.1. Caràcters que no poden ser reproduïts pels mitjans disponibles

 Caràcters super/subindexats:

Si la col·locació en superíndex/subíndex d'un caràcter no és essencial per evitar una distorsió greu o una pèrdua d'intel·ligibilitat (p. ex., n⁰, 2^e Mª.), s'enregistra el caràcter en línia de manera regular (p. ex., no., 2e). Si un punt està associat a la lletra en superíndex/subíndex (p. ex., Mª.) i els caràcters són l'abreviatura d'una sola paraula, s'enregistra el punt com a darrer element (p. ex., Ma.). En cas de distorsió greu o pèrdua d'intel·ligibilitat, s'enregistra el caràcter en posició de superíndex/subíndex per als caràcters d'aquest tipus disponibles al joc de caràcters.

EXEMPLE

Font preferida: Estimating Lₓ (1) Transcripció: 245 10 $a Estimating Lx (1) 500 ## $a En el títol "x" figura subindexat

 Signes i símbols:

Es substitueix els símbols i altres caràcters, etc., que no es poden reproduir amb els mitjans disponibles, per una descripció del símbol. S'indica que aquesta descripció s'ha pres d'una font externa al recurs mateix.

L'objectiu en tractar signes i símbols no representats al joc de caràcters és reproduir la intenció amb un mínim d'interpolació. Si es considera oportú, s'utilitzen les notes per donar explicacions o per proporcionar punts d'accés addicionals.

Si el símbol no és una part integral o essencial del títol, s'omet i s'explica l'omissió en una nota si es considera important.

EXEMPLE

A la portada, el símbol tradicional femení apareix sota la lletra "W" però el prefaci deixa clar que el símbol no forma part del títol i dona el títol complet. Transcripció: 245 10 $a "W" today! Tomorrow? Variant de títol: 246 3# $a Women today! Tomorrow?: 500 ## $a En el títol el símbol femení apareix sota la lletra "W"

EXEMPLE

Font preferida: I ❤ a piano Transcripció: 245 10 $a I [love] a piano Variant de títol: 246 30 $a I heart a piano 500 ## $a A la portada la paraula "[love]" del títol està representada pel dibuix d'un cor

EXEMPLE

Font preferida: Poe  and free verse Transcripció: 245 10 $a Poe[try] and free verse: 500 ## $a A la portada [try] és representat en el títol pel dibuix d'un arbre

 Excepció 1: No es transcriuen símbols que indiquen naixement o defunció encara que siguin al joc de caràcters. No s'utilitza el senyal d'omissió; s'explica l'omissió en una nota i es proporciona una variant de  títol amb una paraula o frase interpolada si sembla útil.

EXEMPLE

Font preferida: In honor of Saint Basil the Great †379 Transcripció: 245 10 $a In honor of Saint Basil the Great 379 246 3# $a In honor of Saint Basil the Great [died] 379 500 ## $a En el títol "379" va precedit d'una creu

Excepció 2: S'ignoren els símbols de marca registrada, patent, etc. (p. ex., ® i ™). S'explica la presència en una nota si es considera important. S'ignoren aquests símbols també quan apareixen amb elements utilitzats en punts d'accés.

EXEMPLE

Font preferida: The Gumby® books of letters Transcripció: 245 14 $a The Gumby books of letters

 Si l'equivalent parlat/escrit no es evident, es dona una explicació o una descripció en la llengua del context (si es desconeguda la llengua de context, useu el català).

EXEMPLE

Font preferida: ▽-structures Transcripció: 245 10 $a [Inverted triangle]--structures

 Si un títol consisteix únicament en un signe o símbol o en un o mes signes de puntuació, es proporciona un equivalent en tots els casos, encara que el símbol concret sigui al joc de caràcters.

EXEMPLE

Font preferida: © Transcripció: 245 10 $a [Copyright] / $c Free Spirits, Inc. 500 ## $a El títol consisteix tan sols en el símbol del copyright

 2.2 Caràcters i símbols que poden ser reproduïts pels mitjans disponibles

Si transcriure un símbol reproduïble pels mitjans disponibles dificulta significativament la claredat, s'omet el símbol o es substitueix per un altre símbol o signe de puntuació, segons calgui. Es fa una nota per indicar que el símbol s'ha omès o substituït, si es considera important per a la identificació.

EXEMPLE

Font preferida: A history of French=speaking countries Transcripció: 245 12 $a A history of French-speaking countries 500 ## $a En el títol apareix un signe d'igual entre "French" i "speaking"

2.3. Directrius de transcripció

• Claudàtors. No s'utilitzen els claudàtors a les notes excepte quan formen part de dades citades.
• Dades temporals/incertes. s'indica que les dades son temporals o incertes entre angles (< >) (p. ex., "<1966->").
• Monografies en més d'una part incompletes i no se sap el nombre total d'unitats. S'enregistra només el terme general que designa el tipus d'unitat al camp 300 (p. ex., "volums"). Quan es completa, s'actualitza el camp 300 per afegir el nombre d'unitats (p. ex., "6 volums").
• Notes de contingut. Si no es té el volum 1, es comença el camp amb dos guionets seguits d'un espai.
• Dades descriptives derivades d'una font digital d'informació. Es segueixen les directrius pertinents de catalogació per còpia; en general, s'accepten dades digitals i es fan els ajustos que es considerin adients.

3. A criteri del catalogador

• En treballar amb símbols, signes i caràcters, s'utilitzen notes per explicar i punts d'accés per proporcionar accés addicional quan sigui adient.
• Si la transcripció literal de la puntuació dificulta la claredat, s'omet o es modifica i s'indica en una nota, si es important per a la identificació.
• En general, s'accepten dades digitals i es fan els ajustos que es considerin adients.

Revisió: 28/04/2026