GUIES D'APLICACIÓ
- Agregats
- Entitats fictícies i entitats reals no humanes
- Esquemes de codificació de vocabulari (ECV)
- Relacions Agent-agent
- Relacions Agent-OEMI
- Relacions OEMI-OEMI
- Sintaxi dels punts d'accés
- Transcripció-puntuació
Agregats
Entitats fictícies i entitats reals no humanes
Esquemes de codificació de vocabulari (ECV)
Aquest document d'orientació ofereix una visió general del concepte d'esquema de codificació de vocabulari (ECV) i resumeix els canvis que s'han introduït a l'RDA oficial.
1. Consideracions generals
Definició:
El Glossari d'RDA defineix un «esquema de codificació de vocabulari» (ECV) com una "Llista estructurada i amb un nom de representacions de valors controlats d'elements. Un esquema de codificació d'un vocabulari inclou una llista de termes d'RDA o els seus vocabularis dels valors corresponents en l'RDA Registry, una llista de codis ISO, una terminologia normalitzada, un sistema de control d'autoritats, etc. Exclou els índexs simples per paraula clau."
El terme no és necessàriament d'ús comú entre catalogadors, que sovint prefereixen altres termes (com ara «vocabulari controlat»).
Quan utilitzar un ECV:
La decisió de si utilitzar o no un ECV per enregistrar el valor d'un element (i, si s'escau, quin ECV utilitzar) de vegades vindrà determinada per les instruccions d'RDA, de vegades per una concreció, perfil d'aplicació o document d'orientació i de vegades pel criteri del catalogador.
Mètodes d'enregistrament:
Els ECV poden ser aplicables a tres dels quatre mètodes possibles d'enregistrament: 1) descripció estructurada, 2) identificador o 3) IRI. No s'apliquen a l'enregistrament d'una descripció no estructurada.
Tipus d'elements:
Els ECV poden utilitzar-se per enregistrar tant elements d'atribut com elements de relació. Tanmateix, alguns ECV només són adequats per enregistrar un d'aquests dos tipus d'elements i no tots dos.
Provinença de dades:
Si s'ha utilitzat un ECV com a font d'un terme (punt d'accés, codi, etc.), el catalogador pot rebre instruccions d'identificar l'ECV del qual s'ha extret el terme. Això és especialment important si el terme prové d'un ECV extern a RDA. El mètode específic per identificar l'ECV variarà segons el sistema de metadades utilitzat per crear la descripció. Enregistrar l'ECV utilitzat com a font d'informació aporta "provinença de dades" per al valor enregistrat, de manera que tant humans com màquines puguin interpretar millor les dades.
2. Canvis respecte RDA original
|
RDA original |
RDA oficial |
|
El Glossari de l'RDA original definia ECV com: "Llista estructurada i amb un nom de representacions de valors controlats d'elements. Un esquema de codificació del vocabulari inclou una llista interna de termes d'RDA o els seus vocabularis dels valors corresponents amb URI assignats en l'RDA Registry, una llista de codis ISO, una terminologia normalitzada, etc."
|
El Glossari de l'RDA oficial ha revisat i ampliat lleugerament la definició d'ECV, però el concepte es manté: "Una llista estructurada i anomenada de representacions de valors controlats per als elements. Un esquema de codificació de vocabulari inclou una llista de termes d'RDA o els vocabularis de valors corresponents al Registre d'RDA, una llista de codis ISO, una terminologia estàndard, un sistema de control d'autoritats, etc. Se n'exclouen els índexs simples de paraules clau." |
|
Les llistes internes de termes estaven disperses per les instruccions d'RDA. Funcionaven com ECV d'RDA però no s'anomenaven explícitament com a tals. |
Les llistes internes de termes continuen disperses per les instruccions d'RDA, però ara s'etiqueten explícitament com a provinents d'ECV d'RDA. Les versions formals dels ECV d'RDA s'han reunit en un apartat sota: Recursos>Vocabularis d'ECV. |
|
Els termes de les llistes internes tenien equivalents a l’RDA Registry, però no es proporcionava informació explícita. |
Sota el menú "Recursos" cada terme inclou el seu IRI corresponent a l'RDA Registry, el seu identificador (anomenat «notació»), la seva definició del glossari i qualsevol nota d'abast. |
L'orientació sobre l'ús d'ECV es troba sota la pestanya Orientacions: Introducció a RDA.
3. Implementació
A l'RDA Toolkit, es pot trobar una llista completa dels ECV definits per RDA sota: Recursos> Vocabularis d'ECV.
Cada entrada en un ECV d'RDA consta d'un terme, el seu IRI de l'RDA Registry associat, la seva notació, la seva definició i qualsevol nota d'abast. La notació és l'equivalent de l'identificador del terme. L'ordre de les entrades dins un ECV és alfabètic.
Els ECV d'RDA proporcionen valors només per a elements d'atribut. No són vàlids per a elements de relació.
Les instruccions d'RDA per a un element determinat especificaran quan un ECV d'RDA concret es pot utilitzar per enregistrar un valor per a aquest element. També indicaran si l'ECV d'RDA té cobertura d'abast completa. Si la cobertura és completa, l'ECV és una llista tancada. Si és incompleta, es poden afegir valors en el futur.
| EXEMPLE |
|
338 ## $a volum $b nc $2 rdacarrier |
| Comentari: El catalogador ha enregistrat l'element d'RDA tipus de suport físic per a un recurs publicat en un volum enquadernat. Aquest element és bàsic i el catalogador aplica l'opció d'enregistrar l'element com a descripció estructurada mitjançant un terme extret de l'ECV Tipus de suport físic RDA, el catalogador identifica l'ECV el subcamp $2 del camp 338 de MARC 21 bibliogràfic. |
Altres ECV externs a RDA són mantinguts per una gran varietat d'organitzacions i institucions, per utilitzar-los dependrà de l'element concret, concrecions, etc.
Aquest document no pretén mostrar l'ús de tots els possibles ECV externs. A continuació se'n destaquen només uns quants com a exemples.
| EXEMPLE |
|
370 ## $a Barcelona (Catalunya) $2 cantic |
| Comentari: el catalogador ha enregistrat l'element RDA lloc de naixement per a una persona. El catalogador ha enregistrat l'element com a descripció estructurada utilitzant un valor de Lloc: punt d'accés per a lloc extret de l'ECV Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC), tal com s'instrueix al Manual del CÀNTIC. El catalogador ha identificat l'ECV utilitzat com a font d'informació mitjançant el subcamp $2 del camp 370 de MARC 21 d'autoritats. |
| EXEMPLE |
|
655 #7 $a Pel·lícules cinematogràfiques $2 tgfc |
| Comentari: el catalogador ha enregistrat l'element RDA categoria d'obra. El catalogador ha aplicat l'opció d'enregistrar l'element com a descripció estructurada utilitzant un punt d'accés extret del ECV Termes de gènera/forma en català (TGFC). El catalogador ha identificat l'ECV utilitzant el $2 del camp 655_7 de MARC 21 bibliogràfic. |
De vegades no es pot trobar cap terme apropiat en l'ECV que el catalogador prefereix o que se li ha indicat d'utilitzar. Depenent de la situació, el catalogador pot:
- Decidir contribuir amb un nou terme a l'ECV preferit, ja sigui directament (p. ex., creant un nou registre d'autoritat CANTIC) o mitjançant una proposta (p. ex., per a un nou terme LEMAC).
- Decidir no contribuir amb un nou terme a l'ECV preferit i, en canvi, enregistrar l'element utilitzant un esquema de codificació de cadenes preferit.
- Decidir no contribuir amb un nou terme i, en canvi, enregistrar l'element utilitzant una descripció no estructurada.
- Decidir no enregistrar l'element.
L'acció escollida dependrà de molts factors, incloent l'element, el nivell de descripció i concrecions.
| EXEMPLE |
|
370 ## $a Costitx (Illes Balears) |
| Comentari: el catalogador ha enregistrat l'element lloc de naixement per a una persona. El catalogador ha intentat enregistrar l'element com a descripció estructurada utilitzant un punt d'accés per al lloc extret del CANTIC, però el punt d'accés no s'ha trobat. El catalogador ha decidit no crear un registre d'autoritat CANTIC per al lloc (pràctica permesa segons el Manual del CÀNTIC). En canvi, ha enregistrat l'element com a descripció estructurada utilitzant el mateix valor i esquema de codificació de cadena que s'hauria utilitzat si s'hagués establert el punt d'accés al CANTIC. |
El catalogador de vegades adoptarà un enfocament mixt en enregistrar un element. Per exemple, el catalogador pot:
- Enregistrar algunes ocurrències de l'element utilitzant un ECV i d'altres sense utilitzar un ECV.
- Enregistrar algunes ocurrències de l'element utilitzant un ECV i d'altres utilitzant un ECV diferent.
En algunes situacions, l'elecció d'adoptar un enfocament mixt quedarà a criteri del catalogador.
| EXEMPLE |
|
380 ## $a Música 380 ## $a Òperes $2 lemac |
| Comentari: el catalogador ha enregistrat la categoria d'obra en un registre d'autoritat d'una obra musical. El Manual del CÀNTIC instrueix utilitzar el terme no controlat "Música" tanmateix dona l'opció d'afegir un terme d'un vocabulari controlat, de manera que el catalogador ha enregistrat també l'element com a descripció estructurada. El catalogador ha trobat un terme apropiat a la LEMAC i l'ha enregistrat; identificant l'ECV utilitzant el $2 del camp 380 de MARC 21 d'autoritats. |
El catalogador només està obligat a enregistrar un element si està marcat com a "bàsic" a les concrecions associades. Si l'element no està marcat com a "bàsic", el catalogador ha d'utilitzar el seu criteri per decidir si l'enregistra.
RDA sovint proporciona opcions per "Enregistrar un terme d'un ECV adequat" com a descripció estructurada o per "Enregistrar un terme no controlat adequat" com a descripció no estructurada. Les concrecions associades de vegades deixen aquestes decisions a criteri del catalogador.
Revisió: 27/04/2026
Relacions Agent-agent
Relacions Agent-OEMI
Relacions OEMI-OEMI
Aquest document proporciona orientació sobre l'enregistrament de les relacions entre obres, expressions, manifestacions i ítems.
1. Canvis respecte d'RDA original
| RDA original | RDA oficial |
| Fa servir designadors de relació de l'Apèndix J per descriure les relacions. | Fa servir elements de relació integrats al text d'RDA per descriure les relacions. |
|
Hi ha una única col·lecció si totes les parts es publiquen en dos o més tipus suport o suport físic.
|
Hi ha múltiples col·leccions si totes les parts es publiquen en dos o més tipus de suport o de suport físic.
|
|
L'obra agregadora i l'expressió agregadora tenen una relació de tot/part amb el contingut de les obres o expressions agregades.
|
L’obra agregadora i l’expressió agregadora no tenen una relació directa amb el contingut de les obres o expressions agregades.
Una compilació és un recurs agregat, i les relacions s'estableixen entre l'agregat —que és la manifestació— i les expressions que aquesta manifestació agrega. |
|
Les traduccions de compilacions són expressions relacionades.
|
Les traduccions d'obres agregades són obres relacionades.
|
|
Les traduccions i les edicions lingüístiques de les publicacions en sèrie i dels recursos integrants són expressions relacionades.
|
Les traduccions i les edicions lingüístiques de les publicacions en sèrie i dels recursos integrants són obres relacionades. |
|
Els números especials són manifestacions relacionades.
|
Els números especials són obres relacionades.
|
|
Les reproduccions són manifestacions relacionades.
|
Les reproduccions de monografies són manifestacions relacionades, però les reproduccions d'obres en sèrie són obres relacionades.
|
2. Implementació
2.1 Enregistrament de relacions
S'enregistra la relació entre una obra, una expressió, una manifestació o un ítem i una obra, expressió, manifestació o ítem relacionats fent servir un més dels mètodes d'enregistrament següents:
- Descripció estructurada.
- Identificador.
- IRI (Internationalized Resource Identifier).
- Descripció no estructurada.
Descripció estructurada
- Un punt d'accés.
- Una nota estructurada.
- Un nom o títol pres d'un sistema de control d'autoritats.
- Un terme per a un concepte pres d'un vocabulari controlat.
- Un valor associat amb un tipus de dades estructurat, incloent-hi números, dates i hores.
EXEMPLES Punt d'accés:
130 0# $a Geophysics (Tulsa, Okla.)
Nota estructurada:
776 08 $i Also issued as: $t Health statistics500 ## Reprint of: Venice / by Cecil Roth. — Philadelphia : The Jewish Publication Society of America, 1930. — (Jewish communities series)
Identificador
- Un identificador assignat per un agent independent i extern
- Un identificador assignat per un agent local
- Una notació per a un concepte presa d'un vocabulari controlat
- Si s'enregistra un identificador per a l'entitat relacionada, també s'enregistra una descripció estructurada de l'entitat relacionada
EXEMPLE 785 00 $t University of Western Australia law review $x 0042-0328 Descripció estructurada de l'entitat relacionada amb identificador.
IRI (Internationalized Resource Identifier)
- Una cadena de caràcters que identifica un recurs
- Subcamps d'URI en registres MARC: $0, $1, $4
- $0: URI associats amb etiquetes preferides de fitxers d'autoritat
- $1: URI que fan referència a l'entitat descrita (p. ex., una persona, un lloc o una organització)
- $4: URI que designen relacions; habitualment, aquests URI corresponen a relacions expressades textualment a $e o $i
- Els URI haurien de correspondre al punt d'accés complet, no a components parcials
EXEMPLES 700 1# $a Beethoven, Ludwig van, $d 1770-1827. $t Veränderungen über einen Walzer $0 http://id.loc.gov/authorities/names/n81127885 700 1# $i Translation of: $a Galilei, Galileo, $d 1564-1642. $t Dialogo dei massimi sistemi. $4 http://rdaregistry.info/Elements/u/P60244
Descripció no estructurada
- Una menció de manifestació
- Una nota no estructurada
- Un nom o títol en ordre directe, tal com apareix a les fonts d'informació
- Un terme no controlat per a un concepte
- Per a descripcions no estructurades no és necessari indicar el nivell OEMI de la relació
EXEMPLE Unstructured note
500 ## $a Translation of the author’s novel Digital fortress.
2.2 Elements de relació
- Els elements de relació especifiquen la naturalesa de la relació.
- Als camps MARC 780/785 les relacions seqüencials per a obres en sèrie i obres integrants es generen automàticament segons el valor del segon indicador.
- Quan s'utilitza el subcamp $i per a una relació en un registre bibliogràfic, es dona com a primer subcamp, s'escriu amb majúscula la primera paraula i s'acaba el subcamp amb dos punts.
- S'enregistren els elements de relació amb una descripció estructurada que representi l'obra, expressió, manifestació o ítem relacionats.
- Quan s'utilitza una descripció no estructurada, s'inclou informació sobre la naturalesa de la relació com a part de la descripció no estructurada.
- Quan existeixen múltiples relacions es pot identificar una relació com a principal i registrar únicament aquesta relació.
700 1# $i Translation of: $a Grotius, Hugo, $d 1583-1645. $t De jure belli ac pacis libri tres. 100 1# $a Grotius, Hugo, $d 1583-1645, $e author. 245 10 $a Grotius on the rights of war and peace : $b an abridged translation / $c by William Whewell. 700 1# $i Abridgement of: $a Grotius, Hugo, $d 1583-1645. $t De jure belli ac pacis libri tres. 700 1# $i Translation of: $a Grotius, Hugo, $d 1583-1645. $t De jure belli ac pacis libri tres.
2.3 Obres relacionades
Les relacions habituals d'obra són:
- Adaptacions
- Suplements
- Relacions seqüencials (p. ex., publicacions en sèrie anteriors i posteriors)
- Són elements bàsics per a BC les relacions de publicacions en sèrie com ara "Continuació de", "Continuada per" etc.
- En la majoria de casos, les relacions de publicacions en sèrie es donen com a relacions recíproques. Excepte en el cas de relacions seqüencials d'obra o d'expressió i relacions equivalents de manifestació.
- Per a materials rars, es donen notes de citació i referències a descripcions publicades.
Col·leccions, obres en sèrie i obres integrants
- Obra integrant en una o més col·leccions. Es proporciona un punt d'accés 8XX per a qualsevol col·lecció establerta en una iteració anterior.
264 #1 $a Denver : $b Smith Publishing Company
490 1# $3 <2000>: $a Library acquisitions
490 1# $3 <1991>: $a Research in library acquisitions
588 ## $a Description based on: update 9, published in 2000.
830 #0 $a Research in library acquisitions.
830 #0 $a Library acquisitions (Denver, Colo.)
- Numeració integrada gramaticalment amb el títol de la col·lecció. Al camp 8XX s'omet la numeració del títol i s'enregistra al subcamp $v.
490 1# $a Publication number 22 of the Southwestern Iowa History Society
830 #0 $a Publication ... of the Southwestern Iowa History Society ; $v no. 22.
- Errors de numeració. Si el número a la menció de col·lecció és incorrecte i el número correcte es dona en una nota, es dona el número correcte al punt d'accés autoritzat de la col·lecció.
490 1# $a Kieler historische Studien ; $v Bd. 24
500 ## $a Series numbering should read: Bd. 25.
830 #0 $a Kieler historische Studien ; $v Bd. 25.
- Número precedit per una o més lletres. Quan els números estan precedits per una lletra o lletres que varien de número a número, s'omet la lletra o lletres del subcamp $v del camp 8XX. Tanmateix quan l'única informació disponible és del número que es té, s'assumeix que tots els números de la col·lecció tindran la mateixa lletra o lletres que precedeixen el número fins que hi hagi informació diferent, en aquest cas s'enregistren la lletra o lletres al subcamp $v del camp 8XX.
In sources of different items in series: D1, C2, SW3, F4, etc.
490 1# $a ... ; $v D1
830 #0 $a ... ; $v 1. - Col·lecció i subcol·lecció
- Col·lecció sense numeració: No es dona un punt d'accés autoritzat separat per a la col·lecció tret que la col·lecció ja hagi aparegut sola en altres publicacions. En lloc d'això, es dona un punt d'accés autoritzat de la combinació de col·lecció i subcol·lecció.
490 1# $a University publications series. The social sciences ; $v number 4
830 #0 $a University publications series. $p Social sciences ; $v no. 4.
- Si la col·lecció apareix en una publicació posterior sense cap subcol·lecció, aleshores es construeix un punt d'accés autoritzat per a la col·lecció separadament i es dona aquest punt d'accés al registre bibliogràfic d'aquesta publicació i de qualsevol altra publicació que mostri només la sèrie principal.
- Col·lecció amb numeració: Es donen dos punts d'accés autoritzats de col·lecció: un per a la col·lecció i un per a la combinació scol·lecció i subcol·lecció.
490 1# $a Biblioteca de arte hispánico ; $v 8. $a Artes aplicadas ; $v 1
830 #0 $a Biblioteca de arte hispánico ; $v 8.
830 #0 $a Biblioteca de arte hispánico. $p Artes aplicadas ; $v 1.
- Col·lecció sense numeració: No es dona un punt d'accés autoritzat separat per a la col·lecció tret que la col·lecció ja hagi aparegut sola en altres publicacions. En lloc d'això, es dona un punt d'accés autoritzat de la combinació de col·lecció i subcol·lecció.
- Un o diversos punts d'accés autoritzats de col·lecció:
- Edicions de llengua. Col·leccions numerades: Es distingeix entre col·leccions publicades en dues o més edicions paral·leles (és a dir, edicions completes en cada llengua per a les quals són apropiats punts d'accés autoritzats separats per a cada expressió) i col·leccions publicades de manera diversa en dues o més llengües però per a les quals no existeix cap edició completa de la col·lecció en cap llengua.
- Si no existeixen edicions separades, es construeix un únic punt d'accés autoritzat de col·lecció, basant-lo en el primer o l'ítem més antic de la col·lecció.
- Si el primer o l'ítem més antic està publicat en diverses llengües, es tria la llengua del títol propi preferit. En cas de dubte, s'assumeix que existeix una única edició.
- Edicions de llengua. Col·leccions sense numeració:
- Si la llengua del títol propi de la col·lecció varia: En la majoria de casos, es construeixen punts d'accés autoritzats de col·lecció per a cada forma de llengua. Es donen camps 5XX per a les altres formes de llengua.
- Edicions de llengua. Col·leccions numerades: Es distingeix entre col·leccions publicades en dues o més edicions paral·leles (és a dir, edicions completes en cada llengua per a les quals són apropiats punts d'accés autoritzats separats per a cada expressió) i col·leccions publicades de manera diversa en dues o més llengües però per a les quals no existeix cap edició completa de la col·lecció en cap llengua.
Canvis en la numeració (addició, omissió, etc.): PENDENT
Sintaxi dels punts d'accés
Aquest document d'orientació tracta sobre la sintaxi dels punts d'accés en registres bibliogràfics i d'autoritat en MARC per a les entitats següents: obres, expressions, manifestacions, persones, entitats corporatives, famílies i llocs. Se centra en aspectes formals dels punts d'accés (ordre, espaiat, puntuació i codificació), però no en la tria dels punts d'accés ni en qüestions com majúscules, transcripció o instruccions especialitzades (obres o expressions musicals, jurídiques o religioses).
1. Consideracions generals
Els punts d'accés es poden categoritzar com a punts d'accés autoritzats o punts d'accés variants:
- Un punt d'accés autoritzat és un punt d'accés normalitzat que representa una entitat.
- Un punt d'accés variant és una alternativa al punt d'accés autoritzat que representa una entitat.
2. Canvis respecte RDA original
Els punts d'accés creats amb RDA oficial seran idèntics als creats amb RDA original.
| RDA original | RDA oficial |
| La sintaxi de punts d'accés es troba a l'Apèndix E: Sintaxi dels registres per al control dels punts d'accés. | La sintaxi dels punts d'accés, o els esquemes de codificació de cadenes, es deixen a cada comunitat. RDA oficial defineix un ECC com: "Conjunt de valors de cadenes i conjunt associat de regles que descriuen un mapatge entre aquest conjunt de cadenes i un valor d'un element." |
3. Implementació
3.1 Orientació general sobre la sintaxi dels punts d'accés
Aquesta secció descriu convencions de puntuació i espaiat que són aplicables a tots els tipus de punts d'accés en registres d'autoritat de noms i en registres bibliogràfics. Aquestes convencions generals són aplicables als camps MARC 1XX, 4XX i 5XX en registres d'autoritat i als camps MARC 1XX, 240, 6XX, 70X-75X i 8XX en registres bibliogràfics.
Puntuació/espaiat dins dels punts d'accés.
S'usa puntuació interna per separar inequívocament les unitats dels punts d'accés. Els signes de puntuació per a aquest propòsit són: punt (.), coma (,), cometes dobles ("), interrogant (?), signe d'exclamació (!) i guió (-).
Espais després de punts. Es deixa un espai després d'un punt o d'un altre signe de puntuació final que serveixi per separar unitats dels punts d'accés. Si el punt o el signe de puntuació final va seguit d'un codi de subcamp, l'espai es generar automàticament pel sistema. Si no hi ha cap codi de subcamp a continuació (per exemple, dins de qualificadors entre parèntesis), s'ha d'introduir l'espai.
| EXEMPLES |
| 130 0# $a Contes de l'olivier. $l Català |
| 240 10 $a Lakmé. $p Où va la jeune Indoue? $l Italià |
| 110 1# $a Gran Bretanya. $b Monarca (1707-1714 : Anna I) |
Símbol d'ampersand (&). S'ha d'introduir un espai a banda i banda d'un ampersand o equivalent usat en un punt d'accés.
| EXEMPLES |
|
110 2# $a T & D (Grup musical) |
| 240 10 $a 1 & 2 Thessalonians. $l Castellà |
Parèntesi. Si una unitat d'un punt d'accés que no sigui l'última acaba amb un parèntesi de tancament, s'ha d'introduir després d'aquest parèntesi el mateix signe de puntuació que s'utilitzaria si no hi hagués parèntesi.
| EXEMPLES |
| 110 1# $a Barcelona (Catalunya : Província). $b Servei de Catalogació i Conservació de Monuments |
| 110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1922-1939 : Pius XI). $t Casti connubii |
Data oberta. Es deixa un espai entre una data oberta i qualsevol dada que la segueixi dins del mateix subcamp. Quan un codi de subcamp segueix immediatament una data oberta, no es deixa espai.
| EXEMPLES |
| 110 2# $a Església Catòlica. $b Arxidiòcesi de Barcelona (Catalunya). $b Arquebisbe (2015- : Omella) |
| 700 1# $a Monzó, Quim, $d 1952- $$tPerquè de tot plegat |
Signe final de puntuació. En els punts d'accés, el signe final de puntuació és el punt ( . ), el parèntesi de tancament ( ) ), el claudàtor de tancament ( ] ), les cometes ( " ), el signe d'interrogació ( ? ), el signe d'exclamació ( ! ) o el guionet ( - ; utilitzat habitualment al final d'una data oberta).
a. Registres d'autoritat de noms. Els punts d'accés no s'han d'acabar amb un signe final de puntuació, excepte quan aquest forma part de la dada (p. ex., un punt en una abreviatura) o quan ho exigeixen les instruccions de catalogació (p. ex., un element inclòs dins de parèntesis).
| EXEMPLES |
| 100 1# $a García, José |
| 100 1# $a García, José A. |
| 100 1# $a García, J. A. $q (José A.) |
b. Registres bibliogràfics. En general, els punts d'accés autoritzats no s'han d'acabar amb un punt, d'acord amb la decisió adoptada l'any 2003 pel Grup de Treball pel Canvi de Format del CBUC (actual CSUC) i la taula de conversió del format CATMARC a MARC 21 pròpia del CCUC.
| EXEMPLES |
|
100 1# $a Puccini, Giacomo, 1858-1924, $e persona compositora d'una obra 240 1# $a Bohème |
| 710 2# $a Fons Alicia de Larrocha (Biblioteca de Catalunya) $5 ES-BaBC |
Elements de relació en els punts d'accés bibliogràfics. Els elements de relació que segueixen els punts d'accés autoritzats no van en majúscula inicial i sempre van precedits per una coma, llevat que el punt d'accés autoritzat acabi amb una data oberta.
| EXEMPLES |
| 700 1# Ballús, Neus, 1980- $e persona directora cinematogràfica |
| 100 1# $a Espriu, Salvador, $d1913-1985, $e persona autora |
Quan s'utilitza el subcamp $i per als elements de relació, aquest ha de ser el primer subcamp, la primera paraula s'ha d'escriure amb majúscula inicial i el subcamp ha d'acabar amb dos punts.
| EXEMPLE |
| 700 1# $i Llibret basat en una obra: $a Martorell, Joanot, $d1410-1465. $tTirant lo Blanc |
3.2 Entitats
Entitat RDA
punt d'accés d'entitat RDA
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
punt d'accés autoritzat d'entitat RDA
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció al punt d'accés autoritzat per al subtipus d'entitat adequat. |
variant de punt d'accés d'entitat RDA
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció al punt d'accés autoritzat per al subtipus d'entitat adequat. |
Obra
punt d'accés d'obra
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
punt d'accés autoritzat d'obra
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
variant de punt d'accés d'obra
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
Orientacions
- En registres bibliogràfics, les obres es codifiquen als camps X00, X10 o X11; 1XX en combinació 240; o X30.
EXEMPLES 100 1# $a Roig, Jaume, $$d -1478, $e persona autora
240 10 $a Espill100 0# $a Verdaguer, Jacint, $$d 1845-1902, $e persona autora
240 10 $a Obres600 17 $a Espriu, Salvador, $d 1913-1985. $t Caminant i el mur $2 lemac 730 0# $a Mil i una nits - En registres d'autoritat, les variants de punt d'accés d'obra es codifiquen als camps 400, 410, 411 i 430.
EXEMPLES 400 1# $a Roig, Jaume, $$d -1478. $$t Llibre de les dones 410 2# $a Centre de Lectura (Reus, Catalunya). $t Assaig 430 #0 $a Alf layla wa-layla -
Si el punt d'accés d'una obra comença amb el punt d'accés d'agent, s'usa el mateix camp MARC i la mateixa codificació de subcamps que l'agent.
EXEMPLES 100 0# $a Alfons $b X, $c rei de Castella-Lleó, $d 1221-1284
Comentari: punt d'accés autoritzat de persona100 0# $a Alfons $b X, $c rei de Castella-Lleó, $d 1221-1284. $t Cantigas de Santa María
Comentari: punt d'accés autoritzat d'obra
110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1878-1903 : Lleó XIII)
Comentari: punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa
110 2# $a Església Catòlica. $b Papa (1878-1903 : Lleó XIII). $t Rerum novarum
Comentari: punt d'accés autoritzat d'obra
-
Si l'obra no té un agent creador explícit, s'usa X30.
-
En registres bibliogràfics, el primer indicador dels camps 130 i 730 és "0" i el segon és "blanc".
-
En registres bibliogràfics, el primer indicador del camp 830 és "blanc" i el segon és "0".
-
En registres d'autoritat, el primer indicador dels camps 130, 430 i 530 és "blanc" i el segon és "0".
EXEMPLES Punts d'accés en registres bibliogràfics Punts d'accés en registres d'autoritat 130 0# $a Liber de modo bene vivendi ad sororem 130 #0 $a Liber de modo bene vivendi ad sororem 730 0# $a Ciutat cremada (Pel·lícula cinematogràfica) 130 #0 $a Ciutat cremada (Pel·lícula cinematogràfica) 830 #0 $a Monografies de psicoanàlisi i psicoteràpia 130 #0 $a Monografies de psicoanàlisi i psicoteràpia
-
-
S'utilitzen elements i designacions addicionals per distingir el punt d'accés d'una obra d'un altre punt d'accés d'una altra obra. Els elements i designacions addicionals es donen entre parèntesis després del títol preferit de l'obra, al subcamp $a o $t.
EXEMPLES Punts d'accés en registres bibliogràfics Punts d'accés en registres d'autoritat 730 0# $a Bruixa Avorrida (Programa de televisió) 130 #0 $a Bruixa Avorrida (Programa de televisió) 100 1# $a Sàbat, Oriol, $d 1967- $e persona artista
240 1# $a Pietat (1997)100 1# $a Sàbat, Oriol, $d 1967- $t Pietat (1997) 830 #0 $a Biblioteca de bolsillo (Barcelona, Catalunya) 130 #0 $a Biblioteca de bolsillo (Barcelona, Catalunya) 100 1# $a Feliu i Codina, Josep, $d 1845-1897, $e persona autora
240 10 $a María del Carmen (Obra de teatre)
100 1# $a Feliu i Codina, Josep, $d 1845-1897. $t María del Carmen (Obra de teatre)
830 0# $a Working papers (Institut de Ciències Polítiques i Socials (Barcelona, Catalunya)) 130 #0 $a Working papers (Institut de Ciències Polítiques i Socials (Barcelona, Catalunya))
-
Quan es donen múltiples qualificadors entre parèntesis, se separen amb espai, dos punts, espai. En general no hi ha cap ordre de prioritat excepte: "Col·lecció" sempre va primer i es dona en el seu propi conjunt de parèntesis.
EXEMPLES Punts d'accés en registres bibliogràfics Punts d'accés en registres d'autoritat 130 0# $a Last time I saw Paris (Pel·lícula cinematogràfica : 1954) 130 #0 $a Last time I saw Paris (Pel·lícula cinematogràfica : 1954) 830 #0 $a Idee (Col·lecció) (Roma, Itàlia) 130 #0 $a Idee (Col·lecció) (Roma, Itàlia) -
Un punt d'accés d'obra pot representar una o més parts d'una obra. Precedeix una designació i/o un títol per a una part o parts d'una obra un punt i espai.
EXEMPLES Punts d'accés en registres bibliogràfics Punts d'accés en registres d'autoritat 130 0# $a Bíblia. $p Salms 130 #0 $a Bíblia. $p Salms 830 #0 $a Biblioteca A. $p Clásicos 130 #0 $a Biblioteca A. $p Clásicos 100 0# $a Aristòtil, $d 384 aC-322 aC, $e persona autora
240 1# $a Ètica a Nicòmac. $n Llibres 8-9100 0# $a Aristòtil, $d 384 aC-322 aC. $t Ètica a Nicòmac. $n Llibres 8-9 100 1# $a Martí i Pol, Miquel, $$d 1929-2003, $e persona autora
240 10 $a Poesia. $k Seleccions100 1# $a Martí i Pol, Miquel, $$d 1929-2003. $t Poesia. $k Seleccions
Expressió
punt d'accés d'expressió
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
punt d'accés autoritzat d'expressió
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
variant de punt d'accés d'expressió
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
Orientacions
- En registres bibliogràfics, les expressions es codifiquen als camps X00, X10 o X11; 1XX en combinació 240; o X30.
EXEMPLES 100 1# $a Quicios, Laura, $e persona autora
240 10 $a Amunt, dormilegues! $l Castellà
130 #0 $a Bíblia. $p Nou Testament. $l Alemany -
En registres d'autoritat, les variants de punt d'accés d'expressió es codifiquen als camps 400, 410, 411 i 430.
EXEMPLE 400 1# $a Quicios, Laura. $t Arriba, dormilones! -
El punt d'accés d'expressió sempre comença amb el punt d'accés d'obra. S'enregistra al camp 1XX exactament tal com s'ha enregistrat l'obra.
EXEMPLE Punt d'accés d'obra en el registre d'autoritat Punt d'accés d'expressió en el registre d'autoritat 130 #0 $a Imitatio Christi 130 #0 $a Imitatio Christi. $l Francès -
Si el punt d'accés d'expressió comença amb el punt d'accés d'agent, s'usa el mateix camp MARC i la mateixa codificació de subcamps que l'agent (X00, X10 o X11).
EXEMPLE Punt d'accés d'agent Punt d'accés d'expressió 100 1# $a Rodoreda, Mercè, $d 1908-1983 100 1# $a Rodoreda, Mercè, $d 1908-1983. $t Gallines de Guinea. $l Castellà -
Si l'expressió no té un agent creador explícit, useu X30.
EXEMPLE Punt d'accés en el registre bibliogràfic Punt d'accés autoritzat d'expressió en el registre d'autoritat: 730 0# $a Alcorà. $l Anglès 130 #0 $a Alcorà. $l Anglès -
S'utilitzen elements d'atribut RDA per distingir el punt d'accés d'expressió d'un altre punt d'accés d'obra quan calgui.
- Llengua: al punt d'accés d'obra s'afegeix la llengua al subcamp $l. Precedeix la llengua un punt tret que hi hagi un altre signe de puntuació final.
-
Data d'expressió: al punt d'accés d'expressió s'afegeix la data d'expressió al subcamp $f. Precedeix la data d'expressió un punt tret que hi hagi un altre signe de puntuació final.
-
Designació de versió: al punt d'accés d'expressió s'afegeix la designació de versió al subcamp $s. Es dona entre parèntesis (excepte per a expressions d'obres religioses).
-
Tipus de contingut: al punt d'accés d'expressió s'afegeix el tipus de contingut al subcamp $s. Es dona entre parèntesis.
Manifestació
punt d'accés de manifestació
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
Per als manuscrits i conjunts de manuscrits, s'aplica l'opció. S'ha d'utilitzar el punt d'accés de la manifestació com a base per a Obra: punt d'accés autoritzat d'obra i Manifestació: punt d'accés autoritzat de manifestació SI:
|
punt d'accés autoritzat de manifestació
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció només per a manuscrits. No es creen punts d'accés autoritzats per a altres manifestacions. |
variant de punt d'accés de manifestació
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
Orientacions
- Construïu un punt d'accés per a manuscrit amb els elements següents:
- un valor d'Entitat corporativa: punt d'accés d'entitat corporativa per a un repositori d'un manuscrit
- el terme Manuscrit
- una designació del manuscrit assignada per un repositori
- Se separen cada element amb punt i espai tret que hi hagi un altre signe de puntuació.
EXEMPLE 110 2# $a Biblioteca de Catalunya. $k Manuscrit. $n M 971 b
Ítem
punt d'accés d'ítem
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
No s'aplica l'opció. |
punt d'accés autoritzat d'ítem
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
No s'aplica l'opció. |
variant de punt d'accés d'ítem
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
Agent
punt d'accés d'agent
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
Se segueix les opcions per a punt d'accés per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona. |
punt d'accés autoritzat d'agent
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
Se segueix les opcions per a punt d'accés autoritzats per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona.. |
variant de punt d'accés d'agent
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
Se segueix les opcions per a variants de punt d'accés per al subtipus d'entitat específic: agent col·lectiu o persona. |
Persona
punt d'accés de persona
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
punt d'accés autoritzat de persona
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
variant de punt d'accés de persona
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
Orientacions
- Els punts d'accés de persones es codifiquen al camp X00. En registres bibliogràfics s'usen els camps 100, 600, 700 o 800. En registres d'autoritat s'usen els camps 100, 400 o 500.
- Si el nom consta de diverses parts, s'enregistra com a primer element aquella part del nom sota la qual la persona es llistaria normalment en llistes alfabètiques autoritatives en la llengua o el país de residència o d'activitat de la persona, seguida d'altres parts del nom.
EXEMPLES 100 1# $a Torres i Capell, Manuel de, $d 1941- 100 1# $a Silva, Affonso M. Furtado da -
Indicadors:
-
S'usa el primer indicador amb valor "0" per a un nom de pila o un nom format per paraules, frases, inicials, lletres separades o numerals que estan en ordre directe. S'omet un article inicial quan s'enregistra una frase que denomina una altra obra de la persona.
EXEMPLES 100 0# $a Victòria dels Àngels, $d 1923-2005 100 0# $a Vidua Felgineria, $d activa 1720-1742 100 0# $a H. D. 100 0# $a 1ques2, $d 1963- -
S'usa el primer indicador amb valor "1" per a una persona amb cognom o cognom compost en ordre invertit (cognom, nom) o un nom sense nom(s) de pila que se sap que és un cognom.
EXEMPLES 100 1# $a Calders, Pere, $d 1912-1994 100 1# $$a Salvat-Papasseit, Joan, $d 1894-1924 100 1# $a Gratacós, $c Doctor 100 1# $a Espona, $d actiu 1765
-
-
Subcamps:
-
No hi ha un ordre MARC prescrit per als subcamps més enllà del subcamp $a als camps X00. Quan es proporcionen múltiples addicions al nom, en general se segueix aquestes directrius: el subcamp $d (data) hauria de ser sempre l'últim element en una cadena 100, tret que s'afegeixi el terme (Esperit) al nom. S'afegeix $c (Esperit) com a darrer element en una cadena 100.
EXEMPLE 100 1# $a Saint Germain, $c comte de, $d -1784 $c (Esperit) - En general s'afegeix el subcamp $c abans del subcamp $q quan també s'afegeixen paraules, numerals, etc. que indiquen relació.
EXEMPLE 100 1# $a McCauley, Robert H., $c Jr. $q (Robert Henry), $d 1913-1979
-
-
Inicials, lletres o abreviacions
-
Punts: Si el nom d'una persona consta d'inicials o en conté, s'introdueix un punt després d'una inicial si és segur que la lletra és una inicial. En cas de dubte, no s'introdueix cap punt.
EXEMPLE 100 0# $a A. C. S. -
Espaiat: Si el nom conté dos o més noms de pila representats per inicials, consta completament d'inicials o consta completament de lletres separades que no són inicials, s'introdueix un sol espai entre les inicials/lletres en tots els casos (independentment de si van seguides de punts o no).
EXEMPLES 700 0# $a A. C. S., $e persona traductora 100 1# $a Sala-Valldaura, J. M. $q (Josep Maria), $d 1947-
-
-
Altres elements en punt d'accés autoritzat
-
Punts: Amb inicials, s'inclou punts tret que l'ús predominant de l'autor deixi clar que els omet.
-
Espais: No es deixen espais entre inicials/lletres simples, com ara sigles de ordes i societats religiosos.
-
Parts abreujades o absents del nom: Si una part d'un nom és abreujada (dues o més lletres presents en lloc d'una sola lletra com a inicial), o si falta un nom de pila d'un nom entrat sota cognom, no es deixa espai obert després de l'abreviació o del nom de pila absent.
-
-
Prefixos (articles i preposicions) en alguns noms
-
El prefix segueix immediatament el primer element. Si el primer element d'un punt d'accés de persona va seguit directament d'un prefix sense dades intermèdies (p. ex., nom(s) de pila, inicial(s) del nom de pila), se separa el prefix del primer element amb coma i es posa el prefix al registre MARC com a part del subcamp $c.
EXEMPLE 100 1# $a Walle-Lissnijder, $c van de -
Prefixos en noms sense noms de pila, però que contenen paraules o frases associades amb un punt d'accés: Es formulen aquests punts d'accés amb els prefixos després de qualsevol paraula o frase associada amb el nom, tant les paraules o frases com el prefix al subcamp $c.
-
Prefixos en noms sense noms de pila: Es formulen les dades que constitueixen els punts d'accés segons el patró: primer element del punt d'accés; paraules o frases associades amb el nom; prefix; qualificador; data.
EXEMPLE 100 1# $a Lettow-Vorbeck, $c General von $q (Paul Emil), $d 1870-1964
-
-
Dates
-
Si es dona tant una data de naixement com una data de mort o es dona un interval de dates per al període d'activitat, se separen les dates amb un guió.
EXEMPLES 100 1# $a Albéniz, Isaac, $d 1860-1909 100 1# $a Miralles, Melcior, $d aproximadament 1419-1502 100 1# $aNicolau, Maria, $d activa 1794-1796 -
Si es dona només una data de naixement, s'usa un guió després de la data; no s'usa el terme "naixement" amb la data.
EXEMPLE 100 1# $a Català i Tur, Josep, $d 1948- 100 1# $a González, María Carmen, $d 1967 agost 7- -
Si es dona només una data de mort, s'usa un guió abans de la data; no s'usa el terme "defunció" amb la data.
EXEMPLE 100 1# $a Català i Vives, Isidre, $d -1788
-
Si es dona una data o dates per al període d'activitat, s'usa "actiu/activa" i "segle" en lloc de les abreviatures "fl." i "S.". El terme "actiu/activa" hauria d'aparèixer abans de la primera data del període d'activitat (p. ex., "actiu segle XII") tret que s'utilitzi un altre terme com "jin shi".
EXEMPLES 100 1# $a Forcadell, $d actiu segle XVII 100 0# $a Cecília, $c santa, $d activa segle III
-
-
Forma desenvolupada del nom: Es dona una forma desenvolupada del nom entre parèntesis.
EXEMPLES 100 1# $a Sala-Valldaura, J. M. $q (Josep Maria), $d 1947- 100 1# $a López, Susana $q (López Fernández) 100 1# $a Durán, M. $q (Manuel), $d 1863-1906
400 0# $a M. D. D. $q (Manuel Durán Durán), $d 1863-1906
-
Títols i paraules associades amb un nom: Es precedeix un títol de noblesa amb coma i espai.
EXEMPLE 100 0# $a Letícia d'Espanya, $c reina, consort de Felip VI, rei d'Espanya, $d 1972- -
Numeració
-
S'enregistra la numeració associada amb un nom de pila al subcamp $b, precedida per un espai. La numeració associada amb un cognom s'enregistra al subcamp $c, precedida per un espai i una coma.
EXEMPLES 100 0# $a Lleó $b XIV, $c papa, $d 1955- 100 1# $a Appleton, Victor, $c II - Es precedeix amb coma i espai els terme sant i santa.
EXEMPLES 100 1# $a Oriol, Josep, $c sant, $d 1650-1702 100 0# $a Ireneu, $c de Lió, sant -
Es precedeix amb coma i espai un títol de reialesa o rang religiós, o un terme de tractament per a una persona de vocació religiosa, o un altre terme indicatiu de rang, honor o càrrec.
EXEMPLE 100 1# $a Prévost, $c abbé, $d 1697-1763
400 0# $a Prévost d'Exiles, $c abbé, $d 1697-1763 - Es dona entre parèntesis la professió o ocupació.
EXEMPLE 100 1# $a Borrell $c (Compositor) -
Es dona entre parèntesis una designació per a una persona anomenada en una escriptura sagrada o en un llibre apòcrif.
EXEMPLE 100 0# $a Adam (Personatge bíblic) -
Es dona entre parèntesis qualsevol altra designació.
-
Agent Col·lectiu
punt d'accés d'agent col·lectiu
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família. |
punt d'accés autoritzat d'agent col·lectiu
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família. |
variant de punt d'accés d'agent col·lectiu
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
Se segueix les opcions per a punt d'accés del subtipus d'entitat específic: entitat corporativa o família. |
Entitat corporativa
punt d'accés d'entitat corporativa
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció si no s'utilitza un esquema de codificació de vocabulari com a font d'informació. S'han de seguir les instruccions d'Entitat corporativa: punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa o d'Entitat corporativa: variant de punt d'accés d'entitat corporativa. |
punt d'accés autoritzat d'entitat corporativa
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
variant de punt d'accés d'entitat corporativa
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
Orientacons
- Les entitats corporatives es codifiquen a X10.
EXEMPLE 110 2# $a Biblioteca de Catalunya - Congressos, jornades, reunions, esdeveniments i expedicions en ordre directe es codifiquen a X11.
EXEMPLE 111 2# $a Mobile World Congress -
Indicadors: S'usa el primer indicador "1" per a un nom de jurisdicció. S'usa el primer indicador "2" per a un nom en ordre directe.
EXEMPLE 110 1# $a Catalunya. $b Parlament
410 2# $a Parlament de Catalunya
-
Entitat subordinat o relacionada: S'enregistra el nom d'una entitat subordinada o relacionada com a subdivisió del punt d'accés que representa l'entitat superior o relacionada al subcamp $b. Precedeix un cos subordinat o relacionat un punt i espai.
EXEMPLES 110 1# $a Catalunya. $b Departament de Salut 110 2# $a Societat Catalana d'Oftalmologia. $b Congrés -
Inicials: Si la forma del nom en el punt d'accés consta d'inicials o en conté, es regularitza l'espaiat i es posa un espai després d'una inicial que va seguida d'una paraula o d'un altre element que no és una inicial i no es posa espai després d'una inicial que va seguida d'una altra inicial d'una sola lletra.
EXEMPLE 111 2# $a International Congress of the P.E.N. Clubs -
Abreviatures: Van precedides i seguides amb un espai les abreviatures que consten de dues o més lletres.
EXEMPLE 110 2# $a Ph. D. Associates -
Nom de lloc al final
-
Si la forma del nom en el punt d'accés inclou un nom de lloc al final i el lloc va entre parèntesis o va precedit per coma i espai, s'ha de mantenir al punt d'accés la puntuació tal com es troba.
EXEMPLE 110 2# $a University College, London -
Els elements i designacions addicionals en punts d'accés d'entitat corporativa segueixen el punt d'accés de base d'entitat corporativa entre parèntesis.
EXEMPLE 110 2# $a Mas Blanch i Jové (Firma) -
Les designacions múltiples en punts d'accés d'entitat corporativa segueixen el punt d'accés de base d'entitat corporativa entre parèntesis i se separen amb espai, dos punts, espai.
EXEMPLES 110 1# $a Catalunya. $b President (2024- : Illa) 110 2# $a Génesis (Grup musical : Barcelona, Catalunya)
-
-
Congressos i exposicions
-
Van entre parèntesis el número, la data i el lloc d'un congrés, etc.
-
Se separen el número, la data i el lloc amb espai, dos punts, espai.
-
S'afegeix, si escau i si es pot determinar fàcilment, els elements següents al nom d'un congrés, etc., en aquest ordre: el número de congrés al subcamp $n; la data de congrés al subcamp $d; el lloc de congrés al subcamp $c.
EXEMPLE 611 27 $a Jocs Olímpics d'Hivern $n (15ns : $d 1988 : $c Calgary, Alberta) $2 lemac - Diverses localitzacions se separen per punt i coma i espai.
EXEMPLE 111 2# $a Col·loqui Internacional sobre la Concepció de l'Espai a Grècia $n (3r : $d 2010 : $c Barcelona, Catalunya;
Tarragona, Catalunya)
-
Família
punt d'accés de família
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció si no s'utilitza un esquema de codificació de vocabulari com a font d'informació. Seguiu les instruccions a Família: punt d'accés autoritzat de família o Família: variant de punt d'accés de família. |
punt d'accés autoritzat de família
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
variant de punt d'accés de família
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
Orientacions
- Les famílies es codifiquen al camp X00 amb primer indicador "3".
- S'enregistra el nom preferit en ordre directe al subcamp $a.
- S'afegeix la categoria de família entre parèntesis. No hi ha cap codificació addicional de subcamps.
-
Els cognoms compostos i els cognoms amb prefixos escrits separadament es tracten igual que per als noms personals.
-
Quan es proporcionen múltiples addicions al nom, en general se segueixen aquestes directrius:
-
Les addicions es donen en un sol conjunt de parèntesis separat per espai, dos punts, espai.
-
La categoria de família s'afegeix després del nom dins del mateix subcamp $a.
-
El subcamp $d (data) segueix el terme de la categoria de família.
-
El subcamp $c s'utilitza per al lloc relacionat amnb la família i segueix la data.
-
El subcamp $g s'utilitza per al membre prominent de la família. Es dona el punt d'accés autoritzat per a la persona tal com es troba al camp 1XX del registre d'autoritat sense cap codificació interna de subcamps.
EXEMPLES 100 3# $a Salamó (Família : $d 1826-2017 : $c Bisbal d'Empordà, Catalunya) 100 3# $a Coniglio (Família : $d 1912- : $g Coniglio, Gaetano, 1889-1944)
-
Nomen
punt d’accés d’entitat RDA de. No s'enregistra l'element.
punt d'accés autoritzat d’entitat RDA de. No s'enregistra l'element.
variant de punt d'accés d’entitat RDA de. No s'enregistra l'element.
Lloc
punt d'accés de lloc
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
punt d'accés autoritzat de lloc
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
variant de punt d'accés de lloc
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
S'aplica l'opció. |
Orientacions
- Els llocs es codifiquen al camp X51.
- S'usa el camp 151 amb tots dos indicadors "blanc" en registres d'autoritat.
- Useu el camp 651 amb el primer indicador "blanc" i el segon indicador "7" quan els punts d'accés per a llocs s'utilitzen com a matèria en registres bibliogràfics afegint al final del punt d'accés el subcamp $2 lemac.
EXEMPLES 151 ## $a Catalunya 651 #7 $a Catalunya $x Arqueologia romana $2 lemac -
Quan una jurisdicció és la primera part d'un punt d'accés per a una entitat subordinada o per a una obra/expressió, es codifiquen els noms de lloc al camp X10, primer indicador "1" i segon indicador "blanc" o "7" si els punts d'accés s'utilitzen com a matèria en registres bibliogràfics afegint al final del punt d'accés el subcamp $2 lemac.
EXEMPLES 610 17 $a Catalunya. $b Departament d'Agricultura $x Història $2 lemac 110 1# $a Catalunya. $b Departament d'Agricultura -
S'enregistra com a part d'un nom de lloc el nom del lloc més gran en què es troba o la jurisdicció més gran a la qual pertany, entre parèntesis després del nom del lloc, tot al subcamp $a.
EXEMPLE 110 1# $a Barcelona (Catalunya) -
S'enregistra la categoria de govern quan es requereix (p. ex., estat, província, etc.) entre parèntesis després del lloc o jurisdicció més gran separada per espai, dos punts, espai, tot al subcamp $a.
EXEMPLE 110 1# $a Barcelona (Catalunya : Província) -
Per a llocs dins de ciutats, afegiu la ciutat entre parèntesis.
EXEMPLE 651 #7 $a Barri Gòtic (Barcelona, Catalunya) $x Història $2 lemac
Interval de temps
punt d'accés d'interval de temps
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
No s'aplica l'opció. |
punt d'accés autoritzat d'interval de temps
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
No s'aplica l'opció. |
variant de punt d'accés d'interval de temps
|
Elaboreu un punt d’accés aplicant un esquema de codificació de cadenes als valors d’un o més elements. |
No s'aplica l'opció. |
4. A criteri del catalogador
Molts tipus de variants de punts d'accés no estan prescrits i s'enregistren a criteri del catalogador.
En general, es deixa a criteri del catalogador quins elements afegir als punts d'accés d'obres i als punts d'accés d'expressions per a distingir-los.
Transcripció-puntuació
Aquest document d'orientació proporciona instruccions i exemples de transcripció i puntuació per a dades bibliogràfiques bàsiques. Per a instruccions i exemples de transcripció i puntuació per a dades d'autoritat, vegeu Sintaxi dels punts d'accés.
1. Canvis respecte RDA original
|
RDA original |
RDA oficial |
|
Les instruccions de transcripció i puntuació es trobaven a 1.4 "Llengua i escriptura", 1.7 "Transcripció", 1.8 "Números expressats en xifres o en paraules", i a l'Apèndix A "Majúscules". |
Les instruccions de transcripció i puntuació es poden trobar principalment a "Orientacions > Directrius de transcripció > Directrius sobre la transcripció normalitzada" amb diferents opcions. |
|
L'apartat 1.4 té instruccions i exemples sobre com enregistrar dades afegides que no són al recurs. |
Com enregistrar dades afegides es va traslladar a una opció d'Orientacions > Provinença de dades. No hi ha exemples. |
|
L'Apèndix A té instruccions detallades sobre l'ús de majúscules. L'Apèndix A2-A9 cobreix directrius generals l'ús de majúscules segons diferents categories de catalogació (noms, títols, menció d'edició, etc.). L'Apèndix A10-A30 cobreix directrius per a la llengua anglesa. L'Apèndix A31-A55 cobreix directrius per a altres llengües. Per al català: Concrecions a RDA> Apèndix A. |
Les directrius generals d'ús de majúscules es simplifiquen en 6 opcions i s'inclouen com una secció sota Orientacions > Directrius de transcripció > Directrius sobre transcripció normalitzada. Les directrius d'ús de majúscules per a diferents llengües es poden trobar a Recursos > Recursos de la comunitat > Vocabularis de la comunitat > Termes en llengües específiques. Per al català vegeu: Concrecions a RDA Oficial>Recursos. |
|
L'apartat 1.7.3 té instruccions sobre puntuació. |
L'RDA oficial té instruccions de puntuació similars sota Orientacions > Directrius de transcripció > Directrius sobre la transcripció normalitzada > Puntuació. |
|
Les instruccions de transcripció i puntuació inclouen 1.7.8 "Abreviacions" (que porta a l'Apèndix B "Abreviacions i símbols") i 1.7.9 "Incorreccions". |
L'RDA oficial situa les abreviatures als recursos de la comunitat sota "Recursos > Recursos de la comunitat > Vocabularis de la comunitat > Abreviatures generals" i "Recursos > Recursos de la comunitat > Vocabularis de la comunitat > Abreviatures per a unitats". L'RDA oficial no ofereix una directriu general per tractar incorreccions, excepte per a la "nota sobre el títol". Per al català vegeu: Concrecions a RDA Oficial>Recursos. |
2. Implementació
2.1. Caràcters que no poden ser reproduïts pels mitjans disponibles
Caràcters super/subindexats:
Si la col·locació en superíndex/subíndex d'un caràcter no és essencial per evitar una distorsió greu o una pèrdua d'intel·ligibilitat (p. ex., n⁰, 2e Mª.), s'enregistra el caràcter en línia de manera regular (p. ex., no., 2e). Si un punt està associat a la lletra en superíndex/subíndex (p. ex., Mª.) i els caràcters són l'abreviatura d'una sola paraula, s'enregistra el punt com a darrer element (p. ex., Ma.). En cas de distorsió greu o pèrdua d'intel·ligibilitat, s'enregistra el caràcter en posició de superíndex/subíndex per als caràcters d'aquest tipus disponibles al joc de caràcters.
| EXEMPLE |
| Font preferida: Estimating Lₓ (1) Transcripció: 245 10 $a Estimating Lx (1) 500 ## $a En el títol "x" figura subindexat |
Signes i símbols:
Es substitueix els símbols i altres caràcters, etc., que no es poden reproduir amb els mitjans disponibles, per una descripció del símbol. S'indica que aquesta descripció s'ha pres d'una font externa al recurs mateix.
L'objectiu en tractar signes i símbols no representats al joc de caràcters és reproduir la intenció amb un mínim d'interpolació. Si es considera oportú, s'utilitzen les notes per donar explicacions o per proporcionar punts d'accés addicionals.
Si el símbol no és una part integral o essencial del títol, s'omet i s'explica l'omissió en una nota si es considera important.
| EXEMPLE |
| A la portada, el símbol tradicional femení apareix sota la lletra "W" però el prefaci deixa clar que el símbol no forma part del títol i dona el títol complet. Transcripció: 245 10 $a "W" today! Tomorrow? Variant de títol: 246 3# $a Women today! Tomorrow?: 500 ## $a En el títol el símbol femení apareix sota la lletra "W" |
| EXEMPLE |
|
Font preferida: I ❤ a piano Transcripció: Variant de títol: 246 30 $a I heart a piano 500 ## $a A la portada la paraula "[love]" del títol està representada pel dibuix d'un cor |
| EXEMPLE |
Font preferida: Poe  and free verseTranscripció: 245 10 $a Poe[try] and free verse: 500 ## $a A la portada [try] és representat en el títol pel dibuix d'un arbre |
Excepció 1: No es transcriuen símbols que indiquen naixement o defunció encara que siguin al joc de caràcters. No s'utilitza el senyal d'omissió; s'explica l'omissió en una nota i es proporciona una variant de títol amb una paraula o frase interpolada si sembla útil.
| EXEMPLE |
| Font preferida: In honor of Saint Basil the Great †379 Transcripció: 245 10 $a In honor of Saint Basil the Great 379 246 3# $a In honor of Saint Basil the Great [died] 379 500 ## $a En el títol "379" va precedit d'una creu |
Excepció 2: S'ignoren els símbols de marca registrada, patent, etc. (p. ex., ® i ™). S'explica la presència en una nota si es considera important. S'ignoren aquests símbols també quan apareixen amb elements utilitzats en punts d'accés.
| EXEMPLE |
| Font preferida: The Gumby® books of letters Transcripció: 245 14 $a The Gumby books of letters |
Si l'equivalent parlat/escrit no es evident, es dona una explicació o una descripció en la llengua del context (si es desconeguda la llengua de context, useu el català).
| EXEMPLE |
| Font preferida: ▽-structures Transcripció: 245 10 $a [Inverted triangle]--structures |
Si un títol consisteix únicament en un signe o símbol o en un o mes signes de puntuació, es proporciona un equivalent en tots els casos, encara que el símbol concret sigui al joc de caràcters.
| EXEMPLE |
| Font preferida: © Transcripció: 245 10 $a [Copyright] / $c Free Spirits, Inc. 500 ## $a El títol consisteix tan sols en el símbol del copyright |
2.2 Caràcters i símbols que poden ser reproduïts pels mitjans disponibles
Si transcriure un símbol reproduïble pels mitjans disponibles dificulta significativament la claredat, s'omet el símbol o es substitueix per un altre símbol o signe de puntuació, segons calgui. Es fa una nota per indicar que el símbol s'ha omès o substituït, si es considera important per a la identificació.
| EXEMPLE |
| Font preferida: A history of French=speaking countries Transcripció: 245 12 $a A history of French-speaking countries 500 ## $a En el títol apareix un signe d'igual entre "French" i "speaking" |
2.3. Directrius de transcripció
- Claudàtors. No s'utilitzen els claudàtors a les notes excepte quan formen part de dades citades.
- Dades temporals/incertes. s'indica que les dades son temporals o incertes entre angles (< >) (p. ex., "<1966->").
- Monografies en més d'una part incompletes i no se sap el nombre total d'unitats. S'enregistra només el terme general que designa el tipus d'unitat al camp 300 (p. ex., "volums"). Quan es completa, s'actualitza el camp 300 per afegir el nombre d'unitats (p. ex., "6 volums").
- Notes de contingut. Si no es té el volum 1, es comença el camp amb dos guionets seguits d'un espai.
- Dades descriptives derivades d'una font digital d'informació. Es segueixen les directrius pertinents de catalogació per còpia; en general, s'accepten dades digitals i es fan els ajustos que es considerin adients.
3. A criteri del catalogador
- En treballar amb símbols, signes i caràcters, s'utilitzen notes per explicar i punts d'accés per proporcionar accés addicional quan sigui adient.
- Si la transcripció literal de la puntuació dificulta la claredat, s'omet o es modifica i s'indica en una nota, si es important per a la identificació.
- En general, s'accepten dades digitals i es fan els ajustos que es considerin adients.
Revisió: 28/04/2026